Com que l’aniversari de Martin Luther King se celebra amb una festa nacional, el dia de la seva mort desapareix pel forat de la memòria. En tot el país, en resposta a la Llei de la Festa i Serveis de King aprovada pel Congrés i signada per Bill Clinton el 1994, s’encoratjarà les persones a que facin un dia de servei. Tal servei no inclou el compromís de King de protestar contra un sistema decadent d’injustícia racial i econòmica o de resistir sense violència a l’estat de guerra dels Estats Units, que ell va qualificar com “el major proveïdor de violència a la terra”.

El servei patrocinat pel govern és el neoliberalisme cultural en la seva màxima expressió, la promoció de l’individualisme a costa d’un moviment de masses per a un canvi institucional radical.

“Res en el món és més perillós”, va advertir el Dr. King, “que la ignorància sincera i l’estupidesa diligent”.

Que en són de certes aquestes paraules! El govern que honora el Dr. King amb una festa nacional, el mata. Aquesta és la veritat reprimida rere el dia de servei altament promogut. És el que se suposa que no has de saber.

La paraula servei és una paraula carregada, una paraula somrient. També s’ha convertit en una moda els últims 35 anys. El seu ús per al MLK Day és clar: s’encoratja les persones a realitzar activitats, com cuidar nens, pintar centres per a gent gran o donar menjar a la gent gran, activitats que són bones en si mateixes però molt menys bones quan es fan servir per amagar el missatge radical d’un profeta estatunidenc. Després de tot, el treball de Martin Luther King no va ser el d’un voluntari al rebost local d’aliments amb Oprah Winfrey animant.

L’assassinat

King no va ser assassinat perquè havia passat la seva vida heroica promovent el voluntariat individual. Per comprendre la seva vida i la seva mort, per celebrar l’home, “és essencial adonar-se que encara que és popularment representat i percebut com un líder dels drets civils, va ser molt més que això. Un revolucionari no violent que va personificar la força més poderosa per a una reconstrucció social, política i econòmica de la nació”. Aquestes són les paraules de William Pepper, l’advocat de la família King, del seu estudi exhaustiu i definitiu de l’assassinat de King, The Plot to Kill King, un llibre que hauria de llegir qualsevol persona preocupada per la veritat i la justícia.

Els revolucionaris són, per descomptat, un anatema per a les elits del poder que, amb totes les seves forces, es resisteixen als esforços dels rebels per transformar la societat. Si no poden comprar-los, els colpegen. Cinquanta anys després de l’assassinat de King, les causes per les quals va lluitar –els drets civils, la fi de les guerres d’agressió dels Estats Units i la justícia econòmica per a tothom– segueixen no només incomplertes, sinó que han empitjorat en molts aspectes. I el missatge de King s’ha vist afeblit per l’astut truc de donar-li una festa nacional i després exhortar els estatunidencs al fet que “sigui un dia de servei”. La gran majoria dels que innocentment participen en aquestes activitats no tenen ni idea de qui va matar King o per què. Si ho sabessin, podrien fer una pausa en el seu camí i combinar les seves activitats de “servei” amb un ensenyament sobre la veritat d’aquests afers.

Com que MLK va anomenar repetidament Estats Units el “major proveïdor de violència a la terra”, va ser condemnat universalment pels mitjans de comunicació i el govern que més tard  –quan va ser ben mort i ja no era una amenaça– el va santificar. Això ha continuat fins al dia de l’amnèsia històrica.

Educar la gent sobre el fet que les forces del govern dels Estats Units van conspirar per matar el Dr. King, i per què, i per què és important avui, és el millor servei que podem brindar a la seva memòria.

La investigació de William Pepper de dècades de durada no només refuta el feble cas contra el presumpte assassí James Earl Ray, sinó que definitivament demostra que King va ser assassinat per una conspiració del govern dirigida per J. Edgar Hoover, l’FBI, la intel·ligència de l’exèrcit i la policia de Memphis, ajudats per figures del sud de la màfia.

La prova

Aquesta impactant veritat s’accentua quan es recorda (o et diuen per primera vegada) que el 1999 un jurat de Memphis, després d’un judici civil de trenta dies amb més de setanta testimonis, va trobar culpable el govern dels Estats Units en l’assassinat de MLK. La família King havia presentat la demanda i Pepper els va representar. Estaven agraïts que es confirmés la veritat, però entristits per la forma en què els mitjans van enterrar les troballes en connivència amb el govern.

Pepper no només destrueix el cas del govern amb una gran quantitat de proves, sinó que mostra com els principals mitjans de comunicació, l’acadèmia i els funcionaris governamentals han passat anys ocultant la veritat de l’assassinat de MLK a través de mentides i desinformació. Una altra forma amb què ho han aconseguit és convencent un públic crèdul que el “servei” és un substitut de la veritat.

Però el servei sense veritat és un perjudici per a la vida, el llegat i el testimoni radical d’aquest gran heroi estatunidenc. És propaganda dirigida a convèncer les persones decents que estan servint a l’essència del missatge de MLK, quan el que fan és obeir els seus amos, el mateix govern que el va assassinar.

És temps per a rebel·lar-se contra la manipulació mental produïda pel Dia de Servei de MLK. Oferim servei, però també aprenguem i diguem la veritat.

“El qui viu amb falsedat viu en esclavatge espiritual”, ens va dir King. “La llibertat continua sent la gratificació que rebem per conèixer la veritat”.

Edward Curtin és un escriptor el treball del qual s’ha publicat àmpliament. És professor de sociologia al Massachusetts College of Liberal Arts. El seu lloc web és http://edwardcurtin.com/