Necessitam dolents perquè els bons poguem fer la guerra
ANÒNIM

I quina sort ésser dels bons! Ara tots contra Putin, a defensar Ucraïna de les ànsies imperialistes soviètiques. Fins i tot els progressistes més progres defensen la intervenció militar de l’OTAN (d’entrada NO, deia Felipe González). Des que els Estats Units d’Amèrica s’arrogaren el «deure de defensar la democràcia» arreu del món, la pauta sempre ha estat la mateixa: derrocar els governs que no es dobleguen als interessos econòmics de les grans corporacions. La meva generació ho va viure per primera vegada els anys setanta, amb el cop militar de Pinochet contra Salvador Allende, amb el suport de la CIA. Li seguiren Panamà, Uruguai, Argentina,… dictadures sanguinàries propiciades pels EEUU contra governs progressistes, i el saqueig dels recursos naturals d’aquests països.

A principis del anys 80, la CIA i els serveis secrets de Regne Unit, Pakistan i Aràbia crearen, amb l’objectiu d’expulsar els soviètics d’Afganistan, un grup d’extremistes i fonamentalistes islàmics que reuní 50.000 combatents —mujahidins— de més de mig centenar de països. En aquest escenari apareix Bin Laden, que en 1988 fundaria Al Qaeda.

A Àfrica, a principis dels anys noranta, Paul Kagame, format a les acadèmies militars dels Estats Units, amb el Front Patriòtic Ruandès inicià una escalada violenta contra Ruanda, fins que el 1994 l’assassinat dels presidents hutus de Burundi i Ruanda desencadenà els dos genocidis que provocaren més de sis milions de morts. Malgrat els alts tribunals de França i Espanya han condemnat Kagame i el seu govern, continua tenint el suport del governs occidentals i els seus opositors estan tancats a la presó o assassinats.

I què hem de dir d’Iraq i les armes de destrucció massiva inexistents, avui convertit en un estat fallit i els seus recursos naturals saquejats per les multinacionals.

Després va tocar a Líbia, l’estat amb la renda per càpita més alta d’Àfrica. Però Gaddafi defensava la unió dels estats africans i una nova moneda de referència que substituís el petrodòlar. El seu linxament fou televisat en directe juntament amb les impúdiques rialles de la secretària d’Estat, Hillary Clinton. Avui Líbia és un estat fallit i els seus recursos espoliats.

Després va tocar el torn a Síria. Segons el coronel Pedro Antonio Baños, ex cap de Contra intel·ligència i Seguretat del Cos de l’Exèrcit Europeu: “Síria, sota el govern autoritari de Baixar al-Àssad, era un país laic i tremendament tolerant des del punt de vista religiós. El partit Baaz de Baixar al-Àssad defensava un socialisme molt particular, marcadament anticapitalista, panarabista i enfrontat a les monarquies del Golf… Aprofitant l’esclat de les primaveres àrabs, aquestes monarquies i els Estats Units traslladen presos de les presons d’Iraq a Síria, se’ls dota d’armament i se’ls finança amb generositat. En poc temps, passen de 1.000 a 5.000, són emportats i pagats des de molts de llocs del món. Són fanàtics, gent marginada, mercenaris…”. Però al món només li diuen que al-Àssad bombardeja el seu poble, amb el suport de Rússia. Paradoxalment, el pervers Putin va defensar un govern legal d’un país membre de les Nacions Unides, mentre Obama defensava mercenaris islamistes fanàtics (confirmat pels cables de Hillary Clinton publicats per Wikileaks). Segurament, si no hagués estat per el suport de Putin avui Síria seria un altre estat fallit, governat per islamistes i saquejat pels de sempre.

I, finalment, recordem que l’actual règim ucranià arribà al poder gràcies a un cop d’estat en el qual hi participaren grups filo nazis. Així que, amb aquests antecedents, NO A LA GUERRA!