S’han distribuït milers de milions de dosis de la vacuna contra la COVID-19 amb la garantia que són segures i eficaces. Ara, el nou grup de treball sobre immunització contra la COVID-19 de l’ACIP està plantejant les preguntes que els reguladors mai van fer.
El professor del MIT Retsef Levi ha estat una veu crítica al Comitè Assessor sobre Vacunes (ACIP) dels Centres per al Control i Prevenció de Malalties (CDC) des de la seva dràstica reforma el juny.
Ha pressionat els funcionaris de l’agència amb preguntes incòmodes, qüestionant els estrets marges de vigilància utilitzats per a rastrejar els danys i insistint que no es poden descartar els efectes tardans.
També ha plantejat preocupacions sobre la seguretat dels anticossos monoclonals contra el virus sincicial respiratori humà (VSRH) després que els assajos clínics mostressin un clar desequilibri en les morts infantils.
Ara, Levi ja no és només un dissident.
Ha estat nomenat president del nou grup de treball sobre la vacuna contra la COVID-19 dels CDC i, amb la publicació avui del seu mandat, la magnitud de la seva tasca ha quedat clarament definida.
Sota la direcció de Levi i els seus col·legues, el grup de treball de l’ACIP té ara un mandat diferent de tot el que ha emprès el comitè fins ara.
Per primera vegada, els assessors federals investigaran les qüestions sense resoldre que han perseguit les vacunes des de la seva precipitada comercialització a la fi del 2020.
Des de la contaminació de l’ADN en el procés de fabricació fins a la persistència de la proteïna espiga i l’ARNm a l’organisme, passant pel canvi de classe immunitària després de repetides dosis de reforç, la seguretat durant l’embaràs, els riscos cardiovasculars i la discapacitat a llarg termini, la llista de preguntes és tan àmplia com delicada (llista completa).
El mandat va molt més enllà de les estretes competències que van caracteritzar les primeres deliberacions de l’ACIP, quan es va reconèixer la miocarditis com l’únic mal confirmat i la majoria de les revisions de seguretat es van aturar als 42 dies.
Levi i el seu equip tenen ara la tasca d’investigar els resultats a llarg termini, traçar un mapa de les polítiques de vacunació arreu del món i avaluar en quina mesura els anys de garanties oficials sobre la seguretat i l’eficàcia se sostenen davant les noves dades.
Es tracta d’un canvi radical per als CDC i l’Administració d’Aliments i Fàrmacs (FDA).
Durant anys, aquestes agències van titllar de «alarmistes» i difusors de «desinformació» els qui plantejaven dubtes sobre la contaminació de l’ADN, la biodistribució, l’empremta immunològica o la seguretat reproductiva.
Ara, el propi òrgan assessor dels CDC s’ha compromès a revisar detalladament cadascuna d’aquestes qüestions i a identificar les llacunes en les proves que s’haurien d’haver abordat abans d’iniciar la vacunació massiva.
El que està en joc no podria ser més gran.
Les vacunes contra la COVID-19 continuen sent un dels temes més controvertits de la medicina, i la credibilitat dels CDC s’ha vist minvada per les acusacions de presentació selectiva de dades.
Aquesta mateixa setmana, diversos experts han acusat l’agència d’amagar els riscos de convulsions dels anticossos monoclonals contra el VRS dividint les dades en subgrups que ocultaven un senyal estadísticament significatiu.
En aquest context, la creació d’un grup de treball sobre la COVID-19 serà una mica més que una simple mesura burocràtica: serà una prova per a veure si l’ACIP és capaç de recuperar la confiança de la població enfrontant-se a veritats incòmodes.
El resultat és incert. El grup, en la seva qualitat oficial, haurà de sospesar els beneficis i els riscos de les vacunes contra la COVID-19, la qual cosa podria posar de manifest les fallades de les polítiques anteriors i el perill que es repeteixin.
Per a Kennedy, Levi i l’acabat de reconstituir ACIP, el repte no és només analitzar la ciència, sinó demostrar que la supervisió de les vacunes als Estats Units ja no és un mer tràmit.
Després de la publicació dels Termes de Referència, em vaig reunir amb Levi per a conèixer la seva opinió sobre el que aquest nou capítol significa per a la política de vacunes, la integritat científica i la confiança pública.
Aquesta entrevista ha estat editada per a major brevetat. Les opinions expressades són les del professor Levi, no les de l’ACIP.
DEMASI: Enhorabona per la seva elecció com a president d’aquest grup de treball. Pot revelar qui més en formarà part? Pot donar noms?
LEVI: Encara no puc donar noms, perquè encara no hem format completament el grup de treball. Però sí que hi estan inclosos dos dels meus col·legues de l’ACIP, el Dr. Robert Malone i el Dr. James Pagano. Tenim previst comptar amb una àmplia gamma d’experts en diferents àrees, científics destacats del món acadèmic i metges amb experiència en el camp. Estic segur que, juntament amb els nostres col·legues del CDC i la FDA, formarem un equip sòlid.
