El llenguatge que el The Guardian i tots els altres mitjans de comunicació corporatius han estat utilitzant sobre la victòria de Syriza el cap de setmana contra la draconiana austeritat imposada per la UE és revelador. Aquests són alguns exemples de la formulació subtil però efectiva de la primera pàgina del diari d’avui:
* El referèndum es descriu a la introducció i al text com a “polarització” en lloc del que és: un exercici de democràcia participativa directa. Si una victòria del 61% és una il·lustració d’una societat polaritzada, què il·lustra la recent victòria absoluta de David Cameron a les eleccions parlamentàries britàniques amb el 24% del total de vots? A la vista de les amenaces i intimidacions massives des de l’establishment de la UE, de les quals se’n van fer ressò els mitjans de comunicació europeus, els grecs han demostrat que hi ha un ampli consens en contra de l’austeritat sense fi. Res de “polarització” sobre això, en absolut.
* Syriza és caracteritzada en repetides ocasions com un partit “radical d’esquerra”, mentre que el seu líder serè sota la pressió, Alexis Tsipras, és descrit com “encès” (mostrarà el The Guardian una mica d’equilibri etiquetant la cancellera alemanya Angela Merkel com “intimidadora”?). La veritat, és clar, és que Syriza és una àmplia aliança de partits que representen una àmplia gamma de punts de vista polítics del centre a l’esquerra, unida només en la seva oposició a un continu programa d’austeritat imposat per la UE destinat principalment a beneficiar les institucions financeres europees en lloc del poble grec. Syriza només és vista com si fos l’esquerra radical perquè mitjans com The Guardian es col·loquen al centre neoliberal tou.
* L’article conclou assenyalant que el vot del “no” ha guanyat perquè ha rebut “el suport de l’extrema esquerra i la dreta neo-feixista de Grècia, mentre que el corrent principal de centre-esquerra i centre-dreta han fet campanya pel vot del sí.” La clara insinuació del The Guardian és que els bojos s’han apoderat de l’asil grec. Però és aquest el cas realment? O és només la manera com les elits de la UE volen que interpretem el resultat? Alemanya ha estat pressionant molt fort per l’austeritat salvatge a Grècia. Però val la pena recordar que després de la Segona Guerra Mundial, arran de l’agressió alemanya que va causar una gran destrucció a tot Europa, els països occidentals, entre ells Grècia, que havien patit tant sota el règim nazi, van decidir perdonar a Alemanya la major part dels seus deutes. En el revers exacte de l’enfocament d’austeritat d’Europa cap a Grècia, els EUA van implementar el Pla Marshall per a la reconstrucció d’Alemanya i altres economies europees devastades per a crear mercats per a la seva pròpia expansió industrial.
* Les elits de la UE, a les quals es fa referència com a “creditors”, però que en realitat representen les grans institucions financeres d’Europa, es descriuen en diverses ocasions com a “corrent principal”. Això se suposa que els confereix legitimitat i suggereix que representen Europa i els europeus. Però no hi ha res de “corrent principal” en aquestes elits irresponsables que tracten d’aconseguir el “canvi de règim” a Grècia pel sagnat de l’esperança. Si tenen èxit i Syriza cau, Grècia acabarà tenint els extremistes reals – ja sigui els neonazis d’Alba Daurada o les elits de vells companys del país que van ficar Grècia en aquest embolic, amb l’ajuda de les elits europees més àmplies en primer lloc. El que pensa el “corrent principal” d’opinió de la resta d’Europa sobre Grècia, Syriza o el projecte europeu és impossible de mesurar perquè la majoria dels països europeus estan massa terroritzats per fer aquestes preguntes als seus electors de la manera que Syriza ho ha fet.
ACTUALITZACIÓ:
Yanis Varoufakis, el ministre de Finances grec, ha dimitit. En un comunicat, suggereix que la seva permanència en el càrrec, tot i el suport que acaba de rebre en el referèndum, faria que tractar de renegociar un acord amb les institucions financeres europees fos més dur. Prefereixen la seva “absència”. Una indicació trista que la Unió Europa segueix sent de fet un projecte molt antidemocràtic.
www.theguardian.com/world/commentisfree/2015/jul/06/yanis-varoufakis-resignation-statement-creditors-loathing-with-pride