Hi ha una raó per la qual Jake Tapper de la CNN s’entossudeix a titllar-me d'”amenaça” i “mentider”, i per la qual es nega a debatre amb mi sobre els fonaments de les dades i les proves científiques. Aquesta és la història de fons.

Pel que sembla, consternat per les fortes vendes del meu bestseller, The Real Anthony Fauci, el presentador de la CNN Jake Tapper –en lloc de fer una crítica de l’obra– va fer servir el seu Twitter per desencadenar una allau d’insults ad hominem contra mi.

Trencant amb les restriccions tradicionals de la neutralitat periodística, el decòrum professional i el rigor intel·lectual, em va titllar de “perillós”, “amenaça”, “mentider”, “estafador”, “frau”, “trastornat” i més.

Però les difamacions de Tapper romanen a l’aire, sense fonaments ni cites. Si sóc un mentider, quina ha estat la meva mentida? Si sóc un estafador, aleshores quin és el meu benefici o avantatge personal? Si sóc un frau, on és la meva declaració inexacta?

Reconec que sóc una amenaça perillosa, però només per a la indústria farmacèutica, els seus tecnòcrates captius i els seus aduladors mediàtics.

Quan vaig respondre a la seva calúmnia amb un tuit respectuós en què el convidava a debatre amb mi, Tapper s’hi va negar, explicant que no debatria amb un “teòric de la conspiració”. Característicament, es va oblidar de citar qualsevol teoria de la conspiració que ell creu que jo he promogut.

I és creïble que em descarti com un teòric de la conspiració indigne de debatre? Després de tot, sóc fundador i expresident del grup més gran de protecció de l’aigua del món, i fundador i actual president d’un dels grups de defensa de la salut infantil més grans.

He guanyat centenars de plets amb èxit, incloent victòries històriques contra Monsanto, DuPont, Exxon, Smithfield Foods i els principals contaminadors de les indústries química, del carbó, farmacèutica i agrícola (molts d’ells també em van titllar inicialment de “teòric de la conspiració”).

El meu llibre actual, The Real Anthony Fauci, pot ser el volum amb més notes a peu de pàgina que hagi encapçalat les llistes mundials dels més venuts durant sis setmanes consecutives. Amb 500.000 exemplars venuts, ha rebut la barbaritat de més de 5.500 crítiques de cinc estrelles (92%).

Malgrat l’extrema hostilitat envers aquest volum per part dels principals mitjans de comunicació i el càrtel mèdic, ningú ha identificat encara una inexactitud factual en les seves 250.000 paraules.

Si el meu llibre és una teoria conspirativa sense fonament, ¿el Sr. Tapper no hauria d’agrair l’oportunitat de corregir-me amb fets o arguments que vagin més enllà dels insults?

Permeteu-me, doncs, oferir la meva pròpia teoria per a l’apoplexia del Sr. Tapper.

Moltes persones fan tractes fàustics al llarg de la vida, canviant la seva integritat personal per avantatges materials. Sovint la metamorfosi es produeix com una erosió gradual de la fibra moral. De vegades passa en un instant; un home es troba en una cruïlla moral i tria el costat fosc.

Em va tocar estar a primera fila quan Jake Tapper va tenir el seu moment de crisi moral. Suposo que la seva ferotge hostilitat cap a mi és una reacció a la seva vergonya per haver estat testimoni del moment en què el Sr. Tapper va triar la seva pròpia carrera per sobre de la seva integritat.

El juliol del 2005, Jake Tapper era el productor principal d’ABC quan la cadena li va ordenar que tragués un llarg reportatge sobre la conferència secreta dels Centres de Control i Prevenció de Malalties (CDC) del 2000 a Simpsonwood.

Aquests són els antecedents:

El 1999, en resposta a l’explosió d’epidèmies d’autisme i altres trastorns neurològics, els CDC van decidir estudiar el seu vast Vaccine Safety Datalink –l’historial mèdic i de vaccinació de milions d’estatunidencs, arxivat per les principals HMO– per saber si la dramàtica escalada del calendari de vaccins, que va començar el 1989, era la culpable. L’epidemiòleg intern dels CDC, Thomas Verstraeten, va dirigir l’esforç.

