Estimats germans i germanes, una fraterna abraçada de Pau i Bé que tant necessita el món i el nostre país.

Han passat 40 anys des del dia que em van atorgar el Premi Nobel de la Pau, quan el país vivia en el dolor i la resistència sota la dictadura militar, i feia poc que m’havien alliberat de la presó i de la llibertat vigilada.

Quan l’ambaixador de Noruega em va donar la notícia, el primer sorprès vaig ser jo, no esperava cap premi, li vaig dir a l’ambaixador que no el podia rebre a títol personal, el treball no és d’una persona, sinó de milers d’homes i dones a tota Llatinoamèrica que lluitem junts per assolir i construir un món d’iguals, que l’assumia en nom de tots els pobles de l’Amèrica Llatina, dels germans i germanes indígenes, camperols, religiosos i religioses, organitzacions socials de drets humans, de les estimades Mares i Àvies de Plaça de Maig i organismes de DDHH que lluiten dia a dia per un món més just i fratern.

Aquest any 1980 és assassinat monsenyor Oscar Romero a El Salvador, dóna la seva vida per donar Vida i esperança al seu poble i a l’Església. Aquests anys continuen sent camins entre dolors i esperances, però cal seguir caminant, com deia l’estimat “pelao” Angelelli, hem d’aprendre a viure com si “fóssim eterns”, malgrat les nostres petiteses i errors, saber que allò que sembrem ho recollim, sempre vaig afirmar que ningú pot sembrar amb els punys tancats, cal obrir la mà perquè la llavor torni a la Mare Terra i doni el seu fruit.

Avui a 40 anys, el món es troba en sotsobre, camina entre angoixes i esperances davant de la pandèmia de la Covid-19 que s’ha cobrat milers de vides i posa al descobert les desigualtats socials, econòmiques i polítiques, l’augment de la fam, l’atur, la pobresa. El dany que l’ésser humà ha fet a la Mare Terra en l’afany mercantilista d’aquells que privilegien el capital financer sobre la vida i continuen la seva explotació i danys a la nostra Casa Comuna.

Vivim en un món on sobren els aliments i on augmenten els famolencs. Desigualtat que viola els drets humans i drets dels Pobles.

Són tants els records i vivències del caminar pel nostre continent i el món que manquen les paraules. Només agrair i dir-vos gràcies… prendre forces per continuar al servei de milers de rostres que ens qüestionen, interpel·len i reclamen un lloc digne a la vida i saben que un altre món és possible si hi ha força i unitat en la diversitat.

Violeta Parra ens va regalar aquesta cançó que hem de dur a la nostra ment i cor: “Gracias a la Vida que me ha dado tanto…”.

En aquest caminar de lluites i esperances, agraeixo a cadascun i cadascuna el compartir camins d’una nova albada i agrair a la meva família, als companys/es del SERPAJ a l’Amèrica Llatina, a tants amics i amigues militants de la vida al món que ens acompanyen, a les organitzacions de cooperació, a les Esglésies, a la Comissió Provincial per la Memòria, a la Facultat de Ciències Socials de la UBA, als meus i les meves alumnes. Vull transmetre’ls que la Universitat Nacional de Buenos Aires, juntament amb el SERPAJ, hem decidit que amb el Premi Nobel de la Pau, condecoracions, obres d’art, biblioteca, arxius, es constitueixi La Casa dels Premis Nobel Llatinoamericans a l’antiga seu del SERPAJ al carrer Mèxic i Bolivar de la CABA. La UBA serà Custòdia de tot això que s’assenyala en nom dels pobles d’aquest continent, com a testimoni dels qui han dedicat les seves vides a la investigació científica, a la literatura i a la Pau.

Una forta abraçada i molta força i esperança.

Adolfo Pérez Esquivel
Buenos Aires, 13 d’octubre de 2020