Crec que ja sabem la resposta. Hem d’anar més enllà i tractar d’entendre el que significa per a tots nosaltres la destrucció parcialment velada, però totalmet real, d’un periodista modern als Estats Units i al Regne Unit.
Assange és un defensor dels denunciants, un promotor de l’accés a la informació i de la seguretat de la informació per a tots, no només per als governs i les grans empreses relacionades amb el govern. Ell, amb l’ajuda d’especialistes en seguretat de la informació, escriptors de codis, reveladors de veritats i testimonis de tot el món, va rebre i va publicar material que va avergonyir i va exposar diverses organitzacions poderoses, incloent el govern dels Estats Units i els seus molts companys i beneficiaris.
Per què està sent torturat fins a la mort? Per què segueix sent sotmès a noves i experimentals variants de benzodiazepina nouvingudes de Porton Down, i privat, no només d’amics, parents i accés no supervisat al seu equip legal, sinó també a l’alimentació i a l’atenció bàsica?
La resposta sintètica és que està sent retingut en nom dels Estats Units i està sent interrogat químicament i físicament a Belmarsh (el Guantánamo britànic) per a revelar les seves claus criptogràfiques privades, així com els noms i la informació criptogràfica relacionada amb altres dins de la xarxa d’informació de Wikileaks. L’arrest d’Ona Bini l’abril amb nous càrrecs presentats el mes passat, i el nou arrest i empresonament de Chelsea Manning, parlen de part de l’esforç per trobar els filtradors anònims d’informació de les criptes de la NSA, específicament de les seves eines de pirateria informàtica que es van filtrar el 2016. Això està generalment indicat, però no completament presentat en l’acusació dels Estats Units.
És fascinant que els tractes a dos recents “espies” de la NSA –empleats del govern que es van endur a casa i “acaparar” grans quantitats de material de la NSA– fossin notablement suaus, quan es comparen amb el que està passant Julian Assange, i amb com Bini i Manning han estat i estan sent tractats.
Un tal Sr. Pho, de 67 anys d’edat, que treballava com a programador per NSA’s Tailored Access Operations, es va declarar culpable d’un càrrec d’eliminació intencional d’informació de defensa i va quedar en llibertat sota fiança abans de la seva sentència de 66 mesos a principis del 2018. L’extraordinari acaparador de dades de la NSA, Harold Martin, va ser condemnat recentment a nou anys pels seus “crims contra l’Estat”. Fins i tot Reality Winner, que va ser jutjada en virtut de la Llei d’Espionatge i no es va declarar culpable, va rebre una sentència relativament lleu, que va complir en una presó propera a casa seva amb promeses de que podia ser tractada per bulímia. John Kiriakou va fer poc més que revelar el que tot el país ja sabia sobre la tortura duta a terme per la CIA, i va ser condemnat a 30 mesos de presó.
La millor pràctica als Estats Units, en cas que vostè estigui interessat en aquesta línia de treball, és fer una declaració de culpabilitat. En cas contrari, millor que sigui un oficial de bandera que va jurar defensar la Constitució (com Petraeus o Clapper) o un polític d’elit com Hillary. Excepte això, asseguri’s de ser jutjat públicament per càrrecs febles, i potser evitarà els interrogatoris químics, la tortura física i mental, i la detenció indefinida per part del govern dels Estats Units i els seus lacais. En cas contrari, com Julian Assange i Edward Snowden, es necessita la protecció d’un poderós govern no estatunidenc per a defensar-se dels esquadrons de la mort estatunidencs. Edward té això de Rússia, i Julian ho tenia de l’Equador, però hi havia un preu, i cap preu és massa alt per al contribuent dels Estats Units quan es tracta de la seguretat del govern dels Estats Units.
