Per què aquest títol? Perquè Grècia no ha de seguir jugant la carta de la víctima, ni ser masoquista. Grècia sembla patir la Síndrome d’Estocolm: està enamorada del seu botxí. Grècia podria canviar-ho. Sortint de la presó, sortint de la UE i sortint de l’euro. Grècia podria tornar a la seva moneda nacional sobirana, el seu propi banc central sobirà, crear la seva pròpia política monetària i implementar-la amb un sistema bancari públic sobirà que funcioni exclusivament per a l’economia grega. En menys de 10 anys, Grècia s’hauria recuperat i fins i tot podria tornar part del seu deute creat il·legalment.

Tot i que aquí s’hi ha d’afegir, d’acord amb el dret internacional, que la major part del deute grec va ser imposat per la troica en circumstàncies il·legals. També se’n diu “deute odiós”, la descripció del qual diu: “En dret internacional, el deute odiós, també conegut com a deute il·legítim, és una doctrina legal que sosté que el deute nacional incorregut per un règim per a fins que no serveixen al millor interès de la nació, no hauria de ser executable. Tals deutes són, per tant, considerats per aquesta doctrina com a deutes personals del règim que els va incórrer i no com a deutes de l’estat”. Aquesta doctrina es complementa amb una de semblant inscrita a la carta de l’FMI que diu que l’FMI no ha de fer préstecs a un país amb problemes, que probablement no podrà reemborsar i pagar el servei del deute.

No hi ha un dia que passi sense que Grècia aparegui als titulars com l’abús de la troica (FMI, Banc Central Europeu –BCE– i la Comissió Europea no electa –CE) i pels alemanys. Aquí hi ha tres dels últims exemples, però n’hi ha molts més: “Destrucció de Grècia, saqueig de Grècia. L’última actualització” (per Leonidas Vatikiotis); “Austeritat: Hospital públic atura la quimioteràpia, rebutja els pacients amb càncer, perquè ‘va superar el pressupost’”; i “Crisi a Grècia: els pacients amb càncer pateixen el fracàs del sistema de salut” (Giorgos Christides).

Ja fa anys, The Lancet va informar d’un augment en les taxes de suïcidi i mortalitat infantil a Grècia. La misèria és realment real i creixent cada dia. Les atrocitats imposades per Occident també abunden cada dia. Retalls salarials: almenys cinc reduccions de pensions des del 2010, una xarxa de seguretat social gairebé completament desmantellada. Els que en depenen són generalment pobres. Més de 4 milions de persones d’una població de 11 milions viuen a la línia de pobresa o per sota d’ella; el 15% viu en la pobresa absoluta i abjecta. Al voltant del 28% dels nens viuen en la pobresa absoluta, el que significa malnutrició i malalties, atròfia del creixement i desenvolupament del cervell. Com a mínim una generació de grecs pot estar amenaçada intel·lectualment en part, el que possiblement implica riscos per a la salut i restringeix el desenvolupament econòmic els pròxims 20 i tants anys. La desocupació oscil·la entre el 25% i el 30%, amb prop del 50% per als joves (entre 18 i 35 anys). La perspectiva és ombrívola i promet ser encara més ombrívola.

Els hospitals públics i les escoles estan privatitzats o tancats a causa de la falta de pressupost. La medicació és escassa, com a part de les restriccions d’importació imposades pels encantadors veïns i aliats europeus de Grècia o pels amos d’ultramar. Els medicaments especialitzats i costosos, com els medicaments per al càncer, són especialment escassos. Les persones moren de grip, de refredats, de pneumònia, fins i tot de malalties intestinals que normalment podrien guarir-se de manera rutinària, però no hi ha prou antibiòtics disponibles. Austeritat: retallades pressupostàries. Gràcies als germans d’Europa, i de nou els seus amos d’ultramar.

