Solo le pido a Dios que el dolor no me sea indiferente. Que lo injusto no me sea indiferente. Que el engaño no me sea indiferente. Que la guerra no me sea indiferente.
Es un monstruo grande y pisa fuerte toda la pobre inocencia de la gente. León Gieco

Quan va sorgir el coronavirus, de seguida em va venir al cap la doctrina del Destí Manifest: la convicció nacional, formulada per primer cop ja el 1845 per John L. Sullivan, que Déu va triar els Estats Units per a ser una nació superior destinada a expandir-se. Sempre havia pensat que tal doctrina no era altra cosa que un refregit atrotinat de la fe bíblica en l’elecció divina d’Israel. Però les circumstàncies del recent sorgiment del coronavirus són tan “providencials” que em vaig començar a qüestionar si no estaria menyspreant aquesta doctrina del Destí Manifest. Enmig de la ferotge lluita desfermada pels Estat Units per frenar el creixent poder xinès, sorgeix el coronavirus en el lloc i moment “adequats”: a Wuhan, centre neuràlgic de la immensa Xina, i en el seu Any Nou, les dates en què milions de xinesos es desplacen com en cap altre moment al llarg de l’any.

Hom està més temptat encara a considerar el coronavirus com una “intervenció” providencial si agafem una mica de perspectiva. De fet, el coronavirus és només l’últim –per ara– de tot un seguit de “casuals” problemes patits per la Xina els últims anys. Problemes que es remunten a almenys el ressorgiment de la grip aviària al nord-oest de la Xina el 2005, passant per la pesta porcina que va devastar la seva indústria porcina. Sense comptar els problemes que són obra de la mà humana: la guerra comercial desencadenada per Trump, les acusacions a Huawei, les amenaces als aliats que s’atreveixin a instal·lar les xarxes xineses del 5G… Són problemes causats per éssers humans. Però, com molt bé es diu en teologia, la manera més freqüent d’actuació de Déu és a través d’allò que se sol qualificar com a “causes segones”.

Però unes setmanes després va passar una cosa més. Una cosa que gairebé em va convertir en un nou convers de la mística del Destí Manifest: el coronavirus va sorgir espontàniament a l’Iran, sense cap relació amb l’epidèmia xinesa. Tot i que els grans mitjans occidentals no ho hagin destacat, és extraordinàriament “providencial” aquest sorgiment espontani, tan diferent del què ha succeït a la resta de països contagiats a partir de la Xina. Que sorgeixi espontàniament el coronavirus en aquest altre membre eminent de l’Eix del Mal, és una cosa que ja sobrepassa el que podria ser considerat com a “casual”. Sense tenir en compte que, a més, la Xina és fronterera amb l’altre gran enemic, Rússia.

Per això no em vaig sorprendre quan un amic va començar a lliscar per la pendent del conspiracionisme i va començar a qüestionar tanta “casualitat”. No és estrany que ens embranquéssim en una viva discussió a partir d’alguns precedents històrics. El meu amic va començar amb el conegut qüestionament que els Estats Units han estat els únics que, segurament com a missatge a la Unió Soviètica de Stalin, no van tenir cap escrúpol a arrasar amb bombes atòmiques dues ciutats japoneses sense major rellevància militar. Em va recordar que jo mateix ho havia escrit el 2011 al meu llibre La hora de los grandes “filántropos” i em va citar el paràgraf amb què tancava aquesta qüestió: “Fins i tot diversos generals i almiralls estatunidencs van considerar innecessari el llançament de les dues bombes, ja que se sabia que el Japó es rendiria en breu: el general Eisenhower, futur president dels Estats Units; el general Curtis LeMay; el general MacArthur; l’almirall Nimitz, comandant de la Flota del Pacífic; l’almirall de cinc estrelles Wil Leahy, cap de Gabinet del president Truman, així com del Gabinet del president Roosevelt, i que va ser qui va presidir les reunions de l’Estat Major Combinat dels Estats Units i el Regne Unit durant la guerra…”[1]

