L’equip mèdic arriba a Sud-àfrica mentre altres delegacions s’estenen pel continent
Alts dirigents governamentals i militars de la República de Sud-àfrica van rebre una missió mèdica cubana que va arribar el 27 d’abril.
Els 217 treballadors de la salut cubans estan al país per ajudar en els esforços per contenir i erradicar la pandèmia de la COVID-19.
Sud-àfrica és el segon país del continent amb major nombre de casos notificats, només per darrere d’Egipte. El president Cyril Ramaphosa va declarar una emergència nacional a finals de març, mentre que el país roman confinat durant cinc setmanes.
Els moments previs a l’arribada de la Brigada Mèdica Internacional Henry Reeve i la cerimònia de benvinguda celebrada a la base de la Força Aèria de Waterkloof, a Pretòria, van ser molt emotius per a Sud-àfrica com a nació que havia guanyat la seva independència nacional exactament 26 anys abans. Cuba havia exercit un paper fonamental en la lluita per alliberar tota la regió de l’Àfrica meridional dels estralls del domini de la minoria blanca i del colonialisme.
A Angola, les forces dels internacionalistes cubans es van desplegar de 1975 a 1989 pel donar suport a la independència del govern de l’MPLA a Luanda. Diverses incursions de les llavors racistes Forces de Defensa de Sud-àfrica (FSDS) durant aquell període van ser repel·lides amb l’ajuda decisiva dels militars cubans que van enviar centenars de milers dels seus soldats voluntaris en el curs de 14 anys.
Després de la derrota de la FASD al sud d’Angola a Cuito Cuanavale el 1988, les racistes tropes sud-africanes es van veure obligades a retirar-se del país aplanant el camí per a la independència nacional de Namíbia el 1990 i, després, per a la de Sud-àfrica, quatre anys més tard el 1994. El primer govern del Congrés Nacional Africà (ANC), dirigit per l’expresident Nelson Mandela, va expressar la seva profunda gratitud a Cuba per les seves contribucions a l’alliberament de Sud-àfrica i de tota la regió.
La medicina com a política exterior socialista
Dècades més tard, els cubans tornen a participar en una altra batalla en el front mèdic. El país compta amb el personal sanitari i l’orientació socialista que ha estat reconeguda internacionalment per les seves reeixides intervencions en crisis humanitàries.
El personal mèdic del govern cubà és un component clau de la política exterior de l’illa caribenya. Cuba té la proporció més alta de metges-pacients del món, cosa que és un resultat directe de les prioritats nacionals que s’han posat en la salut i el benestar de la població d’11 milions de persones.
En l’actualitat, el govern cubà ha desplegat 37.000 treballadors sanitaris en 67 països diferents en diverses regions geopolítiques del món. Aquestes brigades són ben rebudes per diverses nacions d’Europa, l’Àfrica, l’Àsia i l’Amèrica Llatina. En el punt àlgid de la pandèmia a Itàlia, on desenes de milers de persones van ser infectades, Cuba hi ha enviat una delegació mèdica per ajudar en la monumental tasca dels especialistes en malalties infeccioses d’aquest país.
Amb referència específica a la pandèmia de la COVID-19, Cuba ha desplegat fins a l’última setmana d’abril 1.218 professionals mèdics en 20 països de l’Amèrica Llatina i el Carib, Europa, l’Àfrica i l’Orient Mitjà. La majoria dels especialistes de la salut estan assignats a les àrees més severament impactades per afrontar directament el virus. Tanmateix, en alguns casos hi ha brigades d’assessorament que no s’ocupen directament dels pacients, però sí d’assessorar les autoritats sanitàries locals, com a Mèxic.
El contingent que ha arribat a Sud-àfrica està integrat per epidemiòlegs, experts en salut pública, metges generals i enginyers en tecnologia sanitària. Aquests especialistes en salut cubans estan programats per ajudar en els projectes de detecció als barris que van començar fa diverses setmanes. 168.000 persones ja han estat examinades. A la província de Guateng, 13.500 persones s’han sotmès a les proves de la COVID-19. Aquesta província té la major concentració de casos confirmats al país.
Segons un article publicat per Granma Internacional, el diari oficial del Partit Comunista de Cuba (PCC):
“El ministre de Relacions Exteriors cubà Bruno Rodríguez Parrilla va tuitejar: ‘Sense descuidar la responsabilitat de protegir el nostre poble i malgrat les limitacions imposades pel bloqueig, Cuba ofereix una modesta cooperació a d’altres pobles’, i va afegir: ‘Enfront de la COVID-19, la prioritat de tots ha de ser salvar vides. Es tracta d’una crisi de múltiples i devastadors efectes no només en el camp de la salut, sinó també en l’economia, el comerç internacional i les nostres societats en general’, va continuar. ‘La pàtria és la humanitat. Sota aquesta màxima de Martí, els nostres professionals de la salut defensen l’atenció mèdica, el benestar de la gent i la vida en diferents racons del món’, va declarar el ministre de Relacions Exteriors. El ministre de Salut Pública de Cuba, José Ángel Portal, referint-se al grup de Sud-àfrica, va dir que l’actitud dels professionals de la salut en aquestes missions es basa en la Revolució i en els principis de solidaritat del nostre poble.”