Les dades inicials de Verstraeten suggerien que els vaccins contra l’hepatitis B que contenien mercuri –administrades durant el primer mes de vida– estaven associades amb una àmplia gamma de lesions neurològiques, incloent-hi un dramàtic augment del 1.135% en els riscos d’autisme entre els nens vaccinats.

Les troballes de Verstraeten van portar els CDC a DEFCON 1 [màxim nivell d’alerta]. Els màxims responsables de l’agència en matèria de vaccins van convocar 52 líders de la indústria farmacèutica, els principals vaccinòlegs del món acadèmic i de l’Acadèmia Estatunidenca de Pediatria (AAP), i els reguladors de la salut pública dels Instituts Nacionals de Salut , l’Administració d’Aliments i Medicaments dels Estats Units (FDA), els CDC, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i l’Agència Europea del Medicament a una reunió secreta de dos dies al remot centre de retirs Simpsonwood a Norcross, Geòrgia, per elaborar una estratègia sobre com amagar al públic aquestes terribles revelacions.

El 2005, vaig obtenir les explosives transcripcions d’aquesta reunió i vaig estar a punt de publicar-ne extractes a Rolling Stone (Deadly Immunity, 18 de juliol de 2005). Aquests enregistraments, irònicament, retrataven aquests principals capos del càrtel dels vaccins al límit de la seva pròpia moral, i relataven el seu col·lapse en la corrupció durant dos dies de debat malaltís.

La majoria d’aquestes persones eren metges i funcionaris reguladors que havien dedicat la vida a la salut pública per idealisme i profunda preocupació pels nens. Les dades de Verstraeten els van enfrontar al fet que els nivells de mercuri acumulats en tots aquests nous vaccins que havien recomanat havien sobredosificat una generació de nens estatunidencs amb concentracions de mercuri més de cent vegades superiors a les exposicions que l’Agència de Protecció Ambiental dels Estats Units consideraven segures.

En recomanar una àmplia bateria de nous vaccins per als nens, els reguladors de la salut pública es van oblidar de calcular les càrregues acumulades de mercuri i alumini a totes les noves injeccions.

El Dr. Peter Patriarca, aleshores director de l’Oficina de Recerca i Revisió de Vaccins de la FDA, va expressar el sentiment general d’horror quan va preguntar per què ningú no havia calculat l’exposició acumulada al mercuri dels nens quan els responsables polítics van afegir aquesta cascada de nous vaccins al calendari infantil: “La conversió del percentatge de timerosal a micrograms reals de mercuri implica àlgebra de novè grau. Per què va trigar tant la FDA a fer els càlculs?”.

Els tensos dies que van precedir el conclave de Simpsonwood, la Dra. Ruth Etzel, defensora de la salut infantil, de l’AAP, va suplicar als seus col·legues líders de la salut pública que admetessin públicament que havien comès un terrible error en emmetzinar inadvertidament els nens estatunidencs, i que reparessin el mal.

La Dra. Etzel va instar l’AAP i els reguladors del govern a gestionar la crisi amb la mateixa honestedat i remordiment públic que Johnson & Johnson havia demostrat en descobrir substàncies químiques tòxiques a les seves formulacions de Tylenol:

“Hem de seguir tres regles bàsiques: (1) actuar amb rapidesa per informar els pediatres que els productes tenen més mercuri del que crèiem; (2) ser sincers amb els consumidors sobre per què no ho hem detectat abans; (3) mostrar penediment. Si el públic perd la fe en les recomanacions dels Serveis de Salut Pública, la batalla de la immunització trontolla. Per mantenir la fe, hem de ser oberts i honestos i avançar ràpidament per substituir aquests productes”.