Davant les meves resistències i els meus arguments per deixar clar que allò va ser una cosa excepcional –a les acaballes d’una terrible conflagració mundial– i molt allunyat ja del nostre món actual més civilitzat i informat, el meu amic va tornar a la càrrega no amb episodis de llunyans atacs atòmics sinó d’altres químics més recents: em va recordar les terribles fotos de les infantils víctimes de les tones de napalm amb les que els Estats Units arrasaven els poblets vietnamites. Sense tenir en compte que també van llançar sobre ells el doble de tones de bombes convencionals que les llançades durant tota la II Guerra Mundial. I si es consideren el conjunt de les llançades sobre el Vietnam, Laos i Cambodja, es tractaria d’uns vuit milions de tones de bombes, quatre vegades la quantitat llançada durant la Segona Guerra Mundial. Però jo em resistia a acceptar que aquesta gent estiguin tan bojos que hagin estat capaços de franquejar la perillosíssima frontera entre la guerra atòmica o la química i la biològica.

És veritat –vaig reconèixer– que els Estats Units han imposat la seva voluntat mitjançant tota mena imaginable d’estratègies i armes. El cas de Rwanda-Congo és increïble. Reiteradament s’havia alertat a Bill Clinton: si els seus invasors de l’FPR, format pels hereus de l’aristocràcia feudal tutsi, s’obstinaven en conquerir Rwanda a sang i foc, els sectors més radicalitzats de la majoria hutu descarregarien la seva fúria en els tutsis de l’interior, als quals veien com més que probables col·laboradors dels invasors. I en aquest cas l’arma va ser una cosa tan primitiva com el matxet dels camperols. Com pot una persona amb el cap clar seguir endavant amb un projecte de conquesta dels territoris de l’est de Zaire (actual Congo), per molt rics que siguin en matèries primeres, sabent que les conseqüències més que previsibles inclourien un gran genocidi? I amb això no n’hi va haver prou: després els Estats Units, amb els seus satèl·lits i la seva diplomàcia, van col·laborar amb l’FPR en el massiu extermini de centenars de milers de civils hutus indefensos en els camps de desplaçats i refugiats. Tot això és veritat, però desencadenar una cosa tan incontrolable com una guerra biològica… hi cap en una ment sana i normal? Així vam anar arribant a l’última i pertorbadora de les preguntes: Estarà el món en mans d’autèntics bojos? Si en alguna cosa vam estar tots dos d’acord és en que el deliri nazi és tan recent que sembla dur-nos a la conclusió que la humanitat segueix sent una espècie massa manipulable i poc evolucionada. I el debat va acabar quan el meu amic, amb un cop una mica baix, va utilitzar el recurs de llegir més extensament l’anterior cita meva:

“No ho volem veure, però la realitat és que el nostre món està en mans d’autèntics criminals de masses. Justifiquen els seus grans crims fent servir sempre la raó d’Estat, però es tracta simplement d’això, de grans crims. Daniel Ellsberg [analista de la guerra del Vietnam que va filtrar els anomenats Papers del Pentàgon] va saber sortir de semblants farses criminals i va ser capaç de denunciar-les: ‘Els centenars de milers de persones que estàvem matant eren un homicidi injustificat i jo no aconseguia distingir entre això i l’assassinat’. Ara, amb quatre dècades de retard, tenim els enregistraments de les terribles converses en què el president Richard Nixon i Henry Kissinger expressaven el major menyspreu per la vida de centenars de milers de civils vietnamites i en què el primer arribava a demanar al segon que fos capaç de pensar per una vegada en gran, de pensar en la bomba atòmica.

Aquesta gent no ha canviat, aquesta gent gairebé mai canvia. Segurament la societat sí que canviï, encara que sigui molt lentament, però ells no. No hauríem d’oblidar-nos tan ràpidament de les bogeries que aquesta gent ha estat capaç de desencadenar molt recentment. Només fa unes dècades que decidien la utilització de la bomba atòmica sobre Hiroshima i Nagasaki. Fins i tot diversos generals i almiralls estatunidencs van considerar innecessari el llançament […].

Actualment el Govern dels Estats Units i el futur de la humanitat estan en mans de gent com Richard Nixon i Henry Kissinger [escrivia això durant la presidència de Barack Obama]. Són els hereus no d’aquests militars professionals del desembarcament de Normandia, que es van aixecar contra el nazisme i el van vèncer, sinó dels qui van ser capaços de decidir fredament que dues ciutats sense una especial rellevància militar havien de ser arrasades. A causa de la naturalesa d’aquesta gent que avui domina els Estats Units, l’atlantisme (que ens lliga a ells i ens enfronta a tants països amb els quals compartim el Continent Euroasiàtic) està actualment fent un mal gairebé irreparable a Europa. Semblaria que el totalitarisme mai mor. A canvi, està perfeccionant els seus mètodes, fins al punt que per al totalitarisme actual, ara plutocràtic, els mètodes de llavors resulten ja fins i tot ingenus. I ara sí que van ‘en gran’, van a totes totes.