DEMASI: He donat un cop d’ull al mandat i hi ha una varietat extraordinària de temes, des de la contaminació de l’ADN fins a la seguretat durant l’embaràs o l’empremta immunològica. Quins són, en la seva opinió, els temes més urgents?
LEVI: Sí, es tracta d’una agenda molt completa i ambiciosa en la qual treballarem durant els pròxims mesos i anys. El grup de treball establirà les prioritats i, en consulta amb els CDC, ens centrarem en qüestions clau fonamentals per a comprendre l’eficàcia i la seguretat de les vacunes contra la COVID-19.
Es tracta d’una tecnologia nova, per la qual cosa planteja noves preguntes. Per exemple, a diferència de les vacunes tradicionals, quan s’administra una vacuna contra la COVID-19 no en sabem la dosi real. La vacuna introdueix a les cèl·lules de l’organisme el codi de l’ARNm embolicat en nanolípids i, com a resultat, les cèl·lules reben la instrucció de produir la proteïna espiga. Tanmateix, cada persona podria produir una quantitat diferent de proteïna espiga. El paradigma inicial de seguretat era que el contingut de la vacuna només romandria al braç i s’eliminaria al cap de poc temps. Ara sabem que això no és cert, per la qual cosa necessitem comprendre la biodistribució i la persistència de l’ARNm, la proteïna espiga i les nanopartícules lipídiques, així com quins són els seus respectius riscos.
DEMASI: Sentir-li dir tot això em sembla surrealista. S’han administrat milers de milions de dosis i se’ns va assegurar que les proves eren «rigoroses». Tanmateix, ara diu que hi ha grans incògnites sobre la dosi, el temps que roman en l’organisme i fins i tot la seva seguretat. Ens han mentit les autoritats sanitàries?
LEVI: Vull mirar cap endavant. Crec que el nou ACIP ha estat creat amb l’objectiu de fer més preguntes i reunir tota la informació i els coneixements disponibles necessaris per a comprendre l’eficàcia i la seguretat d’aquestes vacunes contra la COVID-19. Moltes de les nostres preguntes no han estat respostes completament i requereixen més recerca. Crec que només la cerca transparent i exhaustiva de les respostes ens permetrà reconstruir la confiança i garantir que tot el que recomanem es basi en la millor evidència científica i en l’honestedat sobre el que sabem i el que no sabem.
DEMASI: Però, de nou, no s’hauria d’haver fet això abans de començar a vacunar la població?
LEVI: Ho entenc. Crec que els nous membres de l’ACIP van ser nomenats per a avaluar i canviar la forma en què l’ACIP formula les seves recomanacions. No deixarem pedra sense remoure i examinarem totes les dades disponibles, des de la FDA fins als CDC, passant per la literatura publicada i no publicada, i l’experiència dels metges que atenen els pacients, així com dels propis pacients. Hem de ser totalment transparents sobre el que sabem i el que no sabem, i lamentablement això no sempre s’ha fet de manera coherent en el passat. La meva intenció és contribuir a canviar-ho.
DEMASI: En la reunió del juny es va mostrar molt crític amb els problemes de vigilància dels efectes adversos de les vacunes, especialment els efectes a llarg termini. Què cal canviar per a millorar-ho?
LEVI: És una gran pregunta. Els actuals sistemes de farmacovigilància postcomercialització tenen per objecte rastrejar efectes adversos específics que s’ajusten a diagnòstics ben coneguts, com la miocarditis o els infarts, i se centren en la seva aparició poc després de la vacunació. Per exemple, avaluen l’aparició d’esdeveniments adversos en el termini d’una setmana o un mes després de la vacunació. Tanmateix, aquests sistemes no estan dissenyats per a identificar esdeveniments adversos que no s’ajusten a un diagnòstic, que impliquen símptomes inespecífics o que triguen més a aparèixer. Les «seqüeles prolongades de la vacuna contra la COVID-19» en són un bon exemple. Per tant, no podem basar-nos únicament en les dades dels CDC o en els sistemes de vigilància existents. Hem d’anar més enllà, examinar la literatura científica més àmplia, publicada o no, i comprendre aspectes com la farmacocinètica del producte i altres mecanismes biològics relacionats. També hem de fixar-nos en l’experiència clínica sobre el terreny. Com ja he dit, no es tracta de vacunes tradicionals en les quals es controla la dosi i la distribució en l’organisme. Amb les vacunes de ARNm no és així.
DEMASI: Llavors, consideraria aquestes vacunes «teràpies gèniques» o no?
