Qui llegeixi l'”Informe sobre l’aplicació del pla d’acció contra la desinformació” presentat per la Comissió Europea el 14 de juny se sorprendrà en constatar que la creació d’una autoritat de censura a escala de la UE ja està pràcticament acabada. Segons el missatge, encara un xic amagat, la difusió d’informació que Brussel·les considera falsa i perillosa aviat serà sancionada amb sancions com la congelació de comptes i la prohibició de viatjar.
En el document de la Comissió Europea, del qual també n’és responsable Federica Mogherini, la punta de llança de la política exterior, el terme “desinformació” es defineix com un procés destinat a “distreure i dividir mitjançant la distorsió i la falsificació dels fets, amb la finalitat de crear confusió i soscavar la confiança de la gent en les institucions i processos polítics establerts”. L’enfocament aquí no està en grans grups de mitjans de comunicació que desvien l’atenció dels fets reals i distorsionen les veritats diàriament per estabilitzar les relacions de poder existents. Un desinformador a combatre és qualsevol que els qüestioni i soscavi les seves institucions.
En aquesta lluita per estabilitzar la dominació (del capital), s’hi estan invertint milions per crear, suposadament, “un enfocament coordinat en plena conformitat amb els nostres valors europeus i drets fonamentals”. L’autoritat, coneguda com “Task Force for Strategic Communication”, supervisa el respecte dels veritables valors europeus amb l’ajuda dels anomenats “fact checkers”.
En vigílies de les eleccions europees, la Comissió va aconseguir arrabassar als principals gegants d’Internet, Google, Facebook, Twitter i, una mica més tard, Microsoft, un “Codi de Conducta Voluntari per a Combatre la Desinformació” com a part dels acords de cooperació, no sense abans amenaçar amb iniciar accions legals si els resultats no són satisfactoris a finals del 2019.
Un sistema d’alerta primerenca de la UE per identificar la informació errònia també reforça la seva cooperació amb les organitzacions globalitzades de l’estructura econòmica i militar occidental, els “socis internacionals com el G-7 i l’OTAN”.
L’enemic és com sempre a l’Est
Dins de la Task Force per a la comunicació estratègica s’hi troba l'”East StratCom Task Force”, que ha estat activa des del març del 2015, quan es pretenia crear una hegemonia occidental del discurs en la crisi ucraïnesa. Les imatges pertorbadores dels combatents de la dreta radical al Maidan de Kíev utilitzant bombes incendiàries i (més tard) armes de foc contra la policia havien de presentar-se com una aspiració a la democràcia i la llibertat. Aquesta tasca no va ser fàcil, ja que els mitjans de comunicació russos en anglès, alemany, francès i espanyol s’oposen a aquesta història. El començament de l’autoritat de censura de la UE té les seves arrels, per tant, en la crisi ucraïnesa del 2014.
Des de llavors, gairebé tots els països de la UE han creat grups de treball sobre mitjans de comunicació la tasca dels quals consisteix a observar i combatre principalment els mitjans de comunicació russos. A finals del 2015, la UE va accelerar el ritme quan el Parlament Europeu va adoptar una resolució per majoria de vots que donava carta blanca i més recursos financers al Grup de Treball. El comunicat de premsa deia: “La pressió propagandística sobre la UE per part de Rússia i dels terroristes islamistes segueix augmentant. Aquesta pressió pretén torpedinar la veritat, sembrar la por, provocar el dubte i dividir la UE”. Per tant, cal involucrar-hi més el Grup de Treball prèviament creat “per invertir en les àrees de vigilància i educació”. Menys d’un any després, el president francès Macron va llançar la idea de tipificar com a delicte la difusió de notícies falses. Encara no ho ha aconseguit, però des de l’octubre del 2018 hi ha observatoris a escala de la UE, i des del març de 2l019 hi ha un “sistema d’alerta primerenca”.
Com s’indica a la pàgina 3 de l’informe de la Comissió, els recopiladors de dades del Grup de Treball perceben “una activitat de desinformació sostinguda i pronunciada per part de fonts russes”. Els temes sobre els quals, segons ell, es difon la desinformació inclouen “el qüestionament de la legitimitat democràtica de la Unió i els debats sobre la migració i la sobirania”, és a dir, les principals febleses de Brussel·les. Els verificadors de fets s’han fixat la tasca d’ocultar aquestes febleses. Segons les seves pròpies estadístiques, han seguit 998 “casos de desinformació” des de principis del 2019 (fins a mitjans de juny), el doble que en el mateix període de l’any passat.