Grècia ja no té control sobre el seu pressupost. Per què havia de cedir aquesta responsabilitat a Brussel·les? Un altre ‘paquet de rescat’, què més?. El setembre de 2016, el Parlament grec va haver d’aprovar precipitadament, en menys d’una setmana, un text legislatiu de 2000 pàgines, redactat per Brussel·les en anglès, il·legible en aquest curt temps per a la majoria dels parlamentaris grecs, amb el qual el Parlament grec va cedir no només totes les empreses i infraestructura de propietat pública al “Mecanisme Europeu d’Estabilitat” (ESM) durant 99 anys –període durant el qual tot pot ser ofert a preus de liquidació total per a la privatització o per a la demolició completa– sinó que , per si no n’hi hagués prou, el Parlament també va cedir la seva autoritat sobirana sobre el pressupost grec a Brussel·les.

Pots imaginar-t’ho? Això al segle XXI. No succeïa des que el 1933 el Bundestag, el Parlament alemany, va cedir tot el poder de decisió al “Führer”: Sr. Adolf Hitler. Això és un feixisme imposat directament per la UE. El món observa en silenci, i en plena complicitat, el desmantellament literal d’un país sobirà, amb l’esclavització i l’empobriment de la població que ho acompanya.

Això, però, no és notícia. És bastant conegut. S’ha escrit innombrables vegades, per molts periodistes i escriptors, en major o menor mesura criticant la troica, el govern grec, la CE/FMI/BCE que van imposar l’austeritat, ja que els tres saben molt bé que l’austeritat no funciona, enlloc. Mai ho ha fet.

Llavors, per què ho repeteixo aquí, en un altre article més? Perquè s’ha de dir una i altra vegada i repetir-se cada cert temps, fins que el cos governant grec escolti. Grècia podria aturar aquest vessament de sang i la misèria de la majoria del seu poble gairebé a l’instant, abandonant l’euro i abandonant la Unió Europea. No es quedaria sola. Els actes de solidaritat vindrien d’Àsia, Amèrica Llatina i fins i tot Àfrica. Aquestes ofertes ja es van fer el 2014 i 2015. Però no se’n va fer cas, ja que l’elit grega vol formar part de l’elit de la UE, tenir-hi tractes, sent part d’aquest nefast club. Moltes fotos, massa, han circulat de Tsipras i els seus amics rient i captivant els Lagarde i els Juncker d’aquest món.

Grècia podria haver sortit de la UE i l’Eurozona des del primer dia, amb el primer paquet de rescat el 2010. Però no ho va fer, pel motiu que sigui. Potser amenaces personals a la família Tsipras i al govern i/o al partit Syriza d'”esquerra”? No ho sabem, però tot és possible en una civilització occidental on els oponents de l’amo hegemònic de Washington i els seus gestors foscos, simplement són assassinats. John Perkins, explica clarament com funciona això en el seu best-seller “Confessions of an Economic Hitman”.

Però, què passa amb la integritat dels líders, del partit, la seva obligació amb el poble grec? Integritat i suport principalment per al grec mitjà, no per a l’elit grega, que abans de la invasió de la troica alemanya va transferir milers de milions de les seves possessions en euros a Suïssa i altres refugis occidentals. La responsabilitat del govern de Tsipras per a la gran majoria dels grecs, que han de sobreviure amb el seu treball diari i les seves miserables pensions, ha estat traïda. Per a aquest poble, la integritat hauria exigit abandonar la zona euro i la UE.

Per què aferrar-se a una Unió Europea que només menysprea Grècia per la seva falta d’acció, en observar passivament la destrucció del seu germà? No hi ha aliats fiables a la UE. Tots estan compromesos amb Brussel·les i amb Washington. Només hi ha enemics cobdiciosos. Grècia ha estat assenyalada com un exemple per al pitjor. Altres països de la UE, majoritàriament del sud, que van rebre el nom insultant de PIGS (Portugal, Irlanda, Grècia i Espanya), rebrien el mateix tracte, és a dir, quedarien atrapats en l’oblit si s’atrevissin a resistir el sistemàtic munyiment del sistema financer occidental.

El sistema de l’euro no pot ser reformat. I atès que l’abolició o el simple col·lapse, que està clarament escrit a la paret, s’estén a tot preu, inclosa la sang i la vida de la població grega, només hi ha UNA FORMA de salvar-se a si mateixa: DEIXAR L’EURO – SORTIR DE LA UE.

