La Universitat no té la reputació d’estar plena de violència i morts sobtades inexplicables. Tanmateix, en el pic de la pandèmia de la Covid-19, dos joves investigadors pioners del mateix desconegut camp d’estudi s’han trobat amb finals misteriosos.

Fora dels cercles acadèmics, el Dr. James Taylor i el Dr. Bing Liu eren relativament desconeguts. No obstant, dins de la comunitat científica els dos havien arribat a una mena d’estatus d’estrella de rock. I ara, en un període de 30 dies, els dos joves són morts en un moment en què els seus talents són més necessaris.

James Taylor, 1979-2020

Considerem primer la vida i l’obra de James Taylor, que va morir el 2 d’abril a l’edat de 40 anys. Qualsevol que esperi conèixer els detalls sobre la causa de la mort d’aquest notable home se sentirà decebut; fins a la data, no s’ha fet pública cap informació.

“La causa de la mort de James encara no es coneix, i atès com d’aclaparada està la professió mèdica a Baltimore, pot ser que mai ho sapiguem”, va declarar el lloc web del Projecte Galàxia, utilitzant el coronavirus com a justificació per no poder aprofundir en la mort d’un col·lega. “Donada la rapidesa amb la que això ha passat, és molt poc probable que hagi estat per COVID-19”.

Fins que es disposi de més informació sobre la causa de la mort, sembla raonable preguntar-se si Taylor va participar en algun projecte o activitat que pogués haver-lo convertit en un possible blanc de joc brut. Una mirada superficial a la seva pàgina de Twitter indica que hi va haver algunes discussions apassionades just abans de la seva mort prematura que mereixen ser considerades. Abans, però, d’entrar en aquestes discussions, cal dir unes paraules sobre el seu historial professional.

Segons el seu obituari al lloc web de la Universitat Johns Hopkins, Taylor va ser “un pioner en la investigació de biologia computacional i genòmica”, que va fer una contribució significativa com a “científic, professor i col·lega”.

Tanmateix, el moment decisiu de Taylor en la comunitat científica va arribar amb la creació de Galaxy, un sistema penjat al núvol que ha estat descrit com “el primer recurs integral d’anàlisi de dades en les Ciències de la Vida”. Segons el seu lloc web, Galaxy proporciona una plataforma oberta que té per objecte fer accessible la biologia computacional als científics, majoritàriament els qui participen en la investigació genòmica, un camp d’estudi important quan es tracta del desenvolupament de medicaments i vacunes.

I és en aquest punt en particular que Taylor es va involucrar en el debat només dies abans de la seva mort. El 19 de març, l’investigador va fer una pregunta aparentment innòcua a la seva pàgina de Twitter: “Podem parlar sobre l’intercanvi de dades genòmiques per a la investigació de #covid19 #SARSCoV2?”

Si s’ha de jutjar pels comentaris, la pregunta va resultar ser una pregunta carregada, va revelar la frustració que sentien altres grups de recerca, com el NCBI i Nextstrain, que intentaven recuperar les característiques genòmiques de la Covid-19 però es trobaven amb obstacles. Els col·legues de Taylor, Anton Nekrutenko i Sergei Kosakovsky Pond, van expressar preocupacions similars pel que fa a aquests obstacles un mes abans en un document titulat “No més negocis com de costum: les respostes àgils i eficaces a les amenaces de patògens emergents requereixen dades i anàlisis obertes”.

“L’estat actual de gran part de la investigació sobre el virus de la pneumònia de Wuhan (COVID-19) mostra una lamentable manca d’intercanvi de dades i una considerable ofuscació analítica”, van escriure Nekrutenko i Kosakovsky Pond. “Això impedeix la cooperació mundial en matèria d’investigació, que és essencial per fer front a les emergències de salut pública, i requereix un accés sense traves a les dades, eines d’anàlisi i infraestructura informàtica”.

Aquí hi ha la prova d’alguna cosa que molta gent ha sospitat durant molt de temps sobre el món acadèmic: és despietat i egoista tant com qualsevol corporació amb fins de lucre. Els acadèmics no només són ferotgement protectors del seu treball, la qual cosa és perfectament comprensible, sinó que tampoc són cecs sobre el potencial de guanys financeres que prové de les seves tasques. Però estic divagant.

