La primera part d’aquest article, publicada dissabte passat a Mallorcadiario, estava centrada en el gran tractament que la Cadena SER va concedir a la simple presentació d’una querella a l’Audiència Nacional espanyola. Una querella que la SER qualificava com “la primera querella contra les tortures i execucions massives de l’Estat sirià”. L’endemà, el company Mikel Itulain, lluitador com pocs per deixar en evidència la gran farsa en què els poderosos mitjans corporatius mantenen presa la nostra societat, ja em va enviar l’informe de Rick Sterling sobre l’anomenat Arxiu Cèsar en el qual està basada l’esmentada querella. Es tracta d’un informe de trenta pàgines fet públic el 3 de març de 2016 que desmunta peça a peça l’Operació Cèsar, una perversa operació que els gabinets jurídics Guernica 37 International Justice Chambers –amb seu a Londres– i Guernica37 Despatx Internacional pretenen ara convertir en una causa judicial a l’Audiencia Nacional. Tot i que en realitat es tracta d’una operació que va ser iniciada el 20 de gener de 2014, dos dies abans que comencessin les negociacions sobre el conflicte sirià a Suïssa. El seu objectiu no era cap més altre que dinamitar aquestes negociacions.
L’informe de Rick Sterling va demostrar que hi ha moltes proves sòlides que porten a la conclusió que les acusacions de l’Operació Cèsar són completament o substancialment falses. Tot i això, aquesta falsària història, basada en el testimoni d’un suposat ex fotògraf de l’exèrcit sirià que es nega a trobar-se fins i tot amb investigadors afins però que deia tenir 55.000 fotografies que documentaven la tortura i l’assassinat de 11.000 detinguts pels serveis de seguretat sirians, va esclatar massivament a la televisió i les portades de tot el món després d’aparèixer inicialment en alguns “respectables” mitjans “seriosos” de referència: la CNN, The Guardian i Le Monde.
Curiosament, aquesta mateixa setmana ha esclatat en tots els grans mitjans occidentals una nova operació que s’assembla com una còpia exacta a l’esmentada Operació Cèsar. Així que ja tenim una altra campanya, àmpliament divulgada per la SER, per descomptat, l’objectiu de la qual és també el de dinamitar les negociacions actuals de pau sobre Síria. Aquesta vegada ha estat de nou Amnistia Internacional l’encarregada de dinamitar la pau. En un informe, que utilitza en el seu títol ni més ni menys que la paraula “Escorxador”, Amnistia Internacional afirma que “el règim sirià va executar fins a 13.000 persones a la presó de Saydnaya”. És una inacabable guerra de mentides i assetjament sense fi. I seguiran incansablement amb les seves criminals mentides mentre no aconsegueixin acabar amb el “règim” d’al-Àssad. Si algun dia aconseguissin el seu objectiu, segur que a partir d’aquest dia ja no hi hauria cap notícia sobre el caos i la criminalitat sistemàtiques que sens dubte regnarien a Síria, tal com ha passat en el cas de Líbia.
Qui havia de pensar fa unes dècades que Amnistia Internacional i la SER arribessin a caure tan baix! Diversos responsables polítics estatunidencs han confessat que el suport a les dictadures llatinoamericanes en els anys setanta o la Guerra de l’Iraq van ser errors. Però Amnistia Internacional no ha reconegut mai el menor error. “Error” rere “error”, mentida rere mentida, crim rere crim, la “gran defensora” dels drets humans que, amb el seu falsari informe sobre l’inexistent assassinat de més de tres-cents nadons a Kuwait va tenir unes greus i decisives responsabilitats en l’inici de la Guerra del Golf, torna a la càrrega. Sense cap rubor es torna a promocionar com una gran garant dels més sagrats valors de la humanitat. I aquella greu mentida ha estat només una més de les moltes que un dia caldrà enumerar més detalladament.
