L’esclat de la guerra entre Rússia i Ucraïna sembla haver donat a la CIA el pretext per llançar una insurgència llargament planejada al país, una que està preparada per estendre’s molt més enllà de les fronteres d’Ucraïna, amb importants implicacions per a la “Guerra contra el Terrorisme Intern” de Biden.

A mesura que el conflicte entre Ucraïna i Rússia continua escalant i dominant l’atenció del món, la evidència creixent que l’Agència Central d’Intel·ligència dels Estats Units (CIA) està i ha estat treballant per crear i armar una insurgència al país ha rebut considerablement poca atenció tenint en compte les possibles conseqüències.

Això és particularment cert atès que exfuncionaris de la CIA i un exsecretari d’Estat diuen ara obertament que la CIA està seguint els “models” de les insurgències passades recolzades per la CIA a l’Afganistan i Síria per als seus plans a Ucraïna. Atès que aquests països han estat devastats per la guerra com a resultat directe d’aquestes insurgències, això és un mal presagi per a Ucraïna.

Tanmateix, aquesta insurgència està preparada per tenir conseqüències que van molt més enllà d’Ucraïna. Cada vegada sembla més que la CIA veu la insurgència que està creant com alguna cosa més que una oportunitat per portar la seva guerra híbrida contra Rússia cada cop més a prop de les seves fronteres. Com mostrarà aquest article, sembla que la CIA està decidida a fer realitat una profecia propagada per les seves pròpies files els darrers dos anys.

Aquesta predicció d’antics i actuals funcionaris d’intel·ligència data almenys de principis del 2020 i sosté que una “xarxa transnacional de supremacia blanca” amb enllaços presumptes amb el conflicte d’Ucraïna serà la propera catàstrofe global que caurà sobre el món a mesura que l’amenaça de la Covid-19 retrocedeixi.

Segons aquestes “prediccions”, aquesta xarxa global de supremacistes blancs –suposadament amb un grup vinculat al conflicte de la regió ucraïnesa del Donbass al seu nucli– es convertirà en la nova amenaça semblant a la d’Estat Islàmic i, sens dubte, s’utilitzarà com a pretext per posar en marxa la infraestructura, encara latent, creada l’any passat pel govern dels Estats Units sota el mandat del president Biden per a una orwelliana “Guerra contra el Terrorisme Intern”.

Atès que aquest esforç impulsat per la CIA per construir una insurgència a Ucraïna va començar ja el 2015 i que els grups que ha entrenat (i segueix entrenant) inclouen aquells amb connexions neonazis obertes, sembla que aquesta “insurgència ucraïnesa que ve”, com s’ha anomenat recentment, ja és aquí.

En aquest context, roman la inquietant possibilitat que aquesta darrera escalada del conflicte entre Ucraïna i Rússia hagi servit simplement com a acte d’obertura de la versió més recent de l’aparentment interminable “Guerra contra el Terror”.

Augment de la insurgència

Poc després que Rússia comencés les operacions militars a Ucraïna, Foreign Affairs –el braç mediàtic del Consell de Relacions Exteriors (CFR)– va publicar un article titulat “L’emergent insurgència ucraïnesa”.

L’article va ser escrit per Douglas London, un autoanomenat “oficial d’operacions de la CIA de parla russa que va servir a l’Àsia Central i va dirigir operacions de contrainsurgència de l’agència”. Ha afirmat a l’article que “Putin s’enfrontarà a una llarga i sagnant insurgència que s’estendrà a través de múltiples fronteres” amb el potencial de crear “un malestar cada vegada més gran que podria desestabilitzar altres països a l’òrbita de Rússia”.

Altres declaracions notables de London inclouen la seva afirmació que “els Estats Units seran invariablement una font important i essencial de suport per a una insurgència ucraïnesa”.

També afirma que “tal com va aprendre els Estats Units al Vietnam i l’Afganistan, una insurgència que compta amb línies de subministrament fiables, àmplies reserves de combatents i un santuari a la frontera es pot mantenir indefinidament, minar la voluntat de lluita d’un exèrcit d’ocupació i esgotar el suport polític a l’ocupació del país”.

