Amb 129 milions d’habitants, Mèxic és el desè país més poblat del món. Té la major població de tots els països de parla hispana. Té la 15ª economia més gran del món. El desenvolupament polític i social de Mèxic és important per a tot l’hemisferi occidental.

Mèxic es troba en un període de canvis potencialment profunds. El president Andrés Manuel López Obrador (AMLO) i el Partit Morena estan traçant un camí radicalment nou per al país. A les eleccions del 2018, López Obrador (AMLO) va derrotar de manera decisiva els altres candidats. Va assumir el càrrec l’1 de desembre del 2018.

Del 2000 al 2005, López Obrador va ser cap de govern de la Ciutat de Mèxic. Va deixar el càrrec amb un alt índex d’aprovació. El 2006 es va presentar a la presidència com a candidat del PRD (Partit de la Revolució Democràtica). Tot i les irregularitats generalitzades, Felipe Calderón va ser declarat guanyador.

El 2012, AMLO es va postular novament a la presidència. Amb acusacions generalitzades de compra de vots, Enrique Peña Nieto va guanyar les eleccions. Després de l’elecció, AMLO va declarar que estava fundant un nou partit, el Moviment de Regeneració Nacional (MORENA).

A les eleccions del 2018, AMLO va guanyar la presidència, i el seu partit, MORENA, va obtenir la majoria tant a la Cambra de Diputats com al Senat.

López Obrador analitza els problemes de Mèxic i presenta les seves solucions al seu llibre del 2018 A New Hope for Mexico. Considera que el problema principal és la corrupció i la política neoliberal que ha donat lloc a “una desigualtat desenfrenada, una pobresa espantosa, frustració, ressentiment, odi i violència”.

Identifica l’enemic: “A Mèxic la classe governant constitueix una banda de saquejadors… la sorprenent deshonestedat del període neoliberal (des del 1983 fins al present) no té precedents”. Anomena destacats oligarques econòmics i polítics que es van beneficiar de la privatització de les institucions públiques; gent com Carlos Slim, Pedro Aspe i altres. Documenta els canvis que es van produir sota el govern de Salinas que van fer retrocedir el dret dels nens a l’educació gratuïta.

López Obrador explica: “El primer que hem de fer és democratitzar l’Estat i reorientar-lo com a motor de creixement polític, econòmic i social. Hem de desfer-nos del mite que el desenvolupament requereix l’acceptació cega de les forces del mercat… Mèxic no s’enfortirà si les nostres institucions públiques romanen al servei de les elits riques”.

AMLO afirma: “El problema és la corrupció, no la falta de fons… el pressupost s’utilitza per mantenir una onerosa estructura burocràtica que serveix als mafiosos polítics… Reassignar els fons mal assignats en benefici de la producció, l’ocupació i el benestar general és un objectiu totalment assolible”.

AMLO descriu el declivi de la infraestructura industrial de Mèxic durant el període neoliberal. Els bancs van ser rescatats mentre que “la tecnocràcia neoliberal ha portat a la parcialitat pel que fa a la contractació, i sempre a costa dels sindicats. Hi ha hagut onades massives d’acomiadaments”. AMLO descriu plans ambiciosos: noves refineries i energia renovable perquè el país sigui autosuficient en matèria d’energia; un corredor de transport que transportarà contenidors de l’Atlàntic al Pacífic; preus garantits per les collites que permetin l’autosuficiència alimentària; expansió del turisme a les regions del Carib, Maya i Olmeca; plantació de grans àrees al sud-est amb arbres fusters i fruiters; préstecs a punt per als petits agricultors; capacitació i passanties per als joves.

López Obrador diu que tal desenvolupament és possible reduint la despesa en algunes àrees, i “també estalviarem reduint la compra de vaixells, avions i helicòpters… [i] vendrem els que fan servir els funcionaris d’alt rang, incloent-hi el president; mantindrem només els que es fan servir per a emergències mèdiques, seguretat i protecció pública… la primera prioritat ha de ser servir els pobres. Només a través de la creació d’una societat justa aconseguirem la revitalització de Mèxic”.

Contrasta els seus objectius per a Mèxic amb els dels Estats Units, on el govern de Trump ha augmentat la despesa militar mentre retalla la despesa en habitatge, transport i educació.

López Obrador creu que les polítiques econòmiques neoliberals han estat especialment perjudicials als pobles i zones rurals de Mèxic. Com a resultat d’aquestes polítiques, els petits agricultors han perdut els seus mitjans de vida, i les importacions d’aliments han augmentat dràsticament. Escriu: “L’abandó de les nostres zones rurals ha tingut un gran impacte en la producció, ha augmentat la migració i ha fomentat la desintegració social i la violència”.

