Passada la ressaca del terrible atemptat terrorista contra la revista Charlie Hebdo, és bo reflexionar sobre les causes del terrorisme, les conseqüències que se’n deriven i, per què no, la utilització que en fan, del terrorisme, els governs occidentals. Sé que trepig un terreny prou llenegadís, només parlar de causes del terrorisme ja em situa dins el mateix sac d’aquells que diuen que justifiquen el terrorisme. I no, el terrorisme no admet cap justificació. Però, tanmateix, hi ha uns factors de caràcter polític, econòmic i social que el fomenten, vulguin o no.

La revista Charlie Hebdo ha tornat a reproduir caricatures de Mahoma com a homenatge als seus companys assassinats. També ho han fet desenes de revistes i diaris d’arreu del món occidental. Però no puc evitar sentir un regust amarg que em fa entendre les paraules, tan polèmiques, del Papa Francesc quan va dir “si insultes la meva mare et pegaré un cop de puny”, el que, per jo, és una explicació de les reaccions humanes més que apologia de la violència. I és que, és necessari ridiculitzar centenars de milions de persones de tot el món que creuen que és una blasfèmia reproduir la cara del seu Profeta? El món occidental s’ha manifestat en defensa de la llibertat d’expressió, un dels valors de la República, que ens permet riure’ns de la religió, dels governants i dels poderosos. És quan l’humor i la sàtira es converteixen en revolucionaris, quan soscaven les estructures opressores.

Però, en el cas de les caricatures de Mahoma, ens riem dels opressors o dels oprimits? Pensem-ho bé i posem-nos en el lloc dels ciutadans de Ruanda, del Congo, d’Iraq, d’Afganistan, de Líbia, de Costa d’Ivori, de Síria, de Palestina…, que han patit bombardejos, invasions, atemptats…; que han vist enderrocar els seus governs per substituir-los pel caos; que han perdut familiars, béns i la pau; que ho han perdut tot i, tal vegada, només els queda el consol de la seva religió. Per a ells no és una revista satírica que se’n riu de les seves creences, és el món occidental que se’n riu d’ells després d’haver provocat la seva desgràcia. Per això, el de Charlie Hebdo és un humor colonial, d’aquell que se sent superior intel·lectualment al poble colonitzat. I no és un humor valent, malgrat posi els seus autors davant els fusells de possibles terroristes. Avui, l’humor més valent seria el que denunciàs l’explotació dels recursos naturals dels pobles oprimits per les multinacionals, que paguen costosos anuncis als mitjans de comunicació occidentals. L’humor valent seria el que denunciàs la desestabilització política que promouen els governs occidentals per justificar crims de guerra contra els estats hostils, i no precisament per promoure la pau i la democràcia. L’humor valent seria el que denunciàs que són els mateixos governs d’occident els qui han finançat i armat els grups islamistes radicals, que ara són la font que nodreix el terrorisme.

I, l’humor valent seria el que denunciàs la perversa utilització del terrorisme que fan els governs occidentals per reprimir les llibertats i justificar la implantació d’estats policials. Damunt els cadàvers, encara calents, dels redactors de Charlie Hebdo, els governants europeus posaven en pràctica reformes per controlar la població civil i restringir la circulació de persones, fet que ens apropa, encara més, al “gran germà” d’Orwell. “Estic d’acord que ens retallin les llibertats per conservar la llibertat”, responia una dona davant una càmera de televisió. Fins a aquest extrem ens han duit: la nostra civilització és la de la llibertat i l’hem de defensar dels violents, encara que sigui renunciant a la llibertat. Aquesta és la paradoxa en la que ens han sumit.

Nosaltres, els civilitzats d’occident, som els bons i això ens legitima per saquejar els recursos dels dolents. En nom nostre, uns altres fanàtics, encara molt més fanàtics que els terroristes de Charlie Hebdo, juguen a un tauler gegant d’escacs en què les peces que cauen són milions de persones dels països “dolents”. En nom de la civilització, aquests fanàtics porten la violència i la guerra als països on els seus governants es resisteixen al seu domini ideològic i econòmic.

Tots som Charlie Hebdo, però no som els vuit milions de morts a Ruanda i el Congo, ni els milions  de morts provocats a Iraq, a Líbia, a Síria, a Ucraïna… Aquests no mereixen les portades solidàries dels grans mitjans de comunicació occidentals, perquè no són de la nostra civilització, no són dels bons.