Hi ha avenços sòlids orientats a la fi de la impunitat dels crims internacionals. A Espanya, el passat 19 d’abril es feia pública la sentència de l’Audiència Nacional que condemna Adolfo Scilingo, exmilitar argentí de l’Escuela Mecànica de la Armada (ESMA), per la comissió d’un delicte de lesa humanitat. Un militar argentí és investigat i jutjat a la jurisdicció nacional espanyola per crims comesos a Argentina durant la dictadura i terrorisme d’Estat que va patir aquest país entre 1976 i 1983, crims comesos contra víctimes espanyoles i argentines que el seu dia no van ser jutjats en els tribunals del lloc de la comissió del delicte. L’enorme esforç col·lectiu realitzat el segle passat, inclosa l’aportació de Nuremberg, per legislar els crims internacionals contra la humanitat i fer possible la seva investigació i judici, es va fent realitat de mica en mica. La Cort Penal Internacional aprovada mitjançant l’Estatut de Roma de 1998 també va en aquesta direcció, assenyalant, tanmateix, les jurisdiccions nacionals amb competència per a jutjar crims internacionals com a preferents al propi Tribunal Penal Internacional.

El judici d’aquests crims que afecten tota la humanitat no només és important per acabar amb la impunitat de què han gaudit històricament els criminals genocides, criminals de lesa humanitat, criminals de guerra i terroristes d’Estat que han massacrat i subjugat pobles sencers -la majoria població civil innocent-, sinó, també i sobretot, com a realització del principi liberal jurídico-penal de la “prevenció general” proposat fa gairebé dos segles per Feuerbach i Bentham. Em refereixo a l’aspecte negatiu de la “prevenció general”, o sigui la intimidació –ara ja globalitzada- que aquests crims no romandran sense càstig, ja sigui en la jurisdicció nacional o internacional que sigui competent, i que els seus responsables hauran de respondre tard o d’hora davant la comunitat internacional pels seus crims atroços, sent cada vegada més difícil que aquests criminals es passegin lliurement pel món sense por a ser inquietats o detinguts quan van a recollir fora dels seus països d’origen el producte de l’espoli que sovint tenen dipositat en comptes bancaris o caixes de seguretat a l’estranger. Però em refereixo també a l’aspecte positiu de la “prevenció general”, a la funció informativa de les conductes que estan prohibides i a l’afirmació dels valors socials col·lectius recollits pel Dret per a facilitar la pau social, ara també en la seva versió globalitzada.

El passat 12 d’abril el jutge de l’Audiència Nacional Fernando Andreu va decidir donar un pas important en aquesta mateixa línia: va dictar un Auto admetent a tràmit la querella interposada pel Fòrum Internacional per la Veritat i la Justícia a l’Àfrica dels Grans Llacs contra 69 alts càrrecs de l’Estat ruandès pels crims de genocidi, lesa humanitat, crims de guerra, terrorisme i tortura comesos a Rwanda i la RD del Congo entre els anys 1990 i 2002. En aquest període han perdut violentament la vida 2 catalans i 7 espanyols, que eren missioners i cooperants que assistien la població civil hutu en ambdós països enmig d’una autèntica tragèdia humana silenciada: l’organització International Rescue Committee ha posat de manifest en el seu darrer informe que des de 1998 fins al 2004 prop de 4 milions de persones han perdut la vida a causa d’aquest conflicte armat, després que l’exèrcit de Rwanda –APR/FPR- liderés la invasió, per segona vegada, de la RD del Congo.

Aquesta valent decisió judicial té especial transcendència per diferents motius: en primer lloc perquè declara competent la jurisdicció espanyola per a la investigació dels crims esmentats en aplicació del “principi de justícia universal” recollit a la nostra legislació -article 23,4 de la LOPJ-; en segon lloc perquè decideix investigar la mort no tan sols dels catalans i espanyols, sinó també d’alguns ruandesos i congolesos, que són el necessari context per a conèixer la dimensió del que ha passat. Tot i que és evident que no es poden investigar tots els crims comesos en l’esmentat període en els dos països, investigar determinats crims de context ha de servir, segons l’Auto referit, per confirmar o no “l’existència d’un sistemàtic i organitzat pla d’extermini d’una determinada ètnia” -fent referència a l’ètnia hutu- per a imputar un delicte de genocidi. Els criminals tutsis de l’FPR són, per tant, investigats formalment per l’Audiència Nacional espanyola pels delictes esmentats, delicte de genocidi inclòs. I per últim, aquesta decisió té una especial transcendència perquè, a diferència dels casos de Xile, Guatemala, Perú o Argentina -del que la sentència de Scilingo n’és un exponent clar- en què s’investigava a responsables de crims que ja no estaven formalment al poder, en el cas de Rwanda/Congo els responsables de l’FPR/APR de Rwanda estan avui al poder i ocupen llocs claus a l’administració político-militar ruandesa, tant l’oficial com la secreta, i els crims i matances es continuen produint avui a la RD del Congo, amb milers de desplaçats i víctimes innocents.

La Justícia, com se sap, no resol amb profunditat els conflictes. Tanmateix, és essencial i imprescindible que es produeixi Justícia sobre tots els responsables dels crims internacionals perpetrats si es vol iniciar un procés de resolució pacífica i equitativa dels conflictes, en particular el de l’Àfrica dels Grans Llacs. La veritat, sobretot les veritats ocultes o manipulades, ha de sortir a la llum sense ànim d’ira o venjança, ni tan sols per obtenir indemnitzacions econòmiques. Només la veritat -en el sentit que apel·laven tantes vegades Martin Luther King jr. i Mahatma Gandhi- tot i que moltes vegades crua i dura, pot servir d’element transformador i catalitzador dels conflictes si és convenientment tractada i conduïda per al bé comú. Això mateix pensen els familiars de les víctimes catalanes i espanyoles, el Premi Nobel de la Pau Adolfo Pérez Esquivel, l’inspirador i ànima d’aquesta acció Joan Carrero, la congressista afroamericana Cynthia McKinney, els 12 Comitès d’Àfrica Negra d’Espanya, els tres ajuntaments de Figueres, Manresa i Navata, 3 associacions de víctimes ruandeses, entre altres, duent a terme aquesta iniciativa per la veritat i la justícia.