Hi ha una finestra d’oportunitat oberta perquè Occident reconegui el fracàs total del model unipolar abans que s’arribi al punt de no retorn.

S’ha convertit en un lloc comú que els mitjans de comunicació occidentals i els grups d’experts en geopolítica pintin l’actual aliança entre Rússia i la Xina com una qüestió de “conveniència momentània” o com una tensa associació entre dos règims autoritaris que competeixen entre si i que tenen aspiracions imperials globals.

Tanmateix, si hom es limita a observar els fets tal com són, sense el filtre dels “experts” que li diuen com interpretar la realitat, resulta extremadament clar que aquestes cíniques avaluacions geopolítiques pintades pels experts en geopolítica no fan més que intentar analitzar la vida a través de lents que només veuen cadàvers. No és que aquests analistes no estiguin necessàriament preocupats per la veritat (encara que més d’un no ho estigui), sinó que, a causa dels seus axiomes fonamentals, les seves ments limitades no poden contemplar un sistema organitzat per paràmetres no hobbesians ni en el passat, ni en el present, ni en el futur. És per això que aquests creadors d’opinió no poden entendre la naturalesa de l’aliança entre Rússia i la Xina ni poden veure o entendre els paral·lelismes marcats en els esforços de guerra asimètrica per destruir qualsevol de les dues potències euroasiàtiques.

A causa d’aquesta ceguesa intel·lectual, fins i tot entre molts experts intel·ligents dins de la comunitat de mitjans alternatius, aprofitaré aquesta oportunitat per avaluar breument alguns dels elements clau de les característiques paral·leles de les dues operacions que s’han desplegat per destruir tant Rússia com la Xina. Començarem examinant les tàctiques revolucionàries de color, seguides dels “Gladio stay behinds”, el setge militar, la guerra biològica i, finalment, l’ús de les “cinquenes columnes”.

Tàctiques revolucionàries de color

Les darreres dècades, tant Rússia com la Xina han hagut de fer front als obsessius esforços per fragmentar i desestabilitzar els seus governs utilitzant organitzacions “promotores de la democràcia/anticorrupció” vinculades a la intel·ligència occidental que, afortunadament, no han aconseguit balcanitzar-los, com va poder veure’s en el tràgic cas de Iugoslàvia.

El difunt guru de la geopolítica Zbigniew Brzezinski va escriure apassionadament sobre la seva visió d’una Rússia fragmentada al Gran Tauler d’Escacs de 1997 dient: “Una Rússia vagament confederada –formada per una Rússia europea, una república siberiana i una república de l’Extrem Orient” tindria més facilitat per cultivar regulacions econòmiques més estretes amb Europa, amb els nous estats de l’Àsia Central i amb l’Àsia Oriental, cosa que acceleraria el propi desenvolupament de Rússia”.

Al llarg dels anys, han sorgit a la Xina moviments finançats per Occident que demanen obertament la divisió de la Xina en no menys de cinc microestats etnonacionalistes anomenats “Turkestan Oriental, Estat Lliure del Tibet, Canton i Manxúria”.

El multimilionari i agent depurat de l’Estat profund Guo Wengui (àlies Miles Guo), que ara opera des de Nova York, ha arribat a establir una organització insurreccional internacional anomenada “El Nou Estat Federal de la Xina” amb una nova i brillant bandera, una constitució i un himne cursi per a la Xina posterior al Partit Comunista que, sens dubte, passarà qualsevol dia dins de la imaginació més salvatge de Guo.

Els líders de les dues nacions han identificat clarament les tàctiques de la “revolució de color” com una forma activa de guerra asimètrica, cosa que ha portat els dos estats a prohibir un ampli espectre d’ONG finançades per Occident (o, si se’ls permet existir dins dels seus territoris, a obligar-les a registrar-se com a “agents estrangers”). Mentre que el rei del finançament de les revolucions de color, George Soros, va ser prohibit a la Xina el 1989, Rússia va trigar més temps a obtenir el poder i la confiança per prohibir les operacions de l’Open Society del sicari econòmic, cosa que finalment va passar el 2015.

Els “stay-behinds” tipus Gladio a les seves fronteres

La cistella d’eines de la guerra asimètrica no s’atura en les tàctiques revolucionàries de color, sinó que es recolza en xarxes de provocadors i extremistes que sovint troben les arrels en la manca de càstig dels criminals de guerra virulents després de la Segona Guerra Mundial.

