Victoire Ingabire Umuhoza és una dona ruandesa de 43 anys, casada, amb dos fills. El mes d’agost de 2010 passà uns dies a Mallorca, a la Fundació s’Olivar d’Estellencs. Havia de prendre una decisió transcendental per a la seva vida i la seva família: presentar-se a les eleccions presidencials ruandeses. I així ho feu, amb el consens familiar. Deixà el seu marit i els dos fills a Holanda, on viuen exiliats des dels anys noranta, i viatjà a Kigali. El seu programa i del seu partit FDU Inkingi promou la reconciliació nacional, l’educació universal, la igualtat d’oportunitats,… en definitiva, la democràcia. Però ni tan sols li deixaren inscriure el partit, fou empresonada, acusada de “negaciacionisme del genocidi”, argúcia legal que impedeix investigar la responsabilitat del president ruandès, Paul Kagame i del Front Patriòtic Ruandès en el genocidi de Ruanda i el Congo. Des d’aleshores ens han arribat poques notícies de Victoire, una foto amb el cap rapat,… fins a la notícia de fa uns dies: ha estat condemnada a vuit anys de presó.

No és la primera empresonada de l’oposició ruandesa, d’altres han estat assassinats, com el president del partit dels Verds, André Kagwa Rwisereka, a més de periodistes crítics amb el règim. Mentres tant, Paul Kagame, imputat per l’Audiència Nacional Espanyola i pel Tribunal de la Grande Instance de France per delictes de genocidi, crims de guerra, crims contra la humanitat, terrorisme, pillatge, violació de dones i d’infants, assassinat de nou ciutadans espanyols,… és nomenat pel Secretari General de les Nacions Unides campió dels Drets Humans per presidir els Objectius del Mil·lenni de les Nacions Unides contra la fam i la pobresa. Un campió sobre el que pesa l’acusació judicial d’haver provocat més de vuit milions de morts a la Regió dels Grans Llacs d’Àfrica.

Victoire Ingabire Umuhoza ens recorda, des del seu obligat silenci en una cel·la d’alguna presó ruandesa, la hipocresia i el cinisme de les democràcies occidentals. Amb el finançament de “democràcies de tota la vida” com Qatar o Aràbia Saudita, promouen guerres a Líbia i Síria, mentre enalteixen els dictadors més sanguinaris de la Terra, senzillament, perquè són els instruments del pillatge de recursos naturals practicat a la rica i alhora miserable Àfrica.

Ara, grups de ruandesos i congolesos a l’exili havien proposat Victoire com a candidata al Premi Sajarov, per la seva lluita en favor de la pau i la reconciliació. Han estat elegits dos opositors al règim iranià, enemic dels EEUU, segurament un conflicte més mediàtic Però, malgrat tot, Victoire resisteix. Dona, esposa, mare, política,… màrtir? Per a molts és la nova Mandela africana.