Desxifrant el procés contra Charles Onana

Decadència o signe dels temps que els models de democràcia puguin perdre peu tan fàcilment davant les forces del mal?

La tarda del dilluns 9 de desembre del 2024, la 17ª Sala del Tribunal Judicial de París va emetre el seu veredicte en el judici del periodista, escriptor i politòleg Charles Onana. Els mitjans de comunicació pro-FPR de Paul Kagame estaven encantats i van anunciar la notícia sense alè, i amb raó!

Amb la condemna de Charles Onana per «qüestionar el genocidi» pel seu llibre, publicat el 2019, en què tracta de comprendre el genocidi del 1994 a Rwanda contextualitzant-lo, les poderoses organitzacions i lobbies pro-FPR actius a França a favor del règim de Paul Kagame acaben de fer una demostració de força davant dels defensors de la llibertat d’opinió, els crítics de la mentida i els investigadors i veritables especialistes sobre Rwanda i la regió.

Es tracta també d’un termòmetre per mesurar el grau de poder de Kagame i el seu clan a Occident, que garanteix la perpetuació del seu regnat sobre Rwanda i la seva explotació i saqueig de la regió des de fa 30 anys.

Antecedents i context

Del 7 a l’11 d’octubre del 2024 es va celebrar un judici davant el Tribunal Judicial de París en què es va acusar el periodista i politòleg Charles Onana i el seu editor Damien Seriyex pel llibre: «Rwanda : La vérité sur l’opération Turquoise – Quand les archives parlent» (Rwanda: La veritat sobre l’operació Turquesa – Quan els arxius parlen).

La decisió es va prendre arran d’una denúncia presentada per diverses organitzacions pro-FPR o subordinades a Kagame, entre les quals la FIDH, LDH, Survie France, IBUKA, CPCR i CRF.

Després de dos mesos de deliberacions, el tribunal ha dictat sentència el 9 de desembre del 2024. Els 2 acusats han estat declarats culpables i condemnats.

Observacions, opinions i consideracions

L’escriptor i periodista francocamerunès Charles Onana acaba de ser condemnat a França pel seu llibre, no perquè negui el genocidi, sinó simplement perquè aquesta xarxa d’associacions vinculades al règim de Paul Kagame intenta silenciar, intimidar i descoratjar tothom que s’atreveixi a revelar la veritat sobre la guerra de conquesta de Rwanda de 1990 a 1994 per elements tutsis de l’exèrcit regular ugandès sota el comandament d’un tal Paul Kagame, i el saqueig de la RDC acompanyat de massacres de la seva població per l’exèrcit de Paul Kagame des del 1996 fins als nostres dies.

El politòleg Charles Onana és la persona més audaç i profunda que ha revelat les veritats ocultes i denunciat els crims del règim de Paul Kagame, per la qual cosa és automàticament el primer objectiu. El seu llibre, objecte d’aquest judici, i sobretot el seu darrer llibre, «Holocauste au Congo» (Holocaust al Congo), publicat per la mateixa editorial, no només l’han fet famós, sinó que també l’han convertit en objectiu d’aquestes organitzacions i del règim dictatorial de Paul Kagame a Rwanda. S’ha posat preu al seu cap en tots els sentits: judicial, financer, social, professional i, sobretot, físic!

Més enllà de Charles Onana, l’objectiu últim d’aquests lobbies pro-Kagame és prohibir formalment la denúncia dels crims del règim dictatorial que Kagame ha comès i continua cometent a Rwanda i a la regió. Alhora, Onana ha denunciat l’espoliació dels recursos naturals de la RDC i les massacres que l’acompanyen.

Així ho va manifestar clarament Daphrose Gauthier, agent de l’FPR i una de les acusadores en el cas, quan va declarar, durant els al·legats de les parts civils el 09/10/2024, que l’objectiu d’aquest judici era silenciar-lo, emmordassar la dissidència i dissuadir-ne d’altres d’emprendre investigacions crítiques que qüestionin la narrativa dominant sobre el genocidi a Rwanda.

Guió, direcció i calendari coherents

Observant i analitzant les circumstàncies de temps i lloc ens adonem que el guió per a la celebració d’aquest judici i el veredicte que seguiria van ser estudiats i elaborats meticulosament per donar com a resultat una condemna segura per ser política i sentimental, però sobretot no jurídica. Així:

L’obertura del judici es va fer coincidir amb dos judicis més celebrats a París i que jutjaven personalitats hutus ruandeses. A principis d’octubre del 2024, el Dr. Eugène Rwamucyo era jutjat per «genocidi» davant la Cour d’Assises de París. Alhora, l’exsuboficial Philippe Hategekimana era jutjat en apel·lació en una altra sala de la mateixa Cour d’Assises.

Les mateixes organitzacions pro-FPR de Kagame –FIDH, LDH, Survie France, IBUKA, CPCR, etc.– havien presentat denúncies i, per tant, actuat com a part civil en els tres judicis.

En conseqüència, els testimonis de càrrec enviats des de Kigali per acusar el Dr. Rwamucyo van ser els mateixos que van acusar Philippe Hategekimana i que, de passada, denunciarien el llibre de Charles Onana.

D’altra banda, els escassos testimonis de descàrrec admesos per aquests tribunals no van poder declarar a favor de l’acusat perquè tenien previst testificar en un altre judici alhora.

Encara més, el propi Charles Onana va ser testimoni en un d’aquests judicis, el del Dr. Rwamucyo, però no va poder declarar perquè ell mateix es trobava davant del tribunal el dia i l’hora en què havia de declarar. El propi Dr. Eugène Rwamucyo va ser un dels testimonis de Charles Onana, però no va poder declarar. Un càlcul intel·ligent.