Aquests romanents feixistes de segona i tercera generació que es van incorporar a la intel·ligència occidental sota el timó de l’OTAN després de la Segona Guerra Mundial continua sent un dels secrets més incòmodes i perillosos de l’era moderna.

Els grups ideològics armats, curosament preparats per la intel·ligència angloamericana des de la Segona Guerra Mundial, i que han seguit glorificant els col·laboradors nazis com a “grans herois”, van exercir un paper important tant durant la Guerra Freda com a l’època actual, plena de banderetes, amb batallons neonazis impulsats obsessivament a dur a terme la gihad contra Rússia, com havien fet els seus avantpassats espirituals durant la Segona Guerra Mundial.

Aquest problema no es limita a l’Europa de l’Est, sinó que persisteix al mateix pati del darrere de la Xina, on la colònia militar estatunidenca del Japó segueix mantenint una forta tradició de tractar com a herois els criminals de guerra feixistes de la Segona Guerra Mundial (per a disgust de la Xina).

Un dels partits més grans que ocupa el 30% dels escons parlamentaris japonesos (i que encapçala l’exprimer ministre Shinzo Abe) és el partit Nippon Kaigi, que afirma obertament que “Japó hauria de ser aplaudit per alliberar gran part de l’Àsia Oriental” durant la Segona Guerra Mundial.

Malgrat els molts moviments antifeixistes del Japó que cerquen mantenir la coexistència pacífica amb els seus veïns euroasiàtics, el Nippon Kaigi arriba a negar que el Japó cometés atrocitats contra els xinesos durant la Segona Guerra Mundial, alhora que intenta mantenir la tesi que el Japó estava del costat de la justícia en col·laborar amb Hitler. Cal tenir en compte que també es tracta de la mateixa colònia (que ara acull més de 50.000 soldats estatunidencs) que va veure com l’exprimer ministre Shinzo Abe demanava públicament l’adquisició d’armes nuclears estatunidenques per defensar-se de la Xina una setmana després que Zelenski fes aquesta mateixa crida en nom d’Ucraïna a Munic el 19 de febrer.

Domini de tot l‘espectre: Atlàntic, Àrtic i Pacífic

Com Rússia, que ha vist com el “domini d’espectre complet” envolta el seu perímetre en el transcurs de més de 20 anys, la Xina també ha estat observant els esforços en curs per crear una “OTAN del Pacífic” anomenada “la Quadrilateral” al pati del darrere.

Aquesta idea tòxica ha estat defensada pels think tanks relacionats amb l’OTAN, com el Consell Atlàntic i el Consell de Relacions Exteriors (CFR), durant anys, i sorgeix directament de l’estratègia del “Pivot d’Àsia” d’Obama del 2012, que va veure una àmplia extensió dels sistemes de míssils, els submarins Trident, els exercicis provocatius de “llibertat de navegació”, les bases militars i els esforços per imposar governs controlats pels Estats Units hostils a la Xina a la regió del Pacífic.

L’aspecte ABM d’aquest programa (que els experts coincideixen que pot passar fàcilment de “defensiu” a “ofensiu”) es reflecteix en el sistema de míssils THAAD ja estacionat a Corea del Sud, que actualment acull més de 28.000 soldats estatunidencs. Justificant nominalment la seva existència per aturar l'”amenaça nord-coreana”, la realitat és que aquest sistema sempre ha tingut com a objectiu la Xina.

En descriure la Llei d’Autorització de Defensa Nacional del 2022, de 762.000 milions de dòlars, que va rebre un suport bipartidista gairebé total, l’analista Michael Klare va observar:

“El gegantí projecte de llei de defensa del 2022 –aprovat amb un suport aclaparador dels dos partits– proporciona un pla detallat per envoltar la Xina amb una xarxa potencialment asfixiant de bases estatunidenques, forces militars i estats associats cada vegada més militaritzats. L’objectiu és permetre Washington aïllar els militars d’aquest país dins del seu propi territori i potencialment paralitzar la seva economia en qualsevol crisi futura. Per als líders de la Xina, que segurament no poden tolerar que se’ls tanqui d’aquesta manera, és una invitació oberta a… bé, no val la pena no ser franc… lluitar per sortir del tancament”.

