Si no pots veure la relació causal entre l’abús israelià de generacions de palestins i els crims de Hamàs, aleshores no tens perspicàcia sobre la naturalesa humana. No t’entens a tu mateix.

Durant molts anys vaig viure molt a prop de la presó de Meguidó, al nord d’Israel, de la qual el diari israelià Haaretz ha publicat noves imatges de guàrdies israelians torturant en massa palestins. Vaig passar per davant de la presó de Meguidó en centenars d’ocasions. Amb el temps, amb prou feines em vaig fixar en els edificis grisos i rabassuts, envoltats de torres de vigilància i filferro espinós.

Hi ha diverses presons grans com Meguidó al nord d’Israel. És on van a parar els palestins després d’haver estat segrestats a casa seva, sovint en plena nit. Israel, i els mitjans de comunicació occidentals, diuen que aquests palestins han estat «detinguts», com si Israel estigués aplicant algun tipus de procediment legal legítim sobre subjectes oprimits –o més aviat objectes– de la seva ocupació. En realitat, aquests palestins han estat segrestats.

Les presons es troben invariablement a prop de les principals carreteres d’Israel, presumiblement perquè als israelians els tranquil·litza saber que els palestins estan sent tancats en un nombre tan gran (com apunt, he d’esmentar que el trasllat de presoners des de territori ocupat al territori de l’ocupant és un crim de guerra, però deixem-ho estar).

Fins i tot abans de les batudes massives dels darrers 11 mesos, l’Autoritat Palestina calculava que 800.000 palestins –el 40% de la població masculina– havien passat temps en una presó israeliana. Molts no havien estat mai acusats de cap delicte i no havien estat mai jutjats. No és que això suposi cap diferència: l’índex de condemnes de palestins als tribunals militars israelians s’acosta al 100%. Sembla que no hi ha palestins innocents.

Més aviat, l’empresonament és una mena d’esfereïdor ritu d’iniciació que han suportat generacions de palestins, exigit per la burocràcia que gestiona el sistema d’ocupació i apartheid d’Israel.

La tortura, fins i tot de nens, ha estat rutinària en aquestes presons des que va començar l’ocupació fa gairebé 60 anys, com han documentat regularment els grups israelians de drets humans.

L’empresonament i la tortura de palestins serveixen diversos objectius d’Israel. Aixafen l’esperit dels palestins individualment i col·lectivament. Traumatitza generació rere generació, creant por i desconfiança. I ajuda a reclutar una gran classe d’informadors i col·laboradors palestins que treballen en secret amb la policia secreta d’Israel, el Shin Bet, per frustrar les operacions de resistència palestina contra les forces d’ocupació il·legals d’Israel.

Aquesta mena de resistència palestina, cal assenyalar, està específicament permesa en el dret internacional. En altres paraules, allò que Occident denuncia com a «terrorisme» és en realitat legal segons els principis que Occident va establir després de la Segona Guerra Mundial. Paradoxal, per dir-ho suaument.

La humiliació i el trauma infligits sistemàticament a aquests centenars de milers de palestins i a la societat palestina en general –i la total manca de preocupació de l’anomenada «comunitat internacional» o, pitjor encara, la seva complicitat– han alimentat inevitablement el creixent extremisme religiós entre parts d’una societat palestina que abans era majoritàriament laica.

Si les institucions internacionals creades per un Occident que pregona el seu laïcisme alhora que presumeix dels seus valors cristians no ofereixen justícia ni reparació, els palestins conclouen que potser puguin trobar justícia –o almenys retribució– no a través de «negociacions» inútils i arreglades, sinó mitjançant un compromís més gran amb la resistència violenta duta a terme en nom de l’islam.

Això explica l’aparició del grup Hamàs a finals de la dècada del 1980 i el seu incessant creixement en popularitat. La militància islàmica sense pal·liatius de Hamàs contrastava amb el nacionalisme laic més acomodatici d’Al-Fatah, dirigit durant molt de temps per Mahmud Abbas. El suport a Hamàs va ser una cosa que Israel va estar encantat de cultivar. Entenia que l’islamisme desacreditaria la causa palestina als ulls dels occidentals i vincularia encara més Occident amb Israel.

Però el sistema de tortura d’Israel –ja fos a presons «normals» com Meguidó o a la gegantina presó a l’aire lliure que Israel va fer de Gaza– també va portar a una determinació cada vegada més gran entre grups com Hamàs d’alliberar-se mitjançant la violència. Si no es podia raonar amb Israel, si només entenia l’espasa, aquest era el llenguatge que els palestins parlarien amb Israel. Aquesta va ser precisament la raó de ser de les atrocitats del 7 doctubre.

Si et vas horroritzar pel 7 d’octubre, però no està més horroritzat pel que Israel ha estat fent als palestins durant més de mig segle a les seves presons, llavors estàs en un estat de profunda ignorància –res sorprenent atesa la manca de cobertura dels mitjans de comunicació del govern despòtic d’Israel sobre els palestins– o en una profunda negació.

Si no pots veure la connexió causal entre els bàrbars abusos contra els palestins generació rere generació i els crims comesos el 7 doctubre, llavors no comprens la naturalesa humana. No tens consciència interna de com actuaries si a tu, al teu pare i al teu avi us haguessin torturat en una presó israeliana, un trauma que es transmet de pares a fills de manera poc diferent del color dels cabells o la complexió.

Les escenes filmades a Meguidó. Les imatges d’homes demacrats, trencats per les pallisses rebudes a la presó. La desaparició de centenars de metges a les cambres de tortura d’Israel. El vídeo d’un palestí violat per guàrdies de presons israelianes. La constatació per part d’organitzacions israelianes i internacionals que això passa sistemàticament. Els horrors ens miren a la cara. Però massa de nosaltres mirem cap a una altra banda, tornant al pensament màgic de la nostra infància on, quan ens tapem els ulls, el món desapareix.

Els horrors del sistema penitenciari israelià no són nous. Fa dècades que es produeixen. El que és nou és que Israel ha intensificat els abusos. Ara es delecta amb atrocitats que abans ocultava com un secret fosc.

Israel està perdut. Està sumit en un forat negre i genocida. La pregunta és, et deixaràs absorbir pel mateix buit? Et seguiràs tapant els ulls? S’acaba la tortura només perquè prefereixes no veure-la?

Font: Jonathan Cook

Foto: Soldats israelians torturant col·lectivament palestins reclosos a la presó de Meguidó.

Un vídeo pujat als mitjans de comunicació israelians mostra soldats israelians torturant col·lectivament palestins reclosos a la presó de Meguidó. El vídeo mostra presoners estirats cap per avall a terra, amb les mans lligades a l'esquena, mentre són terroritzats per gossos.
Muazzez Abayat segrestat, detingut i torturat per israelians durant 9 mesos (Zodland World News Channel, 07.11.2024)