Confrontats amb les proves científiques del seu paper en la calamitat de les malalties cròniques, la camarilla va fer exactament el contrari. Les escandaloses transcripcions de Simpsonwood mostren el Dr. Patriarca i els altres experts en salut pública advertint-se mútuament de les seves responsabilitats en matèria de reputació, de la seva vulnerabilitat davant dels litigis dels advocats dels demandants i dels possibles danys al programa de vaccins.

El Dr. Patriarca va advertir que la divulgació pública de les troballes explosives dels CDC faria que els estatunidencs sentissin que la FDA, els CDC i els responsables de la política de vaccins havien estat perduts durant dècades en permetre que el timerosal romangués als vaccins infantils.

Durant dos dies d’intenses discussions, aquests agents de la Gran Farmàcia i els tecnòcrates del govern es van persuadir mútuament per transformar el seu desastrós error en vilesa, redoblant l’aposta i ocultant el seu error al públic.

Tapper va veure un primer esborrany del meu article per a la revista Rolling Stone i em va proposar que a canvi de l’exclusivitat faria un article complementari per a la cadena ABC que s’emetria el dia de la publicació de la revista.

Tapper va passar unes quantes setmanes treballant en el reportatge amb mi i amb un equip d’entusiastes reporters i tècnics d’ABC. Durant les freqüents converses que va mantenir amb mi en aquest període, es va mostrar indignat per les revelacions de Simpsonwood. Actuava com un periodista que espera guanyar un Emmy.

El dia anterior a l’emissió de l’article, un exasperat Tapper em va trucar per dir-me que els responsables de l’empresa ABC li havien ordenat que retirés l’article. Els anunciants farmacèutics de la cadena amenaçaven de cancel·lar la seva publicitat.

“La corporació ens ha dit que ho retiréssim”, es va enfurismar Tapper. Tapper em va dir que era la primera vegada a la seva carrera que els directius d’ABC li havien ordenat eliminar una història.

ABC havia publicitat el reportatge de Simpsonwood, i la seva sobtada cancel·lació va decebre un exèrcit de defensors de la seguretat dels vaccins i els pares dels nens lesionats, que van inundar la cadena amb una voràgine de correus electrònics furiosos.

En resposta, ABC va canviar de rumb i va prometre públicament que difondria l’article. En lloc d’això, després d’un retard d’una setmana, la cadena va emetre de manera enganyosa un article de promoció dels vaccins muntat de pressa i en què s’assegurava als oients que els vaccins carregats de mercuri eren segurs.

El nou segment d'”esquer i canvi” seguia amb precisió els arguments de la indústria farmacèutica. “Confio en l’Institut de Medicina”, va declarar per acabar el servil editor mèdic de l’ABC, el Dr Tim Johnson. Dos anuncis farmacèutics van acompanyar el reportatge.

Després de la publicació del reportatge, vaig trucar Jake per queixar-me. No va respondre ni va tornar les meves trucades.

Durant els 16 anys transcorreguts, la indústria farmacèutica ha tornat el favor al Sr. Tapper promovent agressivament la seva carrera. Pfizer patrocina descaradament el programa de notícies de Tapper a la CNN, anunciant la seva propietat de l’espai –i la servitud del Sr. Tapper– abans de cada episodi amb la frase sobrecarregada: “Fet per a vostès per Pfizer“.

Segons els termes aparents del patrocini, la CNN i Tapper proporcionen a Pfizer una plataforma per comercialitzar els seus productes i permeten a la companyia farmacèutica –un assassí en sèrie– dictar el contingut a la CNN.

Aquest acord ha transformat el programa The Lead with Jake Tapper de la CNN en un vehicle de propaganda per a la indústria farmacèutica i ha reduït efectivament el Sr. Tapper al paper de representant de medicaments, promovent descaradament la pornografia de la por, la confusió i la germofòbia, i guiant la seva audiència cap als productes farmacèutics d’alt rendiment.

El principal objectiu de Tapper durant la pandèmia ha estat promoure nivells de terror públic suficients per sanejar totes les mentides oficials contra el pensament crític.

