“Tu! El de la samarreta vermella que acaba d’insultar-me, dient-me fill de puta. Prometo respondre’t. Estem preparats per a tot.” Un soldat israelià ho diu per altaveu als joves que es manifesten en la marxa setmanal a la frontera amb Gaza.

Però l’amenaça del soldat no ha aconseguit que centenars de joves que s’havien reunit prop de la tanca entre Gaza i Israel fessin un pas enrere, tot i la intensitat dels trets de gasos lacrimògens llançats pels soldats contra els manifestants emmascarats, així com la calor del dia, arribant a 35 graus a l’est de la ciutat de Khuza’a, a Khan Iunis, al sud de la franja de Gaza.

“Saludeu amb un sol dit, nois!” ha victorejat un dels manifestants. I els manifestants ho han fet, responent a les amenaces del soldat, que els ha caracteritzat pel color de la seva camisa, dient: “Ets el noi de la samarreta groga! T’he sentit i t’he vist quan m’has insultat, no tinc cap problema a disparar com ho vaig fer els divendres passats”.

Els palestins a Gaza han celebrat la seva sisena manifestació de divendres com a part de la Gran Marxa del Retorn. Les protestes commemoren la “Nakba” o Catàstrofe, el desplaçament dels palestins de les terres que es convertirien en Israel el 1948. Divendres, els manifestants han destacat la difícil situació dels treballadors palestins i els aturats en una manifestació amb el lema “Divendres dels Treballadors “.

A partir del matí, els manifestants han portat llantes dins de les 500 iardes de la frontera, preparant-se per incendiar-les, fer-les rodar cap a la tanca i fer-les servir com a cortina de fum per contrarestar els franctiradors israelians darrere dels turons sorrencs.

La fona és l’única “arma” d’alguns manifestants. Les seves petites pedres, rares vegades s’estenen més enllà de la tanca, tot i que els tiradors van aconseguir abatre dos avions no tripulats israelians, causant que s’estimbessin al cel de Khuza’a.

Almenys 70 palestins han resultat ferits divendres pel foc viu israelià, el nombre més petit de baixes des que van començar les protestes. Els metges també han tractat 1.073 persones per inhalació de gasos lacrimògens, ha dit el Ministeri de Salut de Gaza.

Les protestes han estat recolzades pel “suport logístic” de dones que havien preparat grans bosses de croissants farcits de farigola, formatge i espinacs, per a ser distribuïdes gratuïtament als manifestants. “M’he llevat d’hora al matí per preparar 300 croissants”, ha dit a Mondoweiss Fatima Dalloul, de 44 anys.

Fàtima, mare de 8 fills, ha preparat els seus paquets de menjar ràpid amb els seus veïns al barri d’Abassan. “La majoria d’aquests joves són pobres i necessiten sentir que les seves mares donen suport a la seva mobilització setmanal. Si bé és cert que ens preocupa que els joves puguin ser assassinats, hem de donar suport al seu dret a tornar a les terres robades”.

Des de la primera protesta el 30 de març, 44 palestins han estat assassinats i més de 1.700 ferits pels trets israelians. Divendres ha estat la primera protesta setmanal en la qual no s’ha informat al vespre de la mort de cap palestí.

Un manifestant, Abdul·là al-Mughrabi, de 39 anys, ha vingut amb la seva família i ha sostingut un cartell que afirmava el dret al retorn. “No tinc res a perdre”, ha dit. “El món sencer ha de conèixer el nostre dret a tornar”. Els orígens d’Abdullah són a la ciutat de Jaffa, la qual el seu avi es va veure obligat a abandonar el 1948.

“Amb setanta anys de desastre ja n’hi ha prou”, ha afegit Abdullah. “El setge ens tracta com animals en un corral sense drets. Fins i tot un somali pobre pot rebre tractament mèdic, viatjar i comerciar lliurement. Però no som pirates, som un poble privat dels nostres drets, amb el consentiment de les Nacions Unides”.

La multitud era més petita avui a la tarda que les setmanes anteriors, i els habitants de Gaza preveuen una gran concentració el 14 de maig, quan els Estats Units traslladin la seva ambaixada de Tel Aviv a Jerusalem.

El trasllat dels Estats Units va indignar els líders palestins, que es van negar a parlar amb l’administració Trump, acusant-los de parcialitat pro-israeliana. El govern d’Israel va celebrar la decisió dels Estats Units i va dir que reconeixia la “realitat” que Jerusalem era la capital històrica del poble jueu.

A l’àrea de protestes de “Malaka”, a la frontera a 30 quilòmetres al nord de Khuza’a, els manifestants han celebrat l’arribada de Mahmoud Abu Araza, que va néixer el 1953, cinc anys després que els seus pares fossin desplaçats d’Al-Majdal, ara anomenat Ashqelon. Ha dit que havia deixat de preocupar-se per la boira de gas lacrimogen que no s’ha esvaït durant les set hores de protesta.

“Tots aquests centenars de joves són els meus fills, i no els deixaré fins que tornin a Ashqelon, Jaffa i Jerusalem”, ha dit a Mondoweiss Abu Araza, avi de 45 nens.

Ha preguntat: “Els palestins es veuran obligats a viure en la misèria al llarg de les seves vides a causa de l’última ocupació al món?”

El món sencer viu en llibertat, en comparació amb Palestina, ha dit. “Crec que l’esclavatge seguirà existint mentre Israel respiri… Mai he vist un dia feliç a la meva vida a causa d’Israel”, ha dit Abu Araza.