Taiwan com a Ucraïna del Pacífic

Òbviament, dins de tot aquest desastre, Taiwan (que ha estat una joguina anglo-estatunidenca des de 1949) està actuant actualment com la “Ucraïna del Pacífic” amb molts agents destacats que operen a tot el govern demanant obertament la defensa militar estatunidenca de la província autònoma de la Xina dels “malvats comunistes” del continent.

Biden ha promès que Taiwan pot “comptar amb el suport dels Estats Units” si es produeix una invasió en qualsevol moment. Aquestes paraules de suport van ser recolzades amb un acord de 750 milions de dòlars per proporcionar un sistema militar Howitzer a Taiwan l’agost de 2021, un acord de 100 milions de dòlars per subministrar i actualitzar els sistemes de míssils Patriot de Taiwan el 8 de febrer de 2022 i un altre acord de míssils de 95 milions de dòlars el 6 d’abril de 2022. Després del segon d’aquests tres acords, el Ministeri d’Afers Exteriors de Taiwan va sonar com si intentés superar Zelenski dient:

“Davant la contínua expansió militar i les accions provocadores de la Xina, el nostre país mantindrà la seguretat nacional amb una defensa sòlida, i continuarà aprofundint l’estreta associació de seguretat entre Taiwan i els Estats Units”.

La preocupació de la Xina per la gran expansió dels esforços dels Estats Units per convertir Taiwan en una Ucraïna del Pacífic (incloent-hi la duplicació d’oficials militars al recinte de l’ambaixada dels Estats Units el darrer any) és molt real.

Guerra biològica al segle XXI

Després hi ha la greu qüestió de la infraestructura d’armes biològiques del Pentàgon, que ha demostrat una característica de selecció ètnica, com s’indica al manifest del PNAC de setembre de 2000 “Rebuilding Americas Defenses”. En aquest esgarrifós manifest neoconservador, els seus autors afirmaven que al segle XXI “el combat es desenvoluparà probablement en noves dimensions: a l’espai, al ciberespai i potser al món dels microbis… formes avançades de guerra biològica que poden ‘apuntar’ a genotips específics poden transformar la guerra biològica del regne del terror en una eina políticament útil”.

En l’actualitat, hi ha més de 320 laboratoris biològics dirigits pel Pentàgon repartits estratègicament arreu del món, amb un programa molt actiu anomenat “Jupitr” i “Centaur” situat a Corea del Sud. Aquest darrer programa ha causat una gran preocupació tant als xinesos com a molts coreans des que Obama va inaugurar el programa el 2010 amb una ordre executiva que afirmava que “una empresa científica robusta i productiva que utilitza agents biològics selectes i toxines és essencial per a la seguretat nacional”.

Aquest va ser el mateix equip que ens va portar l’associació Obama-Lugar que va establir una vasta infraestructura de laboratoris biològics a Geòrgia quan Obama encara era només un altre senador controlat per Soros amb ambicions presidencials.

El treball sobre algunes de les toxines més mortíferes del món s’ha dut a terme dins dels biolaboratoris dirigits pels Estats Units, que inclouen el treball sobre el botulisme, la ricina, l’estafilococ, l’àntrax, la pesta i més. El 2015, l’exèrcit estatunidenc va ser sorprès enviant il·legalment mostres d’àntrax viu a través de FedEx al laboratori estatunidenc de la base aèria d’Oran, a 70 km al sud de Seül, fet que va provocar protestes civils arreu del país, tot i que no hi ha proves de cap canvi en la política dels estatunidencs.

El passat sòrdid del Japó torna a aparèixer a la història, ja que el recent estudi de Finian Cunningham, de Strategic Culture Foundation, sobre els orígens del complex d’armes biològiques dels Estats Units se centra en l’absorció per part del Complex Militar Industrial de la genocida “Unitat 731” sota el control de Shiro Ishii. Cunningham va escriure:

“S’estima que la Unitat 731 d’Ishii va causar fins a 500.000 morts durant la guerra per l’ús de la guerra biològica llançant patògens des d’avions sobre ciutats xineses a les províncies de Hunan i Zhejiang. La unitat també va dur a terme experiments diabòlics forçats en presoners de guerra xinesos i russos per estudiar l’epidemiologia de les malalties i els vaccins. Els presos van ser infectats amb patògens i sotmesos a morts agòniques horribles… Shiro Ishii i la seva xarxa criminal no van ser mai portats a judici després de la guerra malgrat les serioses peticions soviètiques. En lloc d’això, els estaunidencs que van ocupar el Japó continental li van concedir a ell i al seu equip de metges la immunitat judicial a canvi de l’accés exclusiu als experiments de guerra biològica i química. El Pentàgon va designar els seus experts de Fort Detrick, Maryland, perquè intervinguessin en el tresor de dades japonès.”