London es refereix explícitament a models per a aquesta aparentment imminent insurgència ucraïnesa com les insurgències recolzades per la CIA a l’Afganistan la dècada de 1980 i els “rebels moderats” a Síria des del 2011 fins ara.

London no és l’únic que promou aquestes insurgències passades recolzades per la CIA com a model per a l’ajuda “encoberta” dels Estats Units a Ucraïna. L’exsecretaria d’Estat Hillary Clinton, el Departament d’Estat de la qual va ajudar a crear la insurgència dels “rebels moderats” a Síria i va supervisar la destrucció de Líbia recolzada pels Estats Units i l’OTAN, va aparèixer a MSNBC el 28 de febrer per dir essencialment el mateix.

A la seva entrevista, Clinton va citar la insurgència recolzada per la CIA a l’Afganistan com “el model al qual la gent [al govern estatunidenc] està mirant ara” pel que fa a la situació a Ucraïna. També es refereix a la insurgència a Síria de manera similar a la mateixa entrevista. Cal destacar que l’antic cap de gabinet de Clinton quan era secretària d’Estat, Jake Sullivan, ara és el conseller de seguretat nacional de Biden.

La insurgència afganesa, recolzada inicialment pels Estats Units i la CIA a partir de finals dels anys setanta sota el nom d’Operació Cicló, va engendrar posteriorment els suposats enemics mortals de l’imperi estatunidenc –els talibans i Al-Qaida– que passarien a alimentar la Guerra contra el “Terror” posterior a l’11-S.

La campanya dels Estats Units contra els descendents de la insurgència a la que una vegada havia donat suport es va traduir en una horrible destrucció a l’Afganistan i en una lletania de morts i crims de guerra, així com en la guerra i l’ocupació més llargues (i per tant més cares) de la història militar estatunidenca. També va donar lloc als bombardejos i a la destrucció d’altres països, així com a la reducció de les llibertats civils a nivell nacional.

De la mateixa manera, a Síria, el suport dels Estats Units i la CIA als “rebels moderats” va ser i continua sent increïblement destructiu per al país que suposadament només vol “alliberar” del govern de Baixar al-Àssad. L’exèrcit estatunidenc continua ocupant zones crítiques del país.

Amb aquests obertament pregonats com a “models” per a la “propera insurgència ucraïnesa”, què serà llavors d’Ucraïna?

Si la història de les insurgències abonades per la CIA és un indicador, anuncia molta més destrucció i més patiment per al seu poble que la campanya militar russa actual.

Ucraïna esdevindrà un Estat fallit i un camp d’extermini. Aquells que a Occident aplaudeixen el suport dels seus governs a la part ucraïnesa del conflicte farien bé d’adonar-se’n, especialment als Estats Units, ja que només conduirà a l’escalada d’una altra mortífera guerra per delegació.

Tanmateix, a més de tot això, també hem de considerar la inquietant realitat que aquesta insurgència ucraïnesa va començar a ser formada per la CIA almenys uns quants mesos, si no uns quants anys, abans de l’actual campanya militar de Rússia a Ucraïna. Yahoo! News va informar el gener que la CIA ha estat supervisant un programa d’entrenament encobert per als operatius d’intel·ligència ucraïnesos i les forces d’operacions especials des del 2015.

El seu article cita explícitament un exfuncionari de la CIA amb coneixement del programa dient que la CIA ha estat “entrenant una insurgència” i ha estat duent a terme aquest entrenament en una base militar estatunidenca no revelada. Aquest entrenament d’“insurgents” ucraïnesos va ser recolzat per les administracions d’Obama, Trump i ara Biden, amb els dos últims ampliant les seves operacions.

Tot i que la CIA va negar a Yahoo! que estigués entrenant una insurgència, un article del New York Times publicat també el gener afirmava que els Estats Units estan considerant recolzar una insurgència a Ucraïna si Rússia envaeix.

Atès que la CIA, en aquell moment i abans d’aquest any, ha estat advertint d’una imminent invasió russa d’Ucraïna fins que es va produir l’escalada actual de les hostilitats, cal preguntar-se si el govern dels Estats Units i la CIA van ajudar a “prémer” el gallet” creuant intencionadament les “línies vermelles” de Rússia respecte a la intromissió de l’OTAN a Ucraïna i l’adquisició d’armes nuclears per part d’Ucraïna després del 2014, quan va quedar clar que les repetides prediccions de la CIA sobre una invasió ” imminent” no es van materialitzar.

