Als meus arxius hi ha una columna o dues introduint el lector al llibre important de John Perkins, Confessions d’un sicari econòmic. Un EHM és un agent que ven als líders d’un país en desenvolupament un pla econòmic o projecte de desenvolupament massiu. El sicari convenç el govern d’un país que demani prestades grans sumes de diners de les institucions financeres per tal de finançar el projecte que elevarà el nivell de vida del país. Al prestatari se li assegura que el projecte augmentarà els ingressos fiscals i el producte interior brut i que aquests augments permetran que el préstec sigui pagat.

No obstant això, el pla està dissenyat per sobreestimar els beneficis de manera que el país deutor no pot pagar el capital principal i els interessos. Com Perkins diu, els plans es basen en “anàlisis financeres distorsionades, projeccions inflades i comptabilitat manegada”, i si l’engany no funciona s’utilitzen “amenaces i suborns” per tancar el tracte.

El següent pas en l’engany és l’aparició del Fons Monetari Internacional. L’FMI ​​diu al país endeutat que l’FMI salvarà la seva qualificació de crèdit en prestar els diners per pagar als creditors del país. El préstec de l’FMI no és una forma d’ajuda. Es limita a substituir l’endeutament del país als bancs amb deute a l’FMI.

Per tornar els diners a l’FMI, el país ha d’acceptar un pla d’austeritat i posar-se d’acord per vendre actius nacionals als inversors privats. L’austeritat significa retallades en les pensions socials, els serveis socials, l’ocupació i els salaris, i els estalvis en el pressupost s’utilitzen per tornar el préstec a  l’FMI. La privatització significa la venda de petroli, minerals i infraestructura pública amb la finalitat de pagar l’FMI. L’acord general imposa un acord per votar amb els Estats Units a l’ONU i acceptar les bases militars.

De tant en tant, el líder d’un país es nega al pla o a l’austeritat i la privatització. Si els suborns no funcionen, els Estats Units envien els xacals assassins que eliminen l’obstacle per al procés de saqueig.

El llibre de Perkins va causar sensació. Es va demostrar que l’actitud d’ajuda dels Estats Units envers els països més pobres era només un pretext per a sistemes que saquegen els països. El llibre de Perkins va vendre més d’un milió de còpies i es va mantenir en la llista de bestsellers del New York Times durant 73 setmanes.

Ara el llibre ha estat reeditat amb l’afegit de 14 nous capítols i una llista de 30 pàgines sobre l’activitat sicària durant els anys 2004-2015. http://www.amazon.com/New-Confessions-Economic-Hit-Man/dp/1626566747/ref=sr_1_1?s=books&ie=UTF8&qid=1456080628&sr=1-1&keywords=John+Perkins

Perkins mostra que malgrat les seves revelacions, la situació està pitjor que mai i s’ha estès al propi Occident. Les poblacions d’Irlanda, Grècia, Portugal, Espanya, Itàlia, i els propis Estats Units estan sent saquejades per l’activitat sicària.

El llibre de Perkins mostra que els Estats Units és “excepcional” només en la violència desenfrenada que s’aplica a altres. Un dels nous capítols explica la història de France-Albert René, president de Seychelles, que va amenaçar amb revelar el desallotjament il·legal i inhumà dels habitants de Diego García per Gran Bretanya i Washington perquè l’illa es pogués convertir en una base aèria des de la qual Washington podria bombardejar països que no compleixen a l’Orient Mitjà, Àsia i Àfrica. Washington va enviar un equip de xacals per assassinar el president de les Seychelles, però es va frustrar els assassins. Tots menys un van ser capturats, jutjats i condemnats a mort o a la presó, però un suborn multimilionari a René els va alliberar. René va rebre el missatge i es va tornar obedient.

En la impressió original del seu llibre, Perkins relata la història de com uns xacals van manipular un avió perquè s’estavellés i desfer-se del president inconformista de Panamà, Omar Torrijos, i el president inconformista de l’Equador, Jaime Roldós. Quan Rafael Correa es va convertir en president de l’Equador, es va negar a pagar alguns dels deutes il·legítims que s’havien acumulat a l’Equador, va tancar la base militar més gran dels Estats Units a l’Amèrica Llatina, va obligar a la renegociació dels contractes petroliers d’explotació, va ordenar al banc central que utilitzés els fons dipositats en bancs d’Estats Units per als projectes nacionals i es va oposar sistemàticament al control hegemònic de Washington sobre Amèrica Llatina.

