Bill Gates, que inverteix en les mateixes indústries a les que fa donacions benèfiques i que promou un programa de salut pública mundial que beneficia les empreses en què ha invertit, ha deixat constància que la vida no tornarà a la normalitat fins que tinguem la capacitat de vacunar tota la població mundial contra la COVID-19.[1]

Per això, està impulsant la vigilància de malalties i un sistema de seguiment de vacunes[2] que podria implicar la incorporació de registres de vacunació en els nostres cossos. Un exemple de com es podria fer això és utilitzant un tatuatge de punt quàntic de tinta invisible, descrit en un article de Science Translational Medicine del 18 de desembre del 2019.[3] [4]

Segons les declaracions de Gates, és possible que la normalitat social i financera no torni mai als qui es neguin a vacunar-se, ja que el certificat de vacunació digital que Gates està impulsant podria ser necessari en última instància per a la teva vida quotidiana i els teus negocis. Sense aquesta “prova d’immunitat digital”, podria ser que no se’t permeti desplaçar-te per la localitat o visitar certs edificis públics.

Gates té un historial de “predicció” de pandèmies globals amb un gran nombre de morts[5], i amb la seva crida a un sistema de seguiment per vigilar els individus infectats/no infectats i vacunats/no vacunats, està assegurant un futur inimaginablement rendible per als fabricants de vacunes als quals dóna suport i amb els qui guanya diners a través de les inversions de la seva Fundació.

Juntament amb Gates, la Fundació Rockefeller també està coordinant esforços en la direcció del control social mitjançant l’aplicació de mesures draconianes de seguiment i rastreig de la COVID-19 que estan clarament destinades a convertir-se en permanents.

Pla d’acció nacional de proves de la COVID-19

El 21 d’abril del 2020, la Fundació Rockefeller va publicar un llibre blanc[6] titulat, “Pla d’Acció Nacional de Proves COVID-19 – Passos estratègics per reobrir els nostres centres de treball i les nostres comunitats”. En el pròleg, el president de la Fundació Rockefeller, Dr. Rajiv J. Shah, escriu:

“Davant d’una resposta ineficaç de coordinació a nivell nacional, dades insuficients i quantitats inadequades d’equip de protecció i proves, necessitem un pla de sortida. Les proves són la nostra sortida d’aquesta crisi.

En lloc d’oscil·lar entre un tancament insostenible i un perillós i incert retorn a la normalitat, els Estats Units han d’organitzar una estratègia sostenible amb millors proves i rastreig de contactes, i mantenir el rumb durant el temps que sigui necessari per desenvolupar una vacuna o una cura.

Qualsevol pla per fer-ho ha de guanyar la fe dels líders del sector públic i privat arreu del país, i dels estatunidencs individuals en què ells i els seus éssers estimats estaran més segurs quan comencem a tornar a la vida quotidiana.

La Fundació Rockefeller existeix per afrontar moments com aquest. Les darreres dues setmanes hem reunit experts i líders de la ciència, la indústria, la universitat, la política pública i el govern –de tots els sectors i ideologies polítiques– per crear un pla clar, pragmàtic, basat en dades i aplicable per a derrotar la Covid-19 i fer que els estatunidencs tornin a treballar de forma més segura”.

El pla preveu per començar la realització de proves i el seguiment d’un milió d’estatunidencs per setmana, augmentant gradualment fins a 3 milions i després 30 milions per setmana (el “pla 1-3-30”) durant els pròxims sis mesos fins que tota la població estigui coberta.

Els resultats de les proves es recollirien llavors en una plataforma digital capaç de rastrejar tots els individus examinats perquè es pugui fer un rastreig de contactes quan algú doni positiu. D’acord amb el “Pla d’Acció Nacional de Proves COVID-19”:

“Els responsables polítics i la gent han de trobar l’equilibri entre la preocupació per la privacitat i el control de les infeccions per permetre que es pugui accedir i validar l’estat de la infecció de la majoria dels estatunidencs en uns pocs entorns obligatoris i molts de voluntaris”.