Les línies vermelles de Rússia amb Ucraïna s’han establert clarament –i han estat violades repetidament pels Estats Units– durant anys. En particular, els esforços dels Estats Units per proporcionar ajuda letal a Ucraïna han coincidit amb la disminució del seu suport letal als “rebels” sirians, cosa que suggereix que l’aparell de guerra i intel·ligència dels Estats Units ha vist durant molt de temps Ucraïna com la “següent” en la seva llista de guerres per delegació.

Tanmateix, més recentment, les advertències de la CIA sobre una imminent invasió d’Ucraïna van ser ridiculitzades, no només per molts analistes estatunidencs, sinó també, segons sembla, pels mateixos governs rus i ucraïnès.

S’afirma que tot això va canviar, almenys des de la perspectiva russa, després de l’afirmació del president ucraïnès Volodímir Zelenski a la Conferència de Seguretat de Munic de que el seu govern intentaria convertir Ucraïna en una potència nuclear, violant el Memoràndum de Budapest del 1994. Segurament, Zelenski i els seus partidaris a Washington DC i Langley, Virginia, sabien que una afirmació tan extrema de Zelenski provocaria una resposta de Rússia.

Només cal considerar les repercussions que segueixen a qualsevol país que anuncia les seves intencions de convertir-se en una potència nuclear en l’escena mundial. Els dirigents russos han argumentat des de llavors que es van sentir obligats a actuar militarment després que Ucraïna, que ha estat atacant regularment els separatistes al llarg de la seva frontera amb Rússia amb unitats paramilitars integrades que han cridat a l'”extermini” dels russos ètnics que viuen en aquestes regions, anunciés els plans d’adquirir armes nuclears.

A més, considerant els vincles creixents d’Ucraïna amb l’OTAN i el seu desig d’integrar-se en aquesta aliança, aquestes teòriques armes nuclears serien armes nuclears controlades per l’OTAN a la frontera amb Rússia. Zelenski, els Estats Units i els seus altres aliats segurament sabien que aquesta intenció, especialment la seva admissió en públic, portaria una situació ja tensa al següent nivell.

Per descomptat, aquesta declaració de Zelenski es va produir després d’una tramesa aèria d’armes a Ucraïna dirigida pels Estats Units a principis del mes passat, setmanes abans de la campanya militar russa actual. L’ajuda letal dels Estats Units a Ucraïna ha estat descrita anteriorment com a equivalent a una “declaració de guerra” a Rússia per part dels Estats Units, segons membres del Ministeri de Defensa de Rússia ja el 2017.

Val la pena considerar que aquestes línies vermelles i la possibilitat de creuar-les van ser discutides per Zelenski i representants dels serveis d’intel·ligència d’Ucraïna quan es van reunir amb el cap de la CIA, William Burns, el gener. La CIA, en aquell moment, ja afirmava que era imminent una invasió russa d’Ucraïna. Tenint en compte els esdeveniments descrits anteriorment, podria ser possible que la CIA volgués provocar la insurgència que ha estat preparant, possiblement des del 2015?

Ho hauria fet pressionant els seus aliats al govern d’Ucraïna perquè manifestessin les condicions necessàries per iniciar aquesta insurgència, és a dir, incitant-los a creuar les “línies vermelles” de Rússia per provocar la reacció necessària per llançar una insurgència planificada per endavant? Com que la CIA també ha entrenat els agents d’intel·ligència ucraïnesos durant gairebé set anys, la possibilitat és certament digna de consideració.

Si aquesta teoria és més que plausible i s’acosta a la veritat de com hem arribat fins aquí, ens queden més preguntes, principalment: Per què la CIA cercaria llençar aquesta insurgència a Ucraïna i per què ara? La resposta aparent pot sorprendre.

Fabricant la narrativa i l’amenaça

El maig de 2020, Politico va publicar un article titulat “Els experts sabien que s’acostava una pandèmia. Això és el que els preocupa ara”.

