Des de molt jove, gràcies sobretot a la meva fascinació per la figura de Jesús de Natzaret, vaig començar a prendre consciència que en la història humana el que és realment important succeeix sempre fora dels focus. Gràcies a la meva fascinació per aquell que només va ser un jueu marginal (en la ja de per si marginal terra d’Israel, en els límits de l’imperi de torn), tan marginal que gairebé no hi ha testimonis històrics extrabíblics sobre ell però que, tanmateix, va canviar el curs de milions de vides, vaig començar a prendre consciència que la història real sempre transcorre paral·lela o entrellaçada a la història oficial. Transcorre callada però inexorablement. Des d’antic, però especialment en aquesta època tan marcada pel poder dels mitjans de comunicació per crear “la realitat”, les societats humanes estan tan condicionades pel poder, pels seus interessos i la seva propaganda, que és pràcticament impossible que transcendeixi al gran públic la imatge i el missatge subversius d’aquells que qüestionen l’status quo. És a dir, la imatge i el missatge d’aquells que encerten i s’atreveixen a avançar-se als altres. 

Els criminals interessos occidentals a l’Àfrica Central han aconseguit que una extraordinària dona, Victoire Ingabire Umuhoza, sigui pràcticament una desconeguda. No obstant això, el mediàtic premi Nobel de la Pau Barack Obama (que durant els seus mandats ha augmentat la despesa en caps nuclears molt més que qualsevol altre president dels Estats Units, per parlar tan sols d’armes atòmiques), no crec que sigui digne ni tan sols de posar al costat d’ella en una foto. Aquesta senzilla mare de família que porta ja cinc anys a la presó de Kigali pel “crim” de ser la candidata a la presidència de Rwanda liderant el major grup de l’oposició, es troba ara en una situació crítica. Paul Kagame, “l’alliberador” de Rwanda que espolia per a tots nosaltres els immensos recursos del Congo, té carta lliure per mantenir-se al poder per qualsevol mitjà.

I és que el poder no només margina i silencia sempre els líders més clarividents sinó que, si cal, els elimina. O almenys això pretén. Perquè, en realitat, després resulta que els fracassats són aquells que sempre han canviat la història. I el poder es veu obligat a intentar apropiar-se’ls, fent-los monuments i homenatges. El fet és que, en aquest moment, la vida d’aquesta excepcional dona ruandesa corre perill. Una dona que ha estat abandonada fins i tot pels successius governs d’Espanya (tant del PSOE com del PP). Uns governs que en comptes de baixar submisos el cap a les reprimendes de l’ambaixador dels Estats Units (com mostren diversos cables de WikiLeaks), haurien d’haver fet tot el possible perquè fossin executades les ordres d’arrest dictades pel jutge Fernando Andreu contra tota la cúpula de l’actual Govern de Rwanda (per, entre altres crims, l’assassinat de nou espanyols). Però el que en realitat han fet és boicotejar la causa Rwanda-Congo (igual que altres de l’Audiència Nacional, però especialment aquesta). I després s’estranyen de sentir allò de “No ens representen”!

El matí del passat 26 de març, Gahongayire Leonille, tresorera adjunta de les FDU-Inkingi, la coalició que presideix Victoire Ingabire, va ser segrestada per homes vestits de civil que estaven esperant a l’interior de la presó central de Kigali. La van obligar a pujar a un automòbil amb número de matrícula RAA442M, que l’esperava dins de la presó, i se la van emportar cap a una destinació desconeguda. Gahongayire Leonille havia anat a la presó central de Kigali per portar el menjar a Victoire Ingabire, que és alimentada des de l’exterior per consell mèdic i per qüestions de seguretat (són proverbials els coneixements i les pràctiques de l’elit feudal tutsi durant segles sobre emmetzinaments que no deixen rastre). Ara Victoire no té menjar ni aigua.

El Govern ruandès està furiós contra Victoire Ingabire després de la seva apel·lació a la Cort Africana de Drets Humans i dels Pobles, apel·lació el desenllaç de la qual ha entelat la imatge internacional de Rwanda que es vantava de respectar l’estat de dret. Està clar que aquesta última mesura de pressió està destinada a espantar qualsevol que s’atreveixi a portar menjar a Victoire Ingabire i, per raons molt sospitoses, a forçar-la a prendre menjar preparat per cuiners designats pel Govern. Per tot això, les FDU-Inkingi han alertat tots els pobles amants de la pau, els governs i les organitzacions de drets humans perquè facin pressió sobre el Govern de Rwanda per tal que reveli el lloc on Gahongayire Leonille està detinguda i perquè l’alliberi sense demora.

Post Scriptum: S’acaba de saber que després de tres dies de segrest, s’ha alliberat la Srta. Gahongayire Leonille, després d’haver patit interrogatoris, maltractaments i tortures a les comissaries de Gasabo i Kimironko. El segrest de la tresorera de les FDU-Inkingi és tan sols l’última baula d’una guerra psicològica duta a terme pel règim ruandès per trencar la determinació de Victoire Ingabire així com per espantar tots aquells que li donen suport a l’interior del país. Anteriorment, la direcció de la presó no havia permès l’accés al seu advocat, el lletrat Gatera Gashabana, per tal de preparar amb el seu client el procés enfront de la citada Cort Africana de Drets Humans i dels Pobles. A més, va sotmetre a constants abusos aquest lletrat (escorcolls, violació de la confidencialitat de les seves notes i documents personals sobre el cas…), fet que suposa un greu atemptat contra els principis del lliure exercici de la seva professió.