La nit de l’11 d’agost, el meu company i jo estàvem veient una sèrie russa sobre la Segona Guerra Mundial, Staying Alive, que tracta dels primers dies de la invasió nazi de l’URSS el 1941. És una obra dramàtica excel·lent que descriu la realitat de la guerra i el que va significar per al poble soviètic. La recomano molt. Podeu trobar-la a Internet. Però què hi té a veure això, es preguntaran? Bé, mentre vèiem una escena de batalla i victorejàvem els russos que burlaven els nazis alemanys, vam sentir el que, vam pensar, eren petards a fora, però no era un dia festiu, i llavors el fort estrèpit de les explosions i l’agut espetec dels trets de fusell cada cop més a prop ens van alarmar. Durant uns segons, vam pensar que la banda sonora de la pel·lícula era sorprenentment realista, però llavors em vaig adonar que estàvem sentint alguna cosa real. Jo vaig ser soldat d’infanteria a l’exèrcit quan era jove i havia estat en molts exercicis militars i això és el que sonava i això és el que era.

Exercicis militars alarmants i el paper del Canadà en el conflicte d’Ucraïna

Les explosions i els trets es van fer més forts, més nombrosos i semblaven provenir de totes direccions. Va durar una hora o més. Alguns dels esclats van fer tremolar la casa. Aleshores ens vam adonar que unitats de les Forces Especials canadenques estaven realitzant exercicis nocturns a la nostra petita ciutat per practicar la presa d’aquests llocs, cosa que ens va alarmar encara més, ja que estàvem veient una pel·lícula russa. Així és l’ambient aquí ara.

Més tard, vam recordar haver vist un avís sobre uns exercicis militars que estaven realitzant unitats de l’exèrcit unes setmanes abans, però s’havien referit a un altre marc temporal. Els exercicis d’aquesta nit van ser inesperats i alarmants. L’endemà, la gent del poble en parlava, però no vam poder trobar informes sobre això enlloc.

El 16 d’agost, el govern canadenc va declarar que va donar permís al règim nazi de Kíev per utilitzar equip militar i municions canadenques contra Rússia i dins de Rússia, i va elogiar la incursió d’Ucraïna a la regió de Kursk, atacant principalment civils, amb els seus soldats abillats amb cascos d’estil alemany amb insígnies de les SS, actuant com a bàrbars.

En altres assajos he advertit als ciutadans del Regne Unit i dels Estats Units que els seus països no estan involucrats en una «guerra per poders» amb Rússia, sinó que són cobel·ligerants directes en la guerra contra Rússia. És a dir, estan directament en guerra amb Rússia, i Rússia té dret a prendre represàlies. Sembla que els canadencs, perduts en un pantà de propaganda mediàtica i en les seves pròpies vides egocèntriques, són totalment aliens al que el seu govern està fent en nom seu i les conseqüències que poden patir com a resultat de que el Canadà ataqui Rússia.

Però els canadencs també han deixat de banda el repugnant incident del setembre del 2023, quan tots els membres del Parlament, amb el llavors president Zelenski –ara sense càrrec legal– i l’ambaixador alemany presents, van aplaudir histèrics quan un veterà de les Waffen-SS va ser presentat davant d’ells com un heroi per haver matat russos i haver-ne gaudit. El fet que Canadà fos aliat de l’URSS a la Segona Guerra Mundial i que el seu exèrcit lluités contra les forces de les SS va ser ignorat com si mai hagués passat. Ara ningú no parla de l’incident al Parlament. Ningú diu res d’aquell dia que el Canadà es va enfonsar en la claveguera del nazisme i va beure les seves aigües fètides com si fossin ambrosia.

Ja ho he dit abans, però sembla que la gent necessita sentir-ho una vegada i una altra per captar el missatge que l’afirmació del Canadà de que no està en guerra amb Rússia és un absurd.

Un Estat neutral, com afirma que és el Canadà, viola la seva neutralitat en incomplir la seva obligació de romandre imparcial, de no participar en el conflicte. Viola la neutralitat en subministrar vaixells de guerra, aeronaus, armes, municions, provisions militars o altre material bèl·lic, directament o indirecta, a un bel·ligerant, en comprometre les seves pròpies forces militars, o en subministrar assessors militars a una part en el conflicte armat, en permetre l’ús bel·ligerant de territori neutral com a base militar, o per a l’emmagatzematge de material bèl·lic o el pas de tropes o municions bel·ligerants per territori neutral, en proporcionar tropes a un bel·ligerant, o proporcionar o transmetre intel·ligència militar en nom d’un bel·ligerant són també exemples de violacions de la neutralitat.

El Canadà, igual que els Estats Units, el Regne Unit i altres països de l’OTAN, compleix tots els requisits d’un cobel·ligerant, és a dir, d’una part en la guerra amb Rússia. No només subministra municions i sistemes d’armament a Ucraïna amb l’objectiu d’atacar Rússia i les forces russes a Ucraïna, sinó que té un paper directe en la direcció de la guerra contra Rússia, incloent l’enviament d’oficials i soldats per assessorar i operar amb les forces ucraïneses, subministrant a les forces ucraïneses dades de reconeixement i intel·ligència, proporcionant sistemes de comunicacions, proporcionant ajuda financera a Ucraïna alhora que imposa mesures de guerra econòmica a Rússia, eufemísticament anomenades «sancions».

