Durant l’abril i el maig, desenes de persones han estat assassinades a Alep en zones civils i en els principals hospitals que van ser bombardejats per grups de “rebel”’ amb el suport de l’OTAN.
Fins i tot van ser filmats disparant els seus “canons infern” i dient “llanceu-ho als civils”.
Mentrestant, els mitjans de comunicació occidentals han publicat històries de fantasia sobre la ciutat assetjada.
Si vostè es creu els mitjans corporatius occidentals, podria pensar que el govern sirià, per alguna raó desconeguda, havia estat bombardejant els seus propis hospitals i havia matat l’únic cirurgià pediàtric d’Alep. Res podria estar més lluny de la veritat.
Alep s’enfronta a una gran operació de l’Exèrcit sirià, després de l’alliberament de Palmira el 28 de març, que vol recuperar aquelles parts de la ciutat que es troben en mans dels combatents islamistes des de l’any 2012. Gairebé la meitat de la població d’Alep ha estat desplaçada pels combats, però encara hi ha 1,8 milions d’habitants.
La retirada de l’Alt Comitè de Negociacions –recolzat pels saudites– de les converses de pau de Ginebra el 21 d’abril, va anar seguida l’endemà per una contraofensiva preventiva. Centenars de coets van ser disparats en àrees controlades pel govern per una coalició liderada per l’organització terrorista Jabhat al-Nusra, prohibida internacionalment.
Aquests atacs es van produir majoritàriament per “canons infern”, que disparen grans cilindres de gas carregats d’explosius i a vegades de productes químics. Van causar estralls, matant i ferint moltes persones als carrers, zones residencials, escoles i hospitals. L’Exèrcit sirià va respondre bombardejant els amagatalls d’al-Nusra.
El Dr. Nabil Antaki, metge d’Alep, estima que 1,5 milions viuen a les parts occidentals de la ciutat, controlades pel govern, i les altres 300.000 en zones controlades pels islamistes, a l’est (http://www.informationclearinghouse.info/article44597.htm). El Dr. Antaki es queixa amargament que els mitjans de comunicació occidentals “només parlen de la pèrdua de vides a l’est d’Alep, que està totalment controlat per al-Nusra. Les tres quartes parts d’Alep sota el control del Govern de Síria, on nombrosos pediatres estan treballant, són irrellevants”.
Es referia a la sèrie d’atacs amb bombes dels islamistes de l’OTAN als principals hospitals de l’estat, incloent-hi Ibn Rushd, al-Dabbit i al-Razi. Moltes desenes de persones han mort o han resultar ferides. Aquests atacs han estat filmats pel poble sirià i rus des de terra, però molt poc d’això ha arribat als mitjans occidentals.
El Dr. Antaki no és l’únic metge d’Alep que està molest. L’Associació Mèdica d’Alep, a la seva pàgina de Facebook, ha denunciat la campanya de propaganda occidental (https://www.facebook.com/Aleppodoctors.org/photos/?tab=album&album_id=1174868069211596).
Vint metges al davant de l’Hospital d’al-Dabbit, greument danyat, han donat suport a l’Exèrcit sirià. Les seves paraules escrites –en anglès, italià i alemany, així com en àrab– diuen: “L’Exèrcit Àrab Sirià em representa”, “Llarga vida a Síria, llarga vida a Alep”, “Els terroristes estan matant els nostres fills”, “L’oposició armada està destruint la nostra civilització”, “No a l’oposició armada”.
No obstant això, la història dels atacs aeris russos o sirians a l’hospital d’al-Quds ha adquirit rellevància en els mitjans de comunicació occidentals. Les històries han estat alimentades amb informació del grup francès Metges Sense Fronteres (MSF) i el grup dels Cascos Blancs, finançat pel govern dels Estats Units (es pot veure la celebració de la seva “revolució” amb Jabhat al-Nusra aquí: https://www.facebook.com/electronicresistanceteam/videos/1172411149468354/?hc_location=ufi). CCTV va mostrar persones sortint d’aquest “hospital” abans d’una explosió.
L’edifici es troba al sud del districte d’al-Sukkari, que ha estat un bastió de Jabhat al-Nusra des de fa alguns anys. Molts habitants d’Alep mai han sentit a parlar de l’hospital d’al-Quds. El Dr. Antaki diu: “Aquest hospital no existia abans de la guerra. Deu haver estat instal·lat en un edifici després de l’inici de la guerra”. Informes de MSF semblen confirmar-ho.
Aquesta instal·lació no estava registrada per l’Estat. No obstant això, els representants de MSF Pablo Marco i Muskilda Zancada van afirmar: “L’hospital d’al-Quds ha estat funcional durant més de 4 anys, així que era pràcticament impossible que aquesta informació no fos coneguda… els fets apunten a què aquest és un atac deliberat” (http://dissidentvoice.org/2016/05/about-bias-and-propaganda-on-syria).
De fet, les instal·lacions mèdiques amb suport de MSF a Síria han estat gairebé exclusivament en zones controlades per al-Nusra, com ara Douma, al nord-est de Damasc. Sovint proporcionen diners, però no metges.