López Obrador escriu: “La crisi de seguretat pública i de violència a què ens enfrontem avui dia és el producte d’una guerra contra les drogues mal concebuda que es basa únicament en mitjans coercitius. La crisi de seguretat que assota Mèxic és el resultat d’una confluència de factors: la pobresa, la injustícia i l’exclusió, agreujades per la ineficiència de les autoritats i la corrupció en la policia i el poder judicial”.

Proposa combatre la corrupció de la policia i el poder judicial, utilitzar l’exèrcit i la marina per protegir la seguretat pública, desenvolupar i utilitzar una Guàrdia Nacional i canviar les lleis relatives al consum de drogues. Sobretot, emfatitza, cal proveir alternatives positives per a la joventut. “La creença que el deteriorament del nostre teixit social només es pot combatre mitjançant l’ús de la força és profundament errònia i altament perillosa, com ho confirma àmpliament la història de Mèxic”.

Durant la seva campanya presidencial, López Obrador va visitar diverses ciutats dels Estats Units. Es va dirigir especialment als mexicano-estatunidencs, però les seves paraules són rellevants per a tots els estatunidencs: “Hem de convèncer i persuadir aquells que han patit rentats de cervell per les campanyes retòriques de Trump… Hem d’arribar als treballadors estatunidencs de classe baixa i mitjana, explicant-los que els seus problemes tenen les seves arrels en la mala distribució dels ingressos…

Hem de conscienciar els estatunidencs de bona fe que han estat enganyats per la campanya de propaganda contra els mexicans i els estrangers”. Després d’un any en el càrrec, el govern d’AMLO té èxits significatius: el salari mínim ha augmentat dràsticament, la burocràcia i els alts salaris del govern s’han retallat, petits préstecs i subvencions van directament als pagesos, el multimilionari cartell de lladres de gasolina ha estat desemmascarat i combatut, s’ha llançat un pla d’infraestructura de 44 mil milions de dòlars i s’han iniciat programes per beneficiar els joves i la gent gran.

AMLO és un exemple de treball dur i transparència. Cada dia comença amb una conferència de premsa a les 7 del matí. L’avió presidencial està en venda i ell vola en classe turista en avions comercials. Durant aquest primer any de govern no ha sortit de país, sinó que viatja constantment dins de Mèxic veient les condicions dels hospitals, escoles, fàbriques i les petites ciutats i pobles que conformen gran part de país. AMLO encara viu a casa seva i el palau presidencial està obert al públic. Encara que té un índex d’aprovació del 70%, hi ha desafiaments i oposició. L’economia mexicana ha estat a prop de la recessió durant tot l’any. Alguns dels plans de desenvolupament tenen una oposició significativa. Per exemple, les organitzacions indígenes s’oposen al proposat Tren Maya. AMLO ara diu que no s’ha d’iniciar si la gent de la regió no li dona suport i no es pot acabar.

Els canvis a Mèxic també són importants en l’escena internacional. Durant diverses dècades, la política exterior mexicana ha estat subordinada a Washington. Ara està tornant a una política exterior basada en els principis d’autodeterminació i no interferència en els assumptes d’altres nacions.

La diferència va ser important a principis d’aquest any quan els Estats Units i Canadà van tractar d’imposar un nou govern a Veneçuela. Els països subordinats de l’Amèrica Llatina van seguir l’exemple de Washington. Mèxic no ho va fer.

En el recent cop d’Estat a Bolívia, la vida del president Evo Morales va ser amenaçada i Mèxic li va concedir asil quan es va veure obligat a fugir de Bolívia en un avió militar mexicà.

A mesura que l’administració Trump intensifica els seus atacs econòmics i polítics contra Cuba, Veneçuela i Nicaragua, la postura independent de Mèxic és especialment important. El govern d’AMLO s’ha enfrontat als Estats Units en la reaccionària Organització d’Estats Americans i en el Grup de Lima especialment creat contra Veneçuela. Recentment, AMLO s’ha mogut encara més a l’esquerra quan ha rebut l’exlíder socialista de l’Equador Rafael Correa, seguit pel president de Cuba Díaz-Canel, i ha rebut a l’acabat d’elegir president progressista de l’Argentina Alberto Fernández en el seu primer viatge a l’estranger. El lideratge que AMLO està prenent en matèria de política exterior no li agrada a Washington i això es pot veure als articles crítics que apareixen als mitjans corporatius dels Estats Units que indiquen que Mèxic és una amenaça potencial per a la seguretat dels Estats Units.

Tot i les qüestions conflictives i el progrés desigual, un nou i esperançador procés per a la majoria dels mexicans ha començat gràcies a AMLO i MORENA.

Font: Task Force on the Americas