L’agost del 2012, l’Equador va atorgar asil al fundador, director i editor en cap de WikiLeaks, Julian Assange, a la seva ambaixada de Londres, atorgant-li la ciutadania el desembre del 2017. Ha estat allà des de juny del 2012.

Si surt de l’ambaixada, Washington vol que sigui arrestat i extradit als Estats Units.

Els denunciants que exposen les irregularitats del govern estan en perill als Estats Units. Qualsevol que exposi els seus crims més greus i/o altres secrets bruts és vulnerable.

Desafiar les polítiques de la nació, sense que importi l’atrocitat, és arriscar-se a un càstig sever.

Com a director de la CIA, l’extremista neoconservador Mike Pompeo va acusar falsament Assange de causar “un gran mal a la seguretat nacional de la nostra nació”.

Va mentir anomenant WikiLeaks “un servei d’intel·ligència hostil no estatal sovint instigat per actors estatals com Rússia”.

El 2012, un gran jurat secret es va reunir. Es va produir una acusació segellada, suposadament acusant Assange d’espiar, sota la llei d’espionatge del 1917, que havia quedat obsoleta feia molt de temps, promulgada poc després de l’entrada dels Estats Units a la Primera Guerra Mundial, feta servir per a processar, condemnar i empresonar Chelsea Manning.

El fiscal general dels neocon, Jeff Sessions, dóna prioritat a l’arrest, enjudiciament i empresonament d’Assange, havent dit:

“Això és una prioritat. Ja hem començat a intensificar els nostres esforços i cada vegada que es pugui presentar un cas buscarem empresonar algunes persones” com Assange per informant.

A finals de març, es va tallar el seu accés a Internet. Les noves restriccions limiten les seves comunicacions externes: els seus privilegis de telèfon i les visites de col·legues i altres estan prohibides, segons WikiLeaks.

Dimecres passat, la cancellera equatoriana Fernanda Espinosa va dir que les converses entre el seu govern i Gran Bretanya estan en curs per decidir el destí d’Assange, i va afegir:

“Hi ha un diàleg. Hi ha una voluntat i un interès per avançar en la solució d’aquest assumpte”.

Gran Bretanya es va negar a atorgar a Assange estatus diplomàtic o immunitat legal com a ciutadà equatorià que li permetés abandonar l’ambaixada sense por de ser arrestat i extradit als Estats Units.

Si és expulsat de l’ambaixada, és pràcticament segur. Washington vol que sigui arrestat, processat, empresonat i silenciat.

WikiLeaks publica innumerables volums de documents estatunidencs filtrats i altres materials condemnatoris, que exposen l’anarquia imperial dels Estats Units i els seus aliats terroristes, juntament amb d’altres informacions que tots tenen dret a saber.

Segons l’advocada britànica Jennifer Robinson, la “situació de salut d’Assange és terrible. Ha tingut un problema amb la seva espatlla durant molt de temps. Requereix una ressonància magnètica, que no es pot fer dins de l’ambaixada”.

“Té problemes dentals. I després hi ha l’impacte a llarg termini de no estar fora, la seva discapacitat visual. No hi pot veure més enllà del final d’aquest passadís”.

WikiLeaks està involucrat en denunciar mitjançant un periodisme d’investigació, publicant material proporcionat per fonts no identificades, per a la seva protecció.

No és una operació d’intel·ligència, ni està connectada a Rússia ni a cap altre país.

Anteriorment, Assange va dir que WikiLeaks té el dret de “publicar contingut d’interès periodístic”. D’acord amb la Constitució dels Estats Units, vam publicar material que podem confirmar que és cert… “

La llibertat de premsa als Estats Units i altres societats occidentals està amenaçada. Si Assange i WikiLeaks són silenciats, serà un cop més a la veritat sobre assumptes vitals en un moment en què és indispensable.

El periodisme independent és essencial per protegir i preservar. Fer el que és correcte té riscos. La satisfacció és impagable.