El citat informe d’Amnistia d’aquesta setmana és massa greu i massa manipulador com per no desemmascarar-lo en un proper article. Les seves conclusions estan basades en entrevistes realitzades sobre testimonis de fonts desconegudes, majoritàriament al sud de Turquia o per via telefònica. Com Toni Cartalucci analitza, un cop més amb la seva reconeguda profunditat, Amnistia Internacional admet en l’informe que aquest ha estat fabricat completament al Regne Unit.
De moment tornem a la campanya de la SER amb motiu de la presentació a l’Audiència Nacional espanyola de la querella basada en l’arxiu Cèsar. Un arxiu fotogràfic envoltat des de l’inici de les més sospitoses circumstàncies: està sota la custòdia d’una organització de l’anomenada “oposició democràtica siriana”, l’associació SAFMCD; aquesta només ha permès estudiar les fotografies a un equip d’advocats i experts digitals i forenses contractats pel bufet Carter-Ruck finançat per Qatar (finançadora també d’hordes de gihadistes assassins que han assolat Síria) i a la “imparcial” ONG Human Rights Watch (HRW); al bufet d’advocats Carter-Ruck hi juga un paper important el professor estatunidenc David M. Crane, que té un llarg historial de treballs per al Departament de Defensa dels Estats Units i l’Agència d’Intel·ligència de Defensa; la CIA està involucrada en tot aquest tipus d’operacions de derrocament del Govern sirià amb l’enorme xifra d’un bilió (estatunidenc) de dòlars… Vegem un breu resum de l’informe que Rick Sterling exposa en dotze punts:
“1. Gairebé la meitat de les fotos mostra el contrari del que afirmen les acusacions: […] Al desembre de 2015, HRW va publicar un informe titulat ‘If the Dead Could Speak’. La revelació més important és que més del 46% de les fotografies (24.568) no mostren persones ‘torturades fins a la mort’ pel govern sirià. Per contra, mostren soldats sirians morts i víctimes de cotxes bomba i altres actes de violència (HRW pàg. 2-3). […] Aquestes fotos, mai revelades al públic, confirmen que l’oposició és violenta i ha assassinat un gran nombre de forces de seguretat sirianes i civils.
- L’afirmació que altres fotos només mostren ‘detinguts torturats’ és exagerada o falsa: Les fotos i els cadàvers són reals, però la forma en què van morir i les circumstàncies no són clares. Hi ha una forta evidència que alguns van morir en el conflicte. Altres van morir a l’hospital. Altres van morir i els seus cossos es descomponien abans de ser recollits. Aquestes fotografies semblen documentar una situació de temps de guerra en què moren molts combatents i civils. Sembla que l’hospital militar estava fent el que sempre havia fet: mantenir un registre fotogràfic i documental del difunt. […] Les acusacions de ‘Cèsar’, l’informe Carter-Ruck i HRW que totes són víctimes de ‘mort en detenció’ o ‘mort per tortura’ o mort en ‘custòdia governamental’ són molt probablement falses.
- La veritable identitat de ‘Cèsar’ probablement no és la que s’afirma: […] per què ‘Cèsar’ manté la seva identitat en secret davant de l’audiència occidental? Per què ‘Cèsar’ es nega a reunir-se fins i tot amb periodistes o investigadors altament disposats a col·laborar?
- La investigació de Carter-Ruck va ser defectuosa, precipitada i políticament esbiaixada: […] La investigació va ser finançada pel govern de Qatar, que és un gran partidari de l’oposició armada.
[…] L’estatunidenc a l’equip d’investigació legal, el professor David M. Crane, té una llarga història de treballs per al Departament de Defensa dels Estats Units i l’Agència d’Intel·ligència de Defensa.
[…] L’equip d’investigació ni tan sols va examinar la majoria de les fotografies.
L’equip investigador va fer la seva última entrevista amb ‘Cèsar’ el 18 de gener, ràpidament va finalitzar un informe i es va precipitar als mitjans el 20 de gener, dos dies abans de l’inici de les negociacions patrocinades per l’ONU.
L’autoproclamat ‘rigor’ de la investigació de Carter-Ruck no té fonament. Les afirmacions d’una investigació ‘científica’ […] s’aproximen al ridícul.