Amb aquesta finalitat, suggereixen que s’utilitzin incentius “per impulsar l’ús voluntari” de les aplicacions de rastreig i localització de contactes en lloc de fer-les obligatòries. També demanen que es facin servir “tecnologies digitals innovadores” destinades a millorar “la vigilància de la força de treball i la detecció primerenca de brots recurrents”.

“Quan s’integren en els sistemes de vigilància nacionals i estatals, aquestes innovacions poden permetre el mateix nivell de detecció de brots amb menys proves.

Entre les tècniques prometedores hi figura el seguiment digital anònim de la força de treball o de les tendències de la freqüència cardíaca en repòs i dels termòmetres intel·ligents sobre la població, l’elaboració de models de dades epidemiològiques actualitzades contínuament, i les projeccions d’intel·ligència artificial basades en dades clíniques i d’imatges”, s’afirma en el document[7].

L’esforç modern de la “guerra” que costarà milers de milions

D’acord amb el “Pla d’Acció Nacional de Proves COVID-19”:[8]

“El monitoratge de la pandèmia i l’ajust de les mesures de distanciament social requerirà el llançament del programa de proves de salut pública més gran en la història dels Estats Units… L’esforç finalment creixerà a milers de milions de dòlars per mes… Però amb els tancaments de negocis generalitzats que li costen al país de 350 a 400.000 milions de dòlars cada mes, la despesa valdrà la pena.

Aquesta infraestructura de proves està destinada a ajudar el país fins que una vacuna o teràpia estigui àmpliament disponible.

La coordinació d’un programa tan massiu s’ha de tractar com un esforç en temps de guerra, amb una Junta de Proves de Pandèmia bipartidària pública/privada establerta per ajudar i servir de pont entre els funcionaris locals, estatals i federals amb els desafiaments logístics, d’inversió i polítics que aquesta operació inevitablement afrontarà”.

No siguis ingenu sobre el pla de rastreig d’infeccions

Digue’m pesat, però això sona com un pla per vigilar els estatunidencs perquè puguin ser fàcilment localitzats per a la vacunació obligatòria una vegada que la vacuna de la COVID-19 estigui disponible. També crea la infraestructura necessària per al seguiment de la vacunació en general, per a totes les vacunes.

En el passat, les promeses de privacitat s’han trencat repetidament, mentre que la privacitat i l’anonimat de les dades són només paraules. A més, el document estableix clarament que:[9]

“S’han de deixar de banda algunes preocupacions de privacitat per un agent infecciós tan virulent com el de la Covid-19, permetent que l’estat d’infecció de la majoria dels estatunidencs sigui accessible i validat en uns pocs entorns obligatoris i molts de voluntaris.

La pèrdua de privacitat engendrada per aquest sistema tindria un preu massa alt si l’arribada d’una vacuna a principis de l’any que ve fos una certesa. Però el desenvolupament i la fabricació de la vacuna podria portar anys, i quan arribi, certes poblacions podrien quedar excloses de rebre-la per motius de salut.

Mentrestant, cal conèixer l’estat de la infecció perquè les persones puguin participar en moltes activitats de la societat. S’ha d’aprovar una legislació que protegeixi les persones de ser acomiadades pel seu estat d’infecció.

A les persones sotmeses a proves de detecció se’ls ha de donar un número únic d’identificació de pacient que es vincularà amb la informació sobre l’estat viral, d’anticossos i, eventualment, de vacunes d’un pacient, en un sistema que podria fàcilment donar la mà a altres sistemes per accelerar el retorn de les activitats socials normals.

Les escoles podrien vincular això a les llistes d’assistència, els grans edificis d’oficines a les targetes d’identificació dels empleats, l’Agència de Seguretat en el Transport a les llistes de passatgers, i els llocs de concerts i esports als compradors d’entrades. Aquestes connexions s’haurien de fer de manera que es protegeixi la informació d’identificació personal sempre que sigui possible… Sempre que sigui possible les dades haurien d’estar obertes”.