L’article va ser escrit per Garrett Graff, exeditor de Politico, professor del programa de Periodisme i Relacions Públiques de Georgetown, i director d’iniciatives cibernètiques a l’Institut Aspen, un think tank “no partidista” finançat en gran part pel Fons dels Germans Rockefeller, la Corporació Carnegie i la Fundació Bill i Melinda Gates. La introducció de Graff a l’article diu el següent:

“Cada any, la comunitat d’intel·ligència publica l’Avaluació de l’Amenaça Mundial, una destil·lació de tendències globals preocupants, riscos, punts problemàtics i perills emergents.

Però aquest any, l’audiència pública sobre l’avaluació, que se sol celebrar el gener o el febrer, va ser cancel·lada, evidentment perquè els líders d’intel·ligència, que solen testificar junts en una rara audiència oberta, estaven preocupats que els comentaris poguessin irritar el president Donald Trump. I el govern encara no ha fet públic l’informe sobre l’amenaça del 2020”.

El 2020, la CIA no va publicar una avaluació de l’amenaça “mundial” per primera vegada des que va començar a publicar-les anualment fa dècades. Aquest article publicat per Politico va ser concebut per Graff perquè servís d’“Avaluació de l’Amenaça Nacional” en absència de l’Avaluació de l’Amenaça Mundial de la CIA i es presenta com una “llista dels esdeveniments més significatius que podrien impactar als Estats Units” a curt, mitjà i llarg termini.

Graff va crear aquest document d’Avaluació de l’Amenaça després d’entrevistar “més d’una dotzena de líders d’opinió”, molts dels quals eren “funcionaris actuals i anteriors de seguretat nacional i intel·ligència”. Uns mesos més tard, el Departament de Seguretat Nacional, per primera vegada des de la seva creació el 2003, publicaria la seva pròpia Avaluació de l’Amenaça Nacional l’octubre d’aquell any.

Com vaig assenyalar en el seu moment, això va suposar un canvi important dins l’aparell de seguretat nacional/intel·ligència dels Estats Units, que es va allunyar del “terror estranger”, el seu focus d’atenció ostensible des de l’11-S, cap al “terror nacional”.

Tot just uns mesos després de la publicació d’aquesta Avaluació de l’Amenaça Nacional, la guerra contra el terror intern es posaria en marxa arran dels esdeveniments del 6 de gener, que pel que sembla van ser previstos per la llavors funcionària del DHS Elizabeth Neumann.

A principis del 2020, Neumann havia declarat de manera premonitòria:

“Se sent com si estiguéssim a les portes d’un altre 11-S –potser no una cosa tan catastròfica en termes visuals o de números– però que podem veure com es construeix, i gairebé no sabem com aturar-ho”.

De fet, quan va tenir lloc el 6 de gener de 2021, la policia del Capitoli o altres funcionaris de les forces de l’ordre presents no van fer cap esforç real per aturar l’anomenat “motí”, i les imatges de l’esdeveniment mostren, en canvi, les forces de l’ordre agitant els suposats “insurrectes” dins de l’edifici del Capitoli.

Tanmateix, això no va impedir que els principals polítics i funcionaris de seguretat nacional qualifiquessin el 6 de gener com l'”altre 11 de setembre” que aparentment havia predit Neumann. En particular, la primera Avaluació de l’Amenaça Nacional del DHS, l’advertiment de Neumann i la subsegüent narrativa oficial sobre els esdeveniments del 6 de gener es van centrar en l’amenaça d’“atacs terroristes de la supremacia blanca” al territori nacional dels Estats Units .

Tornant a l’article de Politico de maig de 2020, Graff assenyala que molts suposats “experts en pandèmies”, que –segons Graff– inclouen Bill Gates i els funcionaris d’intel·ligència dels Estats Units James Clapper i Dan Coats, havien “projectat la propagació d’un nou virus i els impactes econòmics que portaria”, així com “detalls sobre els desafiaments específics” a què s’enfrontarien els Estats Units durant la fase inicial de la crisi de la Covid-19. Graff es pregunta llavors “Quines altres catàstrofes s’acosten per a les quals no estem preparats?”.

