«La revolució científica que va conduir a la desintegració de l’àtom exigeix ​​també una revolució moral». Amb aquesta frase històrica –provinent dels ordinadors dels speech-writer de la Casa Blanca– va culminar Obama el seu viatge a l’Àsia, on ha proclamat, des d’Hiroshima, la voluntat de «traçar una via que condueixi a la destrucció dels arsenals nuclears».

Però la Federació de Científics Estatunidenca desmenteix aquesta voluntat, demostrant que l’administració Obama ha reduït el nombre d’ogives nuclears estatunidenques menys que les seves predecessores.

Estats Units posseeix avui en dia 4.500 ogives nuclears estratègiques –de les quals 1.750 estan llestes per al seu llançament­, més 180 ogives «tàctiques» desplegades a Europa i també llestes per al seu llançament, més unes altres 2.500 retirades però no desmantellades. Sumant els mitjans nuclears de França i Regne Unit, l’OTAN disposa de 5.015 ogives nuclears, amb 2.330 d’aquests artefactes llestos per ser utilitzats. O sigui, l’OTAN té més ogives nuclears que Rússia (4.490, amb 1.790 llestes per al llançament) i que la Xina (300 ogives nuclears, cap d’elles a punt per a ser utilitzada).

L’administració Obama –segons documentava el New York Times en la seva edició del 21 de setembre de 2014– ha adoptat un pla de 1.000 milions de dòlars que preveu la fabricació d’uns altres 400 míssils balístics intercontinentals, 12 submarins i 100 bombarders estratègics d’atac nuclear. Amb vista a la «modernització» de les ogives nuclears, incloent les que estan emmagatzemades a Itàlia, Estats Units està expandint, en sòl estatunidenc, un complex nacional que es composa de 8 grans instal·lacions i laboratoris, el personal del qual s’eleva a més de 40 000 persones. Després d’haver reactivat la carrera armamentista en el sector nuclear, Obama acaba de proclamar a Hiroshima el seu desig d’eliminar no només les armes nuclears sinó també la guerra mateixa. Recordant que «la gent del carrer no vol més guerres», Obama ha dit que «el que hem de canviar és la nostra mentalitat mateixa sobre la guerra, per prevenir els conflictes gràcies a la diplomàcia».

En aquest mateix moment, a Washington, el Pentàgon acusava la Xina de desplegar sistemes de defensa al Mar de la Xina Meridional per «controlar aquest mar i limitar la nostra capacitat de desplaçar-nos a la regió Àsia-Pacífic», regió on Estats Units està augmentant la seva presència militar, basant-se en un pla que preveu també el desplegament, a les fronteres de la Xina i de Rússia, de navilis i bases Aegis similars a les que els Estats Units ja tenen a Europa, amb rampes de llançament capaces d’utilitzar tant míssils interceptors com míssils d’atac nuclear.

Mentre que unitats navals llançamíssils estatunidenques naveguen pel mar de la Xina Meridional, la US Navy prepara al Pacífic l’exercici naval més gran del món: Rimpac 2016. Filipines ja va posar a disposició dels Estats Units 5 bases militars i Austràlia es prepara per rebre bombarders estratègics estatunidencs d’atac nuclear.

La posició de Washington compta amb el suport total dels altres països del G7 (Canadà, França, Alemanya, Japó, Regne Unit i Itàlia) que, reunit al Japó, va exigir la «llibertat de navegació i sobrevol» al Mar de la Xina Meridional i Oriental, confirmant al mateix temps les sancions contra Rússia per l’«agressió» d’Ucraïna, mentre que la Unió Europea confirma les sancions contra Síria.

L’estratègia contra Rússia que els Estats Units i l’OTAN apliquen a Europa està sòlidament vinculada amb la que Estats Units aplica contra la Xina i Rússia a la regió Àsia-Pacífic, amb la complicitat del Japó, que està assumint un paper militar cada vegada més important. En aquest mateix marc estratègic s’insereix la visita d’Obama a Vietnam, país al qual Estats Units aixeca l’embargament per començar a lliurar-li armament, en el que constitueix una nova maniobra contra la Xina.

A tot això s’hi uneixen els Peace Corps, la connexió dels quals amb la CIA és prou coneguda, que ara aniran a Vietnam a ensenyar anglès, o més aviat “estatunidenc”, i la Universitat Fulbright, que obrirà una seu a Ciutat Ho Chi Minh per donar als joves vietnamites una «instrucció de classe mundial».

Després d’haver perdut la guerra davant l’heroica resistència del Vietnam, Estats Units torna avui a la càrrega… amb altres armes.