Prova que els polítics són incapaços d’abordar “La crisi de civilització”

Els ràpids avenços en la ciència del cervell, recolzats pel finançament governamental de milers de milions de dòlars i euros, han donat lloc des del començament del segle XXI al naixement d’una nova branca de la ciència: la neuroètica. En les publicacions sobre aquest tema hi participen científics compromesos que estan familiaritzats amb els avenços en la investigació del cervell i s’adonen dels riscos que aquests avenços signifiquen per a la vida de la societat. James Girodano, professor de la Universitat de Georgetown i empleat de l’agència estatunidenca d’investigació de tecnologies militars avançades DARPA, va proposar en l’article de la revista magazine Bulletin of the Atomic Scientists que el Govern dels Estats Units hauria de vigilar les investigacions sobre el cervell a tot el món per prevenir el desenvolupament de neuroarmes.

També va declarar que el Govern dels Estats Units i els seus aliats haurien de “donar suport als esforços per millorar la Convenció sobre Armes Biològiques per fer front a les amenaces de les neuroarmes”. A la fi de l’article va admetre que no estava expressant les opinions de l’agència DARPA o del Departament de Defensa dels Estats Units. Tanmateix, com a empleat de la DARPA ha d’haver estat conscient que la CIA i diferents agències de Defensa dels Estats Units estan treballant en aquest tipus d’armes des dels anys 50 del segle passat (veure això). Com a empleat de l’estat estatunidenc no podia parlar-ne per no revelar informació sobre la seguretat nacional dels Estats Units. Només va escriure que els governs estan ocultant les seves investigacions per mitjà de “classificacions secretes d’estat”.

La Dra. Sarah Lisanby de l’Institut Nacional de Salut Mental de Maryland pot produir moviments en diferents parts del cos humà que els subjectes de la seva experimentació no poden suprimir, mitjançant l’estimulació magnètica del seu cervell (veure això). Ella només necessita enviar freqüències d’impulsos magnètics corresponents a les freqüències de les activitats neuronals en aquelles localitzacions del cervell que controlen els moviments del cos, i ja no depèn del lliure albir del subjecte quin moviment realitzaran les seves parts del cos. Hi ha diverses tecnologies que poden ser utilitzades per a controlar l’activitat del cervell humà (veure això), el comportament i els pensaments, fins i tot a distància, però romanen classificades, perquè els governs no estan disposats a admetre davant els seus ciutadans que estan en possessió de tals tecnologies. La raó és que són conscients que els seus ciutadans n’exigirien la seva prohibició immediata.

L’únic funcionari del govern que va admetre l’existència d’aquestes armes va ser el ministre de Defensa polonès Antoni Macierewicz el 2016. Quan després de diversos mesos els periodistes polonesos van preguntar al Departament de Defensa polonès si s’havia establert la comissió d’investigació que havia d’investigar els atacs electromagnètics als ciutadans polonesos, com havia promès Antoni Macierewicz, el Departament de Defensa va respondre que es tracta d’un assumpte de secret d’estat, relacionat amb la defensa de la nació (vegeu això).

Robert MC Creight, que va treballar durant 35 anys al Departament d’Estat dels Estats Units, entre d’altres com a delegat dels Estats Units a l’Organització de les Nacions Unides en les negociacions sobre el control d’armes (veure això), va escriure:

“Quina nació dubtaria a investigar i desenvolupar una arma que pogués controlar, donar forma, o redirigir els pensaments i accions humanes, donat el poder que tal arma oferiria?… El poder d’influir o dirigir els pensaments i comportaments d’altres sense que ells ho sàpiguen creua un llindar en el comportament humà i la conducta criminal que mai hem vist o examinat seriosament… Podem saber si les insurreccions civils, els cops d’estat, els disturbis urbans o les revoltes frontereres s’han produït de forma natural o han estat induïts externament?”.

Va afegir que la producció de neuroarmes no requereix un coneixement científic i tecnològic tan ampli com el de la producció d’armes nuclears i va coincidir amb James Giordano en què els acords internacionals són necessaris per evitar que s’abusi dels descobriments de la neurociència per deformar el lliure albir humà. Va concloure:

“El fet és que, llevat que es concebi i acordi un mecanisme aplicable a nivell mundial per controlar la conducta i els resultats de la pròpia recerca en neurociència, no podem esperar trobar cap salvaguarda real ni cap garantia” (vegeu això).

El professor de filosofia i psiquiatria de la prestigiosa universitat alemanya de Heidelberg Thomas Fuchs va escriure:

“Els investigadors estan començant a identificar els processos cerebrals relacionats amb experiències i conceptes com el lliure albir, l’acció, el judici moral, el jo i la personalitat.

Al mateix temps, aquests processos es fan cada vegada més accessibles mitjançant tècniques de modificació específiques. Aquesta evolució planteja problemes ètics la importància dels quals és probable que superi fins i tot les implicacions de la genètica moderna. Els nous mètodes i tècniques, en posar al descobert els correlats neuronals de la identitat personal causen problemes de drets individuals de privacitat, no interferència i inviolabilitat” (de la identitat personal) (vegeu això i això).

Askin Sokman, que es va especialitzar a la Universitat d’Istanbul, entre altres coses, en seguretat internacional i control d’armes, va escriure en l’article “Using Nano Technologies and Neuroscience Technologies in Combating Terrorism” que és possible utilitzar la investigació neurocientífica “per augmentar la capacitat dels soldats (com la lluita durant un període prolongat, el valor), així com per obtenir informació, per acabar amb la capacitat de lluita de l’enemic, per dirigir el comportament de les masses en operacions psicològiques i per fer que es rendeixin sense lluitar “(vegeu això).

