La població cristiana de Palestina està disminuint a un ritme alarmant. La comunitat cristiana més antiga del món s’està mudant a una altra banda. I la raó d’això és Israel.

Líders cristians de Palestina i Sud-àfrica van donar la veu d’alarma en una conferència a Johannesburg el 15 d’octubre. La seva trobada es va anomenar: “Terra Santa: Una perspectiva cristiana palestina”.

Una qüestió important que es va posar en relleu a les reunions és la ràpida disminució del nombre de cristians palestins a Palestina.

Hi ha estimacions variades sobre quants cristians palestins segueixen vivint a Palestina en l’actualitat, en comparació amb el període anterior a 1948, quan es va establir l’Estat d’Israel sobre les ciutats i pobles palestins. Independentment de la font dels diversos estudis, hi ha gairebé consens en què el nombre d’habitants cristians de Palestina s’ha reduït gairebé deu vegades els últims 70 anys.

Un cens de població realitzat per l’Oficina Central d’Estadística de Palestina el 2017 va concloure que hi ha 47.000 cristians palestins vivint a Palestina, concretament a la Cisjordània ocupada, Jerusalem oriental i la Franja de Gaza. El 98% dels cristians palestins viuen a Cisjordània –concentrats principalment a les ciutats de Ramallah, Betlem i Jerusalem– mentre que la resta, una petita comunitat cristiana de tot just 1.100 persones, viu a l’assetjada franja de Gaza.

La crisi demogràfica que ha afligit la comunitat cristiana des de fa dècades s’està aguditzant.

Per exemple, fa 70 anys, Betlem, el lloc de naixement de Jesucrist, era en un 86% cristiana. Tanmateix, la demografia de la ciutat ha canviat radicalment, especialment després de l’ocupació israeliana de Cisjordània el juny del 1967 i de la construcció del mur il·legal d’apartheid israelià, que va començar el 2002. Parts del mur havien de tallar Betlem de Jerusalem i aïllar-la de la resta de Cisjordània.

“El Mur envolta Betlem quan continua al sud de la Jerusalem Oriental, tant a l’est com a l’oest”, diu l’organització “Open Bethlehem”, descrivint el devastador impacte del mur a la ciutat palestina. “Amb la terra aïllada pel Mur, annexada pels assentaments i tancada sota diversos pretextos, només el 13% de districte de Betlem està disponible per a l’ús palestí.”

Cada vegada més assetjats, els cristians palestins de Betlem han estat expulsats en gran nombre de la seva ciutat històrica. Segons l’alcaldessa de la ciutat, Vera Baboun, a partir del 2016 la població cristiana de Betlem s’ha reduït al 12%, és a dir, a 11.000 persones.

Les estimacions més optimistes situen el nombre total de cristians palestins a tota la Palestina ocupada en menys del 2%.

La correlació entre la disminució de la població cristiana a Palestina, l’ocupació israeliana i l’apartheid hauria de ser inqüestionable, com és obvi per a la població cristiana i musulmana de Palestina per igual.

Un estudi realitzat per la Universitat de Dar al-Kalima a la ciutat de Beit Jala, a Cisjordània, i publicat el desembre del 2017, va entrevistar gairebé 1.000 palestins, la meitat d’ells cristians i l’altra meitat musulmans. Un dels principals objectius de la recerca era comprendre la raó de la disminució de la població cristiana a Palestina.

L’estudi va concloure que “la pressió de l’ocupació israeliana, les contínues restriccions, les polítiques discriminatòries, les detencions arbitràries i la confiscació de terres se sumen a la sensació general de desesperança entre els cristians palestins”, que es troben en “una situació desesperada en la qual ja no poden percebre un futur per a la seva descendència ni per a ells mateixos”.

Les afirmacions infundades que els cristians palestins se’n van a causa de les tensions religioses entre ells i els seus germans musulmans són, per tant, irrellevants.

Gaza és un altre exemple d’això. Només el 2% dels cristians palestins viuen a l’empobrida i assetjada Franja de Gaza. Quan Israel va ocupar Gaza juntament amb la resta de la Palestina històrica el 1967, es calcula que vivien a la Franja uns 2.300 cristians. Tanmateix, només 1.100 cristians segueixen vivint a Gaza en l’actualitat. Anys d’ocupació, guerres horribles i un setge implacable poden fer això a una comunitat, les arrels històriques de la qual es remunten a dos mil·lennis enrere.

Igual que amb els musulmans de Gaza, aquests cristians estan aïllats de la resta de món, inclosos els llocs sagrats de Cisjordània. Cada any, els cristians de Gaza sol·liciten permisos a l’exèrcit israelià per a participar a les celebracions de Pasqua a Jerusalem i Betlem. El passat mes d’abril, només es van concedir permisos a 200 cristians, però amb la condició que tinguessin 55 anys d’edat o més i que no se’ls permetés visitar Jerusalem.

El grup israelià de drets humans Gisha, va qualificar la decisió de l’exèrcit israelià d'”una nova violació dels drets fonamentals dels palestins a la llibertat de moviment, la llibertat religiosa i la vida familiar” i, amb raó, va acusar Israel d’intentar “aprofundir la separació” entre Gaza i Cisjordània.

De fet, Israel pretén fer més que això. Separant els cristians palestins entre si i dels seus llocs sagrats (com és el cas dels musulmans), el govern israelià espera afeblir les connexions socioculturals i espirituals que donen als palestins la seva identitat col·lectiva.

L’estratègia d’Israel es basa en la idea que una combinació de factors –immenses dificultats econòmiques, setge i apartheid permanents, ruptura dels llaços comunitaris i espirituals– finalment expulsarà tots els cristians de la seva pàtria palestina.

Israel està desitjós de presentar el “conflicte” a Palestina com un conflicte religiós per a poder, al seu torn, qualificar-se a si mateix com un estat jueu assetjat enmig d’una població musulmana massiva a l’Orient Mitjà. L’existència continuada de cristians palestins no forma part d’aquesta agenda israeliana.

Tanmateix, lamentablement, Israel ha aconseguit tergiversar la lluita a Palestina –des de la lluita política i de drets humans contra el colonialisme dels colons– en una lluita religiosa. Igualment inquietant, els partidaris més ardents d’Israel als Estats Units i en altres llocs són els cristians religiosos.

Cal entendre que els cristians palestins no són estrangers ni espectadors a Palestina. Han estat víctimes per igual com els seus germans musulmans, i també han tingut un paper important en la definició de la identitat palestina moderna, a través de la seva resistència, la seva espiritualitat, la seva profunda connexió amb la terra, les seves contribucions artístiques i la seva florent erudició.

No s’ha de permetre que Israel exclogui la comunitat cristiana més antiga del món de les seves terres ancestrals perquè aconsegueixi alguns punts en la seva profundament pertorbadora campanya a favor de la supremacia racial.

Igualment important, la nostra comprensió de la llegendària “soumoud” palestina –la constància– i de la solidaritat no pot ser completa sense apreciar plenament la centralitat dels cristians palestins en la narrativa i la identitat palestines modernes.

Ramzy Baroud és periodista, autor i editor de Palestine Chronicle. El seu últim llibre és The Last Earth: A Palestinian Story (Pluto Press, Londres, 2018). Va obtenir un doctorat en Estudis Palestins a la Universitat d’Exeter i és becari no resident al Orfalea Center for Global and International Studies, UCSB.

Font: CounterPunch