Context

Més de 100 dies després de la conquesta i ocupació de les províncies del Kivu del Nord (Goma) i del Kivu del Sud (Bukavu) per les tropes ruandeses de Paul Kagame, que operen sota l’etiqueta M23/AFC, els conqueridors comencen a revelar les seves veritables intencions i la seva visió sobre el futur de l’est de la República Democràtica del Congo.

De fet, l’M23/AFC, titelles de Paul Kagame, van establir gairebé immediatament una administració paral·lela en substitució de la instal·lada pel Govern legítim de Kinshasa.

A més de recaptar impostos i aranzels duaners que els reporten milions de dòlars al mes, i dels ingressos obtinguts mitjançant l’explotació il·legal dels minerals preciosos que abunden a la regió, aquests conqueridors es dediquen a cometre crims atroços, tant de guerra com contra la humanitat, com la deshumanització de part de la població del Kivu del Nord i del Sud per motius tribals. Però l’apoteosi d’aquesta empresa gairebé genocida està tenint lloc  aquest mes de maig de 2025.

Això passa en un moment en què l’atenció del món sobre la RDC està desviada i retinguda per les iniciatives en curs destinades a retornar la pau a aquesta regió. Hi ha la de Doha, la de Washington, que sembla ser la seva rèplica, i la de Lomé, que pretén donar a la inaudible Unió Africana una petita veu en aquest assumpte.

Operacions políticoestratègiques amb conseqüències incalculables per al futur dels països i de la regió

Les operacions en curs als territoris de l’est de la RDC conquerits i ocupats per les tropes de Paul Kagame a través dels seus titelles de l’M23/AFC són tan enormes que corren el risc de deixar greus seqüeles no tan sols en aquest país, sinó a tota la regió i durant molt de temps si no es prenen mesures per a eliminar-les abans que sigui massa tarda.

Veurem quines són aquestes operacions en curs i com denunciar-les i posar-hi fi immediatament, en lloc de deixar-nos encegar pels processos que suposadament conduiran a la signatura d’acords de pau, quan en aquestes condicions no hi pot haver pau.

A la RDC, a les zones conquerides del Kivu del Nord i del Sud, amb el pretext de garantir la seguretat de les zones conquerides, els conqueridors de Paul Kagame, sota la cobertura de l’M23/AFC de Corneille Nangaa, es despleguen dia i nit en operacions anomenades «rasclades» i «acordonaments». Es tracta, en realitat, de donar caça a tot el que s’assembli a un hutu (congolès, ruandès o burundès) i deshumanitzar-lo, tal com han constatat els pocs mitjans de comunicació admesos en aquestes zones conquerides i sota ocupació ruandesa.

El resultat d’aquests acordonaments i rasclades és la detenció de milers de civils, la retirada i destrucció dels seus documents d’identitat per haver estat declarats indesitjables a la RDC i la seva expulsió cap a Rwanda; fins i tot els congolesos d’origen estan afectats per tot això per ser hutus congolesos o assimilats. Es tracta clarament d’una «neteja ètnica», un crim contra la humanitat.

Al mateix temps, i com per casualitat, a Rwanda, amb el pretext del retorn dels refugiats congolesos que s’havien exiliat a Rwanda, un retorn que no ha estat supervisat per l’ACNUR com caldria, milers de tutsis de Rwanda o amb vincles amb l’est de la RDC estan sent desplaçats a determinats territoris per a ocupar els béns i propietats dels hutus que n’han estat expulsats. L’objectiu final és que l’ètnia tutsi sigui majoritària al Kivu del Nord. Això constitueix un delicte d’espoliació als habitants dels seus béns i de repoblació il·legal.

Conseqüències

Les conseqüències d’aquestes operacions criminals en curs serien enormes si no s’aturen immediatament i si aquesta qüestió no s’integra en els processos que han de conduir als acords de pau.