Correa s’havia marcat a si mateix per al derrocament o assassinat. No obstant això, Washington acabava de derrocar en un cop d’estat al president democràticament electe d’Hondures, Manuel Zelaya, la política del qual va afavorir el poble d’Hondures per sobre dels interessos estrangers. Preocupats que dos cops militars successius contra presidents reformistes es veurien massa, per desfer-se de Correa la CIA va recórrer a la policia equatoriana. Dirigida per un graduat de l’Escola de les Amèriques de Washington, la policia va anar a derrocar Correa, però van ser vençuts per l’exèrcit equatorià. No obstant això, Correa va rebre el missatge. Va canviar les seves polítiques cap a les companyies petrolieres estatunidenques i va anunciar que subhastaria enormes àrees de selves tropicals de l’Equador a les companyies petrolieres. Va tancar la Fundació Pachamama, una organització que treballava per preservar les selves tropicals i les poblacions indígenas de l’Equador, a la qual s’hi va associar un reformat Perkins

Els bancs occidentals recolzats pel Banc Mundial són fins i tot pitjors saquejadors que les companyies petrolieres i de la fusta. Perkins escriu: “En els últims tres decennis, seixanta dels països més pobres del món han pagat 550.000 milions de dòlars en capital i 540.000 milions en interessos dels préstecs, però tot i així encara deuen ni més ni menys que 523.000 milions de dòlars d’aquests mateixos préstecs. El cost del servei del deute és més del que aquests països gasten en salut o en educació, i és vint vegades la quantitat que reben anualment de l’ajuda exterior. A més, els projectes del Banc Mundial han causat un patiment incalculable a algunes de les persones més pobres del planeta. Només en els últims deu anys, aquests projectes han obligat uns 3,4 milions de persones a abandonar casa seva; els governs d’aquests països han colpejat, torturat i assassinat els qui s’oposen a aquests projectes del Banc Mundial.”

Perkins descriu com Boeing va saquejar els contribuents de l’estat de Washington. Fent servir grups de pressió, suborn, xantatge i amenaces per moure les instal·lacions de producció a un altre estat, Boeing va aconseguir que la legislatura de l’estat de Washington atorgués a la corporació una rebaixa d’impostos que va desviar 8.700.000 dòlars a les arques de Boeing procedents de l’atenció a la salut, l’educació i altres serveis socials. Els subsidis massius legislats per al benefici de les empreses són una altra forma d’extracció de renda i d’activitat sicària.

Perkins té una consciència culpable i encara pateix pel seu paper com assassí a sou per a l’imperi del mal, que ara s’ha convertit en saqueig dels ciutadans americans. Ell ha fet tot el possible per reparar el dany, però informa que el sistema d’explotació s’ha multiplicat moltes vegades i ara és tan comú que ja no ha de ser ocultat. Perkins escriu:

“Un canvi important és que aquest sistema EHM, avui dia, també està actuant als Estats Units i altres països econòmicament desenvolupats. Està a tot arreu. I hi ha moltes més variacions en cadascuna d’aquestes eines. Hi ha centenars de milers més d’EHM estesos per tot el món. Han creat un imperi veritablement global. Estan treballant a plena llum del dia i també a l’ombra. Aquest sistema ha esdevingut tan arrelat, ampli i profund que és la forma normal de fer negocis i per tant no és alarmant per a la majoria de la gent.”

La gent ha estat tan saquejada per la deslocalització dels llocs de treball i l’endeutament que la demanda del consumidor no pot aportar guanys. En conseqüència, el capitalisme s’ha convertit en explotació del propi Occident. Davant l’augment de la resistència, el sistema EHM s’ha armat amb “la Llei Patriota, la militarització de les forces de policia, una àmplia gamma de noves tecnologies de vigilància, la infiltració i el sabotatge del moviment d’ocupació i l’espectacular expansió de les presons privatitzades”. El procés democràtic ha estat subvertit pel Tribunal Suprem en el cas de Ciutadans Units i altres decisions dels tribunals, pels comitès d’acció política finançats per empreses, i per organitzacions com ara el Consell d’Intercanvi Legislatiu finançades per l’1%. Els quadres d’advocats, grups de pressió i els estrategs són contractats per legalitzar la corrupció, i els presstituts (mitjans de comunicación prostituïts) treballen hores extres per convèncer els estatunidencs crèduls que les eleccions són reals i representen el funcionament de la democràcia.

En un article del 19 de febrer de 2016 a OpEdNews, Matt Peppe informa que la colònia estatunidenca de Puerto Rico està caient per tal de satisfer els creditors estrangers. http://www.opednews.com/articles/Puerto-Ricans-Suffer-as-Cr-by-Matt-Peppe-160219-676.html

L’aeroport ha estat privatitzat i les principals carreteres també, en un contracte d’arrendament de 40 anys propietat d’un consorci format per un fons d’inversió en infraestructures de Goldman Sachs. Els porto-riquenys ara paguen les empreses privades per a l’ús de la infraestructura que van construir amb diners dels impostos. Recentment, l’impost sobre les vendes de Puerto Rico es va apujar de l’11’5% al 64%. Un augment de l’impost sobre les vendes és equivalent a un augment de la inflació i dóna com a resultat una disminució dels ingressos reals.

Avui en dia, l’única diferència entre el capitalisme i el gangsterisme és que el capitalisme ha aconseguit la legalització del seu gangsterisme i, per tant, pot dispensar un tracte més dur que el de la màfia.

Perkins demostra que l’imperi del mal té el món a les urpes d’una “economia de la mort”. La seva conclusió és que “necessitem una revolució” en ordre “per enterrar l’economia de la mort i fer néixer l’economia de la vida”. No es miri els polítics, els economistes neoliberals i els presstituts per rebre cap ajuda.