“En aquest moment -conclou Joan Carrero- el més urgent i important és aconseguir l’alliberament dels polítics i activistes opositors a Kagame: Victoire Umuhoza, Déogratias Mushayidi i els altres presos polítics ruandesos. Carrero no oblida que Victoire va passar per Estellencs poc abans d’abandonar l’exili i tornar al seu país per intentar promoure un canvi democràtic. De moment, és a la presó acusada de conspirar contra Paul Kagame i el seu sistema, que The Economist qualifica de “brillant”, mentre que els activistes com Carrero el consideren còmplice dels crims a canvi de coltan.
“La segona gran passa seria aconseguir allà unes eleccions lliures. Amb aquests líders en el govern, acabaria tota agressió al Congo, especialment la plaga dels centenars de milers de violacions anuals. Mentre esperam, pregam i ens esforçam perquè després de les pròximes eleccions generals arribi un govern digne que restauri Espanya en el lloc d’avantguarda que posseïa pel que fa a la justícia universal”, sentencia.
Tercer llibre
Carrero prepara ara el seu tercer llibre. Després d’analitzar en el primer ( Àfrica, la madre ultrajada ) el gran conflicte africà i d’aprofundir en el segon ( La hora de los grandes filántropos ) en les claus internacionals que permeten entendre tant el citat projecte de dominació anglosaxó i occidental (responsable de la tragèdia de Ruanda i el Congo) com l’actual gran crisi que pateix Europa, es pregunta ara en el tercer ( Los cinco principios superiores ): “Què podem fer enfront dels grans interessos financers que, com drones assassins operats des de milers de quilòmetres de distància, dirigeixen des de molt ‘amunt’ el gran projecte que està aixafant tants pobles?”. “Podem continuar creient que els pacífics i misericordiosos posseiran la terra o que la veritat i la justícia tindran l’última paraula de la història? Tenen alguna cosa en comú Darwin i Gandhi, o la física actual i la mil·lenària doctrina de la no violència?”, són qüestions que planteja la seva nova obra.
Aquest llibre va sorgir després d’una petició de la professora de Sagrada Escriptura Dolors Aleixandre, que, per cert, resulta ser l’autora viva més llegida pel papa Francesc. El 1999 ja havia donat suport a la candidatura al Nobel de la pau de Carrero en aquests termes: “Com tants de la meva generació, sóc una admiradora de Gandhi, de Lanza del Vasto, a qui vaig conèixer personalment, i de Luther King, però la seva condició de personalitats gegantines i ja gairebé mítiques impedia, lògicament, qualsevol aproximació a ells. I, de sobte, a S’Olivar he trobat algú que encarna de la manera més senzilla, propera, cordial i humil el projecte utòpic de la no-violència activa”.