Segons els “líders d’opinió” als qui va consultar per a aquest article, entre els quals hi havia diversos funcionaris actuals i antics dels serveis d’intel·ligència, l'”amenaça a curt termini” més immediata que probablement pertorbarà la vida als Estats Units i més enllà després de la Covid era “la globalització de la supremacia blanca”. En parlar d’aquesta amenaça imminent, Graff va escriure:

“‘Terrorisme’ avui evoca imatges de combatents de l’ISIS i terroristes suïcides. Però si es pregunta als funcionaris de seguretat nacional sobre la principal amenaça terrorista a curt termini al seu radar, gairebé universalment assenyalen el creixent problema de la violència nacionalista blanca i la forma insidiosa que els grups que abans existien localment s’han unit en una xarxa global de supremacisme blanc.

Les darreres setmanes, el Departament d’Estat –per primera vegada– va designar formalment una organització de supremacia blanca, el Moviment Imperial Rus, com a organització terrorista, en part perquè està intentant entrenar i sembrar adeptes arreu del món, inspirant-los per dur a terme atacs terroristes…”

Graff afegeix a continuació que:

“Hi ha seriosos –i explícits– advertiments sobre això que provenen del govern dels Estats Units i de funcionaris estrangers que es fan ressò inquietantment dels advertiments que van sorgir sobre Al-Qaida abans de l’11 de setembre.”

A continuació, cita el director de l’FBI, Christopher Wray, declarant:

“No és només la facilitat i la velocitat amb què aquests atacs poden passar, sinó la connectivitat que els atacs generen. Un actor inestable i descontent que s’amaga, sol, al soterrani de la seva mare en un racó del país, i que es veu avivat per persones similars a mig món de distància. Això augmenta la complexitat dels casos de terrorisme intern que tenim d’una manera que és realment desafiant.”

Aquesta cita de Wray es va publicar per primera vegada en un article que Graff havia escrit un mes abans de publicar el seu article a Politico. L’enfocament d’aquesta entrevista se centrava en el terrorisme intern als Estats Units, amb una àmplia exposició sobre l’atemptat d’Oklahoma City el 1995 i el Moviment Imperial Rus.

En aquest article, publicat a Wired, el coordinador del Departament d’Estat per a la lluita contra el terrorisme, Nathan Sales, va caracteritzar aquest moviment com:

“un grup terrorista que proporciona entrenament de tipus paramilitar als neonazis i als supremacistes blancs, i que exerceix un paper destacat en l’intent de reunir europeus i estatunidencs d’idees afins en un front comú contra els seus suposats enemics”.

Aquest Moviment Imperial Rus, o MIR, advoca pel restabliment de l’imperi rus anterior al 1917, que exerciria la seva influència sobre tot el territori habitat per russos ètnics. La seva ideologia es descriu com a supremacista blanca, monàrquica, ultranacionalista, prorussa ortodoxa i antisemita. No se’ls considera neonazis, però han treballat per establir vincles amb altres grups d’extrema dreta amb connexions neonazis.

El MIR va ser suposadament responsable d’entrenar un terrorista els actes del qual no van causar cap mort a Suècia entre el 2016 i el 2017. El terrorista, Victor Melin, no era un membre actiu del MIR, però suposadament va ser entrenat per ells, i va dur a terme 2 dels seus 3 atemptats amb una persona totalment aliena al MIR. Tanmateix, Melin era membre del Moviment de Resistència Nòrdica en aquell moment.

Uns anys més tard, l’abril de 2020, el MIR es va convertir en el primer grup de “supremacia blanca” en ser etiquetat com a Entitat Terrorista Global Especialment Designada (SDGT, per les sigles en anglès) per part dels Estats Units, malgrat no estar vinculat a un acte de terror des del 2017 i malgrat que aquests actes anteriors no van causar cap mort. Els actes de terror citats com a justificació pel llavors secretari d’Estat Mike Pompeo van ser els perpetrats per Melin.

Tanmateix, el Moviment de Resistència Nòrdica, del qual Melin n’era membre actiu en el moment dels atemptats, no va rebre l’etiqueta SDGT, tot i que és significativament més gran en termes de membres i abast que el MIR. La decisió d’etiquetar el MIR d’aquesta manera es va considerar “sense precedents” en el seu moment.