- L’Agència Central d’Intel·ligència dels Estats Units (CIA) hi està involucrada:
[…] la CIA té una llarga història de campanyes de desinformació. El 2011, els informes falsos sobre l’ús de viagra per tal que els soldats libis cometessin violacions van ser àmpliament difosos en els mitjans de comunicació occidentals […]. Dècades abans, el món es va sorprendre en sentir parlar de les tropes cubanes que lluitaven a Angola violant les dones angoleses. El cap de l’estació de la CIA per a Angola, John Stockwell, va descriure més endavant com van inventar l’informe fals i ho van estendre arreu del món. La CIA estava molt orgullosa d’aquest assoliment de desinformació. El llibre de Stockwell, In Search of Enemies, segueix sent rellevant.
- Es descriuen procediments administratius simples [propis d’hospitals/dipòsits de cadàvers i no d’execucions] com misteriosos i sinistres.
- Les fotos han estat manipuladas.
- El catàleg de fotos té duplicats i altres errors.
- Amb poques excepcions, els mitjans occidentals ho van acceptar sense crítica i van promoure la historia.
- Els polítics han utilitzat la història de Cèsar per pressionar a favor d’una major agressió dels Estats Units/OTAN.
- L’avaluació de Human Rights Watch està esbiaixada:
HRW ha estat molt activa pel que fa a Síria. Després dels atacs químics a Damasc, el major d’ells el del 21 d’agost de 2013, HRW va escometre un informe que va concloure que, sobre la base d’una anàlisi vectorial de projectils entrants, la font dels coets portadors de sarin ha d’haver estat territori del Govern sirià. Aquesta anàlisi va ser desmentida posteriorment com un ‘munt d’escombraries de la mala evidència’ pel molt respectat periodista d’investigació Robert Parry. El supòsit de HRW sobre la distància de vol del coet d’armes químiques era defectuós. A més, no era realista pensar que d’un bot a terra es podia determinar la trajectòria del coet amb un 1% de precisió.
[…] És sorprenent que l’informe de HRW no reconegui les condicions de guerra i les circumstàncies a Síria. no hi ha cap reconeixement que el govern i l’exèrcit àrab sirià hagin estat atacats per desenes de milers de combatents armats obertament, finançats i recolzats per molts dels països més rics del món.
No hi ha indicis de l’enorme pèrdua de vides soferta per l’exèrcit sirià i els partidaris que defensen el seu país. Les estimacions actuals indiquen de 80.000 a 120.000 soldats sirians, milicians i aliats que han mort en el conflicte. Durant els tres anys 2011-2013, inclòs el període cobert per les fotos de Cèsar, es calcula que més de 52.000 soldats sirians i milicians civils van morir enfront de 29.000 forces anti-gubernamentales.
HRW va tenir accés al conjunt complet de fotografies […]. Per què no van enumerar el nombre de soldats i forces de seguretat sirians que van identificar? Per què no van mostrar una sola imatge d’aquestes víctimes?
- Les acusacions legals són esbiaixades i ignoren el crim suprem d’agressió:
[…] estaven ansiosos per acusar el Govern sirià de ‘crims contra la humanitat’, però l’evidència d’’assassinat industrial’, ‘assassinat en massa’, ‘torturar fins a matar’ és dubtosa i gran part de la dura evidència mostra una altra cosa.
Per contra, hi ha proves clares i sòlides que Síria és víctima d’un’ crim contra la Pau’. És de coneixement públic que l’’oposició armada’ a Síria ha estat finançada, subministrada i recolzada de múltiples maneres per diversos governs externs.”
Fins aquí el resum d’aquest contundent informe. La indecència de la campanya de la SER pot ser molt millor valorada quan la contrastem amb el posicionament (o el clamorós silenci) que la SER ha tingut davant d’altres querelles molt més sòlides, fonamentades, que afectaven milions de víctimes incloses algunes espanyoles i que no només han estat acceptades pels jutges de l’Audiència Nacional sinó que han arribat a ordres internacionals de captura. Però això quedarà ja per a un altre dia.