Nombroses agències, finançades per governs occidentals, fundacions i l’OTAN, segueixen aixecant barreres a la llibertat de pensament i d’expressió en les societats postdemocràtiques d’Occident, les noves societats feixistes.

El totalitarisme implícit en aquestes restriccions vol dir que els mitjans de comunicació colonials són monocromàtics, fortament emmarcats i ubicus. No hi ha “lliure intercanvi” d’idees, base necessària de les societats democràtiques. Per tant, els missatges que promouen les guerres d’agressió i les ideologies econòmiques disfuncionals segueixen sent ascendents en l’esfera pública.

El públic és induït a creure que les interminables guerres criminals i els grans fluxos de diners públics cap al complex militar-industrial són normals i necessaris. De manera similar, les deseconomies depredadores, rescatades públicament, es presenten com els únics models econòmics viables. Se’ns diu que les economies polítiques (democràtiques) d’orientació social “no funcionen”. El públic segueix sense ser conscient que l’Imperi lliura una guerra criminal, econòmica i “cinètica”, de suport al terrorisme, contra les societats que tracten de determinar les seves pròpies economies polítiques. Les economies polítiques d’orientació social en països com Líbia, Iraq, Síria, Nicaragua, Veneçuela, etc., són constantment atacades i no se’ls permet prosperar. L’imperi es dirigeix ​​a aquests països de manera criminal, agressiva i perpètua.

Les barreres encobertes que creen restriccions limitades i emmarcades sobre les llibertats d’expressió creen un “efecte esgarrifós” que promou l’autocensura, i desapareixen veritats basades en evidències que d’una altra manera contrarestarien les narratives dels conglomerats de mitjans de comunicació, totes les quals estan indegudament impactades, i estan supeditades a les pressions de l’“Establishment” dels grans monopolis petroliers, bancaris, del complex militar-industrial, farmacèutic i d’altres tipus.

Els líders de pensament que surten dels confins de les narratives de l’Establishment són l’objectiu. La suspensió sense ordre judicial de l’autor de best-sellers i professor titular de la Universitat de Sydney, el professor Tim Anderson [1], de les seves funcions docents, n’és un bon exemple. La seva suspensió no només crea un “efecte esgarrifós” i una cultura d’autocensura acadèmica, sinó que també restringeix el valor de la investigació basada en les proves que arriba a l’arena pública.

Els fronts militars i d’intel·ligència, com la Iniciativa d’Integritat [2], ben finançada per agències estatals i fins i tot per l’OTAN [3], contribueixen a l’opressió, no només apuntant a individus per a campanyes de difamació, sinó també en garantir un flux ininterromput de propaganda bèl·lica.

Una i altra vegada, els responsables polítics utilitzen els Contractistes d’Intel·ligència Privada (PICS) com a fonts d’informació falsa que envolten en polítiques prèviament planificades, per donar un aire de credibilitat a la propaganda bèl·lica. Hem oblidat ja les mentides utilitzades per justificar la suprema destrucció criminal occidental de l’Iraq? Totes les guerres posteriors a l’11 de setembre (i més enllà) van ser venudes a poblacions nacionals crèdules per mitjà d’estratègies d’engany ben planificades.

És una batalla desigual, però el públic en general ha d’alliberar-se primer de les mentides de la guerra fundacional si volem fer canvis transformadors. La més important d’aquestes mentides és “La Guerra contra el Terrorisme”. El públic necessita entendre que aquest mite de “La Guerra contra el Terrorisme” és una tapadora per a les guerres criminals de conquesta. Els nostres governs i les seves agències donen suport als terroristes. Pretendre que Occident està lluitant contra l’ISIS i altres terroristes (per exemple, al-Qaida) perllonga el sofriment de les seves víctimes, en el passat, en el present i en el futur. No és una guerra contra l’ISIS. Mai ho ha estat. Occident i els seus aliats donen suport a tots els terroristes a Síria (i més enllà), incloent l’ISIS.

Si el públic pot ser desenganyat del mite de “La Guerra contra el Terrorisme”, llavors estarà a punt per al malestar social massiu i les mobilitzacions per a reformes fonamentals. Les reformes graduals només reforcen les posicions de l’Establishment en proporcionar il·lusions sobre la formulació de polítiques democràtiques.

Per començar, Canadà necessita abandonar l’OTAN, retallar el seu pressupost militar, posar fi a la seva deseconomia “neoliberal”, instaurar una economia socialment orientada i recuperar la seva sobirania i democràcia.

Donades totes les barreres estructurals a què ens enfrontem, és possible que aquests objectius no s’assoleixin mai, però tot i així “guanyem” quan almenys lluitem per la justícia.

Notes

[1] Prof. Tim Anderson, “STEPHEN GARTON’S OVERREACH: INTELLECTUAL FREEDOM AT THE UNIVERSITY OF SYDNEY.” Avant Garde, 12 de desembre de 2018. (https://avantgarde2009.wordpress.com/2018/12/12/stephen-gartons-overreach-intellectual-freedom-at-the-university-of-sydney/?fbclid=IwAR1MpVAZX-F7LcuwbZvSzHAio1mN-L2BemweI7IVMuBrEGrjRjT-sRSRLpc) Accedit el 19 de desembre de 2018.

[2] Mohamed Elmaazi i Max Blumenthal, “Inside The Temple Of Covert Propaganda: The Integrity Initiative And The U.K’s Scandalous Information War.” Gray Zone, 17 de novembre de 2018. (https://grayzoneproject.com/2018/12/17/inside-the-temple-of-covert-propaganda-the-integrity-initiative-and-the-uks-scandalous-information-war/) Accedit el 19 de desembre de 2018.

[3] George Eliason, “A Crisis in Intelligence: Unthinkable Consequences of Outsourcing U.S. Intel. (Part 3)” Consortium News, 18 de febrer de 2018. (https://consortiumnews.com/2018/02/18/a-crisis-in-intelligence-unthinkable-consequences-of-outsourcing-u-s-intel-part-3/?fbclid=IwAR2DKmAtaSMattb28apQZ-gCJ61stFYP3jem97t93PLm-bSpQLGp-0Z_4No

Font original: Global Research