Si s’ha de jutjar per la seva activitat als mitjans socials, sembla que la principal queixa de James Taylor va ser amb GISAID, una plataforma amb seu a Alemanya que significa Iniciativa Global per Compartir Totes les Dades de la Grip. Aquesta organització privada i pública, que també està associada amb els governs de Singapur i els Estats Units, ha adquirit gran part de les dades sobre el genoma de moltes malalties, inclosa la Covid-19, informació que seria fonamental per al desenvolupament de medicaments i vacunes.

En un tuit de seguiment, Taylor es va queixar que la GISAID “té moltes més dades… però les oneroses restriccions sobre l’ús i l’intercanvi de dades, particularment no permet compartir cap dada de seqüències”. A això va seguir el comentari que les restriccions de la GISAID per utilitzar les seves dades són “un veritable impediment per a l’anàlisi ràpida i col·laborativa de les dades, inclosos els nostres esforços per crear canals d’anàlisi transparents, reutilitzables i reproduïbles per a l’anàlisi dels brots”.

Al mateix temps que Taylor renyava la GISAID per suposadament no compartir les seves dades de seqüència sobre la Covid-19, la GISAID es vantava al seu lloc web de la seva transparència. Llavors, on és la veritat? Si hem de jutjar pels comentaris al Twitter de James Taylor, sembla que la GISAID no va ser completament comunicativa amb les seves dades.

Dave O’Connor, per exemple, un viròleg de la Universitat de Washington (Madison), va comentar al fil de Twitter de Taylor: “Dubto que moltes persones, si és que n’hi ha alguna, que hagin aportat dades a la GISAID ho hagin fet amb la intenció de mantenir-les ocultes”.

La Dra. Melissa A. Wilson, destacada biòloga evolutiva i computacional de la Universitat Estatal d’Arizona, també va expressar la seva consternació pel fet que no es compartissin dades crítiques sobre el genoma que podrien ajudar els investigadors a descobrir una cura per a la Covid-19.

En el seu tuit, datat el 23 de març, Wilson va fer una pregunta a Taylor: “On estem emmagatzemant les dades perquè siguin accessibles?”

En aquest punt el lector es pot estar preguntant, “D’acord, i què? Quin significat té per a un grup d’investigadors tenir problemes per accedir a l’estructura del genoma del coronavirus?” El problema és que pot marcar la diferència entre ser capaç de desenvolupar una vacuna per a la malaltia o no.

Aquí cal esmentar que el 18 d’octubre del 2019, la Universitat Johns Hopkins, juntament amb el Fòrum Econòmic Mundial i la Fundació Bill i Melinda Gates, van organitzar l’Esdeveniment 201, un exercici d’alt nivell en el qual es va imaginar com es coordinarien els sectors públic i privat en cas d’una pandèmia. L’esdeveniment va reflectir tan de prop el brot de Covid-19 només dos mesos després que Johns Hopkins va emetre una declaració negant que hagués fet una “predicció” sobre la pandèmia.

A més, en la qüestió de la producció de vacunes per lluitar contra la Covid-19, Johns Hopkins sembla ser-ne una fervent partidària.

“M’imagino que posarem en marxa un programa de vacunació massiva”, va revelar Andrew Pekosz, professor de l’Escola de Salut Pública Bloomberg de Johns Hopkins, en una entrevista amb Bloomberg. “Les vacunes que són actualment al capdavant… són les que s’administraran per injecció. Sembla que les vacunes canviaran l’escenari actual…”

La pregunta que cal fer és si James Taylor estava treballant d’alguna manera amb propòsits creuats amb altres organitzacions que estan, per exemple, en la carrera per desenvolupar una vacuna contra la Covid-19. O, alternativament, el reconegut investigador de 40 anys va morir de mort natural el mateix moment en què la recerca d’una vacuna contra la coronavirus s’havia convertit en el centre d’atenció dels investigadors, les companyies farmacèutiques i la seva pròpia alma mater?

