Missioner a Rwanda des del 1965. Va ser assasssinat per l’FPR el 26 d’abril de 1994. En aquesta carta descrivia la situació de crisi que vivia Rwanda els primers mesos de 1994.

“…A Rwanda continuem vivint una situació dolorosament anormal i que s’allarga. Principalment al nord, la situació és ben penosa. Després dels anys de crisi econòmica i social, hem passat a la guerra més absurda, per arribar a una vergonyosa crisi política! Un petit grup de mals polítics corromputs a l’extrem vol mantenir el poder a qualsevol preu i desgraciadament estan disposats a sacrificar el poble i el país si és necessari. Un altre grup, no menys corrupte, vol el poder costi el que costi, sense importar-li els mitjans per aconseguir-lo. Un tercer grup, el més nombrós, digne de respecte i ple de valors, pateix el poder i els seus representants, des de fa molt de temps i intensament. És el pobre poble, víctima de la ignorància, del racisme, de la depredació, de la inseguretat, dels lladres, de la violència i de la manipulació. On som? On anem? Fins quan?…

Mentrestant no tenim govern, ni autoritat, ni pressupost, ni treball, ni reglament, ni dinàmica. Tot, des de primers de gener, està aturat… En una paraula, tot està preparat per una agitació social que certs polítics esperen, en vistes a “pescar en aigües tèrboles”… Sí, el poder està embogit, el poder absolut està totalment embogit, i jo tinc por d’aquests bojos amb poder!!! El poble? Espera, perplex i pacient! Això no pot anar, passarà o petarà? De lluny és molt difícil imaginar com el poder ha esdevingut terrorista, extremista, feixista i racista!! Assassinats, manifestacions, robatoris, declaracions racistes i ètniques públiques, atemptats, depredacions, amb frescura i davant de tothom. Les provocacions són fets de cada dia.

I l’FPR? No són pas menys!!! Uns es valen dels altres!

La situació econòmica és d’allò més desastrosa, anem cap a la “zaïrització” planificada! De tant en tant, grans i luxosos cotxes, construccions de magnífiques cases i pisos, recintes fortificats amb control de seguretat per radar i circuit tancat de televisió, policia privada amb uniforme… Els rics de la capital no tenen vergonya d’anunciar l’èxit de les seves corrupcions i malversacions!!!…

El desviament de l’ajut humanitari bat el seu rècord, a més de la incapacitat ben coneguda de molts dels “joves voluntaris” dels organismes d’ajuda!!! No parlo pas de l’ONU i els seus cascos blaus. Per això caldria tota una novel.la. Ciència ficció? Una novel.la d’humor negre? Ells gasten 700.000$ per dia!!! Mentrestant, la fam fa estralls a moltes regions!!! Molts d’ells no parlen cap llengua europea, no saben conduir amb normalitat… i l’ofici és d’observadors!!! Inútils i ben pagats!!! No arriben a entendre’s ni entre ells.

Tenim un exèrcit per protegir l’FPR (els inkotanyi), un per protegir el règim (les FAR), un per protegir els europeus i els lladres-mentiders de la política (MINUAR) i ningú per protegir el poble, en nom de qui es parla de DEMOCRÀCIA!!! I cal alimentar abundantment tots aquests exèrcits, que són observadors “neutres” de la fam del poble innocent.

El racisme és excitat per la ràdio d’alguns “aprofitats” sense escrúpols del régim, i la seva ràdio RTLM difon el feixisme violent. La joventut del partit té poder i també assassina i crema, destrueix i tanca carreteres impunement i ells mateixos es desplacen amb autobusos de l’Estat??? I nosaltres hi som? És difícil de creure-ho, oi?

Què fem nosaltres, què faig jo en aquesta galera?? En primer lloc, nosaltres creiem, almenys jo crec i espero amb el poble que guarda la seva dignitat, la seva calma i la seva sang freda i ha fet moltes vegades el sord a la crida dels escurçons. En segon lloc, jo respecto i crec que hi ha intel.lectuals capaços, intel.ligents, serens i dignes que podran un dia reemplaçar el “ramat de llops salvatges que ens governen o ens volen governar”. Rwanda no és pas un centenar de mals polítics i terroristes que tenen “boca de llop”. Hi ha el poble!!!

Portadors d’esperança que volem ser, sostenim tots els moviments que neixen per refer una societat de pau, de justícia, de dinamisme i respecte de la natura…