El govern cubà ha desplegat equips mèdics en d’altres estats africans en resposta a la pandèmia de la COVID-19. Entre aquests països s’hi troben Cap Verd, Togo i Angola.
A principis d’abril, Togo es va convertir en un altre país on s’han assignat membres de la Brigada Mèdica Internacional Henry Reeve. 11 metges es troben a l’antiga colònia francesa de l’Àfrica Occidental per ajudar en la resposta a la pandèmia de la COVID-19. En el moment de l’arribada dels treballadors de la salut cubans el 9 d’abril, hi havia 73 casos confirmats de COVID-19 a Togo i tres morts.
A Angola, on una delegació hi va arribar l’11 d’abril, s’hi han desplegat uns 256 especialistes de la salut, inclosos professors universitaris, metges i infermeres, en els esforços del país per detenir la propagació de la COVID-19. Els cubans duran a terme la formació de 1.500 metges angolesos en tècniques de medicina comunitària, cosa que facilitarà el necessari treball de camp entre la població.
En una declaració sobre la missió cubana, la ministra de Salut d’Angola, Silvia Lutuca, va assenyalar que:
“L’entrenament tindrà lloc a l’Hospital Girassol… perquè té excel·lents simuladors per a les classes pràctiques, la qual cosa és una condició indispensable. Els metges angolesos visitaran les famílies que els siguin assignades, a raó de 1.000 habitants per professional, cohabitant amb els cubans que han arribat a Angola amb aquest propòsit. Els metges cubans no només romandran als hospitals de referència. Posaran els seus coneixements en benefici d’Angola i dels angolesos, fins i tot en zones remotes, especialment amb casos confirmats.”
El socialisme promou la cooperació per fer front als desafiaments mundials
Cuba ha donat exemple d’internacionalisme a través de la seva assistència tècnica i material a diversos estats que lluiten contra la pandèmia de la COVID-19. Aquesta orientació de la política exterior pot contrastar-se amb l’enfocament marcadament diferent de l’administració estatunidenca del president Donald Trump, que ha alimentat constantment el racisme i la desinformació en resposta a l’actual crisi mundial de la salut.
Els Estats Units tenen moltes més infeccions i morts per la COVID-19 que qualsevol altre país del món. No obstant, la Casa Blanca ha seguit intensificant el bloqueig contra Cuba i intensificant els esforços de desestabilització contra la República Bolivariana de Veneçuela.
Zimbabwe, a l’Àfrica meridional, que és un aliat proper de Cuba, segueix sotmès a les sancions dels Estats Units malgrat una crida directa del secretari general de les Nacions Unides, Antonio Guterres, perquè posi fi a tota guerra econòmica i militar per tal que els recursos del món es destinin a la campanya per a l’eliminació de la pandèmia. Un altre Estat membre de la Unió Africana (UA), Somàlia, ha estat bombardejat en diverses ocasions els darrers mesos pel Comando Africà del Pentàgon (AFRICOM) en suposades operacions “antiterroristes”. Totes aquestes nacions de l’Àfrica i l’Amèrica Llatina necessiten la pau per evitar la propagació de la COVID-19 que posa en perill tots els altres pobles i nacions del món.
Una declaració emesa pel Ministeri de Relacions Exteriors de Cuba el 16 d’abril, presenta un significatiu argument ideològic a favor de la cooperació internacional durant el període actual. El Ministeri de Relacions Exteriors va emfatitzar:
“Si no s’aixequen les mesures econòmiques coercitives per motius polítics contra els països en desenvolupament, i si no se’ls eximeix del pagament de l’onerós i impagable deute extern i se’ls allibera de la tutela despietada dels organismes financers internacionals, no podem enganyar-nos pensant que estarem en millors condicions de respondre a les disparitats econòmiques i socials que, fins i tot sense una pandèmia, maten cada any milions de persones, inclosos nens, dones i ancians. L’amenaça contra la pau i la seguretat internacionals és real, i els constants atacs contra alguns països no fan sinó agreujar-la.” (Veure això)
Aquests sentiments representen l’antítesi de la política exterior imperialista que enmig d’una conjuntura tan crítica manté la seva postura de guerra. Els treballadors metges cubans estan desplegats per salvar vides i reconstruir societats.
A la ciutat de Detroit, on la pandèmia de la COVID-19 ha matat mil persones i n’ha emmalaltit almenys deu vegades més, la Coalició Moratòria ARA! està constituint una plataforma per exigir que el governador i el batlle facin una petició oficial d’assistència mèdica cubana a la municipalitat majoritàriament afroamericana i de classe treballadora. Mentre que l’impacte social i econòmic de la pandèmia està deixant molts aturats, sense llar, amb inseguretat alimentària, sense cobertura mèdica i traumatitzats, la intervenció del personal mèdic socialista de Cuba proporcionaria la tan necessària assistència material així com la moral política a les masses populars.
Abayomi Azikiwe és l’editor de Pan-African News Wire. És un col·laborador freqüent de Global Research.
Font: Global Research