El recent cop d’Estat a Bolívia que ha derrocat el president Evo Morales no ha estat simplement un cop d’estat de dreta estàndard recolzat i instigat per l’Agència Central d’Intel·ligència dels Estats Units, sinó que també ha situat en el poder a polítics afiliats a un moviment protestant fonamentalista en ascens a l’Amèrica Llatina que es pot qualificar de “cristofeixista”. Moltes de les sectes protestants d’extrema dreta que han guanyat el poder a Guatemala, Colòmbia, Brasil i ara Bolívia, han denunciat el catolicisme romà tradicional de l’Amèrica Llatina com a herètic per a la seva ideologia religiosa i fins i tot procomunista. Pel que fa a les principals religions protestants, les sectes fonamentalistes les veuen com a desesperadament liberals, així com a herètiques.

El recent cop militar a Bolívia que ha destituït el president Evo Morales, elegit democràticament, ha involucrat oficials d’alt rang de les forces armades bolivianes, alguns dels quals van ser entrenats i adoctrinats a la infame “Escola de les Amèriques” dels Estats Units, coneguda des del 2001 com l’Institut de l’Hemisferi Occidental per a la Cooperació en Seguretat (WHINSEC), ubicat a Fort Benning, Geòrgia. Un dels alumnes de l’Escola de les Amèriques és el general Williams Kaliman, l’ara excomandant de les Forces Armades Bolivianes que va ordenar a Morales que dimitís com a president. El suport de Kaliman al cop no va ser gaire apreciat pels seus mestres, els cristians fonamentalistes, entre els quals s’hi troba l’actual presidenta en funcions de Bolívia, Jeanine Áñez Chávez. Un dels primers moviments d’Áñez després de prendre el poder va ser destituir Kaliman com a cap de les forces armades i reemplaçar-lo pel general Carlos Orellana. Áñez va ser vicepresidenta segona del Senat i va assumir la presidència boliviana després que Morales i els membres de major rang de la línia de successió en el partit governant Moviment pel Socialisme (MAS) van ser obligats a renunciar pels militars.

D’acord amb els principis del cristofeixisme a l’Amèrica Llatina, Áñez no només rebutja el catolicisme romà, sinó també les creences tradicionals del poble indígena aimara de Bolívia com a “satàniques”. Morales va ser el primer indígena aimara a ser triat president. Durant el seu mandat, Morales va millorar les condicions de vida dels aimares i d’altres persones pobres de Bolívia que històricament havien estat tractades com a ciutadans de segona classe per la rica població blanca europea del país. Sota la direcció dels colpistes cristofeixistes, les cases de Morales i altres funcionaris del MAS van ser saquejades pels esvalotadors, i els funcionaris del govern i els mitjans de comunicació proMorales van ser atacats físicament. Bolívia TV, Nueva Patria Radio i els diaris que donen suport a Morales van ser tancats pels colpistes. La bandera Wiphala de Bolívia, que va servir com la segona bandera oficial de Bolívia i representa les 36 tribus indígenes de país, va ser cremada pels manifestants que van recolzar el cop.

La planificació del cop a Bolívia va rebre el suport del secretari d’Estat dels Estats Units, Mike Pompeo, el primer director de l’Agència Central d’Intel·ligència del president Donald Trump i un membre cristofeixista de l’escissió dretana de l’Església Presbiteriana, l’Església Evangèlica Presbiteriana.

Altres exalumnes de l’Escola de les Amèriques van ser identificats entre els principals colpistes bolivians. Entre ells s’hi troben Manfred Reyes Villa, exoficial militar, candidat presidencial, alcalde de Cochabamba i governador del departament de Cochabamba, així com el general Remberto Siles Vásquez, el coronel Julio César Maldonado Leoni, el coronel Oscar Pacello Aguirre i el coronel Teobaldo Cardozo Guevara.

Un dels principals polítics cristofeixistes que van recolzar el cop contra Morales és Luis Fernando Camacho, cap d’una dubtosa “associació cívica” de Santa Cruz. Els mitjans de comunicació bolivians han descrit Camacho com “extremadament dretà” i “feixista cristià”. Camacho també ha estat vinculat al croat-bolivià Branko Marinko, que va fugir als Estats Units el 2009 després que ell i altres conspiradors intentessin derrocar el govern del MAS i assassinar Morales. Les qüestionables activitats comercials de Camacho van ser exposades amb la divulgació dels “Panama Papers”, que van mostrar que era amo d’una companyia panamenya offshore anomenada Navi International Holding S.A.

Els funcionaris de govern bolivià que segueixen sent lleials a Evo Morales, que va ser forçat a buscar asil polític a Mèxic, afirmen que el cop també va ser recolzat per diversos polítics estrangers d’extrema dreta i de dreta, incloent-hi el president colombià Iván Duque; el seu mestre de la política titella, l’expresident colombià Álvaro Uribe; el president neofeixista brasiler Jair Bolsonaro, i els senadors estatunidencs Marco Rubio (republicà de Florida), Rick Scott (republicà de Florida), Ted Cruz (republicà de Texas) i Robert Menéndez (demòcrata de Nova Jersey). Tots els senadors estan estretament vinculats als oligarques cubans expatriats de dreta que, majoritàriament, viuen al sud de Florida.

