En el meu darrer llibre, La hora de los grandes «filántropos», transcric íntegra una carta de Paul Kagame en la qual diu que és fonamental eliminar la mirada occidental en aquest conflicte perquè entorpeix el seu pla sobre el Congo. Per tant, calia eliminar totes aquestes mirades lúcides de gent com Joaquim Vallmajó, Flors Sirera…, que coneixien els crims i la manipulació informativa de l’FPR (Front Patriòtic Rwandès). En aquest sentit, Josep M. Bonet, amic personal de Joaquim Vallmajó, va testificar davant del jutge que el missioner català els feia arribar informacions perquè Amnistia Internacional o El País sabessin que «els tutsi han llançat una campanya mundial de DESINFORMACIÓ per fer creure que ELS BOTXINS SÓN LES VÍCTIMES I LES VÍCTIMES, ELS BOTXINS [les majúscules són del mateix P. Vallmajó]».
Quim Vallmajó, fidel a l’estil de Jesús de Natzaret, va posar el testimoni de la veritat per davant de l’eficàcia, de la vida i la mort. Per això va tenir diferents enfrontaments amb membres de l’FPR abans de ser assassinat. Cal tenir en compte que no s’hauria pogut fer el que es va fer a Rwanda, primer, i al Congo, després, si no hi hagués hagut una propaganda massiva que va confondre el món. Si en un moment donat apareixia una veu autoritzada com la del P. Vallmajó, sense interessos en el conflicte i que donava sortida internacional a la seva denúncia que l’FPR cometia massacres ferotges, s’havia d’eliminar.
Van aconseguir silenciar la seva veu, però el temps i la història sempre col·loquen les coses al seu lloc. Els temps de Déu no tenen els mateixos ritmes que el poder de la mentida i la violència, que és d’una eficàcia molt immediata… Entrevista a Catalunya Cristiana