Tots aquests diners de la indústria farmacèutica requereixen, naturalment, que el Sr. Tapper s’inclini davant el Dr. Fauci, i el servilisme del presentador de la CNN ha contribuït a convertir el programa de Tapper en el púlpit on acudeix el director de l’Institut Nacional d’Al·lèrgies i Malalties Infeccioses (NIAID).

És un lloc segur perquè el Dr. Fauci pugui llançar totes les boles toves fiables de Jake fora del parc.

“La capacitat de llepar culs a la CNN és ​​força nauseabunda”, va observar la periodista d’investigació Celia Farber, que ha fet una crònica de la mala gestió del Dr. Fauci al NIAID durant més de 25 anys. “És ruïnós tant per a la democràcia com per a la salut pública”.

Un altre periodista ha comparat el mortificant servilisme de Tapper en antena cap al Dr. Fauci amb l’adulació d’un caní lleial i obedient. “És com un gos veient una partida d’escacs”, diu l’exreporter del New York Times Alex Berenson. “Tanta tensió i tan poca comprensió”.

Tapper ha passat dos anys sense fer al doctor Fauci ni una sola pregunta difícil. Ha encobert la participació de Fauci a Wuhan, ha suprimit les notícies sobre les lesions causades pels vaccins, ha posat traves als lesionats i ha defensat tota l’ortodòxia oficial sobre les mascaretes, els confinaments, el distanciament social, els vaccins, el remdesivir, la ivermectina i la hidroxicloroquina.

Mai ha preguntat pels costos sanitaris, mentals i econòmics del confinament, per les càrregues desproporcionades de les polítiques del Dr. Fauci sobre les minories, la classe treballadora i els pobres del món.

Mai ha demanat al Dr. Fauci que expliqui per què els països i estats que van rebutjar la prescripció del Dr. Fauci han experimentat sistemàticament resultats sanitaris radicalment millors. Per exemple, per què les taxes de mortalitat dels Estats Units són mil vegades superiors a les de països africans com Nigèria i estats de l’Índia que utilitzen àmpliament la hidroxicloroquina i la ivermectina? El Sr. Tapper simplement mai permet opinions contràries al seu programa.

Segueix exalçant els vaccins COVID com una tecnologia miraculosa que els individus poden prendre quatre vegades, i tot i així contraure i propagar la malaltia.

“No crida mai l’atenció al Dr. Fauci sobre els seus vacil·lants pronunciaments sense base científica”, va dir Farber. “El Dr. Fauci sembla ser capaç de paralitzar els trets de curiositat del cervell de Tapper”.

Tapper ha de preguntar al Dr. Fauci per què, sota la seva direcció, els Estats Units han patit el major nombre de morts del món. Amb el 4,2% de la població mundial, la nostra nació ha patit el 15% de les morts per COVID.

En canvi, funciona com a summe sacerdot de tota ortodòxia oficial, treballant per deïficar el Dr. Fauci i ungir amb infal·libilitat papal tots els seus absurds, vacil·lants i contradictoris pronunciaments. La manera segura de guanyar-se la indignació de Tapper és criticar el Dr. Fauci.

Heus aquí alguns exemples dels descarats enganys del Sr. Tapper:

El 2 de febrer del 2021, Tapper “va desacreditar” les afirmacions que el gran jugador de beisbol Hank Aaron podria haver mort per una injecció de COVID. El rei dels batedors es va sotmetre a una conferència de premsa muntada pel CDC 17 dies abans. Tapper va assegurar a la seva audiència que el forense del comtat de Fulton havia determinat que Aaron havia mort per “causes naturals”.

Quan el forense del comtat de Fulton va negar posteriorment haver vist el cos d’Aaron, i encara menys haver realitzat una autòpsia, Tapper es va negar a corregir la seva història.

L’agost del 2021, Tapper va donar al Dr. Fauci una plataforma per difondre el rumor que els il·lusos estatunidencs s’estaven emmetzinant amb una “medicina per a cavalls” anomenada ivermectina.