Dr. Bing Liu, 1982-2020

El 2 de maig, Liu, un professor assistent de 37 anys de l’Escola de Medicina de la Universitat de Pittsburgh (UPSM), va ser trobat mort amb múltiples ferides de bala a casa en un barri suburbà de luxe de Pittsburgh. Una altra víctima, identificada com Hao Gu, va ser trobada morta al seu cotxe prop de la casa de Liu pel que la policia diu que va ser una ferida de bala autoinfligida al cap.

Tot just quatre dies després del doble assassinat, la policia del municipi de Ross va dir que creu que l’aparent assassinat-suïcidi va ser el resultat d’una “llarga disputa en relació amb una parella íntima”.

“No hem trobat cap prova que aquest tràgic succés tingui a veure amb l’ocupació a la Universitat de Pittsburgh, amb cap treball que s’estigui duent a terme a la Universitat de Pittsburgh i amb l’actual crisi sanitària que afecta els Estats Units i el món”, va dir el sergent detectiu Brian Kohlhepp.

El que fa que aquest cas sigui particularment impactant és que, segons una pàgina d’homenatge al lloc web de la UPSM, “Bing estava a punt de fer troballes molt significatives per comprendre els mecanismes cel·lulars subjacents en la infecció de la SARS-CoV- 2 i la base cel·lular de les posteriors complicacions”.

L’altre detall notable és com d’estretament alineats estaven els currículums acadèmics de Bing Liu i James Taylor. Tots dos acadèmics estaven involucrats en el desconegut camp de la biologia de sistemes computacionals, així com en tècniques d’aprenentatge per ordinador per predir millor el comportament de les espècies biològiques.

Les vides dels dos acadèmics es van creuar a causa de la seva mútua afiliació amb la prestigiosa Universitat Carnegie Mellon, també situada a Pittsburgh. Allà, Liu va treballar com a becari de postdoctorat al departament d’informàtica, mentre que Taylor va impartir-hi seminaris sobre el seu programa Galaxy. Si per casualitat Taylor no estava familiaritzat amb el prolífic treball acadèmic de Liu, això probablement hauria canviat després que es publiqués la suposada investigació de Liu sobre la Covid-19. Aquest moment màgic no es va produir, per descomptat, a causa de la prematura i molt tràgica mort de Liu.

Pel que fa al suposat assassinat-suïcidi, els detalls són imprecisos. En primer lloc, els mitjans de comunicació estan retratant l’assassinat com el resultat d’una “llarga disputa sobre una parella íntima”. Tanmateix, els mitjans de comunicació locals van informar que Liu i la seva dona no tenien fills i es comportaven de forma molt reservada. Per descomptat, això no vol dir que els dos homes no estiguessin competint per l’afecte d’alguna altra dona. No obstant, amb el casat Liu a punt de fer un gran avanç en el front del coronavirus, sembla que tindria molt poc temps per a qualsevol “activitat extracurricular”.

En qualsevol cas, segueix sense estar clar com es coneixien els dos homes, mentre que el possible motiu de l’assassinat també segueix sent un misteri, va informar el Post-Gazette. Els veïns no van informar de que haguessin escoltat cap tret el moment dels assassinats.

Finalment, hi ha problemes amb l’elecció de l’arma homicida, en aquest cas una arma de foc. Atès que tant Liu com el seu presumpte assassí no eren ciutadans estatunidencs, això obre la pregunta de com Hao Gu va poder adquirir una arma de foc. És il·legal –encara que certament no impossible– que els no ciutadans comprin armes de foc als Estats Units.

Així doncs, el que ens queda, en un moment en què el món busca desesperadament una forma de combatre la Covid-19, és el llegat de dos investigadors pioners que van treballar en la recerca de formes de comprendre millor la malaltia. Encara que potser mai sapiguem la veritable història darrere de la mort prematura de cada home, la probabilitat que dos investigadors de renom –amb antecedents professionals gairebé idèntics– morin amb un mes de diferència en un moment en què tots dos estaven fent progressos en la lluita contra la pandèmia ha de ser certament molt menor que les possibilitats de que algú sucumbeixi realment per la Covid-19. Les morts de Bing Liu i James Taylor mereixen un seguiment més gran per part dels mitjans de comunicació.

Font: Strategic Culture Foundation