Estem patint la major estafa de la història. Durant les tres darreres dècades, els grans financers han aconseguit que s’anés desregularitzant gradualment i sistemàticament totes les estrictes normatives que impedien estafes-crisis com l’actual. En especial, cal destacar la desregulació de la Llei Glass-Steagle que va entrar en vigor l’any 1933 gràcies al president Franklin Delano Roosevelt. Durant moltes dècades aquesta llei havia impedit l’especulació financera desenfrenada que tanta responsabilitat havia tingut en la Gran Depressió de 1929. Aquesta desregulació tan anhelada i perseguida pels grans financers anglosaxons ha estat possible gràcies a la “col·laboració” dels més rellevants polítics dels grans partits que conformen la nostra “democràcia” bipartidista occidental. Encara que tan gran estafa no és fàcil de dissimular: “No hi ha diners”, ens diuen, mentre apareixen centenars de milers de milions quan s’han de rescatar, o simplement fer més poderosos, els grans bancs i tota la seva xarxa de poder.

Però aquesta gran “crisi” és només la faceta econòmica d’un inimaginable projecte occidental de dominació hegemònica global que s’ha de prolongar tot al llarg del segle XXI, i que per això ha de neutralitzar la creixent puixança de la Xina, dels altres tres “grans” que conformen l’anomenat grup dels BRIC’s (Brasil, Índia i Rússia) i, en general, de qualsevol potència emergent amb pretensions d’independència respecte a l’imperi anglosaxó-occidental. Les agressions militars a països com Afganistan, Rwanda, Congo, Iraq, Líbia o Síria, planificades també des de fa dècades, són la cara militar d’aquest projecte global. Guerres d’agressió i terrorisme internacional per assassinar presidents i enderrocar governs amb els mètodes usats en els països que han estat qualificats com a “estats canalles”, “estats fallits” o, simplement, països “no democràtics”.

Al nord “democràtic”, per contra, es duen a terme el que podrien ser qualificats com autèntics “cops de mercat”. “Integració” és la paraula de moda: una Europa més “integrada” econòmicament i políticament és ara el paradigma, és ara el que és políticament correcte. Quina magnífica màscara per amagar un creixent i opressiu control cada vegada més global i més centralitzat en poques mans! Tot aquest projecte d’espoli i sotmetiment dels pobles es du a terme en nom d’una globalització que també pretén destruir les nostres arrels històriques, culturals i lingüístiques. El nou imperi “conquereix” ja el nord del Mare Nostrum (Grècia, Itàlia, Espanya…) mentre arrasa el sud (Líbia, Síria…). Sorprenentment, Síria, igual com va passar a Líbia, està sent destruïda per mercenaris d’Al Qaeda i altres grups terroristes finançats pel nostre Occident “democràtic” i “defensor” de la llibertat i els drets humans. Parafrasejant la coneguda frase de Bill Clinton sobre l’economia, es podria dir: Síria destruïda, Espanya intervinguda… és la globalització, estúpid.

Enmig d’aquest desolador quadre, els petits virreis de l’imperi i els nous pirates desembarquen altre cop a les nostres illes. Fins on arribarem en aquest espoli econòmic, en aquest segrest de la informació i la democràcia i en aquesta destrucció de les nostres arrels? Som cada vegada més els qui no reconeixem la legitimitat d’un govern que ha enganyat la nostra societat i que està incomplint sistemàticament tot el que va proclamar abans de les eleccions. Té la mateixa legitimitat que les opcions bancàries preferents amb les que es va enganyar els nostres jubilats i senzills ciutadans incapaços de comprendre l’abast del que estaven signant. Som cada vegada més els qui hem decidit dir “prou” i aixecar-nos en peu de “guerra”. Ja n’hi ha prou de tant espoli, prou de tant engany. Les elits cruels, fanàtiques i radicalitzades que executen aquest projecte de globalització neocapitalista i que aconsegueixen amagar-ho a la societat, ens tornaran a tractar de “radicals” i “antisistema”. Però… ja s’ho faran!, ja els arribarà la seva Hora! Mentrestant, no podríem romandre silenciosos davant tanta destrucció i patiment dels nostres semblants sense trair-nos a nosaltres mateixos, a la Veritat i la Justícia. I, com a cristians convençuts, sense trair el Déu de Jesús assassinat pels poderosos però que, 2000 anys després, segueix infonent-nos, des del més profund, fraternitat, esperança i coratge.

Joan Carrero Saralegui, president de la Fundació s’Olivar

Publicat al diari Última Hora de Mallorca.