La moció de censura presentada per VOX ha suposat un altaveu mediàtic impensable per a un partit que, gairebé, només fa un any, tenia una representació testimonial a les institucions. Els insults, les desqualificacions a altres formacions polítiques, l’amenaça a col·lectius vulnerables, l’odi i la fatxendaria característics de l’extrema dreta han tengut una àmplia difusió a tots els mitjans de comunicació. Malgrat tot, després del debat i de la votació ha quedat la sensació que qui ha sortit censurat han estat VOX i Abascal, el seu líder. Perquè, per primera vegada, tots els partits han aïllat l’extrema dreta, fins i tot el PP i Ciudadanos. A la fi aquests dos partits han vist les orelles al llop, després que els hagi pegat bones queixalades a les seves bosses de votants.

Especialment, el Partit Popular era qui s’hi jugava més en aquest envit de VOX. Un partit que aspira a governar no pot abandonar la gran massa de votants que s’ubiquen al centre polític. Ni pot quedar estigmatitzat davant els partits conservadors europeus, que sempre han tengut clar que a l’extrema dreta no li poden donar gens d’aire. Especialment, Angela Merkel ha estat molt contundent a l’hora de reprimir qualsevol símbol o manifestació de simpatia amb el nazisme. Quina diferència amb Espanya on els franquistes actuen amb impunitat.

En aquest sentit, qui ha rebut una moció de censura antològica ha estat el Tribunal Suprem i l’ha rebuda ni més ni manco que de part de l’Audiència Nacional amb l’exculpació del major Trapero i de la cúpula dels Mossos. La sentència desmunta la instrucció policial del tinent coronel de la Guàrdia Civil, Daniel Baena, àlies Tácito,  i del testimoni del coronel de la Guàrdia Civil, Diego Pérez de los Cobos, ara involucrat amb les clavegueres de l’Estat, que serviren per condemnar a més de cent anys de presó els membres del Govern de la Generalitat, la presidenta del Parlament de Catalunya i els líders de l’ANC i d’Òmnium Cultural. Igualment, la sentència desmunta la versió de la secretària judicial sobre la concentració davant la conselleria d’Economia el 20 de setembre, la qual serví per aplicar a la concentració la qualificació de «tumult», condició indispensable per mantenir les acusacions per rebel·lió.

En definitiva, l’Audiència Nacional Espanyola acusa alts comandaments i funcionaris de fabricar un relat que hauria servit per imputar els gravíssims delictes que justificarien condemnes tan dures de presó.

En el discurs que va fer Casado en el Congrés dels Diputats, afirmà de manera contundent «Hasta aquí hemos llegado», referint-se a la contemporització del PP amb VOX. Per desgràcia, la presència de l’extrema dreta a les institucions no és el problema més gran a què s’han d’enfrontar les forces polítiques que s’autoanomenen constitucionalistes. El problema més difícil de resoldre és la incrustació de la ideologia franquista en el cossos de seguretat i en la judicatura. Aquest és el repte més urgent que haurien d’abordar les forces polítiques espanyoles si de veritat volen construir un Estat modern, plenament integrat a Europa. Cal un compromís total amb la democràcia, que és incompatible amb la tolerància amb conductes feixistes.

Amb la dura censura que ha rebut el Tribunal Suprem, els condemnats del «procés» no poden estar ni un minut més a la presó. I cal una investigació interna a tots els estaments policials i judicials que depuri els culpables de maquinar per destruir els adversaris polítics.