«Hem vist tancats a la presó
homes plens de raó»
RAIMON
Amb motiu dels atemptats de fa un any a Catalunya, s’organitzaren actes commemoratius. El més rellevant havia de ser el convocat a la Plaça de Catalunya amb la presència anunciada del Rei i de les principals autoritats de l’Estat. De manera insistent, polítics i mitjans de comunicació de la capital havien instat els sobiranistes a no «polititzar» els actes, limitant-se a guardar el dol i a acompanyar els familiars de les víctimes en una jornada de reflexió i de recolliment. Rivera i Casado, a més, havien advertit que el sobiranisme aprofitaria per atacar la figura del Rei. Vet aquí, però, que la immensa majoria de la ciutadania catalana optà per no assistir a l’acte oficial, deixant la Plaça de Catalunya gairebé buida, sols amb uns centenars d’assistents. Malauradament, alguns d’aquests donaren la nota. Els qui havien exigit respecte per les víctimes i no polititzar la jornada, la convertiren en un acte de suport a la monarquia i a la unitat d’Espanya. ¡No estás solo!, adreçat al Rei, cridaven exaltats, en comptes d’expressar el seu acompanyament als familiars de les víctimes.
Mentre la periodista Gemma Nierga iniciava la presentació en català, malgrat anunciar que durant l’acte es parlaria amb l’idioma de totes les víctimes, també en castellà, esclataren els crits exigint que la intervenció fos en español, amb insults i desqualificacions a la periodista i als independentistes i a favor de la unitat d’Espanya, mentre feien voleiar banderes i símbols.
Per suposat, aquestes imatges, quasi, no han existit per a la premsa i la televisió estatals. Com tampoc no han mostrat la imatge de la Plaça de Catalunya, pràcticament buida, amb una gran pancarta en anglès que deia al món que el Rei no és benvingut a Catalunya.
Per què s’ha arribat a aquesta situació? Aquesta és la pregunta que s’hauria de fer la Casa Reial, els dirigents dels partits polítics i la premsa estatal. Per què s’ha produït un divorci tan gran entre la monarquia, les institucions de l’Estat i gran part del Poble de Catalunya? I, també, és aquesta la imatge que la monarquia espanyola vol transmetre als seus ciutadans: la d’un Rei arengat per una guarda de hooligans cridaners que no respecten la memòria de les víctimes d’un atemptat terrorista i que boicotegen la intervenció en un dels idiomes oficials de Catalunya? I és aquesta la imatge que Espanya vol projectar al món, folklòrica, fatxenda, inculta…? Amb una Justícia polititzada que està fent el ridícul davant Europa.
És l’Espanya de la repressió, de la intolerància, del nepotisme, de la injustícia, de la corrupció… Líders socials que ja fa deu mesos que estan empresonats sense judici; la presidenta del Parlament de Catalunya empresonada sense judici per haver permès un debat al Parlament sobre uns temes que el Tribunal Constitucional, mesos més tard, ha trobat ajustats a la Constitució; membres del Govern de Catalunya, empresonats també sense judici, acusats de sedició violenta —una violència que mai no va existir—; el president de la Generalitat i alguns consellers exiliats, emparats per la Justícia belga i alemanya, les quals han negat les euroordres d’extradició al Tribunal espanyol; artistes condemnats a presó per les seves cançons…
És l’Espanya del ¡A por ellos! És l’Espanya que quan sent parlar català brama ¡En español! És, en definitiva, l’Espanya de sempre, la que no vol canviar, perquè s’agrada tal com és. I, el pitjor, és que no té qui la vulgui canviar. Els catalans ja se n’han cansat d’intentar-ho.