El deute de Grècia avui (gener del 2018) és de 320,2 mil milions d’euros, o el 190,4% del PIB (168,2 mil milions d’euros) –en constant ascens– amb un interès anual de 17,6 mil milions d’euros, augmentant a la taxa de 557 euros per segon (48,1 milions d’euros per dia) –veure el Greek Debt Clock. Per tant, no hi ha alleujament a la vista, no importa el que diguin els experts occidentals i l’FMI. Tots menteixen, com és habitual en el món occidental. Grècia mai sortirà de la seva muntanya de deutes, sent membre de la zona de l’euro i de la UE.

Grècia, desperta, tens l’oportunitat de sortir de la UE i salvar la vida de més de la meitat de la teva població, que està en risc de patir fam i malalties mortals: el Sr. Tsipras i Cia. sense importar les llargues teories i projeccions econòmiques que els economistes d’elit que volen estalviar els seus milers de milions d’euros ocults en refugis segurs li presentin, tenen un deure, la seva obligació civil com a funcionaris electes, triats pel poble, de protegir els interessos vitals de la gent i sortir d’aquest horrible club repressiu i abusiu, anomenat Unió Europea.

Grècia, has de recuperar la sobirania.

Deixar la UE i l’euro no vol dir que te’n vas d’Europa. Grècia, com tots els alumnes saben, està ancorada geogràficament a Europa. Grècia és un dels països del sud d’Europa amb major espectacularitat dramàtica i continuarà sent visitada per milions de turistes de tot el món, i naturalment d’Europa. Altres nacions voldran comerciar i tractar amb Grècia i la seva gent encantadora, amistosa i somrient. L’amabilitat i la bellesa és una de les marques comercials clau de Grècia. Grècia guanyarà encara més respecte per defensar-se a si mateixa.

És tard, però mai és massa tard. Recupereu la vostra moneda autònoma local, preneu el control de la vostra economia a través de la banca pública local sense interessos o amb interessos baixos per estimular la vostra, l’economia grega, no l’economia alemanya, ni l’europea, sinó l’economia nacional grega. En menys de 10 anys, Grècia s’hauria recuperat de la depressió actual. Altres ho han fet, com Argentina, o fins i tot Alemanya, especialment després de la Segona Guerra Mundial. No es quedaran sols. El suport, si cal, hi serà, particularment des de l’Est, des d’on hi ha el futur. Penseu en la Xina ‘One Belt Initiative’ (OBI), que ja està vinculada amb Grècia a través del port grec del Pireu. OBI és un programa de desenvolupament econòmic multimilionari que abastarà la Xina, Rússia, Euràsia, eventualment fins a la vora occidental d’Europa, assegurant llocs de treball, desenvolupament científic i cultural, transport terrestre i marítim transcontinental, comerç i més, en els propers segles. Occident se n’ha anat, és passat. L’avarícia i l’economia impulsada per la guerra s’estan suïcidant lentament però fermament.

Si Grècia no aprofita aquesta última oportunitat per a sortir de l’euro i sortir de la UE, per literalment salvaguardar la pell de la seva gent, hom podria legítimament preguntar-se: Grècia s’ha convertit en una víctima convenient, subordinada a la seva pròpia elit i als amos de Brussel·les-Washington, o simplement està gaudint masoquistament de la seva misèria, soferta, per cert, pel 80% de la seva població?

Peter Koenig és un economista i analista geopolític. També és un antic membre del personal del Banc Mundial i ha treballat extensament arreu del món en els àmbits del medi ambient i els recursos hídrics. Dóna conferències en universitats dels Estats Units, Europa i Amèrica del Sud. Escriu regularment per a Global Research, ICH, RT, Sputnik, PressTV, The 21st Century (Xina), TeleSUR, The Vineyard of The Saker Bloc i altres llocs d’Internet. És autor de “Implosió” -un thriller econòmic sobre guerra, destrucció ambiental i avarícia corporativa- ficció basada en fets i en 30 anys d’experiència al Banc Mundial arreu del món. També és coautor de “L’Ordre Mundial i la Revolució! – Assaigs de la Resistència”.