Existeix cert debat sobre si les clíniques o hospitals que presten servei a organitzacions terroristes prohibides estan protegits pel dret internacional humanitari. Certament, la llei estatunidenca no ho permet. Fa uns anys els Estats Units van empresonar el metge estatunidenc Rafig Sabir durant 25 anys després que es va saber que havia estat ‘cridat’ a tractar combatents d’al-Qaida a l’Aràbia Saudita (http://caselaw.findlaw.com/us-2nd-circuit/1554703.html).
Hospitals registrats és cert que tenen aquesta protecció i és un crim atacar-los. No obstant això, aquesta protecció desapareix quan la instal·lació es militaritza. “Béns de caràcter civil estan protegits contra l’atac, llevat que per un cert temps siguin objectius militars” (https://www.icrc.org/customary-ihl/eng/docs/v1_rul_rule10).
No obstant això, les tres forces aèries que pretenen haver bombardejat grups terroristes a Síria –Rússia, Síria i Estats Units– han negat la seva participació en l’incident de l’hospital al-Quds. Els Estats Units han participat en el bombardeig d’algunes àrees al voltant d’Alep (https://www.rt.com/news/332109-russian-jets-isis-warlords), però no se sap que hagin dut a terme atacs contra Jabhat al-Nusra. Aquest grup està ben integrat amb els exèrcits aliats que a Washington li agrada anomenar “rebels moderats”.
Hi ha altres greus discrepàncies en la història de l’hospital al-Quds. Pablo Marco de MSF va dir a CNN i PBS que “hi va haver dues bombes de canó que van caure prop de l’hospital… llavors la tercera bomba de barril va caure a l’entrada”. Les bombes de barril són llançades per helicòpters. No obstant això, el comunicat de premsa de MSF va parlar d’un “atac aeri… [que] va enderrocar l’edifici… deixant un munt de runes”. Informes sobre la xifra de morts van parlar de 14 a 50.
No obstant això, aquest edifici no és un munt de runes. Com Rick Sterling ha assenyalat en la seva “Carta oberta a MSF” del 7 de maig (https://offguardian.org/2016/05/07/open-letter-to-msf-about-bias-and-propaganda-on-syria), les fotos mostren que la instal·lació segueix dempeus i que sembla ser un edifici residencial fortament protegit amb sacs de sorra, “una clínica mèdica a la planta baixa d’un edifici d’apartaments sense marcar i en gran part abandonat”.
Encara més perjudicial per a la història de MSF és l’informe en què les imatges de satèl·lit de Rússia mostren que l’edifici danyat es troba més o menys en el mateix estat que el 15 d’octubre de l’any passat. Si això és correcte, l’hospital al-Quds sostingut per MSF, aparentment un hospital de campanya per als combatents d’al- Nusra i les seves famílies, no va patir cap atac el 27 d’abril.
L’amplitud de la cobertura de l’hospital al-Quds amaga el fet lleig que en realitat diversos hospitals públics d’Alep molt més grans han estat bombardejats pels grups d’al-Qaida. La història anterior va encobrir aquestes matances informant de forma deficient. No és que no hi hagués cobertura occidental dels veritables atacs als hospitals, la cobertura es va posar als marges dels titulars occidentals.
Prengui el bombardeig devastador de l’hospital al-Razi, del qual Al-Alam va informar que havia mort quatre persones i ferit 38 (http://en.alalam.ir/news/1812988), en els dies que els bombardejos “rebels” van deixar 57 morts i 150 ferits. The Wall Street Journal va esmentar baixes occidentals a Alep i al-Razi, en un article que va portar a culpar Rússia pel suposat bombardeig de l’hospital al-Quds. The Wall Street Journal va dedicar els següents 28 paràgrafs a aquest incident. Amagat a l’apartat 30 hi havia aquesta referència, a partir d’una font antisiriana: “els projectils [també] van colpejar l’hospital al-Razi, una instal·lació d’una zona controlada pel govern, on molts ferits estaven sent tractats” (http://www.wsj.com/articles/syria-hospital-hit-in-airstrike-blamed-on-russia-1461841686).
Del bombardeig de l’hospital al-Dabbit en va informar l’Independent del Regne Unit. Va dir que aquest hospital està en “règim controlat a Alep”; sembla ser que els fa mal dir “govern sirià”. El reportatge va començar dient: “Almenys 19 civils han mort en un hospital i altres parts d’Alep controlades pel govern en el bombardeig atribuït a rebels islamistes”. (http://www.independent.co.uk/news/world/middle-east/syrian-civil-war-hospital-in-regime-controlled-aleppo-partly-destroyed-by-rebel-shelling-as-more-a7011546.html). L’agència de notícies siriana SANA va informar el 3 de maig que el nombre de morts pel bombardeig d’un hospital a al-Dabbit havia augmentat a 16 morts i 68 ferits (http://sana.sy/en/?p=76237).
