L’abolició de la policia comença amb el control comunitari, en el qual els representants de la comunitat no només contracten, acomiaden i supervisen els policies, sinó que decideixen la naturalesa de la policia que és necessària i acceptable.

L’onada de protestes populars arreu del país, recolzada per accions de solidaritat a ciutats de tot el món, ha fet que l’oligarquia corporativa i els seus servents facin promeses que no poden complir i parlin només de boca de programes als quals sempre s’hi han resistit. El Caucus Negre del Congrés, la gran majoria dels membres del qual van recolzar la militarització de la policia local i l’elevació dels policies a la condició de classe “protegida”, ara afirma estar a favor dels límits en els arsenals policials, menys immunitats legals per als policies i una cartera d’altres reformes que abans van descartar de pla. Els alcaldes que saben molt bé que hauran de retallar la despesa en general a causa de la catastròfica pèrdua d’ingressos fiscals per l’actual Gran Depressió provocada per la Covid, ara afirmen que planegen retenir els fons de la policia en deferència al moviment “desfinançament de la policia”. Són un grapat de mentiders vestits de Kente, és clar, però els moviments tracten d’acumular poder per al poble, no de recollir promeses de lacais corporatius. Això significa reivindicar el control comunitari de la policia i d’aquests fons que els governs locals suposadament estan desviant de la policia a programes socials.

Si alguna cosa s’ha après del darrer mig segle de dependència dels negres respecte als polítics del Partit Demòcrata, és que no es poden aconseguir victòries duradores sense la transferència del control dels recursos públics directament al poble. Aquest era el significat de “Tot el poder per al poble” quan es va encunyar la frase, i ha de ser l’objectiu del moviment avui dia.

Tot i que no hi ha una contradicció intrínseca entre les tres demandes més expressades pel moviment actual –control comunitari de la policia, desfinançament de la policia i abolició de la policia tal com la coneixem– només les propostes de control comunitari de la policia s’enfronten directament a la qüestió del poder aquí i ara, i també aborden les demandes de democràcia directa i autodeterminació dels negres. El control comunitari de la policia va ser essencial per a la formació del Partit dels Panteres Negres, i ha estat una demanda activa dels organitzadors de Chicago des del 2012. El suport a un Consell de Responsabilitat de la Policia Civil (CPAC) ha crescut de només un dels 50 membres del consell de la ciutat (junta de regidors) a 19 copatrocinadors de la legislació habilitant. La tardor passada, més de mil activistes d’arreu del país es van reunir a Chicago per recolzar el concepte de control comunitari de la policia i es van comprometre a lluitar per la seva promulgació a 22 ciutats, una llista que ha crescut amb l’onada de protestes de George Floyd.

Tot i que el control comunitari de la policia és a l’abast de convertir-se en llei a Chicago, una ciutat majoritàriament negra i bruna amb la segona major concentració de negres del país, la demanda ha cobrat menys força en les manifestacions de tot el país que la crida al desfinançament de la policia o la seva eventual abolició. Això és sens dubte perquè les demandes de Black Lives Matter han estat omnipresents a les manifestacions actuals, i BLM dóna suport al desfinançament de la policia. Tanmateix, Black Lives Matter és més una plataforma que un grup compacte, i molts grups i individus de Black Lives Matter també donen suport al control comunitari de la policia, alhora que els activistes del CPAC també donen suport al desfinançament i l’abolició de la policia com a resultat lògic del control comunitari. Els elements de Black Lives Matter que es resisteixen al control comunitari de la policia són els qui estan sota la influència de la fundadora del hashtag Alícia Garza, que ara és un actor polític del Partit Demòcrata i una persona a qui recórrer per a la filantropia corporativa.

Un programa seriós i metòdic de desfinançament de la policia requereix un enfocament de control comunitari. El noranta per cent de les tasques policials reals no impliquen fer arrestos per delictes greus i hi ha un consens que la policia no s’ha d’ocupar de les disputes domèstiques, de les persones mentalment pertorbades, o d’una sèrie de contradiccions socials, i potser ni tan sols del control del trànsit, que fa molt de temps es va convertir en pretext per a càrrecs criminals. Per tant, el desfinançament de la policia condueix directament al finançament de serveis públics específics, alguns dels quals actualment són mal realitzats per la policia i tots ells han de ser supervisats pels públics més directament afectats. En absència de control de la comunitat, el desfinançament de la policia només donarà lloc a una reducció de l’exèrcit nacional d’ocupació, no a un canvi en la relació letal d’opressió, i els serveis socials que reben nous fons només respondran davant els legisladors que anteriorment havien privat d’aliments la comunitat de serveis.

L’abolició de la policia comença amb el control comunitari, en el qual els representants de la comunitat no només contracten, acomiaden i supervisen els policies, sinó que decideixen la naturalesa de la policia que és necessària i acceptable. El control comunitari és un prerrequisit perquè les comunitats es vigilin a si mateixes en el major grau possible.

De fet, les comunitats han de controlar, no només la policia, sinó gran part de la resta dels serveis i recursos vitals dels seus barris. El dret a l’autodeterminació no es limita al sistema de justícia penal. Per tant, els defensors del control comunitari de la policia estarien en principi d’acord amb la posició del Moviment de Los Angeles 4 Black Lives: “Els més afectats en les nostres comunitats necessiten controlar les lleis, institucions i polítiques que estan destinades a servir-nos, des de les nostres escoles als nostres pressupostos locals, les economies i el departament de policia”.

El control comunitari és la forma en què construïm el socialisme en el marc del dret dels pobles a l’autodeterminació, els principis pels quals, juntament amb la solidaritat, descolonitzem i desimperialitzem el nostre món. “Poder per al poble” vol dir desempoderar el capitalista i el supremacista blanc. Tota la resta és una distracció, conjurada per la classe dirigent negra i bruta de Kente al servei dels seus caps, els oligarques. Ens han traït repetidament i s’han rigut de la nostra voluntat de confiar-hi de nou. En nom de George Floyd, que això sigui el final.

L’editor executiu de Black Agenda Report, Glen Ford, pot ser contactat a Glen.Ford@BlackAgendaReport.com.

Font: Black Agenda Report