De qualsevol manera, aquesta és una elecció corporativa i nosaltres, el poble, finalment perdem

Fins i tot sense una bola de vidre, es pot predir que el candidat presidencial i exvicepresident Joe Biden guanyarà les eleccions presidencials dels Estats Units el 2020. Tanmateix, aquesta predicció no es basa en el rècord de participació de votants o en la magnitud de la mala premsa generada per cada organització de mitjans de comunicació controlada per corporacions, excepte la Fox, contra el president Donald Trump o qualsevol biaix personal, sinó simplement perquè Biden guanyarà si l’Estat Profund ho vol. L’evident divisió entre l’Estat Profund i el president Donald Trump, com ho demostra l’absurd i desacreditat escàndol del Russiagate, contrasta amb la declarada festa d’amor de Biden i la CIA.

Si bé Trump ha fet el que li ha demanat l’elit governant a costa de tots els altres amb les seves retallades d’impostos internes per als rics, la desvalorització de la funció de supervisió de l’Organisme de Protecció del Medi Ambient, així com les polítiques aïllacionistes internacionals, evidenciades per la seva retirada dels tractats i acords de pau, comerç, energia nuclear i medi ambient, i l’augment de les sancions econòmiques unilaterals il·lícites, les execucions extrajudicials, el manteniment de l’ordre públic i la pirateria, amb això encara no hi ha prou “bona voluntat” per al cobdiciós Estat Profund. Ho volen tot!

A més, el sever desordre de personalitat narcisista de Trump li permet creure erròniament que és ell qui mana i no els actors no elegits que estan darrere de l’escenari. Això i ser innegablement un tirador solitari li costarà molt car a Trump. Segurament, Biden ja hauria envaït Veneçuela i Corea del Nord, ja que el llegat de crims de guerra d’Obama/Biden és substancial. L’antic duo eren els reis dels drons amb una lletania d’assassinats extrajudicials a l’Orient Mitjà, així com criminals de guerra contra el poble de Líbia, Síria, l’Iraq, el Iemen, Pakistan, Hondures i nombrosos països, amb l’expansió de l’Africom sota el seu control.

Els republicans de Bush a favor de Biden

Així que, quan els republicans de Bush s’alineen amb Biden, i Biden parla amb entusiasme sobre la deslluïda glòria de la nostra Comunitat/Càrtel d’Intel·ligència (IC) i el seu desig de ser amigable de nou amb ells, saps que guanyarà. Per cert, a l’Exèrcit dels Estats Units i a la Comunitat d’Intel·ligència els està anant molt bé. Cal notar que els pressupostos de la Comunitat Militar i d’Intel·ligència per al 2019 van ser de 686.100 i 81.700 milions de dòlars respectivament. Per comparar, en el mateix període, el pressupost militar de la Xina i Rússia va ser de 177.600 milions de dòlars i 46.400 milions de dòlars respectivament.

Per descomptat, els republicans de Bush que estan darrere de Biden segueixen sent els animadors de l’Estat Profund. La família Bush i la CIA tenen llaços familiars de fa molt de temps que es remunten a Samuel P. Bush, Dulles i el càrtel de banca i combustibles fòssils de Rockefeller, entre d’altres. A més, l’Afganistan i l’Iraq van estar durant molt temps a la llista de candidats de la CIA per a la conquesta, i el programa Bush/Cheney va ser una forma il·limitada d’aconseguir els seus objectius expansionistes.

El president Dwight D. Eisenhower no es feia il·lusions sobre els inquietants canvis que estaven provocant homes com Prescott Bush, Averell Harriman, els germans Dulles i molts altres. Durant el seu discurs de comiat a la nació el 17 de gener de 1961, Eisenhower va intentar advertir el poble estatunidenc dient:

“Ens hem vist obligats a crear una indústria d’armament permanent de vastes proporcions. No hem de deixar de comprendre les seves greus implicacions. Als consells de govern, hem d’evitar que el complex militar-industrial adquireixi una influència injustificada, ja sigui cercada o no cercada. El potencial per a l’augment desastrós d’un poder inadequat existeix i persistirà. Mai hem de deixar que el pes d’aquesta combinació posi en perill les nostres llibertats o processos democràtics. No hem de donar res per fet”.

Com resumeix Philip Agee a Inside the Company: CIA Diary: “el principal objectiu de la CIA és garantir un clima favorable a la inversió estrangera per a la indústria dels Estats Units”. Així, la missió de la CIA intrínsecament segueix estant en desacord amb la del comú dels contribuents.

Votació

El nostre sistema de votació no ens salvarà. És una farsa i ha estat històricament manipulat contra els empobrits, les dones i la gent de color, però aquest fet mai va ser més evident per a tots que a Bush contra Gore. Així que, mirem cap enrere en la història abans de mirar cap endavant en aquesta propera elecció. Recordin que Bush va ser seleccionat com a president pel Tribunal Suprem, no per nosaltres.