El cop contra Morales va començar dins de les files de la Policia Nacional de Bolívia (PNB). El comandant de la policia que va ordenar la revolta policial és el coronel Vladimir Calderón, que té forts vincles amb un grup influenciat per la CIA amb seu a Washington, Agregats de la Policia de l’Amèrica Llatina als Estats Units d’Amèrica (APALA). Just abans del llançament del cop, Trump va parlar davant la Conferència i Exposició Anual de l’Associació Internacional de Caps de Policia (AIVP) a Chicago, un altre centre d’enllaç i reclutament de la CIA per a les forces policials, incloses les de l’Amèrica Llatina. El 2018, la AIVP va donar la benvinguda com a membre de l’associació al coronel Calderón, el líder inicial del cop. També cal destacar que un dels finançadors de la AIVP és la Fundació Bloomberg, del candidat presidencial demòcrata Michael Bloomberg per al 2020.

El cop a Bolívia ha seguit el model de les accions presidencials inicials de Bolsonaro al Brasil. Bolsonaro és un altre cristofeixista fonamentalista que, des de la presa de possessió, ha treballat per derrocar Morales del poder. Els primers passos de la nova cancellera boliviana, Karen Longaric, van ser trencar relacions diplomàtiques amb Veneçuela, expulsar el personal de l’ambaixada veneçolana, reconèixer el govern opositor veneçolà de Joan Guaido, recolzat per la CIA, expulsar diversos diplomàtics cubans i arrestar metges cubans. Les accions contra els metges cubans són similars a les de Bolsonaro al Brasil i a  les del president Lenín Moreno a l’Equador, que ha allunyat el seu país de les polítiques progressistes i l’ha convertit en un gos faldiller per a la CIA i el Pentàgon.

El cop d’Estat a Bolívia ha tingut una estranya semblança amb l’intent de cop d’Estat del 2010 de la Policia Nacional Equatoriana contra el president Rafael Correa, un aliat de Morales de Bolívia. Correa va ser retingut com a ostatge virtual a l’Hospital de la Policia de Quito durant la major part de l’endemà d’haver estat alliberat per militars equatorians lleials.

No hi ha dubte que el cop bolivià ha involucrat deixebles del “guru” cristofeixista brasiler Olavo de Carvalho, amb seu a Virgínia. Entre els deixebles de Carvalho hi ha Bolsonaro, el ministre de Relacions Exteriors del Brasil, Ernesto Araújo, i el ministre d’Educació del Brasil, Abraham Weintraub. Carvalho s’ha identificat com un cristià fonamentalista i astròleg, i no només dubta que la Terra gira al voltant del sol, sinó que alberga la creença que la Terra és plana. Els ensenyaments de Carvalho sobre el canvi climàtic com una “conspiració marxista” han influït directament en les polítiques de Bolsonaro sobre la destrucció de la selva amazònica a través de l’explotació industrial desenfrenada. Carvalho va demonitzar els dos presidents del Partit dels Treballadors del Brasil, Dilma Rousseff, que va ser acusada i destituïda del seu càrrec per càrrecs falsos, i el popular predecessor de Rouseff, Luiz Inácio Lula da Silva, que ha estat recentment alliberat de la presó després d’haver estat condemnat per càrrecs falsos pel fiscal de dreta Sérgio Moro, que ara exerceix com a ministre de Justícia de Bolsonaro.

Un dels primers i més notoris líders cristofeixistes de l’Amèrica Llatina va ser el dictador de Guatemala, Efraín Ríos Montt, també conegut com “Germà Efraín”, que va ser membre del capítol guatemalenc de l’Església Gospel Outreach d’Eureka, Califòrnia. Montt i l’església tenien estrets lligams amb líders cristofeixistes dels Estats Units, incloent-hi Jerry Falwell i Pat Robertson. Montt, que va ser recolzat militarment per l’administració de Ronald Reagan i Israel, va dur a terme una guerra genocida de terra cremada contra la població indígena maia de Guatemala. Un dels blancs preferits d’extermini dels cristofeixistes és la població indígena nativa de l’Hemisferi Occidental, que, segons acusa la presidenta interina de Bolívia, Áñez, són “satanistes” perquè segueixen practicant els seus rituals religiosos tradicionals.

Com a Bolívia, els fonamentalistes cristofeixistes s’han mobilitzat contra els governs progressistes de Veneçuela, Nicaragua i Cuba.

Hi ha alguna cosa més que uneix els cristofeixistes que té poc a veure amb la religió i molt amb l’obtenció de beneficis ràpids: el contraban d’estupefaents. Els esquadrons paramilitars de la mort de Ríos Montt van finançar les seves operacions mitjançant el contraban de drogues, en particular de cocaïna. Durant el govern de Montt, Guatemala era una baula en la cadena d’operacions de contraban de drogues de la CIA que involucrava els contres nicaragüencs, els càrtels narcoterroristes colombians i el dictador panameny Manuel Noriega.

Els narcotraficants han estat impulsats per la presa de control de Bolívia per part dels cristofeixistes. La presidenta interina Áñez està casada amb Héctor Hernando Hincapié Carvajal, del Partido Conservador Colombiano, aliat de l’administració Duque, recolzat pel narcotràfic i pels seus amos polítics titelles, l’expresident Uribe i els seus finançadors del càrtel de la droga del clan Ochoa, amb seu a Medellín. Des que Morales va legalitzar a Bolívia la producció de fulles de coca, utilitzades en la medicina tradicional aimara i com a refresc de te, els càrtels de la droga llatinoamericans han vist com els seus guanys han caigut en picat. Bolívia estava competint amb els càrtels colombians com a font de fulles de coca cultivades legalment. Els cristofeixistes poden creure en la Bíblia, però també entenen que els seus moviments religiosos poden ser recolzats amb diners del narcotràfic.

Un símbol apropiat per als cristofeixistes llatinoamericans seria l’estàtua del Crist Redemptor de Rio de Janeiro portant un parell de bandoleres de municions mentre està dret sobre uns quants paquets de cocaïna.

Font: Strategic Culture Foundation