Ja el 1997, l’Institut d’Estudis Estratègics de l’Escola de Guerra de l’Exèrcit dels Estats Units va publicar un estudi, on es descrivia el següent quadre del futur:

“S’han identificar els potencials o possibles partidaris de la insurrecció arreu del món utilitzant l’àmplia Base de Dades Integrada Interinstitucional. Aquests s’han classificar com a ‘potencials’ o ‘actius’, i s’han utilitzat sofisticades simulacions de personalitat per desenvolupar, adaptar i centrar les campanyes psicològiques per a cadascun d’ells (vegeu això)”.

El sistema, que hauria de poder trobar aquestes persones, ja s’està dissenyant als Estats Units (vegeu això i això).

Aquests mètodes de control remot del pensament humà també es poden fer servir en la publicitat. Un grup de científics canadencs i estatunidencs va escriure que ja hi ha almenys deu companyies l’objectiu explícit de les quals és utilitzar aquestes tecnologies avançades per començar a oferir el neuromarketing (veure això).

D’aquesta manera, un ésser humà i el seu “lliure albir” poden convertir-se fàcilment en objecte de manipulacions per part d’organitzacions estatals, industrials i comercials o de serveis d’intel·ligència estrangers. El fet que no es publiqui l’existència d’aquestes tecnologies només contribueix a donar la impressió que els governs es disposen a fer-les servir i a convertir els seus ciutadans en esclaus (o, com va dir el polític rus Vladimir Lopatin, en biorobots) (vegeu això), cosa que posarà en pràctica les idees de les elits sobre el futur proper de la humanitat. Si no fos així, els governs haurien de ser capaços d’arribar a un acord i prohibir internacionalment les armes que permeten el control remot dels cervells humans. En canvi, s’aprofiten del fet que els seus ciutadans no són conscients de l’existència d’aquestes armes i, de fet, no els pressionen perquè treballin en legislacions que prohibeixin la manipulació a distància de les ments humanes tant en l’àmbit nacional com internacional.

Mentrestant, fins i tot les investigacions sobre el cervell que no estan classificades avancen a un ritme més que ràpid. Els científics treballen en un xip de silici que conté neurones vives, que podria ser inserit al cervell i després utilitzat per produir falsos records (vegeu això) (el 2006 ja van produir falsos records en el cervell de ratolins utilitzant electrodes).

Segons l’organització sense ànim de lucre Institut d’Enginyers Elèctrics i Electrònics (IEEE), arran del desenvolupament de tecnologies benignes per a la humanitat, a la Universitat de Berkeley es va produir el 2018 una “pols d’estimulació”. Es tracta de partícules 3 o 4 vegades més petites que un gra d’arròs que contenen vidre de piezo com a antena. És possible transportar aquesta “pols” al cervell i després comunicar-se amb ell fent servir un ordinador, i “llegir” l’activitat del cervell i controlar-la. És capaç, per exemple, de prevenir atacs epilèptics o una arrítmia cardíaca. Quan els científics van col·locar aquesta partícula en una neurona de moviment d’una rata, van ser capaços de moure la seva pota independentment de la seva situació o de la seva voluntat (vegeu això).

Les companyies de telèfons mòbils desenvolupen dispositius que poden transportar l’activitat cerebral directament als telèfons mòbils o als ordinadors i d’aquí a Internet (veure això). Anotar les idees sense fer servir el teclat i executar els pensaments sense fer servir el ratolí o el teclat certament accelerarà cada acció. Les persones desitjoses de ser eficaces en el seu treball d’oficina no podran evitar l’ús d’aquesta tecnologia si volen seguir sent competitives. S’espera que la sisena generació de telèfons mòbils connecti el cervell a Internet (veure això) i ja serà omnipresent a la cinquena generació i no hi haurà possibilitat que l’ésser humà s’escapi del seu abast.

Els científics també han desenvolupat “nanobots“, partícules que s’inseririen a la sang i a través de les quals el cervell podria comunicar-se amb Internet. D’aquesta manera el cervell serà capaç d’obtenir coneixements sense necessitat d’aprendre. El professor d’enginyeria mecànica de la Universitat de San Diego James Friend creu que l’ús efectiu dels “nanobots” podria començar d’aquí a cinc anys (veure això).

Tan aviat com el cervell es connecti a Internet serà possible controlar la seva activitat també des d’Internet. Els hackers només hauran d’expandir les seves activitats per jugar amb les ones cerebrals fent servir Internet. ¿Decidiran els polítics prohibir, de manera verificable, el control remot de l’activitat del cervell humà i també el control de la seva activitat des d’Internet? Fins ara no hi ha indicis que enlloc del món els governs estiguin treballant en una legislació per protegir l’activitat cerebral de la manipulació externa.

És bo saber que per interferir en l’activitat cerebral es necessiten energies més de cent vegades menors que les energies necessàries per produir l’arrencada de les neurones (veure això) i que, en els experiments amb el control remot del sistema nerviós animal es van necessitar energies més de cent vegades menors per produir la seva activitat que els límits d’exposició als camps electromagnètics establerts per la majoria dels governs del món (veure això).

Font: Global Research