Segurament hi ha una única diferència entre aquelles converses i les que ara han d’estar tenint lloc: d’aquestes darreres encara no en tenim els enregistraments. No ens enganyem, aquesta gent són un veritable perill i de fet estan portant el nostre món al desastre.”

Després d’aquell debat entre el meu amic i jo han aparegut diversos articles d’experts en aquestes qüestions, com els dos de Larry Romanoff https://l-hora.org/?p=12771&lang=ca i https://l-hora.org/?p=12904&lang=ca, el de Pepe Escobar https://l-hora.org/?p=13153&lang=ca o el de Vicky Peláez https://mundo.sputniknews.com/firmas/202002131090460452-cientificos-el-coronavirus-seria-un-arma-de-guerra-biologica/, articles en els quals les dades són cada vegada més pertorbadores:

– No són només experts russos i d’altres “sospitoses” nacionalitats els qui afirmen que es tracta d’un virus cultivat en laboratori com a arma biològica. Fins i tot hi ha estatunidencs. Com el Dr. Francis Boyle, professor de dret internacional de la Universitat d’Illinois, autor de llibres com Biowarfare and Terrorism i redactor de la Llei Antiterrorista d’Armes Biològiques dels Estats Units del 1989, que està convençut que el coronavirus és una “arma de guerra biològica ofensiva” que va saltar del laboratori BSL-4 de Wuhan.

– La seva pròpia investigació el va dur a determinar que el govern dels Estats Units havia gastat ni més ni menys que 100.000 milions de dòlars, des d’abans de l’11-S fins a l’any 2015, en investigació de guerra biològica.

– Basant-se en dècades d’investigació en la guerra biològica, l’Estat Profund dels Estats Units està totalment familiaritzat amb tots els matisos de les armes biològiques. Des de Dresden, Hiroshima i Nagasaki fins a Corea, Vietnam i Fallujah, l’historial mostra que el govern dels Estats Units no parpelleja quan es tracta de descarregar armes de destrucció massiva en civils innocents.

– La “Bíblia” neoconservadora del 1996, el Projecte per a un Nou Segle Americà (PNAC), va afirmar sense ambigüitats que “les formes avançades de guerra biològica que poden ‘apuntar’ a genotips específics poden transformar la guerra biològica del regne del terror en una eina políticament útil”. Cosa que explicaria per què hi ha un percentatge tan alt de mortaldat entre els xinesos.[2]

– La Universitat de Harvard havia procedit subreptíciament amb experiments a la Xina –que quan van ser descoberts van estat prohibits per les indignades autoritats–, en els quals es van recollir molts centenars de milers de mostres d’ADN xinès.

– El laboratori BSL-4 va ser posat en funcionament després de l’epidèmia SARS el 2003. Però segons les publicacions Natural Research Journal, The Lancet Infectious Diseases i Journal of Medical Virology, el laboratori de Wuhan es va convertir amb el temps en un lloc preferit pels viròlegs d’arreu del món i en especial dels Estats Units, Canadà i el Regne Unit, que ofereix un clima humit i calent que representa condicions ideals per al desenvolupament natural dels més perillosos patògens i l’existència d’una naturalesa plena d’animals i insectes exòtics.

– El patogen xinès QX descobert a la meitat dels 90 del segle passat va ser pres com a base per al coronavirus 2019-nCoV. I és important saber que aquella investigació va ser finançada tant pel Ministeri de Ciència i Tecnologia de la Xina com per la USAID (col·laboradora encoberta de la CIA) i l’Institut Nacional de Salut dels Estats Units, que sempre va compartir amb el Pentàgon informació referent als avenços en la investigació sobre malalties infeccioses i armes biològiques.

