La sentència del cas NOOS, malgrat la condemna d’Urdangarin a 6 anys de presó, ha deixat la sensació que la Justícia no és igual per a tothom. Així com l’absolució de la infanta Cristina, a la qual ningú no considera ignorant dels fets delictius del seu marit, o de l’ex-ministra Ana Mato, que tampoc no es demanava d’on sortien els cotxes del luxe, els viatges i els saraus amb què obsequiaven el seu marit. Però, sobretot, la coincidència amb altres sentències, absolutament desproporcionades en comparació al tractament judicial rebut per la família real o per membres del Partit Popular que estan sota processos judicials. El cas del raper Valtonyc és el més paradigmàtic: tres anys i mig de presó per fer una cançó crítica amb el Rei emèrit és un vertader despropòsit judicial. Si hi afegim la imputació d’alguns membres del Parlament de Catalunya i de la Generalitat, com l’ex-president Artur Mas o l’ex-conseller Francesc Homs, ens trobam amb un explosiu còctel judicial. I encara més quan, aquests darrers dies, el Govern espanyol ha fet canvis en la Fiscalia a fi d’apartar determinats fiscals que investiguen càrrecs del PP, com el president de la Comunitat Autònoma de Múrcia.
Tot plegat, i amb motiu!, genera la certesa que la Justícia està polititzada i instrumentalitzada pel Govern espanyol. El Tribunal Constitucional, que hauria de vetllar per salvaguardar les llibertats que emanen de la Constitució, s’ha convertit en una espècie de tribunal inquisidor. I que el seu president hagi estat militant del partit del Govern no ajuda gens a preservar la bona imatge de la institució àrbitre de la democràcia. La situació ha degenerat tant que els tribunals són més durs amb la persecució de les idees que amb la corrupció. Tuitejar acudits de Carrero Blanco és considerat delictiu i condemnat amb presó. Uns titellaires a Madrid foren acusats d’apologia del terrorisme, afortunadament han estat absolts després d’un llarg procés judicial i d’haver passat uns dies a la presó. El darrer cas, la Fiscalia ha sol·licitat la imputació de la presidenta i tres membres de la Mesa del Parlament de Catalunya per posar a l’Ordre del Dia del Plenari un punt relatiu al procés sobiranista. El més escandalós és que la Fiscalia ha exclòs un dels membres que votà a favor amb l’argument que el seu grup no està a favor de la independència de Catalunya. De manera descarada, el Fiscal reconeix que demana la imputació no per uns fets considerats delictius, sinó per les idees dels seus autors.
En definitiva, en front de penes de presó duríssimes per delictes d’opinió, ens trobam amb sentències toves per als lladres de guant blanc. Urdangarin, malgrat la pena de sis anys de presó, pot residir tranquil·lament a Suïssa mentre espera que la sentència sigui ferma al Tribunal Suprem. Blesa i Rato, que saquejaren Bankia i provocaren milers de milions d’euros de pèrdues a particulars i a les arques públiques, han quedat en llibertat sense fiança, malgrat la sentència que els condemna a uns quants anys de presó. En alguns casos, les lleis són excessivament toves amb determinats delictes. En altres, és la mentalitat conservadora de determinats professionals de la Justícia que els fa actuar parcialment, protegint els poderosos i essent implacables amb els dèbils.
La darrera, el nomenament de quatre nous magistrats del Tribunal Constitucional, els quals s’han repartit entre el PP i el PSOE. I volen que aquest Tribunal Constitucional estigui per sobre de la voluntat de la majoria de ciutadans de Catalunya?