Senyores i senyors, Bona nit,

Amb motiu de la vetllada de l’INGABIRE DAY que celebreu a Bèlgica el 26 d’octubre del 2024, voldria agrair una vegada més a les diferents organitzacions que van tenir la idea de crear aquest moment de reflexió sobre els presos polítics i de consciència a Rwanda.

Voldria donar les gràcies a aquestes organitzacions per haver-me donat l’oportunitat de dir-los el que penso sobre el tema que han triat aquest any, és a dir: «A Rwanda, els presos polítics, els presos de consciència, els assassinats i els desapareguts, que el seu patiment no sigui en va: NTIBAZAPFIRE UBUSA».

He reflexionat molt sobre aquesta nit. És molt pertinent. Espero que tots els que sou aquí aquesta nit, i totes les persones amb qui us trobeu cada dia, estigueu pensant en aquestes víctimes.

Tots vosaltres coneixeu els nostres presos polítics i de consciència, i no repetiré els seus noms.

Mentre parlo, més de 5 periodistes independents i youtubers es troben entre reixes.

Entre l’octubre del 2016 i el juny del 2020, almenys quatre membres de l’oposició van desaparèixer i tres més van ser assassinats. I alguns activistes i youtubers també han desaparegut en circumstàncies que encara no s’han aclarit.

El més recent és el Sr. Matimbano Barton, que va desaparèixer després de guanyar el seu cas contra l’oficial de policia que dirigeix ​​el tristament cèlebre centre de trànsit conegut com a Kwa Kabuga.

Des del 10 d’octubre fins avui, no sabem on és.

El nostre partit DALFA i jo personalment tenim un pensament especial per a totes aquestes víctimes.

Us recordo que totes aquestes persones són víctimes d’haver-se compromès en la lluita contra la injustícia social i la defensa de la dignitat humana al nostre país.

Senyores i senyors

La lluita contra la injustícia social i la defensa de la dignitat humana no són només valors morals que han de guiar el comportament dels individus. Són també essencials per al manteniment de la pau i el desenvolupament.

El preàmbul de la Declaració Universal dels Drets Humans afirma que, i cito: «La llibertat, la justícia i la pau al món tenen per base el reconeixement de la dignitat intrínseca i dels drets iguals i inalienables de tots els membres de la família humana».

L’article 1 de la Declaració afirma que «Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i drets. Estan dotats de raó i consciència i s’han de comportar fraternalment els uns amb els altres».

Puc confirmar sense por d’equivocar-me que aquesta declaració dels drets humans continua sent la referència universal. I segueixo convençuda que els valors expressats a la declaració segueixen sent els pilars universals de la pau i la seguretat al món.

Així doncs, la pregunta que no ens podem deixar de fer és la següent:

Com hem arribat on som avui?

Som testimonis de guerres que assolen poblacions a diferents parts del món. Tanmateix, va ser després de la Segona Guerra Mundial que es va adoptar la Declaració Universal dels Drets Humans.

Setanta-sis anys després de l’adopció d’aquesta declaració, les guerres i els conflictes continuen fent estralls al món i a la regió de l’Àfrica dels Grans Llacs en particular.

De fet, la regió dels Grans Llacs s’ha convertit en un formiguer de conflictes, guerres i pobresa malgrat els seus vastos recursos naturals, especialment a la RD del Congo. Per tant, és legítim preguntar-se per què la situació no ha canviat radicalment.

Al meu parer, el problema rau en el fet que els conflictes i les guerres s’examinen a través de les «ulleres» del tribalisme i no a través de les «ulleres» de la Declaració Universal dels Drets Humans, que subratlla la importància de la justícia social i el respecte de la dignitat humana per anticipar o resoldre els conflictes.

Rwanda es considera un cas d’estudi del pitjor tipus de tribalisme i se suggereix la dictadura com a solució per a l’estabilitat i el desenvolupament.

La inestabilitat a la regió de l’Àfrica dels Grans Llacs es remunta a la dècada de 1990.

Personalment, crec que aquesta inestabilitat és contextual i no pas el resultat d’un tribalisme irracional. Té a veure amb la mala governança, la manca de democràcia i de respecte pels drets humans.

I, admetem-ho, hi ha sobretot la qüestió dels interessos econòmics dels que volen monopolitzar les riqueses de la RDC a un preu baix per les matèries primeres, però molt alt en vides humanes.

Continuo convençuda que, sense una solució pacífica del problema polític intern de Rwanda, serà impossible instaurar l’estabilitat a la regió dels Grans Llacs i, en particular, a l’est de la RDC.

En aquest context he presentat, juntament amb altres col·legues de l’oposició i de la societat civil, el nostre projecte titulat: «Full de ruta vers un futur prometedor per a Rwanda». El full de ruta identifica una sèrie de reptes, com ara l’Estat de Dret, la democràcia, el desenvolupament sostenible i la prosperitat compartida a Rwanda.

Aquests reptes no es poden resoldre mitjançant operacions militars, sinó només a través del diàleg.

Els responsables polítics del món han rebut la nostra proposta, però continuen invertint milions i milions de dòlars en suposats projectes de desenvolupament a la nostra regió, oblidant que l’essencial és «ajudar els pobles d’aquesta regió a lluitar contra la injustícia social i restablir la dignitat humana».

No hi pot haver desenvolupament sostenible sense democràcia, perquè «només la democràcia permet a un país beneficiar-se de tota l’energia i el talent dels seus ciutadans».

En el cas de Rwanda, aclamada pel miracle econòmic, tot i que aquesta observació sigui discutible, tots sabem que no hi ha desenvolupament sostenible sense democràcia i respecte dels drets humans.

Aquests responsables mundials no parlen de justícia per la mort de més de 6 milions de persones i la violència sexual contra dones i nens a l’est de la RDC. No hi ha una solució adequada per als desplaçats interns, el nombre dels quals ha superat els 7 milions a tot l’est de la RDC.

Als seus informes anuals, parlen de les víctimes entre els que lluiten contra la injustícia social a Rwanda, però mai prenen mesures per millorar la situació.

Em refereixo, per exemple, a obligar el govern ruandès a alliberar espai polític.

Cal entendre que resoldre el problema polític intern de Rwanda és l’única manera de convertir aquest país en un soci creïble en la cadena de subministrament responsable dels recursos naturals regionals. L’objectiu últim és impulsar el desenvolupament i la prosperitat de la regió de l’Àfrica dels Grans Llacs en conjunt.

Al món globalitzat d’avui i donat el context polític i econòmic, el meu desig és que tots visquem en harmonia, i això és possible.

M’agrada llegir els escrits de Martin Luther King. I hi ha un passatge d’un dels seus escrits que em resulta molt proper, on diu, i cito: «Hem d’aprendre a viure junts com a germans, o morirem com idiotes!».

Vivim al mateix planeta, respirem el mateix aire, així que hem de conviure en pau. Posem-hi tots el nostre granet de sorra per fer de la humanitat un lloc millor per viure plegats.

Jo hi crec i és possible.

Així que treballem junts per lluitar contra la injustícia social i defensar la dignitat humana a la nostra regió dels Grans Llacs.

Gràcies i que Déu us beneeixi.

Font: Echos d’Afrique

Ingabire Day: Discurs de Victoire Ingabire Umuhoza (Radio Inkingi, 27.10, 2024)