En una entrevista del 29 d’agost del 2021, el Dr. Fauci li va dir a Tapper: “No hi ha cap prova que això funcioni, i podria tenir potencialment toxicitat… amb persones que han acudit als centres de control d’intoxicacions perquè han pres el medicament en una dosi ridícula i acaben emmalaltint. No hi ha evidència clínica que indiqui que això funciona”.

Tapper mai va corregir el Dr. Fauci. Mai va assenyalar que aleshores hi havia 70 estudis revisats per parells que demostraven l’eficàcia miraculosa de la ivermectina contra la COVID.

No va rebatre la caracterització del Dr. Fauci de la ivermectina com una medicina per a cavalls, assenyalant que el fàrmac havia guanyat tant un Premi Nobel com la inclusió a la llista de l’OMS com a “medicina essencial” per la seva miraculosa eficàcia contra les malalties humanes, i que la gent ha consumit milers de milions de dosis sense mostrar senyals de perill significatius.

Al Sr. Tapper no se li va acudir preguntar al Dr. Fauci si estava intentant descoratjar l’ús d’un medicament barat i eficaç que podria competir amb els vaccins experimentals.

En lloc d’això, Tapper va repetir abjectament els arguments del Dr. Fauci: “Els centres de control d’intoxicacions estan informant que les seves consultes s’estan disparant a llocs com Mississippi i Oklahoma, perquè alguns estatunidencs estan intentant fer servir un medicament antiparasitari per a cavalls anomenat ivermectina per tractar el coronavirus, per evitar contraure el coronavirus”.

No va importar a Tapper que tant els funcionaris de Mississippi com d’Oklahoma neguessin ràpidament que algú al seu estat hagués estat hospitalitzat per intoxicació amb ivermectina. Tapper mai va corregir la seva falsa història.

El 14 de setembre del 2021, Tapper va oferir al Dr. Fauci una plataforma per refutar la preocupació de la rapera Nicki Minaj que els vaccins COVID puguin afectar la fertilitat. El Dr. Fauci simplement va declarar: “La resposta a això, Jake, és un no rotund”.

Com és habitual, Tapper no va demanar al Dr. Fauci que cités un estudi que recolzés aquesta afirmació. Mai va assenyalar al Dr. Fauci que tots els fabricants del vaccí COVID reconeixen que els seus productes no han estat provats pel que fa als seus efectes sobre la fertilitat, o que les dades recents han mostrat un augment dramàtic d’avortaments espontanis i preeclàmpsia en les dones vaccinades.

Tanmateix, basant-se únicament en la paraula del Dr. Fauci, la CNN es va afanyar a difamar i desacreditar la rapera i assegurar al públic que Minaj estava equivocada. El Dr. Fauci, després de tot, havia parlat.

És fàcil veure com dos anys de tal deferència servil van encoratjar el Dr. Fauci el novembre del 2021 per declarar que “represento la ciència”.

Hi ha massa altres exemples de la promoció acrítica de Tapper de les falsedats del govern i de les farmacèutiques per ni tan sols resumir-los. No són mentides inofensives. Cadascuna té conseqüències potencialment desastroses per a la salut pública.

El terme “projecció psicològica” descriu la sorprenent precisió amb què cert tipus de persones aplica als altres els mateixos pejoratius que descriuen amb més precisió els seus propis defectes.

Quan el Sr. Tapper em diu “trastornat”, “amenaça per a la salut pública”, “frau”, “mentider”, és víctima de la projecció?

Les funcions crítiques del periodisme en una democràcia són dir la veritat al poder, exposar implacablement la corrupció oficial i mantenir sempre una postura d’escepticisme cap al govern i els centres de poder corporatius.

El que fa Jake Tapper és el contrari del periodisme. Tapper, per contra, s’alinea amb el poder i es converteix en un propagandista de les narratives oficials i en un publicista servil de les elits poderoses i dels tecnòcrates del govern.

No és estrany la seva fúria contra els qui desafien les seves narratives.

Font: The Defender

Missatge de Robert Kennedy per al 2022