De fet, l’agressió del Canadà contra Rússia va començar molt abans del 2022. Com a part de l’OTAN, va participar en l’agressió contra Iugoslàvia el 1999, duent a terme les seves forces aèries un important nombre de bombardejos, agressió que formava part de l’estratègia per atacar Rússia, eliminant un potencial aliat rus, igual que va fer Hitler el 1941. L’atac georgià contra les forces russes el 2008 també va comptar amb el suport de l’OTAN. El Canadà va participar en la invasió i ocupació de vint anys de l’Afganistan el 2001, de l’Iraq el 2003, del derrocament del president Aristide d’Haití el 2004, va participar en la destrucció de Líbia el 2011, ha treballat per derrocar el govern de Veneçuela, i va donar suport al cop de l’OTAN a Ucraïna el 2014, que va derrocar la democràcia a Ucraïna i va ajudar a instal·lar un règim titella infectat de nazis en lloc del govern legítim. A continuació, es van enviar forces canadenques per entrenar formacions nazis, com el Batalló Azov i altres, i van participar en operacions contra els ciutadans del Donbàs. Són molts els seus crims. Però ningú no ha exigit responsabilitats al govern canadenc. Però això pot canviar, ja que Rússia té el dret legal de respondre aquesta agressió.

Només podem especular sobre com es podria desenvolupar. El Canadà comparteix frontera amb Rússia a l’Àrtic. Allà, els seus territoris no són defensats. Canadà no té defenses aèries contra els atacs de míssils russos. El seu exèrcit, la seva marina i les seves forces aèries són petits. Podeu imaginar una sèrie d’escenaris que podrien causar greus problemes al Canadà. Però el govern canadenc sembla pensar que és intocable, que la guerra amb Rússia es limitarà a l’espai geogràfic a Ucraïna, que la participació del Canadà a la guerra contra Rússia no tindrà conseqüències directes per al Canadà i el seu poble, que Rússia no s’atrevirà a seguir la lògica militar i política i dur a terme atacs militars contra el Canadà. Potser no. Potser Rússia tracti el Canadà només com una mosca molesta, i s’ocupi de les amenaces més serioses contra ella. Però una mosca pot ser aixafada. Tot i això, la classe dirigent canadenca és incapaç de veure aquesta realitat. Els que tenen el control estan perduts en un bosc d’il·lusions, portant el poble canadenc cap a un potencial desastre, a mesura que la tempesta de la guerra s’acosta cada vegada més.

El pensament il·lusori al Canadà és una extensió de la mateixa psicosi que s’apodera de tots els salons del poder al món occidental, una psicosi que té les seves arrels en les societats profundament pertorbades que s’han desenvolupat a Occident les causes de les quals seran objecte d’estudi dels futurs científics socials i historiadors, si n’hi ha. De fet, aquests governs mostren símptomes observables i clàssics de paranoia i trastorns delirants, que condueixen a la ruptura total amb la realitat que constitueix la psicosi. Es tracta d’un estat de coses molt perillós perquè algú que delira, que no té control sobre la realitat, que no pot distingir entre la realitat i la imaginació o els desitjos, prendrà decisions i emprendrà accions perilloses per a tots els que l’envolten, en aquest cas, Rússia, i més enllà, el món sencer.

Paral·lelismes històrics i advertiments

El 19 d’agost del 1942, una força de soldats canadencs, amb l’ajuda d’algunes tropes britàniques, va participar en l’Operació Jubileu, una incursió a gran escala al port costaner francès de Dieppe. Després de menys de sis hores, les baixes creixents van obligar a una retirada. En deu hores, 3.623 dels 6.086 homes que van desembarcar havien mort, havien resultat ferits o capturats. 5.000 eren canadencs, que van patir un 68% de baixes, amb 3.367 morts, ferits o presoners. L’operació va ser un fiasco en què només una força de desembarcament va aconseguir temporalment el seu objectiu.

Les proves, que van sortir a la llum després de la guerra, recolzen la conclusió que l’operació estava destinada al fracàs, que els alemanys estaven previnguts i preparats per a l’atac, que la incursió estava destinada a convèncer Stalin –que estava demanant als Aliats que obrissin un front occidental contra Alemanya per alleujar la pressió sobre l’URSS– que no era possible establir un altre front en aquell moment. En altres paraules, els Estats Units i el Regne Unit volien donar temps als alemanys per acabar amb l’URSS i només van establir finalment un front occidental dos anys més tard, quan estava clar que l’Exèrcit Roig estava escombrant cap a l’oest.

A aquests soldats canadencs se’ls va mentir i se’ls va sacrificar en nom de les grans ambicions de les elits governants occidentals. Sembla que en aquesta nova guerra se’n sacrificaran més.

Polítiques delirants i conseqüències potencials

El govern canadenc, sempre saludant els amos de Washington, condueix el seu poble a una guerra perillosa, sobre la qual no se li ha preguntat mai, i que no vol. Els menteix sobre les causes, els menteix sobre els combats i els menteix sobre els perills a què s’enfronten, els amaga les conseqüències de les seves accions. Cal advertir el poble canadenc. Canadà està en guerra, i cap fanfarronada o mentida no els pot protegir de les conseqüències que el seu govern està provocant.

Christopher Black és advocat penalista internacional amb seu a Toronto. És conegut per diversos casos destacats de crims de guerra i recentment ha publicat la seva novel·la Beneath the Clouds (Sota els núvols). Escriu assajos sobre dret internacional, política i esdeveniments mundials, especialment per a la revista en línia New Eastern Outlook.

Font: New Eastern Outlook

El Canadà permet a Ucraïna fer servir les seves armes en territori rus (Canal 26, 16.08. 2024)