Des de llavors, s’ha afirmat que el grup ara compta amb “uns quants milers” de membres arreu del món, tot i que hi ha poques proves disponibles públicament que recolzin aquesta estadística i, en particular, aquesta estadística només va aparèixer aproximadament un mes després de la designació terrorista dels Estats Units i es va originar en un institut amb seu en aquest país. Tampoc hi ha estadístiques disponibles sobre el nombre d’individus que suposadament han entrenat a través del seu braç paramilitar, conegut com la Legió Imperial.

Segons el govern estatunidenc, l’abast del MIR és global i s’estén als Estats Units. Tot i això, els seus vincles amb els Estats Units es basen en dubtoses acusacions d’una relació amb la filial russa de la Divisió Atomwaffen i una “relació personal” amb l’organitzador del míting “Unite the Right” del 2017, Matthew Heimbach. Tanmateix, això també es basa en les al·legacions (no en proves directes) que Heimbach va rebre fons del MIR.

El grup de Heimbach, el Partit dels Treballadors Tradicionalistes, ha estat inactiu des del 2018, dos anys abans de la designació com a SDGT estatunidenca per al MIR. També s’al·lega que el MIR es va oferir a entrenar altres figures d'”Unite the Right”, tot i que el MIR i els “supremacistes blancs” que suposadament van rebre aquesta oferta neguen els informes. A més, no hi ha proves que cap ciutadà estatunidenc hagi participat mai en un entrenament paramilitar amb el MIR.

Això contradiu l’afirmació de Nathan Sales, d’abril del 2020, que el MIR exerceix “un paper destacat en l’intent de reunir europeus i estatunidencs d’idees afins en un front comú contra els seus suposats enemics”. Tot i la falta de proves, els grups de reflexió d’esquerres, de dretes i no partidistes han continuat utilitzant el MIR com a prova d’una “gran xarxa transnacional interconnectada” de supremacistes blancs violents.

Sembla estrany que un grup aparentment petit i molt limitat pel que fa a la seva presència als Estats Units i que no és responsable de cap atemptat terrorista mortal es guanyi l’honor d’esdevenir pels Estats Units la primera Entitat Terrorista Global Especialment Designada de supremacia blanca. Això és especialment cert quan els actes esmentats com a justificació per a la designació com a SDGT van ser comesos per un membre d’un grup diferent i més ampli, un grup que no va rebre aquesta designació en el seu moment ni els anys posteriors.

Tanmateix, en el context dels esdeveniments actuals a Ucraïna, la designació del MIR el 2020 comença a tenir més sentit, almenys des de la perspectiva de la seguretat nacional dels Estats Units.

S’al·lega que el MIR dóna suport als separatistes a les regions ucraïneses de Donetsk i Luhansk des del 2014 i ha estat descrit pels Estats Units com a “antiucraïnès.” Aquestes regions són al centre de l’actual conflicte i la seva escalada més recent el mes passat.

El govern estatunidenc i els think tanks prooccidentals enumeren el “primer atac” del MIR com la seva participació en el conflicte a l’est d’Ucraïna. Segons el Centre de Seguretat i Cooperació Internacional (CISAC) de la Universitat de Stanford, es desconeix el nombre de combatents enviats o entrenats pel MIR a l’est d’Ucraïna, tot i que un informe afirma que el MIR va enviar “grups de cinc a sis combatents” ” des de Rússia a l’est d’Ucraïna a mitjan juny de 2014.

El braç paramilitar del MIR, la Legió Imperial, no ha estat actiu a Ucraïna des del gener del 2016. Tot i això, alguns informes han afirmat que “alguns individus van optar per quedar-se i seguir lluitant”. També s’ha afirmat en anys més recents que membres del MIR han lluitat en el conflicte sirià i a Líbia del costat del general Haftar.

Després d’aquest “primer atac”, la CISAC de Stanford afirma que, des del 2015 fins al 2020, han estat “construint una xarxa transnacional”, tot i que –com s’ha assenyalat anteriorment– el seu èxit en aquest afany es basa en informes de dubtosa autenticitat i/o importància, especialment als Estats Units.

Tanmateix, el seu suposat paper al costat dels separatistes al Donbass ha estat utilitzat pels think tanks estatunidencs per argumentar que el MIR promou els objectius polítics de Moscou, que diuen que inclouen “tractar d’alimentar l’extremisme supremacista blanc a Europa i als Estats Units”.