A més de la recerca de la veritat, els censors de la UE s’han fixat la tasca de supervisar i, si cal, eliminar les col·locacions de publicitat en les plataformes en línia. Això s’aplica, d’una banda, als qui utilitzen trucs infames per augmentar el seu nombre de clics i, d’altra, als mitjans de comunicació políticament no desitjats. L’informe de la Comissió diu el següent: “Les tres plataformes en línia (Facebook, Google, Twitter) han intensificat els seus esforços per augmentar la transparència de la publicitat política”; després, “Facebook, a diferència de Google i Twitter, ha estès la transparència a la publicitat temàtica, però la seva eficàcia està en dubte”. Els temes tractats inclouen la immigració, els valors polítics, els drets civils i socials i la política exterior i de seguretat. Les principals empreses estatunidenques d’Internet han decidit simplement prohibir els anunciants que no els convenen (o que no convenen a la Unió Europea) i tancar els seus comptes. RT (Russia Today) i Sputnik ja han tingut aquesta experiència amb Twitter a finals d’octubre del 2017.
L’OTAN és una missió de pau. Punt final.
Així que siguem seriosos i minuciosos. La Comissió Europea documenta cada “cas de desinformació”. Esmenta meticulosament la suposada falsedat, els mitjans de difusió i el resultat de la “verificació dels fets”. L’examen de la llista disponible a “EU vs Desinfo” mostra molt clarament l’objectiu del “Pla d’Acció de la UE contra la desinformació”: aplicar la visió de Brussel·les en els àmbits de la política, l’economia i la societat. Els auditors se centren, entre altres coses, en la “nació russa”. Quan, per exemple, Sputnik Deutschland va informar el 7 de juny que “el president rus Vladimir Putin va rebutjar les especulacions sobre la possible unificació de Rússia i Bielorússia. Segons Putin, això no pot succeir. No es pot parlar de la unificació d’aquests dos països. ‘Us diré per què. Perquè la història s’ha desenvolupat de tal manera que el nostre poble unit –i crec que els bielorussos, els russos i els ucraïnesos són el mateix poble, ho he dit diverses vegades– viu en diferents països, s’han format diferents Estats’, va dir el Sr Putin en el Fòrum Econòmic Internacional de Sant Petersburg.” Els verificadors de fets de la UE han conservat només la meitat de la frase d’aquesta cita de Putin: “Crec que els bielorussos, els russos i els ucraïnesos són el mateix poble” i criden: “Desinformació!” descriuen el punt de vista del president rus com una “narrativa pro-Kremlin” que reflecteix una “ideologia imperial i irredemptista”. Per tant, deslegitimen el punt de vista rus sobre les condicions culturals i geopolítiques i subratllen com a legítim només el seu propi punt de vista. Correspon al progrés econòmic de la UE i a l’expansió militar de l’OTAN cap a l’Est, és a dir, a les idees d’integració occidental, que han d’anar de la mà de la desintegració a l’Est.
Quan el dia anterior, el 6 de juny, el canal alemany RT.deutsch va acusar Berlín de desacreditar sistemàticament els mitjans de comunicació russos, els censors del grup de treball van cridar: “¡Desinformació!”. Per demostrar-ho, van citar Steffen Seibert, portaveu del govern, que va respondre a l’acusació russa: “Qualsevol que faci acusacions tan absurdes té poc coneixement d’Alemanya i de les seves idees sobre la llibertat de premsa”. De veritat. Aquests són els avenços de la “informació” en la lluita contra la desinformació.
Aquí hi ha dos exemples més de la “verificació de fets” de Brussel·les, que suposadament va descobrir la desinformació russa i va il·lustrar en quina direcció està canviant la llibertat d’expressió. Tots dos estan relacionats amb l’OTAN. El 5 de juny, sputniknews.org va esmentar que “el març del 1999, es va iniciar la guerra de l’OTAN contra la República Federativa de Iugoslàvia en violació del dret internacional”. El servei de la veritat de la UE va reaccionar immediatament: “Desinformació! …” per explicar en detall que “la raó principal de la campanya de l’OTAN va ser aturar la violència i la repressió i obligar Milosevic a retirar les seves tropes policials i paramilitars”. I quan una setmana més tard, el 10 de juny, l’edició italiana de l’Sputnik va declarar que l’OTAN estava posant en perill el sistema de seguretat global amb el seu desplegament militar, els auditors hi eren presents altra vegada per cridar: “Desinformació!”.
Primera publicació a www.nachdenkseiten.de el 24 de juny. Reproduït amb l’amable autorització de l’autor.
(Traducció al francès: Horizons et débats)
Font: Horizons et débats