El Premi Nobel de la Pau argentí, Adolfo Pérez Esquivel, ha iniciat la campanya d’adhesions a la plataforma Change.org perquè l’expresident de Brasil sigui guardonat amb el Premi Nobel de la Pau per la seva lluita contra la pobresa i la fam al Brasil .

Sota el hashtag #NobelparaLula, el referent llatinoamericà dels drets humans dóna continuïtat a l’anunci que va fer al Brasil després de reunir-se amb Lula Da Silva (veure detalls de la trobada) i comunicar-li la postulació.

“He decidit publicar la carta que presentaré al Comitè Nobel noruec el setembre d’aquest any, moment en què s’obre la convocatòria de nominacions. Els i les convido a llegir els fonaments perquè siguem milers en aquesta proposta”, va dir Pérez Esquivel convocant a participar.

En menys de 24 hores, més de 50.000 persones es van adherir a la campanya. Per sumar-vos-hi entreu al següent link: https://www.change.org/nobelparalula.

Premi Nobel de la Pau per a Lula Da Silva

Aquesta és la carta que presentaré al Comitè Nobel noruec al setembre de 2018 postulant Luiz Inácio “Lula” da Silva al Premi Nobel de la Pau 2019. Us convido a adherir-vos a la campanya #NobelparaLula, per convèncer les persones amb possibilitats de postular-lo d’acord amb les normes del Comitè Nobel.

Demostrem avui que volem que Lula rebi el Nobel.

Al Comitè Nobel Noruec

Presidenta Berit Reiss-Andersen

Vice President Henrik Syse

Membres: Thorbjørn Jagland, Anne Enger i Asle Toje.

S / D

Rebeu la fraterna salutació de Pau i Bé.

Mitjançant aquesta carta, vull presentar davant aquest Comitè la candidatura al Premi Nobel de la Pau de Luiz Inácio “Lula” da Silva, expresident de la República Federal del Brasil entre els anys 2003 i 2010, que a través del seu compromís social, sindical i polític, va desenvolupar polítiques públiques per superar la fam i la pobresa al seu país, un dels de major desigualtat estructural del món.

Com vostès saben bé, la Pau no és només l’absència de la guerra, ni evitar la mort d’una o moltes persones, la Pau també és dotar d’esperança de futur als pobles, especialment als sectors més vulnerables víctimes de la “cultura de l‘exclusió” de la qual ens parla el papa Francesc. La Pau és incloure i protegir els qui aquest sistema econòmic condemna a la mort i a les múltiples violències. Segons l’últim informe de 2017 de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO) la fam afecta més de 815 milions de persones al món. Es tracta d’un flagell i un crim que pateixen pobles sotmesos a la pobresa i marginalitat, als quals se’ls roba la vida i l’esperança per generacions. Per aquesta raó, si un govern nacional esdevé un exemple mundial de lluita contra la pobresa i la desigualtat, contra la violència estructural que patim com a humanitat, mereix un reconeixement per la seva aportació a la Pau a la humanitat.

“Lula” da Silva va tenir com un dels seus eixos fonamentals de govern comprometre’s al costat dels pobres a implementar polítiques públiques per superar la fam i la pobresa. El gener del 2003, en el seu discurs d’assumpció de la Presidència de la República, va dir: “Crearem les condicions perquè totes les persones del nostre país puguin menjar decentment tres vegades al dia, tots els dies, sense necessitat de donacions de ningú. Brasil ja no pot continuar convivint amb tanta desigualtat. Necessitem vèncer la fam, la misèria i l’exclusió social. La nostra guerra no és per matar ningú: és per salvar vides”. I en efecte, els programes “Fam Zero” i “Borsa Família” van treure de la pobresa extrema més de 30 milions de persones, convertint el Brasil en un model reeixit, mundialment reconegut per organismes internacionals com la FAO, el Programa de Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD) i el Banc Mundial.

– El percentatge de persones que vivien amb menys de 3’10 dòlars  per dia va caure de l’11% el 2003 a prop del 4% el 2012, d’acord amb dades del Banc Mundial.

– Hi va haver una reducció de la taxa d’atur propera al 50%, d’acord amb l’Instituto Brasileiro de Geografia i Estatística. I una creació de 15 milions de nous llocs de treball, d’acord amb dades del Ministeri de Trabalho i Emprego.

– Segons l’Instituto de Pesquisa Econômica Aplicada (IPEA), el coeficient del Gini brasiler era de 0,583 el 2003, i el 2014 era de 0,518, cosa que assenyala que les polítiques socials que portava el Partido dos Trabalhadores (PT) va deixar un Brasil amb menys desigualtat social. De mitjana, la desigualtat va caure un 0,9% per any en l’interval de temps 2003-2016.

– La implementació de programes d’educació i salut pública van elevar l’Índex de Desenvolupament Humà (IDH) del Brasil elaborat pel PNUD, que el 2010 va arribar a 10.607 dòlars anuals d’ingrés mitjà, a una expectativa de vida de 72,9 anys, a una escolaritat de 7,2 anys d’estudi, i a una expectativa de vida escolar de 13,8 anys.

El govern de Lula va ser una construcció democràtica i participativa amb mitjans no-violents que va elevar el nivell de vida de la població i va donar esperances als sectors més necessitats. El món reconeix que hi va haver un abans i un després en la història del desigual Brasil amb les dues presidències de Luiz Inácio da Silva. La contribució de “Lula” a la Pau està en els fets concrets de la vida del poble brasiler, i reforçada pels estudis de diversos organismes internacionals.

Aquests resultats dels programes de govern del PT al Brasil per superar la pobresa i la fam, no van anar a una política d’Estat continuada per altres partits de govern sinó a una política de govern específica que Brasil està abandonant gradualment. Així ho demostra el Banc Interamericà de Desenvolupament (BID), que va anunciar que l’any 2017 Brasil va tenir més de 3 milions de nous pobres per les polítiques de l’actual govern.

Por aquests motius, amb el mateix sentit d’esperança que va transmetre Martin Luther King quan va dir “si el món s’acabés demà, jo plantaria igualment la meva pomera”, som molts els qui creiem que el Premi Nobel de la Pau per a “Lula” da Silva ajudarà a enfortir l’esperança de poder seguir construint una nova albada per dignificar l’arbre de la vida.