LEVI: Crec que és un argument molt vàlid, perquè la vacuna contra la COVID-19 introdueix material genètic a les cèl·lules perquè produeixin la proteïna espiga. A més, com sap, existeix un problema de contaminació de l’ADN –s’han trobat alts nivells d’ADN plasmídic a les vacunes– que no hi hauria de ser, i la pregunta és: quin efecte té en l’organisme? Hi ha proves que algunes persones poden continuar produint la proteïna espiga més de 700 dies després de la darrera vacunació. És una troballa molt preocupant.
DEMASI: Llavors estàs dient que si algú continua produint la proteïna espiga 700 dies després d’haver estat vacunat, llavors part de l’ADN plasmídic contaminant, que no hi hauria de ser, es pot haver integrat en el seu genoma i ara és una fàbrica d’espigues?
LEVI: Bé, crec que aquest és sens dubte un dels mecanismes plausibles que podrien explicar aquesta troballa. Sí. Pot ser que n’hi hagi uns altres, i aquest és un exemple d’una llacuna important en els nostres coneixements actuals que requereix més recerca, i amb urgència.
DEMASI: Hi ha tant de fanatisme entorn de les vacunes que no entenc per què és tan difícil imaginar que puguin causar danys a llarg termini…
LEVI: Per alguna raó, existeix la idea errònia que els danys de les vacunes es manifesten principalment poc després de la vacunació, i es dóna per descomptat que els danys a llarg termini són poc probables i s’ignoren per complet. Però recordem que l’objectiu de la vacunació és provocar un impacte a llarg termini en el sistema immunitari, així que per què no reconeixem que també pot causar danys a llarg termini? També hem de tenir en compte els efectes de l’exposició repetida, especialment en el cas de les vacunes que s’administren cada temporada, com la de la COVID-19. Ja sabem que provoquen alguns canvis únics en la composició dels anticossos –el que es coneix com a canvi de classe–: els anticossos es converteixen en IgG4, que normalment es considera que té un paper en la regulació a la baixa de la resposta immunitària. També s’associa amb moltes malalties autoimmunes. Ara bé, sabem amb certesa quin és l’impacte? No, però aquesta és una altra sèrie de preguntes importants que hem de respondre i que examinarem.
DEMASI: És fascinant. Ha esmentat la contaminació per ADN. Quines dades cercarà per a investigar aquesta qüestió?
LEVI: La qüestió de la contaminació per ADN és interessant perquè no podem limitar-nos a consultar la bibliografia publicada. Ha estat documentada per diversos laboratoris d’arreu del món, inclòs un laboratori de la FDA, com vostè ha mostrat, però és difícil que aquestes dades es publiquin en revistes acadèmiques de gran impacte, la qual cosa és una llàstima. Així que continuarem cercant respostes, possiblement consultant diversos experts que es dediquen a aquest treball. Només vull destacar que no considero que l’ACIP sigui una entitat que realitzi la recerca en si. La nostra funció és recopilar la recerca i els coneixements acumulats fins ara, resumir-los i comprendre les seves implicacions i llacunes, i formular recomanacions.
DEMASI: Una d’aquestes llacunes en els termes de referència són les vacunes contra la COVID-19 en l’embaràs. Què opina sobre aquest tema?
LEVI: Sí, la vacunació de les dones embarassades és especialment preocupant. Els diem que no mengin sushi, veritat? Els imposem moltes restriccions durant aquest període perquè l’embaràs és un procés biològic delicat i qualsevol interrupció o exposició podria tenir greus conseqüències per al fetus, el bebè i la mare. Tanmateix, amb les vacunes contra la COVID-19 vam donar recomanacions generals per a l’embaràs, sense assajos clínics. Els assajos fonamentals originals van excloure les dones embarassades, i l’únic assaig que s’ha realitzat va ser molt petit, amb poca potència estadística, centrat en la vacunació a les darreres etapes de l’embaràs i es va interrompre prematurament. Després d’investigar aquest tema pel meu compte, puc dir que la bibliografia es compon principalment d’estudis observacionals retrospectius, metodològicament febles per a avaluar la seguretat. Crec que el procés que seguim va incomplir el principi de «abans de res, no fer mal». Necessitem un enfocament diferent: ser honestos sobre el que sabem i el que no, i fer el necessari per a tancar aquestes bretxes, incloent-hi possibles assajos clínics aleatoris.
DEMASI: Els termes de referència indiquen que compararà la política dels Estats Units amb les d’altres països… per què és important això?
LEVI: En molts sentits, la política de vacunació dels Estats Units és una de les més agressives del món, incloent-hi les vacunes contra la COVID-19 fins fa poc. Identificar aquestes diferències, comprendre els motius d’altres països i comparar els pros i els contres forma part del nostre treball. Per exemple, als Estats Units s’administra la vacuna contra l’hepatitis B el primer dia de vida. No és així a Suècia, Dinamarca i altres països. Quan es planteja, si més no, no fer-ho aquí, hi ha qui crida que «és un crim»… Però Suècia i Dinamarca tenen polítiques raonables i podríem aprendre’n.