En cas contrari, en cas de retirada de les forces de Paul Kagame de la RDC, com està previst, la qual cosa no és segur, ningú sabria quants dels seus soldats haurien tornat a Rwanda o s’haurien quedat a la RDC. De fet, entre els milers de tutsis presentats com a «antics refugiats congolesos a Rwanda» i que estan sent reassentats en secret al Kivu del Nord, molts són militars de Paul Kagame pertanyents a la seva Reserva o a les Forces Especials, cosa que significaria que el Kivu del Nord seguiria sota l’ocupació de les tropes de Paul Kagame.

A més, en cas que el Govern de Kinshasa recuperés l’autoritat legítima sobre el Kivu del Nord i el Kivu del Sud, es trobaria amb una població totalment trasplantada a aquestes províncies en detriment de les poblacions indígenes, mentre que les lleis i costums atribueixen unes certes funcions i atribucions als locals: alcaldes o burgmestres, diputats provincials, caps tradicionals (mwamis), etc. Les tribus deshumanitzades i despullades dels seus béns per l’ocupant, encara que s’hagin convertit en minoria enfront dels tutsis, es veuran frustrades i no tindran més remei que rebel·lar-se.

Aquesta problemàtica ens sembla greu i preocupant, per la qual cosa hem decidit llançar una alerta pública.

Aquesta alerta es dirigeix a diverses entitats o organismes.

En primer lloc, al Govern de la RDC, l’advertim que no es deixi adormir per les promeses dels processos en curs que suposadament culminaran en els acords de pau el mes de juny vinent, sinó que tingui en compte aquesta neteja ètnica i el repoblament de les seves províncies orientals per part de Rwanda amb les operacions en curs, i fins i tot que ho converteixi en una condició prèvia per a la continuació d’aquests processos. Seria irresponsable arriscar-se a deixar en la història la imatge d’un Govern que hauria assistit sense reaccionar a la neteja ètnica en els seus territoris i a la deportació de la seva població, per a després signar la pau amb la potència responsable.

A les organitzacions de defensa dels drets humans els demanem, com a part dels seus objectius i missions, que denunciïn obertament aquesta neteja ètnica a la RDC i el repoblament que està duent a terme el règim de Paul Kagame.

Fins i tot sabent que gaudeix d’impunitat i que, per tant, no seria condemnat, organitzacions com la Comissió de Drets Humans de les Nacions Unides, Amnistia Internacional, Human Right Watch, fins i tot la FIDH tradicionalment afí a Paul Kagame, haurien de denunciar aquests crims contra la humanitat, almenys perquè la història no les acusi, amb raó, d’haver tancat els ulls davant aquests crims.

Als mediadors i facilitadors, i en primer lloc als Estats Units d’Amèrica de Donald Trump, llancem aquesta alerta per a dir que el prestigi que es guanyaria en obligar a signar la pau entre un agredit i el seu agressor no esborraria el fet que tota pau ha de beneficiar la població. Per tant, seria incoherent i gairebé cínic continuar pressionant les parts bel·ligerants perquè signin l’acord de pau quan una d’elles està cometent crims de guerra i crims contra la humanitat al territori de l’altra.

En aquest cas, caldria condemnar i posar fi a la neteja ètnica i al repoblament tutsi de les províncies del Kivu del Nord i el Kivu del Sud que estan duent a terme les tropes de Paul Kagame.

La mateixa alerta es llança a Qatar i a la Unió Africana, que en les seves iniciatives no haurien d’avançar abans de condemnar com cal i, sobretot, aturar aquesta neteja ètnica i aquest repoblament del Kivu del Nord i del Sud per part de Paul Kagame, que està matant o deportant les altres ètnies o tribus, especialment els hutus.

Esperem que aquesta alerta arribi a les oïdes de tots els espectadors i actors d’aquesta tragèdia.

Font: Echos d’Afrique

El Kivu del Nord sota amenaça: l’M23 buida pobles sencers i els civils fugen cap a la selva (Africa Flashes, 27.05.2025)