Els catalans estan manipulats pels mitjans de comunicació de Catalunya. Les grans mobilitzacions dels darrers anys, inclosa la no consulta del 9N en què votaren més de 2.300.000 persones, són fruit de l’adoctrinament de TV3, entre d’altres mitjans. Aquesta és l’única explicació que donen els polítics i els mitjans de comunicació estatals del creixement vertiginós de l’independentisme a Catalunya. Però, és tanta la influència dels mitjans de comunicació dependents de la Generalitat? I si és així, és veritat que practiquen la manipulació sistemàtica? Vegem-ho.
Pel que fa a les televisions, TV3 i la resta de canals de la Corporació Catalana tenen un 17,8% d’audiència a Catalunya, mentre que TVE té un 9,2% i les televisions privades (Antena 3, Tele 5, Cuatro, La Sexta…) tenen un 61,5%. La cadena més vista a Catalunya, per damunt de TV3, és Antena 3.
Referent als diaris, d’una banda tenim els que, a priori, es podrien considerar favorables a la independència de Catalunya (El Punt Avui, Ara, El Segre, Diari de Tarragona, Diari Més i Diari de Girona), que entre tots tenen 577.000 lectors. De l’altra banda, els diaris clarament contraris a la independència (La Vanguardia, El País, El Periódico, El Mundo, La Razón i ABC) acumulen 1.696.000 lectors.
D’aquestes dades, podem deduir que la població de Catalunya veu quatre vegades més canals de televisió espanyols que catalans i que llegeix tres vegades més diaris contraris a la independència que no dels que són, teòricament, favorables. Així que, si és per la quantitat de mitjans consumits, és evident que els ciutadans de Catalunya s’informen molt majoritàriament a través dels mitjans espanyols o dels que són clarament contraris a la independència.
Quant a la parcialitat o a la independència dels mitjans de comunicació i, més concretament, dels mitjans audiovisuals, basta donar un cop d’ull a un estudi que analitza la tendència política dels tertulians que participen a distintes emissores de ràdio i televisió. Així, d’una banda, el conjunt d’emissores TV3, Canal 3/24, Catalunya Ràdio, RAC1 i 8TV tenen 60 tertulians favorables a la independència i 42 que en són contraris, i, de l’altra banda, el conjunt d’emissores La Sexta, Tele 5, Antena 3, TVE, Canal 24H, Cuatro, Ser, Cope i RNE que, entre totes, només tenen 3 tertulians favorables a la independència i 141 que en són contraris. La desproporció és evident. I, en tot cas, basta fer un tomb pels informatius i pels programes d’opinió d’aquestes cadenes per adonar-se de l’animadversió que traspuen envers el procés català.
Però, aquest sectarisme no es dóna únicament en l’àmbit polític, també és present en el cultural, en el social i en el d’entreteniment. Malgrat el dinamisme cultural de la societat catalana, els seus músics, escriptors, grups de teatre… gairebé són invisibles en els mitjans de comunicació espanyols, que els ignoren completament. El mateix que fan amb les mostres culturals basques o gallegues. Per aquests mitjans, la cultura espanyola únicament és la cultura castellana i en castellà.
Les dades són prou eloqüents per donar la raó als qui denuncien la manipulació i l’adoctrinament que pateixen la gran majoria de ciutadans de Catalunya. Efectivament, la societat catalana està manipulada. Però són els mateixos denunciants que la manipulen de manera sistemàtica. Els seus lectors, oients o espectadors, a Catalunya i a la resta de l’Estat, reben una informació unidireccional i esbiaixada, carregada de tòpics i de catalanofòbia que deforma la realitat social i política que es viu a Catalunya i que fomenta la incomprensió i l’odi. I, especialment, la dreta espanyola ha convertit l’anticatalanisme en ideologia i en estratègia electoral. El patriotisme espanyol s’ha basat en la negació de la diversitat i en la promoció de l’uniformisme castellanitzador.
I no se n’adonen que aquesta estratègia alimenta l’independentisme d’una societat, la més vertebrada d’Europa en associacions i voluntariat, que cada vegada està més farta de ser el blanc de l’espanyolisme més ranci. Catalunya deixarà Espanya, farta del seu menyspreu i, en bona part, serà gràcies a la gran majoria de mitjans de comunicació espanyols que han arrossegat la societat i els partits espanyols cap a opcions excloents i xenòfobes que fan que sigui impossible que les institucions estatals puguin establir ponts de diàleg i aprovar les reformes necessàries per instaurar el respecte i la convivència entre les distintes nacions de l’Estat.