L’arribada de la guerra civil dependrà del grau d’estoïcisme que prevalgui entre les multituds deplorables.

Escolto els fills de la ciutat i els desposseïts
Ajupa’t, despulla’t
Posa’t guapa però tu i jo
Tenim el regne, tenim la clau
Tenim l’imperi, ara com llavors
No dubtem, no prenem la direcció
Lucrècia, el meu reflex, balla com un fantasma amb mi
The Sisters of Mercy, Lucretia My Reflection

L’11/9 va ser el preludi. El 6/1 és el Sant Grial.

L’11/9 va obrir les portes a la Guerra Global contra el Terrorisme (GWOT), més tard blanquejada per l’Equip Obama a l’estatus d’Operacions de Contingència a l’Estranger (OCO), fins i tot quan es va expandir suaument al bombardeig, obert o encobert, de set nacions.

L’11/9 va obrir les portes a la Llei Patriota, el nucli de la qual ja havia estat escrit el 1994 per un tal Joe Biden.

El 6/1 obre la porta a la Guerra contra el Terrorisme Domèstic i la Llei Patriota de l’Infern, 2.0, sobre els esteroides (aquí hi ha el esborrany del 2019), les 20.000 pàgines completes sorgint casualment de la mar com Venus, el dia després, immediatament a punt per a rodar.

I com a company inevitable de la Llei Patriota 2.0, hi haurà una guerra a l’estranger, amb el retorn amb tota la força, lliure de càrregues, del que l’exanalista de la CIA Ray McGovern va batejar memorablement com el complex MICIMATT (Militar-Industrial-Congrés-Intel·ligència-Mitjans-Acadèmia-Think Tank).

I quan MICIMATT comenci la propera guerra, cada protesta serà qualificada com a terrorisme domèstic.

El fals cop

El que realment va passar el 6/1 al militaritzat Valhalla d’una superpotència que ha gastat incalculables bilions de dòlars en seguretat des del començament del mil·lenni, l’elaborat circ psico-fotogràfic, amb un actor víking estratègicament fotogènic de MAGA, mai podria haver passat si no s’hagués permès que passés.

El debat continuarà fins al Regne que ve sobre si la irrupció va ser orgànica – una iniciativa d’uns pocs centenars entre almenys 10.000 manifestants pacífics que envoltaven el Capitoli– o més aviat una revolució de color del llibre de jugades de bandera falsa instigada per una Cinquena Columna infiltrada i professional d’agents provocadors.

El que importa és el resultat final: el producte manufacturat –”Trump Insurrection”– per a tots els propòsits pràctics va enterrar la presentació, ja en curs, de l’evidència de frau electoral al Capitoli, i va reduir la massiva manifestació precedent de mig milió de persones a “terrorisme domèstic”.

Això no va ser certament un “cop”. El principal estrateg militar Edward Luttwak, que ara assessora el Pentàgon en la ciberguerra, va tuitejar: “ningú dóna un cop d’estat durant el dia”. Això va ser només “un espectacle, gent expressant emocions”, un colp realment fals que no va implicar incendis o saquejos generalitzats, i amb relativament poca violència (compari amb Maidan 2014): parlen d’“insurrectes” caminant dins el Capitoli respectant les cordes de vellut.

Una setmana abans del 6/1, un dissident, però encara molt connectat amb la intel·ligència de l’Estat Profund, va oferir aquesta freda i desapassionada visió del Gran Quadre:

“Tel Aviv va trair Trump amb un nou tracte amb Biden i el van fer fora els gossos. Sheldon Adelson i la Màfia no tenen problemes en canviar de bàndol en favor del guanyador per les bones o per les males. Pence i McConnell també van trair Trump. Va ser com si Trump entrés com Juli César al Senat Romà per ser apunyalat fins a la mort. Qualsevol tracte que Trump faci amb el sistema o amb l’Estat Profund no es mantindrà i estan parlant en secret d’acabar amb ell per sempre. Trump té la carta del triomf. La llei marcial. Tribunals militars. La Llei d‘Insurrecció. La pregunta és si la jugarà. La guerra civil s’acosta sense importar el que li passi, tard o d’hora”.

Si la guerra civil arribarà dependrà del grau d’estoïcisme que prevalgui entre les multituds deplorables.