Abans de les eleccions de l’any 2000, Bev Harris va exposar els problemes de la votació en màquines de vot que no implicava cap rastre de paper, fàcil pirateria i manipulació. Els experts van informar de divergències inusuals pel que fa a les enquestes a peu d’urna, i tot va arribar a un punt àlgid amb les afirmacions del director general de Diebold (el fabricant de màquines de votació) que estava “compromès a ajudar Ohio a lliurar els seus vots electorals al president l’any que ve”. Al mateix temps, Greg Palast i altres van documentar els mètodes de privació del dret de vot mitjançant la manipulació dels districtes electorals, la reducció dels llocs de votació, l’escassetat de màquines de votació i el fet que no se substituïssin les que estaven espatllades en les comunitats negres, mestisses i de baixos ingressos, així com l’ús de llistes defectuoses de “rentat” de votants i delinqüents, canvis inquietants en els requisits d’identificació dels votants, paperetes falses, paperetes perdudes, instruccions mal construïdes i/o confuses i difícils de llegir a les paperetes, intimidació dels votants i falta de personal als llocs de votació, etc. Tanmateix, aquí estem, el 2020, i no ha canviat substancialment per a millor.

Tot i que el cas Bush contra Gore va donar lloc a protestes massives, aquestes van ser reprimides pels mitjans de comunicació fins que es va poder fer pública la nova retòrica patriòtica sobre l’atac al World Trade Center, que molts a tots els bàndols de l’espectre polític segueixen creient que va ser una operació de falsa bandera. A més, el 9/11 va permetre l’aprovació d’un dia per l’altre de l’extraordinàriament opressiva i inconstitucional Llei Patriota, una llei que Biden s’enorgulleix d’haver redactat.

El complex militar-industrial i l’Estat Profund sempre necessiten un enemic en qui gastar municions, i la riquesa de nous països per saquejar. Els mitjans de notícies i entreteniment captius els ajuden fàcilment en els seus esforços. Hem passat de témer els “terroristes islàmics” a odiar els russos per “interferir en les eleccions” a menysprear els xinesos per superar la nostra economia en el PIB i prevaler sobre la Covid-19.

Revolucions de color

A l’elit governant i l’Estat Profund els agraden les revolucions de color i les duen a terme amb orgull en països que s’oposen al saqueig corporatiu dels Estats Units utilitzant la metodologia de la revolució “no violenta” de Gene Sharp i la Institució Albert Einstein a través d’informes falsos d’organitzacions de drets humans captades, i a través de la USAID i d’ONG com la National Endowment for Democracy (NED) per finançar i fomentar la dissidència. A més, els mitjans de comunicació social i de notícies, els videojocs, les produccions de Hollywood i les operacions de falsa bandera s’utilitzen per empènyer els objectius a una acció improductiva. Llavors, per què l’Estat Profund no faria servir aquesta màquina ben greixada aquí a casa contra nosaltres?

Les revolucions de color s’entenen millor com una estafa de robatori, on un assaltant et ruixa amb salsa de tomàquet a la camisa per distreure’t mentre el seu còmplice et roba sigilosament la butxaca.

Guerra Civil

Per tant, les guerres civils per defensar Trump o Biden només donaran lloc a més mesures de control/vigilància social per “restaurar l’ordre” i, lamentablement, els mitjans de comunicació i els agents sota el control de l’Estat Profund encoratjaran la nostra lluita artificiosa fins que els preguem que ens ajudin llevant-nos els drets constitucionals que ens queden. Sense sorpresa, Palentir, el programari de vigilància predictiva a l’estil de l’Informe de Minories preferit de l’Estat Profund, ara es comercialitza públicament.

La legislació contra el nostre dret a protestar i a reunir-nos ja està escrita i certament es justificarà com a mesures d’emergència. Una guerra civil per dos candidats corporatius només afegirà els manifestants, rebatejats com a “terroristes domèstics”, a la nostra població carcerària privada, que és la més alta per càpita del món. Així que no siguem l’eina de la CIA. En comptes d’això, acontentem-amb la guerra civil i fem una vaga col·lectiva per un sistema electoral honest i representatiu; la fi de les guerres de canvi de règim/sancions econòmiques unilaterals; la llibertat enfront del complex carcerari-industrial/estat policial i de vigilància; la protecció dels drets econòmics, humans i civils, i l’abolició del sistema de càrtels de capital financer de la Reserva Federal. Mentre estem en això, observem especialment els projectes de llei invasius dels nostres polítics que fan servir la por per convertir-nos en els seus còmplices.

Conclusió

De qualsevol manera, aquesta és una elecció corporativa i nosaltres, el poble, finalment perdem.

Els tercers partits segueixen sent la nostra única opció real en aquesta elecció i tant el partit republicà com el demòcrata corporatius estan units en els seus esforços per destruir-los. Així que resisteixi la temptació de veure el món en dicotomies artificials de la CIA com negre/blanc, dones/homes, esquerra/dreta, Trump/Biden, etc. i en canvi concentri’s en els manipuladors que estan robant la nostra riquesa i drets constitucionals mentre estem distrets veient aquest accident d’autos de xoc d’una elecció. Votin Llibertari, Verd, Socialista, o el que sigui per mantenir vives les nostres veritables alternatives.

Poder per al poble!

Lauren Smith és una periodista independent, membre del Partit Verd i de Sanctions Kill.com. El seu treball ha estat publicat per American Patriots, Aim4truth, Alliance for Global Justice, Black Agenda Report, blacklisted News, Common Dreams, Counterpunch, The Duran, Ecoterra, Global Research, CA, Internationalist.360, Monthly Review, Survivalnews1, State of the Nation, i Telesur entre d’altres. És llicenciada en Política, Economia i Societat per la SUNY a Old Westbury i té un MPA en Administració de Desenvolupament Internacional per la Universitat de Nova York. La seva novel·la de ficció històrica basada en la revolució de 1979 a Nicaragua es publicarà el 2021.

Font: Global Research