Barceló, portaveu de MÉS, té presents els models de Malta o Islàndia, i la confederal dels Països Catalans.

Gabriel Barceló (Palma, 1967) és portaveu de MÉS i secretari general del PSM. Viu la política amb passió.

Ha nascut MÉS i ho ha fet amb certes reticències internes.
 És un nom nou. Totes les novetats creen, com a mínim, debat… És vera que hi hagué reticències lògiques a abandonar el nom de PSM, històric i molt conegut. Hi havia altres noms sobre la taula, com Compromís. Crec que MÉS anirà guanyant amb el pas del temps; cada dia ens sonarà millor. 

El PSM ja no és només PSM, sinó que ara s’hi ha d’afegir Entesa. Com ha estat el procés de confluència?
 Ha estat un procés que s’ha fet a poc a poc i amb bona lletra. Ha durat pràcticament tres anys… Hi ha hagut molta generositat per part de PSM i Entesa i aquest procés ha permès incorporar gent nova, que no era en el PSM quan es produí el trencament.

I ara falta Esquerra… 
No hem negat mai que el millor seria que tot el nacionalisme progressista estigués dins una sola força política. Les dues parts tenim la voluntat de parlar-ne. Hi ha moltes coses a negociar. És molt prest, però hi ha la voluntat d’arribar a un acord. Serà possible? Desitj que sí, però el temps ho dirà.

Hi ha la possibilitat que sorgeixin Candidatures d’Unitat Popular (CUP) com a Catalunya; què en pensau?
 Si són candidatures que tenen opcions de sortir, que responen a una situació local… entenc que pot ser interessant. Estam en un procés d’intentar aglutinar el nacionalisme progressiu, la dispersió és negativa.

La setmana passada va tenir lloc el congrés constituent d’El Pi. 
És un projecte interessant, que es mou dins el centre dreta i que pot fer de contrapès al Partit Popular. Crec que és bo que hi sigui, perquè jo entenc que el PP no representa avui una part de la dreta mallorquina, arrelada al país. L’espai hi és. Una altra cosa és què en sortirà, de tot això, els equilibris interns, els personalismes… S’ha de veure si fan un projecte amb cara i ulls més enllà dels personalismes.

Una de les ponències del congrés de confluència entre PSM i Entesa defensava la independència de les Illes Balears. 
No és una qüestió nova. Ja a l’anterior congrés del PSM parlàvem de la sobirania de les Illes Balears.

Sobirania és equivalent a independència?
 Defensam un estat propi per a les Illes Balears. Això no exclou la possibilitat, interessant, volguda, cercada, d’acords confederals amb la resta de països catalans. Sempre amb plena sobirania de les parts. Nosaltres, com a realitat insular, ens miram amb Islàndia, amb Malta…

Sembla estrany defensar la independència de les Illes Balears quan pocs ciutadans d’aquesta terra se senten balears, sinó mallorquins, menorquins, eivissencs o formenterers.
 La nació sentimental és l’illa: Mallorca, Menorca, Eivissa o Formentera, però la realitat política, agradi o no, són les Illes Balears. Llavors, hi ha la nació cultural, que deia Damià Pons, que són els Països Catalans.

Com analitzau aquesta onada recentralitzadora que estam vivint?
 El Partit Popular actual, a diferència del de no fa gaire anys, ha canviat molt. Insisteixen en la idea d’Espanya, però una Espanya construïda des del centre, des de Castella. Culpabilitzen les autonomies de quasi tot i intenten recuperar competències. Les comunitats que tenim una llengua pròpia patim especialment amb un Partit Popular molt bel·ligerant…

La Llei de normalització ja és història, el Decret de mínims també, el català ja no és un requisit per entrar a l’Administració, ben aviat sortirà un nou decret de llengües… 
Estam molt preocupats. Hi ha coses que són reversibles, com per exemple el tema de la funció pública. El fet que el PP no convoqui oposicions fa que els efectes siguin menors. En canvi, el tema educatiu és alarmant… Em posa els pèls de punta que els ideòlegs del Partit Popular siguin gent de l’entorn del Círculo… La feina que s’ha fet a les escoles durant molts d’anys, amb un sistema que permet conèixer el català i el castellà, està en perill. Recuperarem la Llei de normalització i tornarem enrere la modificació de la Llei de funció pública. No pot ser que els funcionaris no tinguin l’obligació de saber la llengua pròpia… L’ensenyament en català no ha de rebaixar-se. Això no vol dir que no s’hagi d’avançar en el coneixement de la llengua estrangera.

I es recuperarà també el català com l’única llengua d’IB3?
 El que justifica IB3 és que sigui en la nostra llengua.

El PP està en crisi arreu i les darreres enquestes li atorguen percentatges un poc superiors al 30 per cent, en traurà rèdit MÉS?
 Nosaltres hem de preocupar-nos del nostre projecte, fonamentat en la transparència i la participació. És vera que el PP i el bipartidisme mai no havien estat tan baixos en perspectiva de vot. Les decisions equivocades contra els pensionistes, contra els funcionaris, contra les classes mitjanes… han arribat d’aquests dos partits. I especialment del PP, que ha enganat la ciutadania.

Estam arribant al final de la crisi?
 Fa estona que estam en el fons. No reviscolam. Hem de ser optimistes i pensar que anirem remuntant, però amb unes pèrdues irreparables.

Vist amb perspectiva, va ser una errada començar el tren fins a Artà?
 Va ser una errada no poder acabar-lo. Vull recordar que és un projecte que ve d’un pla d’estructures ferroviàries aprovat amb Mabel Cabrer com a consellera d’Obres Públiques… El PP diu que ni tan sols existeix el conveni ferroviari, però curiosament cada any hi ha una partida en el pressupost general de l’Estat que es refereix al conveni ferroviari… Entenem que el PP ha decidit abandonar el projecte i creiem que és una errada. L’Estat continua invertint, tot i la crisi, quantitats multimilionàries en tren a la Península.

Teniu clar que el president José Ramón Bauzá és incompatible i que va mentir al Parlament en la seva declaració de béns i activitats?
 Ho tenim ben clar. A més, hem anat descobrint a poc a poc que la seva manera de fer política temps enrere ja era d’ocultació i de manca de transparència. Compaginava la declaració exclusiva de l’Ajuntament de Marratxí com a batle amb la seva activitat com a farmacèutic. I això ho prohibeix la Llei d’ordenació farmacèutica i un acord de la sessió plenària. No hi va posar substitut. Tenim un president que des del primer dia s’ha presentat com a màxim exponent de l’anticorrupció, que ha exigit als seus militants un nivell molt alt, mai vist dins el PP, però que no s’ho ha aplicat a ell mateix. No té credibilitat.

Confiau que sigui inhabilitat?
 El Tribunal Superior de Justícia tardarà, però la lògica diu que es pronunciarà en aquest sentit.

I des del punt de vista polític, us interessa que José Ramón Bauzá sigui inhabilitat?
 Es pot argumentar que com que és un president que crea animadversió dins una sèrie de col·lectius ens interessa que sigui el candidat del Partit Popular. No ho podem mirar des d’aquest punt de vista. Tenim l’obligació de denunciar qualsevol irregularitat que detectem.

http://dbalears.cat/actualitat/balears/barcelo-defensam-estat-propi-per-les-illes-balears.html