Tot just s’esmenta en els mitjans occidentals el bombardeig que es va produir al gran hospital Ibn Rushd, però el canal de televisió rus ANNA va filmar el bombardeig real i els mitjans de comunicació d’Amèrica Llatina han fet córrer el vídeo (https://www.youtube.com/watch?v=afEd5HBb-ik).
Els atacs contra Alep van ser extensos, molt més enllà dels hospitals. El vicari apostòlic d’Alep, Mons. Georges Abou Khazen, va dir “hem estat sotmesos a un bombardeig continu els últims dies a Alep amb morts de civils, ferits i destrucció”. Va assenyalar amb el dit el front recolzat per Occident, juntament amb Turquia i Aràbia Saudita, dient que “Aquests atemptats… vénen del front dels anomenats ‘moderats’ que… en realitat [aquests] no són diferents d’altres jihadistes [Estat islàmic (ES) i el Front al Nusra]” (http://www.asianews.it/news-en/Vicar-of-Aleppo:-moderate-front-no-better-than-jihadists,-bombing-civilians-and-not-seeking-peace-36685.html).
Vaig escriure el gener del 2014 (http://www.globalresearch.ca/syrias-hospitals-targeted-by-nato-backed-armed-groups/5363563) que els atacs dels grups d’al-Qaida contra el sistema de salut de Síria eren molt més sistemàtics del que qualsevol incident pugui explicar.
Només els primers tres anys d’aquesta guerra, abans que l’ISIS arribés a Síria, els grups armats amb el suport de les monarquies del Golf i l’OTAN havien atacat sistemàticament més de dos terços dels hospitals públics de Síria i havien assassinat, segrestat o ferit més de 300 treballadors de la salut.
Quan una delegació australiana es va reunir a Síria amb l’aleshores ministre de Salut, el Dr. Sa’ad al-Nayef, el 22 de desembre de 2013, ens va dir que els terroristes recolzats des de l’estranger acabaven de fer explotar dos camions bomba, destruint completament l’hospital al-Kindi d’Alep, un dels majors centres contra el càncer de l’Orient Mitjà. Tots els treballadors de la salut a l’interior van morir en l’explosió. El Dr. Malek Ali, llavors ministre sirià per a l’Educació Superior, va afegir que al-Kindi era un hospital d’educació que funcionava cogestionat pel seu ministeri. Es pot veure un dels atacs suïcides amb camions bomba aquí, ovacionat orgullosament al vídeo de Jabhat al-Nusra.
En una revisió orwelliana dels esdeveniments, la BBC (21 de desembre de 2013) va informar sobre la destrucció d’al Kindi amb el següent titular: “Rebels sirians recuperen un estratègic hospital d’Alep”. La introducció deia que “el camió bomba de suïcidi massiu” havia aconseguit “prendre de nou un hospital estratègic en ruïnes ocupat pels lleials a al-Àssad”. Es va dir que al-Kindi havia estat “un edifici en desús” i “segons un informe no confirmat, 35 rebels van morir en l’atac”.
De fet, aquests “rebels” eren una coalició de l’Exèrcit Lliure de Síria i Jabhat al-Nusra, mentre que els “lleials a al-Àssad” eren el personal i els guàrdies de seguretat d’un gran hospital públic.
El doctor al-Nayef ens va dir que, des de març de 2011, 67 dels 94 hospitals nacionals del país havien estat atacats i danyats, amb 41 fora de servei. 174 treballadors de la salut havien mort, 127 ferits i 33 segrestats. A més, dels centres de salut primària 1921 havien estat danyats i 678 estaven fora de servei. 421 ambulàncies s’havien perdut o estaven fora de servei i 197 vehicles de suport havien estat danyats, amb 169 fora de servei.
La magnitud de la destrucció de les instal·lacions sanitàries, combinat amb atacs contra les fàbriques de productes farmacèutics, les escoles, les universitats i els civils mostra que els grups armats han tingut la intenció de destruir un Estat que funcionava, sense cap interès en tractar de guanyar el suport del públic.
El ministre de Salut ens va mostrar un vídeo de la FSA (Farouk brigada) volant l’Hospital Nacional d’Homs l’abril del 2012, un altre de danys a l’Hospital Nacional d’al-Salamiyya (a Hama) després d’un atac el gener de 2013 i un tercer de danys a l’hospital al-Zahrway (a Damasc) després d’un altre atac terrorista el maig del 2013.
També ens va donar els detalls de l’atac terrorista del 26 de novembre del 2013 a l’hospital de Deir-Ateya a Damasc Rural, on 11 membres del personal mèdic (2 anestesiòlegs, 3 metges residents, 4 infermeres i 2 xofers) van ser apunyalats fins a la mort.
Els atacs d’al-Qaida solen anar acompanyats de campanyes en xarxes socials qualificades, assistides per agències occidentals com els Cascos Blancs. En el seu article titulat “La tempesta de mentides que envolta la crisi humanitària a Síria: la campanya ‘Alep Està Cremant’ fa una crida a crear una zona d’exclusió aèria a Síria”, la periodista d’investigació Vanessa Beeley ha recopilat algunes d’aquestes campanyes a “La cortina de fum de l’hospital d’Alep”.