Cap dirigent occidental important no podrà tornar a parlar de drets humans o valors ètics sense provocar udols de burla. S’estan girant contra el seu propi poble per impedir la protesta contra un genocidi que recolzen activament.

Keir Starmer va intensificar la pressió sobre els opositors al genocidi sionista dijous amb la detenció de la periodista Sarah Wilkinson i l’acusació de l’activista Richard Barnard, tots dos sota la draconiana Secció 12 de la Llei de Terrorisme que comporta una pena de fins a 14 anys de presó.

La premsa britànica, és clar, ha fet cas omís d’aquests fets, però està universalment indignada per la condemna de dos activistes de Hong Kong per sedició, que comporta una pena màxima de… 2 anys.

Però ens diuen que és la Xina i no el Regne Unit la dictadura autoritària.

(Per ser clar, considero que les condemnes de Hong Kong són també una ingerència injustificada en la llibertat d’expressió. Simplement assenyalo la increïble hipocresia de l’establishment britànic i lleis molt pitjors aquí).

Richard Barnard ha estat acusat i s’enfrontarà a judici, segons sembla en relació amb discursos públics de suport al dret palestí a la resistència armada.

Sarah Wilkinson va ser posada en llibertat sota fiança després d’unes 14 hores. Igual que la recent detenció i posada en llibertat sota fiança de Richard Medhurst, la detenció i posada en llibertat sota fiança és un dispositiu per refredar la tasca informativa i el seu activisme.

L’assetjament a periodistes dissidents als aeroports, utilitzant els amplis poders de la Llei de Terrorisme per interrogar i confiscar equips de comunicació, s’ha convertit en rutina. Jo mateix vaig patir detenció, interrogatori i confiscació d’equips per terrorisme l’octubre passat.

Però el cas de Sarah Wilkinson és una escalada, en el sentit que es tracta d’una batuda contra una periodista el domicili de la qual va ser envaït per 16 policies a les 7.30 del matí, mentre ella era detinguda i traslladada a comissaria al mateix temps que la seva casa era registrada exhaustivament, presumiblement a la recerca de pistolers sota el llit.

Han sortit a la llum més detalls de la batuda que resulten poc creïbles. La policia antiterrorista, armada i amb passamuntanyes, va actuar contra una periodista pacífica. La van maltractar i la van ferir físicament. Les cendres de l’urna funerària de la seva mare van ser profanades en un registre. I les condicions de la fiança de Sarah inclouen que no pot fer servir ordinador ni telèfon mòbil.

És un govern feixista el que envia 16 policies a detenir una periodista pacífica a casa seva a les 7.30 del matí.

Igual que la detenció de l’avió de Richard Medhurst a la pista per part de vehicles policials i el fet que el traguessin arrossegant-lo de l’avió (que acabava d’aterrar i es dirigia de totes maneres a la porta d’embarcament), es tracta de un teatre autoritari d’intimidació, una estampida nazi de la violència de l’Estat.

Richard Barnard és cofundador de la brillant Palestine Action, que tant ha fet per desbaratar la indústria armamentística israeliana al Regne Unit, que segueix enviant material vital per dur a terme la destrucció massiva de civils a Gaza.

Richard ha estat acusat en virtut de l’article 12 de la Llei de terrorisme per dos discursos que va pronunciar en suport de la resistència palestina.

Per descomptat, ja he dit això abans, però val la pena repetir-ho:

Palestina té el dret legítim d’autodefensa contra l’ocupació il·legal.

La potència ocupant, Israel, no té dret a l’autodefensa. Aquesta és la posició clara del dret internacional.

Tot i això, al Regne Unit és legal oferir un suport total al genocidi d’Israel i desitjar que tots els palestins siguin exterminats.

Els participants de les Forces de Defensa d’Israel (FDI) en el genocidi es mouen alegrement entre Israel i el Regne Unit sense conseqüències legals.

Tot i això, és il·legal donar suport a determinades organitzacions palestines quan participen en actes legals de resistència armada.

Les accions de l’Estat contra els activistes s’han intensificat –com vaig predir– des que Starmer va arribar al poder.

Fa deu dies, cinc joves activistes de Glasgow van ser condemnats a penes d’entre 12 i 24 mesos de presó per accions directes contra la fàbrica d’armes de Thales a Govan, que fabrica peces per als avions no tripulats israelians Watchkeeper, àmpliament utilitzats contra civils a Gaza.

Les penes imposades pel jutge McCormick van ser salvatges, molt superiors a les que normalment s’imposarien pels càrrecs especificats, que eren trencament de la pau, vandalisme, alteració de l’ordre públic i conducta abusiva.