DEMASI: Gran part d’aquesta recerca arribarà massa tard per a les persones que ja han patit lesions per les vacunes. Què els diria? Què poden esperar?
LEVI: M’alegro que em faci aquesta pregunta, perquè vull assegurar-me que no els deixem enrere. Tenim l’obligació moral de fer tot el possible per a documentar els danys i atendre les persones afectades, no només per les vacunes contra la COVID-19, sinó per qualsevol vacuna en general. No tan sols no ho hem fet als Estats Units, sinó que, sovint, les persones afectades per les vacunes han estat objecte d’una manipulació psicològica escandalosa i acusades de ser antivacunes…
DEMASI: És cert, es van vacunar i tot i així se’ls anomena antivacunes…
LEVI: Això és erroni i moralment incorrecte. Els volem reconèixer i validar. Espero que una gran part del nostre treball consisteixi en comprendre la vacuna. Per això, involucrarem els metges que atenen aquests pacients, amb la finalitat de comprendre com es produeixen aquestes lesions, quins són els patrons i mecanismes típics i on es troben les llacunes diagnòstiques i terapèutiques actuals. Molts pacients amb lesions causades per les vacunes van de metge en metge, són manipulats i rares vegades se’ls diagnostica correctament. A partir d’aquest procés, espero que puguem formular recomanacions sobre les polítiques que podrien adoptar els CDC i altres agències per a crear un sistema que reconegui les lesions, les diagnostiqui i inverteixi en la recerca necessària per a desenvolupar tractaments.
DEMASI: A la darrera reunió, els CDC només van admetre la miocarditis com a únic senyal real. Espera que les seves recerques revelin més senyals de seguretat?
LEVI: Quan es llegeix la literatura, l’afirmació que l’únic mal que causen les vacunes contra la COVID-19 és la miocarditis em sembla molt allunyada de la realitat. Necessitem un enfocament molt més matisat que no es limiti a examinar de manera restrictiva els diagnòstics específics a curt termini, sinó que analitzi de forma més àmplia el que sabem sobre els possibles danys. Aquesta és l’única manera de reconstruir i mantenir la confiança en les vacunes.
DEMASI: Vostè és a les xarxes socials de tant en tant, així que segurament haurà vist gent cridant que ja tenim dades suficients per a recomanar que ningú es posi una altra vacuna d’ARNm. Mai més. Quina és la seva reacció?
LEVI: Entenc la impaciència i soc conscient que podem rebre crítiques diferents. Tanmateix, crec fermament que, tret que duguem a terme un procés molt rigorós i basat en l’evidència, serà difícil garantir una àmplia confiança en les recomanacions de l’ACIP, i això és fonamental.
DEMASI: Ahir, l’Acadèmia Americana de Pediatria (AAP) va publicar el seu propi calendari de vacunació, que difereix del calendari dels CDC… Què opina sobre aquest tema?
LEVI: Com va dir el meu col·lega, el Dr. Cody Meisner, a la darrera reunió de l’ACIP, és un comportament infantil. Van declarar la seva posició abans fins i tot que es reunís l’ACIP: van boicotejar la reunió. Això diu molt de les seves prioritats. Tenen dret a dir el que vulguin, però jo tinc almenys dos problemes importants amb les seves recents recomanacions sobre les vacunes contra la COVID-19. En primer lloc, la majoria de la població les ha rebutjat; de fet, la majoria dels professionals mèdics tampoc se les estan posant. Així que resulta una mica irònic venint d’una associació mèdica que representa els metges. En segon lloc, reben finançament de Pfizer, Moderna i altres fabricants de vacunes. Si algú de l’ACIP tingués aquests vincles financers, seria exclòs del debat i de les recomanacions polítiques, però això no impedeix que l’AAP publiqui i promogui recomanacions sobre vacunes d’aquests mateixos productes.
DEMASI: Estic d’acord, és poc ètic.
LEVI: Els crea un greu problema de credibilitat, però aquest és el seu problema, no el meu. Jo em centro en l’ACIP i en el grup de treball que forma part de l’ACIP, i col·laborarem, en particular amb els experts dels CDC, per a oferir a la població estatunidenca la millor informació i ser transparents sobre el que sabem i el que no sabem en relació amb els riscos i beneficis dels diferents productes vacunals, amb l’esperança que puguin prendre decisions informades sobre la seva salut i, en concret, sobre la vacunació.
DEMASI: Bona sort amb tot. Parlem aviat.
LEVI: Gràcies, Maryanne.
Font: Maryanne Demasi
Foto: Retsef Levi
La vacunació COVID s’hauria d’aturar immediatament (Retsef Levi, 2023)