Alguns think tanks dels Estats Units, com Just Security, han utilitzat el MIR per argumentar que el govern de Rússia exerceix un paper important en la “supremacia blanca transnacional” degut a “un afecte mutu entre els supremacistes blancs occidentals i el govern rus”. Afirmen que, atès que Rússia “tolera” la presència del MIR al seu territori, “el Kremlin facilita el creixement de l’extremisme de dretes a Europa i els Estats Units, que exacerba les amenaces a l’estabilitat dels governs democràtics”.

Tanmateix, el que Just Security no esmenta és que el MIR s’ha oposat i ha protestat obertament contra el govern de Putin, ha estat etiquetat com a grup extremista pel govern rus i fins i tot les seves oficines van ser registrades per la policia russa a causa de la seva oposició al lideratge de Putin.

Entre els assessors de Just Security hi havia l’exsubdirectora de la CIA i participant a l’Esdeveniment 201, Avril Haines, així com l’excap de gabinet adjunt a Hillary Clinton al Departament d’Estat, Jake Sullivan. Haines i Sullivan ara són la directora d’Intel·ligència Nacional de Biden (és a dir, el màxim responsable d’intel·ligència del país) i el conseller de Seguretat Nacional de Biden, respectivament.

El despertar del “terror intern”

Com a resultat de l’actual escalada dels esdeveniments a Ucraïna, sembla inevitable que l’esforç per utilitzar el MIR per pintar Rússia com una força impulsora del “supremacisme blanc transnacional” ressorgirà. Aquest esforç sembla tenir com un dels seus objectius la minimització del paper que grups neonazis com el Batalló Azov, la unitat paramilitar neonazi integrada a la Guàrdia Nacional d’Ucraïna, estan exercint activament en les hostilitats actuals.

Al gener d’aquest any, Jacobin va publicar un article sobre els esforços de la CIA per sembrar una insurgència a Ucraïna, assenyalant que:

“tot el que sabem apunta a la probabilitat que [els grups entrenats per la CIA] incloguin neonazis que inspiren terroristes d’extrema dreta arreu del món.”

Cita un informe del 2020 de West Point que afirma que:

“Una sèrie d’individus prominents entre els grups d’extrema dreta als Estats Units i Europa han cercat activament relacions amb representants de l’extrema dreta a Ucraïna, específicament el Cos Nacional i la seva milícia associada, el Regiment Azov.”

Afegeix que:

“Individus radicats als Estats Units han parlat o escrit sobre com l’entrenament disponible a Ucraïna podria ajudar-los a ells i altres en les seves activitats de tipus paramilitar al seu país.”

Fins i tot l’FBI, tot i que que està més preocupat públicament pel MIR, s’ha vist obligat a admetre que els supremacistes blancs amb seu als Estats Units han cultivat vincles amb el grup, amb l’FBI declarant en una acusació del 2018 que Azov “es creu que ha participat en l’entrenament i la radicalització de les organitzacions de supremacia blanca amb seu als Estats Units”. En canvi, segueix sense haver-hi proves de cap vincle concret d’un sol ciutadà estatunidenc amb el MIR.

Atès que la CIA dona suport ara a una insurgència que, segons destacats exfuncionaris de la CIA, s'”estendrà a través de múltiples fronteres”, el fet que entre les forces que estan sent entrenades i armades per l’agència com a part d’aquesta “pròxima insurgència” s’hi trobi el Batalló Azov és significatiu.

Sembla que la CIA està decidida a crear una altra profecia autocomplida alimentant la mateixa xarxa de “supremacia blanca global” que els funcionaris d’intel·ligència han afirmat que és la “pròxima” gran amenaça després que disminueixi la crisi de la Covid-19.

La introducció del grup MIR en la narrativa també hauria de ser motiu de preocupació. Sembla plausible, atesa la designació terrorista del grup abans del conflicte i els seus presumptes vincles passats amb el conflicte d’Ucraïna, que un insurgent ucraïnès entrenat per la CIA, potser d’un grup com Azov o un altre d’equivalent, es faci passar voluntàriament per membre del MIR, cosa que permetria etiquetar el MIR com la “nova Al-Qaida”, amb la seva base d’operacions convenientment situada a Rússia i la seva presència allà “tolerada” per Moscou.