Aquesta llista no estaria completa sense la darrera consideració…

Els quintacolumnistes a Rússia i la Xina

Els líders d’ambdues nacions fa anys que breguen amb els quintacolumnistes del Fòrum Econòmic Mundial, com Anatoly Chubais a Rússia i l’administrador del Fòrum Econòmic Mundial, Jack Ma (i altres tecnòcrates i multimilionaris relacionats amb la Camarilla de Xangai), tant dins com fora de la Xina. Algunes observacions sobre aquestes influències estrangeres que segueixen exercint una influència rellevant dins la Xina a través de Xangai com a planter de finances internacionals van ser les d’Emanuel Pastreich, que va escriure:

“Xangai està plena d’interessos financers globals, amb les oficines centrals (o certament les principals sucursals) de tots els principals bancs d’inversió multinacionals i corporacions multinacionals que hi ha ubicades. El seu impacte a l’economia xinesa continua sent immens.

Xangai té una història de més de cent anys com a centre del capital global amb una relació parasitària amb la resta de la nació. Després de tot, va ser Xangai la que va oferir extraterritorialitat als ciutadans de les potències imperials fins a la dècada del 1940″.

Afortunadament, des de l’expulsió de Soros, molts dels pitjors elements de l’Estat profund de la Xina han estat depurats gradualment per etapes que van començar el 1989, després el 1997, i la major depuració iniciada el 2012 i que continua fins avui.

Alguns dels principals agents depurats per l’ofensiva de Xi contra la corrupció són Ma Jian (exsubdirector de l’Oficina de Seguretat Nacional de la Xina), Zhang Yue (exsecretari d’assumptes jurídics de Hebei), Bo Zilai (exsecretari del Partit Comunista de Chonqing), Xu Caihou (vicepresident de la Comissió Militar de la Xina) i el multimilionari Pony Ma (per anomenar-ne només alguns).

S’ha produït un xoc evident entre aquestes forces traïdores i els autèntics patriotes de les dues nacions compromesos amb la supervivència dels seus pobles en oposició al compromís religiós de despoblació, mediocritat cultural i esclavització global.

Més enllà de la simple supervivència

El compromís de Rússia i la Xina amb la supervivència i la cooperació va molt més enllà de les preocupacions utilitàries, com s’indica a la seva declaració conjunta del 4 de febrer per a la Cooperació Entrant en una Nova Era, en què es demana una major integració de la Unió Econòmica Euroasiàtica (UEE) i la Nova Ruta de la Seda (BRI), l’harmonització de la intel·ligència militar en el marc de la creixent Organització de Cooperació de Xangai (OCS) i una integració internacional més gran del sistema multipolar.

Entre els seus molts punts importants, la declaració diu:

“Les parts intenten avançar en el seu treball per vincular els plans de desenvolupament de la Unió Econòmica Euroasiàtica (UEE) i la Nova Ruta de la Seda (BRI) amb vista a intensificar la cooperació pràctica entre la UEE i la Xina en diverses àrees i promoure una interconnexió més gran entre les regions de l‘Àsia-Pacífic i Euràsia.

Les parts reafirmen el seu enfocament en la construcció de la Gran Associació Euroasiàtica en paral·lel i en coordinació amb la construcció de la Nova Ruta de la Seda per fomentar el desenvolupament de les associacions regionals, així com els processos d’integració bilateral i multilateral en benefici dels pobles del continent euroasiàtic.”

Encara hi ha una finestra d’oportunitat oberta perquè Occident desperti i reconegui el fracàs total del model unipolar de govern imperial abans que s’arribi al punt de no retorn. Està per veure si encara hi ha l’aptitud moral per fer aquest exercici d’humilitat.

Font: Strategic Culture Foundation

La Xina adverteix que després d'Ucraïna segueix l'Àsia-Pacífic: els Estats Units obriran un altre front (Zorronum, 07.05.2022)