En el cas d’Assange, encara que no es va fer cap mal al món ni a la vida humana, el govern dels Estats Units va experimentar una vergonya significativa amb la publicació de les eines de pirateria informàtica del govern dels Estats Units per part del grup de hacking Shadow Brokers. Aquestes publicacions esglaonades indiquen el que la NSA i altres parts del Govern dels Estats Units (i els seus aliats dels Cinc Ulls) van ser i són capaços de fer, i estan fent, amb tots nosaltres. La legalització retroactiva de la vigilància dels seus ciutadans al Regne Unit el 2016 indica l’abast i la preocupació dels governs existents que es dediquen a la autopreservació en temps difícils. L’actualització de la Llei de Llibertat dels Estats Units en el mateix marc temporal revela les mateixes preocupacions per part de l’Estat estatunidenc.
Les revelacions de Shadow Brokers també suggereixen que podria existir una altra fuga de la talla de Snowden dins de la NSA. Gràcies a Assange, Snowden i d’altres, la NSA se sent gairebé tan transparent tecnològicament i vulnerable com l’estatunidec mitjà. Això no pot continuar així!
Com que això no pot continuar així, Assange i els qui hagin treballat amb ell seran interrogats amb tota la capacitat de l’Estat (tortura física, mental i química). No seran jutjats, representats o defensats en un tribunal públic, i com s’ha assenyalat aquí per Assange, mai seran alliberats, independentment del que es descobreixi a través de diversos interrogatoris.
Que un talp, o talps, romanguin o no dins del vast conglomerat d’Intel·ligència dels Estats Units és, en aquest punt, irrellevant. Una o més persones han de ser trobades i seran trobades, i com a part d’aquesta recerca, moltes persones –que es troben entre periodistes, agregadors web, blocaires, comunicadors, twiters o investigadors tradicionals o no tradicionals del segle XXI i la vasta població d’empleats i contractistes del govern– han de ser destruïdes.
Igual que amb les intricades burocràcies d’intel·ligència de l’Alemanya Oriental, la Unió Soviètica, l’Iran sota el Sha i una llarga llista al llarg de la història de la humanitat, una vegada que la malaltia del secretisme de govern i el crim ocult fa metàstasi, no hi ha altra solució que la mort, la destrucció i l’eventual col·lapse del sistema, i una recuperació lenta, dolorosa i insegura de la societat humana.
D’altra banda, no hi haurà una lenta i dolorosa recuperació per a Julian Assange. Ha estat reduït a la capacitat mental d’un drogoaddicte, i alguns d’aquests efectes seran permanents. Físicament, es diu que té un pes insuficient (menys de 45 kg) i que el menjar i l’aigua s’utilitzen com a moneda de canvi en el seu interrogatori. Irònicament, fins i tot els presoners de Guantánamo, com a part de la tendra atenció del govern dels Estats Units, van ser alimentats a la força quan van intentar morir-se de fam. Els encarregats de Julian estan fent servir menjar i aigua per a trencar-lo completament.
Hi ha alguna bona notícia? Terri Gross, de NPR, va presentar una interessant perspectiva històrica sobre l’experimentació de drogues de la CIA la setmana passada. Val la pena escoltar-ho, ja que tot canvi no és més que evolució. Curiosament, igual que amb la finalitat de l’ocupació de Sidney Gottlieb, si el patrocinador del mal dins d’un govern és expulsat, de vegades tot el seu equip és eliminat. La majoria de les vegades, il·lustrant l’”efecte estrangulament” de Robert Higgs, és simplement reubicat en una altra part del govern, o fins i tot distribuït entre diverses agències.
El poder del govern modern està fonamentalment relacionat amb la seva “credibilitat”. Aquesta credibilitat, aquesta fiabilitat, trontolla a tot arreu –en part gràcies al valent treball de gent honesta a tot arreu i, no s’equivoquin, estem a tot arreu. La persecució desesperada i malvada de Julian Assange és un senyal d’aquesta crisi de credibilitat. Quan un edifici, o una institució, comença a enfonsar-se, hi ha molts treballs urgents a fer per salvar vides i assegurar un futur més feliç. Troba’n un i comença a fer-lo.
Karen Kwiatkowski, Ph.D., tinent coronel retirada de la Força Aèria dels Estats Units, agricultora i aspirant a anarco-capitalista. Es va postular per al Congrés en el sisè districte de Virgínia el 2012.
Font: LewRockwell.com