– La Facultat de Virologia de la Universitat de Duke dels Estats Units també està implicada en l’estudi del coronavirus 2019-nCoV en cooperació amb la Universitat de Wuhan. I la Universitat de Duke té un projecte conjunt amb l’Agència de Projectes d’Investigació Avançada de Defensa (DARPA, per les sigles en anglès) pertanyent al Pentàgon. Aquest projecte s’anomena Programa de P3 Prevenció de Pandèmies de Duke. La DARPA és responsable del desenvolupament de noves tecnologies per a l’ús militar incloent-hi la guerra biològica.

– Però no només els científics militars dels Estats Units estaven actius a Wuhan. Els seus col·legues d’Alemanya i Japó van prendre part també en els estudis dels coronavirus a l’Institut de Virologia de la Universitat de Wuhan.

– Tot això significa que el coronavirus 2019-nCoV no és una cosa nova. I que fins i tot se sabria com aturar-lo. Però, per algunes clares raons geoestratègiques globals, els Estats Units preferirien demorar-se en ajudar la Xina a combatre aquesta pandèmia que ja s’ha cobrat més de 4.000 vides, de les quals més del 90% eren ciutadans xinesos, i ha infectat més de 110.000 persones.”

Així que sembla molt probable que l’actual infecció de coronavirus formi part d’una guerra biològica per frenar el poder creixent de la Xina. Però encara que aquesta vegada això no fos cert, sabem que l’anomenat Estat Profund contempla tota mena de guerres, fins i tot la biològica, com a mitjans legítims per a “la dominació de l’espectre complet”:

“Aquesta manera de parlar temerària no és només pròpia de Brzezinski. La seva crida a la dominació unilateral era un ressò de l’esborrany de la DPG (Guia de Planificació de la Defensa) del 1992, preparada per al secretari de defensa Cheney pels neoconservadors Paul Wolfowitz i Lewis Scooter Libby: ‘Hem de mantenir els mecanismes per dissuadir potencials competidors de qualsevol aspiració a un paper regional o global més ampli'”. És repetit també a l’Estudi PNAC [Projecte per al Nou Segle Americà] del 2000: Rebuilding America’s Defenses [Reconstruint les defenses dels Estats Units] i a l’Estratègia de Seguretat Nacional de Bush-Cheney del setembre del 2002 (NSS 2002). I és resumit pel megalòman document estratègic del JCS [Estat Major Conjunt] Joint Vision 2020, “La dominació d’espectre complet vol dir la capacitat de les Forces dels Estats Units, operant soles o amb aliats, de derrotar qualsevol adversari i de controlar qualsevol situació a través de tota la gamma de les operacions militars”.[3]

Al llarg de mil·lennis, milions d’éssers humans han estat enviats a la guerra i a la mort pels seus propis governants, gent posseïda per un fred, calculador i boig afany d’expansió i domini. Per què ens hauria d’estranyar que ara, en els seus “jocs” geoestratègics, a aquesta mateixa mena de gent no els preocupin els “danys col·laterals” –mort, crisi econòmica, pèrdua de llocs de treball, pànic…– que les noves guerres biològiques puguin provocar entre les seves pròpies poblacions nacionals? Per què ens hauria d’estranyar que un cop més alliberin dels seus grillons a l’Hades els colossals monstres de l’engany i de la guerra, que, com cantava genialment León Gieco, aixafaran un cop més tanta pobra gent ingènua? Tant de bo que tant dolor, tanta injustícia, tant engany i tanta guerra mai ens siguin indiferents!

Notes

[1] “La decisió de bombardejar Hiroshima. Eisenhower: No calia atacar-los amb això tan horrible“, Gar Alperovitz, CounterPunch, 8 d’agost del 2011. Gar Alperovitz és un economista i historiador, autor de diversos llibres i els articles són publicats als més importants diaris estatunidencs.

[2] És molt curiós que “El primer ‘carnet ID genotip’ de la província de Hubei va sortir recentment del Centre de Diagnòstic de Gens de l’Hospital Zhongnan (Central-sud) de la Universitat de Wuhan. Aquest carnet, que pot distingir al seu posseïdor dels altres 6.000 milions de persones que hi ha al món, és el primer carnet ID genotip de la Xina.” http://spanish.people.com.cn/spanish/200206/21/sp20020621_55473.html

[3] “El grandiós tauler d’escacs i els usurers de la guerra”, Peter Dale Scott, Global Research, 17 d’agost del 2009.