En general, aquests càrrecs comporten com a màxim una condemna condicional en cas de primer delicte. McCormick també va ignorar les directrius del govern escocès de no imposar penes privatives de llibertat de 24 mesos o menys, sinó de cercar alternatives.

I el que és més revelador, McCormick va ignorar completament el problema: el genocidi de Gaza, del qual Thales n’és proveïdor.

(El fet que l’acció es produís abans del genocidi s’hauria de considerar com un acte de clarividència encomiable).

L’establishment sionista starmerita es va afanyar a celebrar l’empresonament, en particular Luke Akehurst i John Woodcock (que avui dia es diu ridículament Lord Walney i és l’assessor del Govern sobre violència política), que va dir: “Els activistes que es plantegen trencar la llei per sortir-se amb la seva han de veure que hi haurà conseqüències”.

Això segueix sentències igualment dures contra activistes del canvi climàtic, inclosos aquells que simplement van participar en les convocatòries de Zoom discutint l’acció directa.

La reacció autoritària de la classe dirigent sionista amenaçada és un fenomen mundial. La prestigiosa periodista australiana Mary Kostakidis ha estat acusada ridículament d’incitació a l’odi per retuitejar tuits propalestins.

L’activista estatunidenc professor Danny Shaw va ser lliurat per l’FBI quan va tornar als Estats Units després d’un viatge que incloïa parlar en un panell al meu costat al Festival Internacional de Cinema de Palestina.

També als Estats Units el meu amic Scott Ritter ha estat objecte d’una batuda de l’FBI i se li han confiscat tots els aparells electrònics i altres materials.

He parlat amb Danny Shaw i amb Richard Medhurst. En tots aquests arrestos i detencions, inclòs el meu, s’ha posat èmfasi en la confiscació d’aparells electrònics i en interrogatoris molt centrats en contactes, reunions i fonts de finançament.

Els serveis d’intel·ligència dels Cinc Ulls estan construint clarament diagrames de Venn de l’oposició democràtica al sionisme i al projecte neoliberal. És notable que molts dels detinguts recentment per Palestina –inclosos Mary Kostakidis, Richard Medhurst, Scott Ritter i jo mateix– van participar activament a la campanya per alliberar Julian Assange.

Sempre he sostingut que l’historial de Keir Starmer demostra que serà un perill encara més gran per a les llibertats civils que els conservadors. Val la pena assenyalar que no hi va haver oposició a tota la legislació draconiana recent dels tory –la Llei d’Ordre Públic, la Llei de Seguretat Nacional i fins i tot la Llei de Rwanda– o que Starmer la va recolzar com a pretès líder de l’oposició.

Starmer i Cooper continuen amb la política tory d’impugnar una sentència del Tribunal Superior guanyada per Liberty, segons la qual Suella Braverman va actuar il·legalment en presentar legislació secundària que rebaixava el llindar per prohibir una manifestació per motius d’inconveniència per al públic.

La propera Llei de Seguretat Online serà realment esgarrifosa, incloent la il·legalització de la publicació del que el govern consideri desinformació.

Starmer sempre ha estat controlat per l’MI5. El fet que, mentre un govern conservador era al poder, la Fiscalia de la Corona destruís tota la documentació clau que revelava la participació de Starmer en els casos Assange, Savile i Janner (aquest últim molt més important del que generalment s’aprecia ), mostra fins a quin punt Starmer és un actiu protegit de l’Estat Profund.

Si volem sobreviure a aquest descens cap al feixisme com a societat, hem d’estar preparats per dissentir ara, i cadascú de nosaltres ha d’estar preparat per anar a la presó si cal.

Una darrera paraula per a Craig Mokhiber, l’advocat internacional d’alt rang de l’ONU que va dimitir en protesta per la pusil·lanimitat de l’ONU davant del genocidi:

“Un fosc mal ha caigut sobre Occident. Mentre continua el genocidi a Palestina, els Estats Units, el Regne Unit, Alemanya i altres governs occidentals, en lloc de prendre mesures enèrgiques contra els que cometen, ajuden i inciten al genocidi, estan prenent mesures enèrgiques contra els que s’oposen al genocidi. Els defensors dels drets humans estan sent perseguits als campus universitaris, als carrers de les ciutats, als llocs de treball, als aeroports i més enllà, amb suspensions, pallisses, acomiadaments, calúmnies, detencions, confiscacions de béns, prohibicions de xarxes socials. Tot per defensar els perpetradors del genocidi i protegir els ‘sentiments’ dels partidaris del genocidi. Sigues una llum en la foscor. Alça la teva veu. Contraataca.”

Font: Craig Murray

Sarah Wilkinson (Roger Waters, 29.08.2024)