Alastair Crooke ha esbossat brillantment els tres temes principals que conformen la “Epifania” de l’Amèrica Vermella: eleccions robades, bloqueig com a estratègia premeditada per a la destrucció de petites i mitjanes empreses, i la terrible perspectiva d'”anul·lació” per un nou “totalitarisme tou” orquestrat per la Gran Tecnologia. Vet aquí un cadàver que llegeix un teleprompter, també conegut com el president electe, i les seves pròpies paraules inquietants després del 6/1: “No t’atreveixis a anomenar-los manifestants. Eren una torba esvalotada. Insurrectes. Terroristes domèstics”. Hi ha coses que no canvien mai. George W. Bush, immediatament després de l’11/9: “O estàs amb nosaltres, o amb els terroristes”.

Aquesta és la narrativa hegemònica, gravada en pedra, que ara està sent implementada amb mà de ferro per la Gran Tecnologia. Primer venen a cercar POTUS (el president dels Estats Units). Després venen a cercar-te a tu. Qualsevol, en qualsevol lloc, que no segueixi el dictat tecno-feudalista de la Gran Tecnologia serà anul·lat.

Adéu, Miss American Pie

I per això el drama és molt, molt més gran que un simple POTUS desordenat.

Totes les institucions controlades per la classe dirigent, des de les escoles als mitjans de comunicació, fins a la forma en què es regulen els llocs de treball, aniran darrere els Deplorables sense pietat.

L’assassí professional de la CIA i mentider John Breenan, conceptualizador clau del totalment desacreditat Russiagate, va tuitejar sobre la necessitat de, en la pràctica, establir camps de reeducació. Els mitjans de comunicació van fer una crida a “netejar el moviment”.

Políticament, els Deplorables només tenen el Trumpisme. I és per això que el Trumpisme, amb una possible via per a convertir-se en tercer partit establert, ha de ser aixafat. Per molt que el 0,0001% estigui més aterrit per la possibilitat d’una secessió o una revolta armada, necessiten una acció preventiva urgent contra el que és, per ara, un moviment nacionalista de masses, per molt incipients que siguin les seves propostes polítiques.

La “incògnita”, per evocar el famós neoconservador Donald Rumsfeld, és si la exasperada plebs arribarà a agafar les forques i farà ingovernable la hisenda feudal del 0,0001%. I després hi ha un element literalment fumejant, aquests 500 milions d’armes de foc que hi ha.

El 0,0001% sap amb seguretat que Trump, després de tot, mai va ser un agent de canvi revolucionari radical. Increïblement, va canalitzar les esperances i els temors de l’Amèrica Vermella. Però en lloc del promès palau brillant guarnit amb or, el que va lliurar va ser una barraca al desert.

Mentrestant, l’Amèrica Vermella, intuïtivament, va comprendre que Trump almenys era un conducte útil. Va posar al descobert com es mou realment el pantà corrupte. Com aquestes “institucions” són meres titelles corporatives i ignoren completament l’home comú. Com la judicatura és completament corrupta, quan ni tan sols POTUS pot aconseguir una audiència. Com les farmacèutiques i la Tecnologia realment van expandir el MICIMATT (MICIMAPTT?). I sobretot, com el paradigma dels dos partits és una mentida monstruosa.

Llavors, on aniran 75 milions de votants privats del dret a vot, o 88 milions de seguidors de Twitter? Tal com està, estem ficats de ple en una Guerra Dura de Classes. La colla dels estafadors té el control total. Les restes de la “Democràcia” s’han convertit en la Mediacracia. A continuació, no hi ha res més que una purga despietada, una repressió perllongada, censura, vigilància general, aixafament de les llibertats civils, una sola narració, una (in)cultura d’anul·lació general. I el que és pitjor: la setmana que ve, aquest aparell paranoic es fusiona amb la impressionant maquinària del Govern dels Estats Units (USG).

Així que benvinguts a Domini Nacional d’Espectre Complet. Alemanya 1933 augmentada. 1984 reduït: no és estrany que el hashtag #1984 fos prohibit per Twitter.

Cui bono? El Tecno-Feudalisme, és clar, i els tentacles entrellaçats del Gran Reajustament transhumanista. Desafia’l, i seràs anul·lat. Adéu, Miss American Pie.

Aquest és el llegat del 6/1.

Font: Strategic Culture Foundation