Certament, serviria a la narrativa actual, força generalitzada, que equipara Putin amb Adolf Hitler després de la decisió de Rússia de llançar la seva campanya militar a Ucraïna. També serviria per posar en marxa, de debò, la fins ara en gran mesura inactiva Guerra contra el Terrorisme Intern, la infraestructura del qual va ser llançada per l’administració Biden tot just l’any passat.

Mentre que el 6 de gener es va utilitzar per equiparar el suport a l’expresident Donald Trump amb el neonazisme i el supremacisme blanc, els articles recents que han seguit la recent campanya militar de Rússia contra Ucraïna vinculen deliberadament aquesta narrativa de “Putin com Hitler” amb els republicans estatunidencs. Els conservadors estatunidencs han estat durant molt de temps el focus de l’alarmisme del “terror intern” els darrers anys (també són, per cert, la majoria dels propietaris d’armes).

Un editorial de Robert Reich publicat a The Guardian l’1 de març afirma que “el món està aterridorament atrapat en una batalla a mort entre la democràcia i l’autoritarisme”. Reich continua afirmant que la incursió de Rússia a Ucraïna “és una nova guerra freda… La diferència més gran entre la vella guerra freda i la nova és que el neofeixisme autoritari ja no és només una amenaça externa per als Estats Units i Europa. Una versió del mateix també està creixent dins de l’Europa occidental i dels Estats Units, fins i tot s’ha apoderat d’un dels principals partits polítics dels Estats Units. s’expressa en formes familiars per a Putin i altres autòcrates.” Altres articles que fan afirmacions similars han aparegut a The New York Times i The Intercept, entre d’altres, només la darrera setmana.

El 2 de març, Salon va seguir l’article de Reich amb un editorial similar titulat “Com la supremacia blanca alimenta la relació amorosa dels republicans amb Vladimir Putin”, que conclou amb l’afirmació que “el Partit Republicà d’avui és la més gran organització de supremacia blanca i d’identitat blanca dels Estats Units i del món” i que “el conservadurisme i el racisme són ara totalment una mateixa cosa aquí als Estats Units”.

A mesura que aquest aiguabarreig respecte a la relació entre Putin, el Partit Republicà dels Estats Units i el supremacisme blanc s’intensifica, també tenim agències d’intel·ligència a Europa i als Estats Units que vinculen cada cop més l’oposició a les mesures Covid, com els confinaments i els mandats de vaccinació, amb el neonazisme, el supremacisme blanc i l’extrema dreta, sovint amb poques o cap prova.

Això va passar recentment amb el Comboi de la Llibertat al Canadà i, més recentment, les agències i funcionaris de seguretat alemanys van afirmar fa només uns dies que ja no poden distingir entre els “radicals d’extrema dreta” i els qui s’oposen als mandats de vaccinació i les restriccions Covid. Tanmateix, aquests esforços per vincular l’oposició a les mesures Covid amb el “terrorisme intern” i l’extrema dreta es remunten al 2020.

A més d’aquestes tendències, també sembla inevitable que l’etiqueta de “desinformació russa”, utilitzada i emprada de forma abusiva durant els darrers anys perquè qualsevol narrativa dissident fos etiquetada sovint com d’origen “rus”, probablement torni a aparèixer en aquest context i proporcioni la justificació per a una metòdica campanya de censura en línia i, en particular, a les xarxes socials, de les quals es diu que en depèn aquesta “xarxa transnacional de supremacistes blancs” per al seu suposat èxit.

L’amenaça terrorista “global de la supremacia blanca” que s’acosta, si hem de creure als nostres inusualment clarividents funcionaris d’intel·ligència, sembla que és la “propera cosa” que li sobrevindrà al món a mesura que la crisi de Covid disminueixi.

També sembla que la CIA s’ha coronat a si mateixa com a llevadora i ha triat Ucraïna com el lloc de naixement d’aquesta nova “amenaça terrorista”, una que crearà no només la propera guerra per delegació entre l’imperi estatunidenc i els seus adversaris, sinó també el pretext per llançar la “Guerra contra el Terrorisme Intern” a l’Amèrica del Nord i Europa.

Font: The Last American Vagabond