Estàs a punt per renunciar a tot per un virus?

“Les preocupacions per la privacitat han de ser deixades de banda”. L’estat de la infecció ha de ser “accedit i validat en uns pocs ajustos requerits”.

L’estat de la infecció estarà vinculat a escoles, edificis d’oficines, llocs de treball, aeroports, concerts i llocs d’esport, en altres paraules la majoria de les àrees que la gent necessita o vol freqüentar, sinó diàriament almenys ocasionalment. L’estat de la infecció ha de ser conegut “perquè les persones participin en les activitats de la societat”. S’ha d’aprovar una legislació que protegeixi les persones de ser acomiadades de la feina en base al seu estat d’infecció. Ja estàs preocupat?

Qualsevol que recordi les tàctiques emprades en l’Alemanya nazi, o qualsevol que estigui familiaritzat amb l’actual vigilància de la població xinesa, s’adonarà de cap a on es dirigeix ​​això.

Llegint el pla, també hauria de quedar clar que aquest programa de seguiment i vigilància no està dissenyat per a ser temporal. Poden estar segurs que serà permanent. Requereix centenars de milers de nous empleats, actualitzar els sistemes informàtics i noves lleis que en molts aspectes s’assemblen a l’aplicació de l’Agència de Seguretat en el Transport després de l’11 de setembre.

No s’aborda en aquest informe la qüestió de la freqüència amb la que s’hauran de realitzar les proves. Una prova negativa avui pot no ser vàlida demà, si et trobes amb algú que estigui infectat entre ara i llavors. Hauries de fer-te la prova cada dia? Un cop a la setmana?

Si la repetició regular de les proves no forma part del pla, llavors tot el sistema no val la pena ja que el teu estat d’infecció podria canviar en qualsevol moment.

Altres preguntes no s’aborden: Si et trobes a prop d’algú que doni positiu en un futur pròxim, hauries de posar-te en quarantena durant dues setmanes? Pagarà la teva empresa aquest temps lliure? Tindràs un treball quan surtis de la quarantena?

Què passa si et poses en quarantena durant dues setmanes però no estàs malalt i els resultats de les anàlisis són negatives, i després surts i et creues amb una altra persona que acaba donant positiu poc després? Seràs forçat a entrar en quarantena altra vegada? On s’acaba això?

El sistema de rastreig que la Fundació Rockefeller està demanant és inquietantment similar al què ja s’està utilitzant a la Xina, on els residents estan obligats a inscriure’s en un registre de condicions de salut. Un cop inscrits, obtenen un codi QR personal, que han d’introduir per poder accedir a les botigues de queviures i altres instalaciones.[10]

El pla també exigeix ​​l’accés a d’altres dades mèdiques. D’acord amb el “Pla d’Acció Nacional de Proves COVID-19”:[11]

“Aquesta base de dades d’infeccions ha d’interoperar fàcilment amb els registres de salut de metges, hospitals i assegurances en un programa nacional essencial i urgent per racionalitzar finalment els sistemes de registres mèdics electrònics dispars i de vegades deliberadament aïllats a tot el país…

Lamentablement, l’obtenció de les dades clíniques necessàries per a utilitzar aquestes poderoses eines analítiques ha estat difícil a causa de les tàctiques de bloqueig d’informació dels proveïdors de registres de salut electrònics (EHR). Entre les tàctiques utilitzades durant molt de temps per aquests venedors s’han cobrat tarifes irraonables per l’accés a les dades, s’ha exigit als proveïdors que signin contractes restrictius i s’ha afirmat que les dades clíniques dels pacients són de propietat exclusiva.

