La narració nadalenca d’un nadó nascut en un pessebre és ben coneguda.

L’Imperi Romà, un Estat policial en si mateix, havia ordenat que es fes un cens. Josep i la seva dona Maria, que estava embarassada, van viatjar a la petita ciutat de Betlem per poder ser comptats. Com que no hi havia lloc per a la parella en cap de les posades, es van quedar en un estable, on Maria va donar a llum un nadó, Jesús.

Desafortunadament, Jesús va néixer en un Estat policial no molt diferent de la creixent amenaça de l’Estat policial estatunidenc. I quan va créixer, Jesús no va defugir dir la veritat al poder. De fet, els seus ensenyaments van soscavar l’establishment polític i religiós de la seva època. Finalment va ser crucificat com una advertència als altres perquè no desafiessin els poders fàctics.

No obstant això, què passaria si, en lloc de néixer en l’Estat policial romà, Jesús hagués nascut i crescut en l’Estat policial estatunidenc?

En lloc de viatjar a Betlem per a un cens, als pares de Jesús se’ls hagués enviat per correu una Enquesta de la Comunitat Estatunidenca de 28 pàgines, un qüestionari governamental obligatori que documenta els seus hàbits, habitants de la llar, horari de treball, etc.

En lloc de néixer en un pessebre, Jesús podria haver nascut a casa. No obstant això, en lloc d’homes savis i pastors portant regals, els pares del nadó podrien haver estat forçats a rebatre les visites dels treballadors socials de l’Estat amb la intenció d’enjudiciar-los pel part a la llar. A una parella de Washington se’ls van endur els seus tres fills després que els serveis socials s’oposessin a què els dos més petits neixessin en un part domiciliari sense ajuda.

Si els pares de Jesús haguessin estat immigrants indocumentats, ells i el nadó acabat de néixer podrien haver estat traslladats a una presó privada per il·legals amb finalitats lucratives on haguessin estat convertits en treballadors forçosos i barats per corporacions com Starbucks, Microsoft, Walmart i Victoria’s Secret.

Des que tingués l’edat suficient per assistir a l’escola, Jesús hauria estat instruït en les lliçons de compliment i obediència a les autoritats governamentals, mentre aprenia poc sobre els seus propis drets. Si s’hagués atrevit a sortir de la línia mentre estava a l’escola, podria haver estat castigat o colpejat per un oficial de recursos escolars, o almenys suspès per una política de tolerància zero de l’escola que castiga infraccions menors tan severament com ofenses més serioses.

Si Jesús hagués desaparegut per unes hores i no diguem dies sent un nen de 12 anys, els seus pares haguessin estat emmanillats, arrestats i empresonats per negligència paterna.

Des del moment en què Jesús s’hagués posat en contacte amb un “extremista” com Joan el Baptista, hauria estat marcat per ser vigilat per la seva associació amb un activista prominent, pacífic o no. Des de l’11 de setembre, l’FBI ha dut a terme activament operacions de vigilància i intel·ligència en una àmplia gamma de grups d’activistes.

Les opinions antigovernamentals de Jesús certament haurien portat al fet que fos etiquetat com un extremista intern. Els organismes encarregats de fer complir la llei estan sent entrenats per reconèixer els signes de l’extremisme antigovernamental durant les interaccions amb extremistes potencials que comparteixen una “creença en el col·lapse pròxim del govern i l’economia”.

Mentre viatgés de comunitat en comunitat, Jesús podria haver estat denunciat a funcionaris del govern com a “sospitós” en virtut dels programes “Veure alguna cosa, dir alguna cosa” del Departament de Seguretat Nacional.

En lloc de què se li permetés viure com un predicador itinerant, Jesús podria haver estat amenaçat d’arrest per atrevir-se a viure fora de casa o dormir fora. De fet, el nombre de ciutats que han recorregut a la criminalització per la manca d’habitatge mitjançant la prohibició d’acampar, dormir a vehicles, rondar i pidolar en públic s’ha duplicat.

Considerat pel govern com una amenaça dissident i potencial per al seu poder, Jesús podria haver tingut espies del govern infiltrats entre els seus seguidors per monitoritzar les seves activitats, informar sobre els seus moviments i arrestat per violar la llei. Aquests Judes avui anomenats informants sovint reben forts xecs del govern per la seva traïció.

Si Jesús hagués utilitzat internet per difondre el seu missatge radical de pau i amor, podria haver trobat infiltrats, en les seves publicacions del bloc, espies del govern que intentaven minar la seva integritat, desacreditar o col·locar informació incriminatòria en línia sobre ell. Si més no, haurien piratejat el seu lloc web i haurien monitoritzat el seu correu electrònic.

Si Jesús hagués intentat alimentar grans multituds de persones, hauria estat amenaçat d’arrest per violar diverses ordenances que prohibeixen la distribució d’aliments sense un permís. Funcionaris de Florida van arrestar un home de 90 anys per alimentar persones sense llar en una platja pública.

Si Jesús hagués parlat públicament sobre els seus 40 dies al desert i les seves converses amb el diable, podria haver estat etiquetat com a malalt mental i detingut en una sala de psiquiatria sense accés a familiars o amics.

Sens dubte, si Jesús hagués intentat bolcar les taules en un temple jueu i s’hagués enfurismat contra el materialisme de les institucions religioses, hauria estat acusat d’un crim d’odi. Actualment, 45 Estats i el govern federal tenen lleis de crims d’odi en els codis legislatius.

En lloc d’enviar guàrdies armats per capturar Jesús en un lloc públic, els funcionaris del govern haurien ordenat que un equip de SWAT realitzés un atac contra Jesús i els seus seguidors, amb granades de fum i equip militar. N’hi ha més de 80.000 d’aquestes batudes de l’equip SWAT que es duen a terme tots els anys.

Si algú hagués dut Jesús davant la policia com a potencialment perillós, podria haver estat confrontat –i assassinat– per agents de policia, els quals si perceben un acte d’incompliment (una contracció, una pregunta, arrufar el nas) poden disparar primer i fer preguntes més tard.

Arrestat amb traïció i etiquetat com a terrorista domèstic, Jesús podria haver estat sentenciat a cadena perpètua en una presó privada on se l’hauria obligat a proporcionar treball esclau per corporacions o a pena de mort a través de la cadira elèctrica o una barreja letal de drogues.

De qualsevol manera, com mostro en el meu llibre Camp de batalla Amèrica: la guerra contra el poble estatunidenc, tant si Jesús hagués nascut a la nostra era moderna com a la seva, hagués mort a mans d’un Estat policial.

Recorda que el que va succeir en aquella nit estrellada a Betlem és només una part de la història. Aquest nadó del pessebre va créixer per ser un home que no és que s’apartés del mal, sinó que hi va parlar clarament en contra, i nosaltres no hem de fer menys.