Un altre detall no ha passat desapercebut als observadors informats: Les vistes del judici de Charles Onana van durar només 3 dies. Però la presidenta del tribunal es va donar dos mesos per retirar-se i deliberar sobre la sentència que s’havia de dictar. Però, comparativament i alhora, les vistes del judici del Dr. Rwamucyo van durar 38 dies, però el tribunal només va trigar unes hores a deliberar i després va tornar per anunciar el veredicte.

En el cas de Charles Onana, el Tribunal Judicial de París es va prendre aquests dos mesos per fer sondejos d’opinió per saber quin impacte tindria en l’opinió pública la condemna o absolució del periodista i escriptor Onana. Mentrestant, els jutges d’aquest tribunal entraven en contacte amb cercles polítics susceptibles d’influir en les seves carreres, ja que, segons diversos analistes, la magistratura francesa està plena de corrupció, lluites de poder, arribisme i amiguisme entre polítics i jutges.

En canvi el jutge de la Cour d’assises davant el qual va ser jutjat el Dr. Rwamucyo només havia de fer preguntes als membres del jurat a les quals aquests havien de respondre SÍ o NO. Per tant, n’hi havia prou amb redactar-les de tal manera que els ciutadans corrents només poguessin respondre com ell volia.

Finalment, la genialitat de la jutgessa que va condemnar Charles Onana per càrrecs relacionats amb el «genocidi» va ser la data que va triar per dictar sentència.

La magistrada que presidia el tribunal, Delphine Chauchis, va fixar la data del veredicte el 9 de desembre, aniversari de l’adopció de la Convenció per a la Prevenció i la Sanció del Delicte de Genocidi de 1948, com si volgués dir que qualsevol persona jutjada per «genocidi o la seva negació» ha de ser condemnada per celebrar aquest aniversari. Això és el que va fer contra Charles Onana.

Els termes utilitzats en aquest pronunciament i les interpretacions jurídiques i polítiques són confosos. En el veredicte, el tribunal va declarar que havia condemnat Charles Onana per «negar l’existència d’un crim contra la humanitat, en aquest cas el crim de genocidi».

Els especialistes i juristes passarien hores analitzant cada paraula utilitzada i interpretant-la. Però aquest no és el nostre objectiu en aquesta breu anàlisi.

Pel que fa a les sentències i decisions resultants, cal assenyalar que l’autor, Charles Onana, ha estat condemnat a 120 dies amb una multa de 70 euros cadascun, un total de 8.400 euros. En termes pràctics, això vol dir que ha de pagar 70 euros cada dia durant 120 dies. En cas contrari, hauria de ser empresonat durant aquests 120 dies.

Finalment, haurà de pagar 2.000 euros a cadascuna de les organitzacions que s’han constituït com a part civil i acusació, és a dir, FIDH, LDH, Survie, IBUKA i CPCR.

El seu editor haurà de pagar una multa de 5.000 euros. No sabem què passarà amb el llibre infractor: ara està prohibit? En cas afirmatiu, on i des de quan, i a quins riscos s’enfronten els seus propietaris o lectors?

Jurisprudència: l’elecció és clara entre Maria Malagardis i Charles Onana!

Com en tots els judicis polítics, el Tribunal Judicial de París no defuig les contradiccions.

Maria Malagardis, periodista del diari parisenc Libération, va ser processada davant el tribunal per haver qualificat de «nazi africà» un pacífic resident a França: «nazi africà» pel simple fet de ser d’origen ètnic hutu.

No és només racisme, sinó també injúries i calúmnies, delictes penats per la llei. El Tribunal Judicial de París va absoldre l’acusada al·legant que es limitava a complir la seva feina de periodista, i que castigar-la pel que havia escrit suposaria vulnerar el sacrosant principi de la llibertat d’expressió. El demandant va recórrer. A la seva sentència final de març de 2024, el Tribunal d’Apel·lació va confirmar l’absolució de Maria Malagardis, recolzant així els arguments del Tribunal de Primera Instància.

I després, el mateix any 2024, el mateix tribunal ha jutjat un altre periodista, Charles Onana, que no havia insultat ni calumniat ningú als seus escrits, sinó que s’havia limitat a publicar els resultats de les seves investigacions sobre el genocidi del 1994 a Rwanda, que no negava, sinó que situava en el context global. El mateix tribunal no només li ha negat el dret a la llibertat d’expressió com a escriptor, sinó que l’ha arribat a condemnar per «complicitat en la negació pública» del genocidi contra els tutsis a Rwanda

Heu dit doble vara de mesurar?

Per concloure, assenyalem que als decadents –el sistema i les institucions franceses–, d’una banda, i als lluitadors per la veritat i la dignitat, de l’altra, els diem: mai no és massa tard. Els primers poden redimir-se obrint els ulls per veure i reconèixer que la defensa de la mentida i la lluita contra la veritat només condueixen a la caiguda de la Humanitat, per la qual cosa els correspon redimir-se. Per als segons, la lluita continua, perquè al final la veritat triomfarà.

A qui corre el risc de córrer la mateixa sort que l’escriptor Charles Onana, els diem: que no s’espantin, sinó que s’animin, perquè al final la veritat triomfarà, especialment en aquest cas, en què Charles Onana ha recorregut.

Font: Echos d’Afrique

Cas de Charles Onana, 9 de desembre de 2024 (Simone & Laurent Gbagbo, le droit à la différence, 12.12.2024)