El 9 de març, el Departament de Salut i Serveis Humans (HHS) va publicar dues regles finals llargament esperades que prohibirien el bloqueig d’informació en l’atenció de la salut i fomentarien un intercanvi més fluid de dades d’atenció de la salut. Però la publicació en el Registre Federal, necessària per a activar les regles, s’ha retardat inexplicablement. Aquest retard s’ha d’acabar”.

En altres paraules, aquest pla és molt més complet que el simple seguiment dels casos de COVID-19. Està dissenyat per reemplaçar l’actual sistema de “registres mèdics electrònics dispars i de vegades deliberadament aïllats a tot el país”.

ID2020

Mentre que el llibre blanc de la Fundació Rockefeller simplement demana l’ús d’un “número d’identificació del pacient” digital sense indicar exactament com portaria cada persona aquest número d’identificació, Gates ha parlat repetidament de la “necessitat” d’algun tipus de certificat de vacuna implantable.

El 1999, la Fundació Bill i Melinda Gates va donar 750 milions de dòlars per crear Gavi, The Vaccine Alliance[12]. Gavi, al seu torn, s’ha associat amb l’Aliança ID2020, juntament amb el govern de Bangla Desh, per llançar un programa d’identitat digital anomenat ID2020[13].

La Fundació Bill i Melinda Gates també va finançar el Laboratori de Tecnologia Inclusiva de la GSMA, engegat el 2019, l’objectiu del qual és promoure l’accés als serveis i sistemes d’identitat digital i biométrica.[14] [15]

ID2020, que també es va llançar el 2019, està dissenyat per a “aprofitar la immunització com una oportunitat per establir la identitat digital”. Es diu que aquest sistema d’identitat digital té “implicacions de gran abast per a l’accés de les persones als serveis i els mitjans de vida”, de manera que pensar que la petició de Gates de certificats de vacunes COVID-19 implantables es limitaria només a això seria, un cop més, un greu error.

Igual que la Fundació Rockefeller, Gates no presenta mesures temporals a curt termini. Tots dos tenen com a objectiu implementar un sistema de control mundial. No és tan desgavellat imaginar un futur en què el teu certificat de vacuna o “número únic d’identificació del pacient” substitueixi identificacions personals com el teu permís de conduir, el carnet d’identitat de l’estat, la targeta de la Seguretat Social i el passaport, i estigui lligat no només al teu historial mèdic en total, sinó també a les teves finances.

Segueixo pensant que seria un tràgic error confiar en Gates, Rockefeller, Google o qualsevol dels altres jugadors que se’ns presenten com els salvadors del moment. Mentre que la majoria de la gent està ben familiaritzada amb el nom de Rockefeller, pocs probablement coneixen la veritable història de l’ascens al poder dels Rockefeller. Si vostè està en aquesta categoria, no deixi de veure “Com la indústria petroliera va conquistar la medicina, les finances i l’agricultura”, que presenta un excel·lent informe en vídeo de James Corbett [a baix].

Aquells que són desconeixedors de la història estan obligats a repetir-la, i si la història dels Rockefeller ens diu alguna cosa, és que a menys que ens adonem del que s’ha fet, serem enganyats una vegada i una altra, perquè el joc final de l’oligarquia petroliera encara està per realitzar-se, si els deixem.

Notes

[1] GatesNotes April 30, 2020

[2] Forbes March 18, 2020

[3] Science Translational Medicine December 18, 2019; 11(523): eaay7162

[4] Scientific American December 18, 2019

[5] Business Insider April 2018

[6] The Rockefeller Foundation, National COVID-19 Testing Action Plan — Strategic Steps to Reopen Our Workplaces and Our Communities, April 21, 2020 (PDF)

[7] Ídem.

[8] Ídem.

[9] Ídem.

[10] Berggruen Institute March 6, 2020

[11] Ídem nota 6.

[12] Gavi.org, Bill and Melinda Gates Foundation

[13] Biometric Update September 20, 2019

[14] Biometricupdate.com October 11, 2019

[15] Old Thinker News April 12, 2020

Font: Dr. Joseph Mercola

Clicar subtítols en espanyol